dijous, 31 de desembre del 2009

L'Àustria (relat)


Un local tan gran com l'Àustria té, entre el seu públic, gent ben diferent que es reparteix en franges horàries. El pis superior és tot un món. Digne de ser estudiat amb detall.


Un dissabte al migdia és ple de joves famílies amb criatures petites que corren i juguen alegrement -cosa que em fa somriure- i que, també, criden en uns tons tan increïblement aguts que semblen emesos expressament per perforar-me l’oïda -cosa que m’empipa molt i em fa tenir tota mena de pensaments lletjos envers els seus pares.

Els dies de cada dia, cap a dos quarts de cinc, l’ambient és molt tranquil i predominen els jubilats. En Miquel -nom que m’he inventat jo per a ell- i els seus amics tenen la seva taula preferida, una de sis places, al costat de la finestra amb millors vistes sobre la Plaça del Mercat. El problema és que la resta de la humanitat no sap que aquella és la seva taula i l’ocupen tranquil•lament per menjar alguna cosa i llegir el diari, deixant passar l’estona plàcidament i sense presses.
Quan en Miquel arriba i es troba la taula ocupada, el que fa és seure a una tauleta petita ben a prop del seu objectiu, tot esperant que els invasors marxin, per poder prendre de nou possessió d’allò que és seu.

Em crida l’atenció una parella bastant jove que ell sempre va amb gorra i ella sol portar alguna cosa bonica al cabell, un passador, una diadema... Prenen un cafè amb llet però enlloc de tassa el volen en un vas i estan una bona estona xerrant de les seves coses i a mi, no sé per què, em fan pensar en una mena de Romeo i Julieta. Estic segura -sense tenir-ne el menor indici- que les seves famílies s’oposen a la seva relació.

Hi ha una altre parella, als que anomeno “el matrimoni”. Deuen tenir poc més de quaranta anys i es comporten com si allò fos casa seva. Ella puja primer i busca lloc, mirant que taula i cadires siguin ben netes doncs,tot i que el personal és força eficient, el volum de clients és gran i sempre pots seure damunt d’un tros de ceba confitada o d’una taca de mostassa o quetxup si no t’hi fixes. Llavors arriba ell amb la safata on, invariablement, hi ha un suc de taronja i una coca-cola. Mentre mengen els entrepans parlen poc però, quan acaben, estan una estona parlant i riuen bastant... llavors em semblen més joves per com es miren i es donen la mà.
Però el més espectacular és que, passada una estona, ella treu uns llibres de la bossa i comencen a llegir, tal qual ho dic, ben concentrats. A vegades s’aturen per comentar alguna cosa de les seves lectures respectives.
I la seva familiaritat amb el local arriba a l’extrem que ella, a vegades, enlloc d’un llibre treu alguna labor de punt de creu i comença a brodar.

A la part on hi ha la sala més gran i cap al fons, moltes vegades s’hi posa un grup de joves, poc més grans que adolescents, que arriben amb unes capses de les que treuen unes cartes totes fosques i es posen a jugar amb uns daus. Tot sembla bastant misteriós i de les poques paraules que els hi sento a dir n’hi ha tals com “mort”, “resurrecció”, i expressions com “jugar-se la vida”... fins i tot crec haver escoltat coses com “cerimònies”, “presons”, “tortures”... però és que tampoc m’atreveixo a estar massa pendent d'ells.

Entre els que som habituals, moltes vegades ja ens saludem amb un gest de cap i un somriure. Em sembla que a molts els hi crida l’atenció quan em veuen escriure a mà, a la meva llibreta amb espiral. El que no saben és que escric sobre ells.

La meva idea és fer una bona novel•la, una història sencera de cap a peus i hi voldria posar un assassinat. De fet, hauria de començar precisament amb el crim. Però, a quin d’aquests personatges que fa tant de temps que observo converteixo en víctima?

dimecres, 30 de desembre del 2009

Lectures 2009


Sempre m’havia agradat moltíssim llegir. Jo era una nena a la que moltes vegades havien de cridar per anar a taula a dinar perquè estava “fora del món real” immersa dins alguna història.

D’adolescent i joveneta vaig seguir llegint força però, poc a poc, i per diversos motius, l’afició va anar perdent intensitat...

Mai he deixat de llegir... però podien passar mesos sense que comencés un llibre nou. Si, al cap d’un any, havia llegit set o vuit llibres era perquè probablement la meva germana m’havia animat portant-me’n uns quants de la biblioteca (ella és la meva bibliotecària particular jeje) o perquè m’havia aficionat a les històries de Harry Potter.

Ara fa un any vaig veure un post d’en XeXu amb totes les lectures de 2008. Hi havia divuit llibres i, quasi a l’instant, va ser com si d’aquell post es desprengués una energia, una mena de llampec que em va impactar i em vaig dir “jo també ho vull fer”.

Jo sóc caòtica... No sé quina imatge es desprèn de mi pels meus posts, però el meu cap és molt desorganitzat i, sobre tot, molt inconstant... moltes ganes de començar mil coses que mai acabo. Malgrat això, he estat tot l’any apuntant metòdicament a l’agenda cada llibre que llegia: títol, autor, data en que començava i data que acabava esperant poder fer “un post com el d’en XeXu”.

Sé que ell diu que no és invenció seva i que ho havia vist a altres llocs però, pel que a mi respecta, on jo ho vaig veure va ser a casa seva, així que em fa il•lusió dedicar-li aquest post a ell.



Bé doncs, aquesta és la meva llista de llibres llegits:

1.-Que se levanten los muertos, Fred Vargas
2.- La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, Mary Ann Shaffer i Annie Barrows.
3.- Les rondalles del bard Gallard, J.K. Rowling
4.- La buena vida, Alex Rovira
5.- La nena dels tres noms, Tami Shem Tov
6.- Avui Patirem, Joan M. Pou
7.- Más allá, a la derecha, Fred Vargas
8.- Mal de llengües, Jesús Tuson
9.- Causa justa, John Grisham
10.- El petit príncep, Antoine Saint Exúpery (relectura)
11.- El rey de los pleitos, John Grisham
12.- A peu per camins de cendra, Josep M. Espinàs
13.- El hombre de los círculos azules, Fred Vargas
14.- Legítima defensa, John Grisham
15.- Al capvespre t’examinaran en l’amor, Bernabé Dalmau
16.- Sin hogar ni lugar, Fred Vargas
17.- Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes, Pere Calders
18.- Cámara de Gas, John Grisham
19.- Grandes esperanzas, Charles Dickens
20.- El senyor Pip, Lloyd Jones
21.- El vertigen del trapezista, Jesús M. Tibau
22.- Nunca me abandones, Kazuo Ishiguro
23.- La carga, Mary Westmacott (relectura)
24.- Cap a casa, Susanna Tamaro
25.- Relacions particulars, Josep M. Espinàs


CLAU DELS COLORS:
Títols en color vermell: Llibres escrits en català o traduïts a la llengua catalana.
Títols en color blau: Llibres escrits en castellà o traduïts a la llengua castellana.
Autors masculins en color verd.
Autores femenines en color salmó.

La distinció entre autors i autores la faig més que res perquè em vaig adonar que he llegit molts llibres de Fred Vargas i volia remarcar que, malgrat dir-se Fred, és una escriptora francesa (Frédérique Audouin-Rouzeau)

dimarts, 29 de desembre del 2009

La solució al post del rellotge i la rentadora.


Estimadíssims amics, sou una colla de desconfiats!! La història ÉS CERTA!! A veure, quan us he mentit jo? ;-)

Tot va començar el passat 11 de desembre quan, al blog de la Montserrat Queralt, vaig llegir un post d’agraïment al seu cotxe que, malgrat tenir uns quants anys i haver de circular moltes vegades en situacions meteorològiques adverses, (ella viu a Irlanda) mai li ha fallat. La seva història em va fer pensar en el meu rellotge i, dins dels comentaris, li vaig explicar i, fins i tot, vaig dir allí mateix que en faria un post.

Després, els referèndums per la independència de Catalunya, el record de la nevada de fa anys, els contes per en Tibau i Relats Conjunts, l’arribada del llibre de la Roda Poètica de Personatges Itinerants -regal de la Carme-, la brillant temporada del Barça i tres posts d’ambient nadalenc, ho van anar posposant.

Aquest matí ho he recordat i m'he dit que avui faria el post del rellotge i, just llavors, m’ha vingut al cap que érem al dia dels innocents i he pensat “mira que si algú es pensa que és una presa de pèl!”... però el que mai esperava és que la immensa majoria dubtés!!

De veritat que no ha estat buscat. Senzillament me n’he adonat quan ja ho estava fent i he volgut provar a veure si a algú li passava pel cap que fos una broma.

Confesso que m’ho he passat pipa llegint els vostres comentaris!! :-DD... Pocs blogaires heu confiat en mi, però qui més m’ha fet riure és en Ferran!! Ferran, fill meu, que tu vas comentar el blog de la Montserrat Queralt just darrera meu!! ;-)



Us deixo la prova del meu comentari (amb el d'en Ferran inclòs) i una nova foto del meu rellotge amb un dels meus posa vasos de gatets, perquè veieu que no us enganyo!! O sigui que, aquí, la innocent sóc jo!! ;-)

dilluns, 28 de desembre del 2009

Història verídica del meu rellotge


Fa uns 16 o 17 anys, i després d’haver-me carregat dos o tres rellotges senzillets en un període breu de temps, el meu marit va tenir la bona idea de que, per Reis, em regalaria un rellotge una mica millor.

Varem estar mirant i, finalment, en varem veure un que ens va agradar. Era Lotus, un model molt clàssic però em va encantar la pantalleta blanca, on les agulles ressaltaven ben clares, la cadena metàl•lica, daurada, tan ben acabada (alguna vegada m’han arribat a preguntar si era d’or!! jejeje) i el preu, tot i ser un bon rellotge, no suposava cap despesa exagerada (no voldria mentir però diria que llavors va costar unes 6.500 pessetes). Per a nosaltres, allò era un molt bon regal, però tenint en compte que es tractava de comprar un rellotge que no se’m trenqués abans d’un any, doncs tampoc era una burrada.


Passats uns cinc o sis anys l’aparell seguia funcionant a les mil meravelles fins que un dia, per fer alguna cosa per la que em molestava, me’l vaig treure i me’l vaig posar a la butxaca d’una brusa que duia... i no hi vaig pensar més. Més tard, la brusa va anar a la rentadora... i el rellotge també.

Després d’un rentat amb detergent i suavitzant i d’un enèrgic centrifugat, quan ja quasi acabava d’estendre la roba, vaig notar, a sota del tambor, una coseta metàl•lica freda, molt, molt freda... Sense tenir la menor idea de què porres era allò -i amb certa por de que fos una pròpia peça de la rentadora- vaig agafar-ho i, en obrir la mà, vaig veure el meu estimat rellotge!! maco, brillant, preciós... i funcionant perfectament!! ;-)


Vaig estar a punt d’escriure una carta a la casa Lotus per felicitar-los per la qualitat dels seus rellotges, però finalment, sense saber exactament com fer-ho i a qui dirigir-la, no ho vaig fer... doncs ara ha estat el moment de rendir aquest petit homenatge al meu rellotge i de dir que, avui en dia, segueix funcionant perfectament i que no el canviaria per cap altre del món!! ;-))

divendres, 25 de desembre del 2009

Jesús és nat! Bon Nadal!


"...A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'àngel els digué:

- No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.

I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:

- Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima...."

(Evangeli de sant Lluc 2,8-14)





Fotos Sagrada Família, Barcelona, 18 d'agost de 2008.
(Arxiu propi)




Les dotze van tocant,
Escolania de Montserrat



NADAL

Nadal glaçat – Nadal ardent
d’un flamareig que el llop no entén;

Nadal adust – Nadal en flor
d’un bell Infant nat sense plor;

Nadal cruel – Nadal que riu
amb l’orb i el pobre i el captiu!

Tot era clos, tothom dormia
quan va esclafir el cant vehement;
un dels pastors, tocat pel vent,
va destriar la melodia
i va fer el crit que ens reunia:
Nadal, Nadal!

La Verge ha dit que si al Pare,
Déu és humà, Déu és germà;
no serà mai que es digui en va
Mare de Déu i nostra Mare
a la que és Mare sense tara.
Nadal, Nadal!

Nadal encès! l’amor és trist
només per qui l’Amor no ha vist;

Nadal gemat! qui s’ofereix
a la Naixença, refloreix;

Nadal joiós! qui viu minvat
no hi morirà, si ha mai cridat
Nadal, Nadal!

(Carles Riba)

dimecres, 23 de desembre del 2009

Un angelet... i un gosset


M'ho ha enviat una amiga des de Cantàbria!! Com no sé com fer-ho per enllaçar-ho directament al blog, el que he fet és retallar una imatge i enllaçarla a la url corresponent.

Cliqueu la imatge i, després, quan s'hagi carregat, torneu a clicar damunt l'angelet. En total no estareu ni un minut i mig. Però és que em va agradar molt :-))



I us presento un gosset que ja no existeix. Estava molt bo!! ;-) L'ha portat en Josep Lluís quan ha tornat de treballar i ens l'hem partit :-)


dilluns, 21 de desembre del 2009

El Pessebre de casa meva

Somric mentre escric aquestes paraules i és que aquest és un post que, en principi, no pensava fer :-)

El meu Pessebre és molt semblant d’un any a l’altre. Les figuretes les varem anar comprant poc a poc, però ara ja fa tres o quatre anys que no en comprem cap perquè aviat es veuria tot massa atapeït amb l’espai del que disposo (que no és pas petit, però tampoc és infinit... he fet un rodolí jeje)

La primera cova (comprada fa dinou anys) es va trencar i en varem comprar una de nova -més gran- en deu fer uns cinc... Des de llavors el Pessebre és bastant estable (i això sembla un joc de paraules si acceptéssim els barbarismes) però, tot i així, sempre procuro que la cova estigui una mica més a la dreta o a l’esquerra, que els pastors vagin més en grups o en fila... fer-hi alguna variació.

De totes formes, com ja he dit, d’un any a l’altre, el resultat és molt semblant i, com l’any passat ja vaig posar-ne fotos, aquest any no ho pensava fer...

Però em va fer gràcia l’altre dia quan, dins els comentaris al meu conte per Relats Conjunts, en P-cfacsbc2v em va posar, discretament, entre parèntesi “Per cert, enguany no hi ha fotos del pessebre?”... i quan a mi em fan somriure, em creen una il•lusió!

Així doncs, dedicat a en P-cfacsbc2v, blogaire i poeta, magnífic coneixedor de la llengua catalana, una de les persones que pràcticament no ha deixat mai de comentar ni un sol dels meus posts, esquerrà i sagitari... Tatxiiiiin!! Fotos del meu Pessebre d’aquest any! ;-)





BON NADAL A TOTS!!!

dissabte, 19 de desembre del 2009

Un Barça de rècord... Campió del Món... i de tot!




Mai a la història del futbol un equip havia fet el que ha fet el Barça aquest any 2009: Guanyar totes les competicions possibles!

No trobo paraules per explicar les sensacions que els culés tenim... som feliços! Som campions del Món... som campions de tot!!

1.- COPA



2.- LLIGA



3.- CHAMPIONS LEAGUE



4.- SUPERCOPA D’ESPANYA



5.- SUPERCOPA D’EUROPA



6.- MUNDIAL DE CLUBS



Vull dedicar un apartat especial a Pedro Rodríguez, que també ha fet història al convertir-se en el primer jugador del món que ha marcat a les sis competicions!!



I, evidentment, no em puc oblidar del nostre entrenador, en Pep Guardiola, que ens va prometre un "persistirem" que tots ens varem tatuar al cor amb colors blaugrana i que ho ha fet realitat sempre!!


VISCA EL BARÇA!!!!

divendres, 18 de desembre del 2009

Bratislava Christmas Market (Relats Conjunts)


Bratislava Christmas Market.
Escrit a partir d'una nova proposta de
Relats Conjunts.



El dia 19 farà quatre anys que sóc morta. Va ser justament aquí, davant d’aquestes paradetes del mercat nadalenc de Bratislava, mentre passejava embolcallada amb la meva il•lusió, a més de guants, bufanda i gorra de llana, tot pensant en trobar cosetes per endur-me’n a casa, pel tió. Especialment una per a ell.

El mercat era a menys de cinc minuts de l’hotel on ens allotjàvem durant unes mini-vacances i, amb tota la intenció, jo l’havia animat a fer una migdiada, dient-li la innocent mentida de que, mentre, estaria llegint a un dels salons.

Aquell home esbojarrat va voler passar amb bicicleta fent una mena de perillós eslàlom entre els vianants. Em va donar un cop, vaig relliscar i... Quan piques de cap a terra, contra aquestes pedres, poques possibilitats tens... una gorra de llana de colors no és protecció suficient.

Van fer tot el que estava al seu abast, pobra gent. En tinc un record molt bo de tots ells. Em sap greu haver-los amargat les festes, però jo tampoc hi podia fer més. En pocs segons ja no hi era o, més ben dit, hi era, però diferent.

Cada any hi torno, doncs ara sí que ho tinc fàcil per anar d’un lloc a l’altre, però només miro perquè ja no puc comprar res. Fa quatre anys, havia vist una nineta petita però, sobre tot, volia aquell cotxet de fusta pintat de colors... era la meva sorpresa per a ell. El dia abans se l’havia estat mirant una bona estona. Ara sé que era una indirecta. Llavors no ho sabia tan clar però ja m’ho pensava.

Com deia, cada any, per aquestes dades, vinc aquí, em concentro fort i sé que ell sap que sóc molt a prop seu i que el segueixo estimant moltíssim i que, quan ell em parla i m’explica coses, el puc sentir perfectament. Jo vaig morir, però el meu amor no.

dimecres, 16 de desembre del 2009

És una... "Col·lecció de moments".



Al seu racó,
finestra reversible,
fa poesia.

Lletra i dibuix
Col•lecció de moments
és casa seva.

Vol compartir
recull de sentiments
i ens els regala.



Avui ha arribat a les meves mans el record d’uns dies molt especials... Mai de la meva vida hagués pensat que jo podria participar en una Roda Poètica, però la mà estesa de la Carme, els comentaris amables de tots els participants i un ambient magnífic ho van fer possible.

Com ha dit la Joana al seu blog “Va ser un mes intens... escriure poesia sense saber-ne, almenys jo, i llegir-lo sobre paper fa més respecte perquè m'adono que hi ha qui té l'ànima de poeta i això me n'orgulleix. Estar al seu costat amb quatre paraules, a voltes malgirbades però sentides.”

Moltíssimes gràcies, Carme!!

dimarts, 15 de desembre del 2009

"El gran elefant de sorra", pel Joc literari núm. 138


En Jesús M. Tibau, des del seu blog, ens proposa un nou Joc literari creatiu. En aquest cas un relat inspirat aquesta foto.




El metge m’havia recomanat caminar per la sorra de la platja. Deia que m’ajudaria a enfortir la musculatura de les cames i els meus genolls no patirien tant. Com la platja, a ple estiu, em resultava angoixant i insuportable, em llevava cada matí a la sortida del sol per arribar ben aviat, caminar una estona, i tornar a ser a casa a les nou.

Mentre feia el passeig, ben poc a poc, anava pensant en el pa amb tomàquet que em prepararia en tornant. Dutxa i un bon esmorzar i...

Les meves cavil•lacions es varen interrompre quan, més enllà, vaig veure un nen que feia un castell a la sorra. Apropant-me, em vaig adonar que no era ni un nen, ni un castell... era un home i era un elefant. Magnífic, molt gran, amb una boca immensa i uns ullals enormes, les orelles desplegades...

De sobte, com en un petit terratrèmol, aquell elefant de sorra es va posar dempeus i, obrint la seva boca descomunal, es va empassar mig home...

Com va acabar tot ja no ho sé. Vaig caure desmaiada. Els de la Creu Roja no em creuen.

Neu a Reus!!


Avui, 15 de desembre, fa vuit anys que va nevar!!

Reus no té uns hiverns massa freds (aquí el pitjor és el vent, el Mestral) de manera que veure nevar és molt, molt estrany.

Però aquell dia no va ser així. Aquell dia la nevada va ser de categoria!! Com era una cosa tan estranya molta gent en va fer fotos. En Josep Lluís i jo varem pujar al terrat i també en tenim algunes de record.




Aquest no és el meu arbre.
La seva foto "nevat" la vaig perdre junt amb totes altres que tenia seves,
però és un germanet seu i estan a pocs metres l'un de l'altre.
El meu tenia un aspecte molt semblant.






Vull agrair a Meteoreus que m’hagi fet la distorsió de les imatges més "personals" :-)

diumenge, 13 de desembre del 2009

Referèndum per la Independència de Catalunya


Avui, 13 de desembre, 167 municipis de Catalunya celebren consultes sobre la independència. Avui és un dia històric!

Algun dia, tots els ciutadans de la nostre nació catalana podrem votar en un referèndum vinculant sobre aquest tema. De moment, aquest és un pas en la bona direcció.

Voleu informació? Al blog de l’Estrip i al de la Carme Rosanas he trobat aquests llocs per anar consultant:

- Clicant sobre el símbol de VilaWeb anireu a la seva pàgina on trobareu notícies actualitzades, incloent la repercussió que aquesta jornada nostra està tenint a la premsa internacional.



- El gadget és de la web de Reagrupament i anirà donant dades de l’escrutini.


Resultats per municipis i altres informacions de les Consultes: (cliqueu damunt el símbol)


dissabte, 12 de desembre del 2009

Llibretes II


El passat mes d’agost vaig fer un post on parlava de les llibretes d’en Josep Lluís. Des de llavors que tenia il·lusió per posar un dia les meves perquè, tot i que estan molt més buides que les seves, són molt especials per a mi. Cada una té una història. I, encara que les he fotografiat sense que es vegi res escrit, a algunes hi ha pensaments d’un moment, a altres algun relat... només n’hi ha una totalment buida.



Algunes són regal del meu marit o de la meva germana (sant, aniversari, reis...)
Una la vaig comprar en una fira d’artesania aquí a Reus, ja fa anys, i és feta pels interns de la presó de Tarragona, fins i tot n’hi ha una d’un “tot a Cent” (pessetes, clar! jaja)

Les textures dels papers són molt diferents, en algunes es veuen fibres de cotó o altres, algun dibuix estampat a les pàgines.



I les tapes també són maques.



Aquesta té una enquadernació molt curiosa :-)



I aquesta també té un apartat especial... és l’única que està escrita fins a la darrera plana... i és de l’any 83 ;-)