dimarts, 30 d’agost del 2011

Classificació d'homes del temps

A mi la calor no m’agrada gens ni mica. Per tant, quan escolto la informació del temps, les expressions “temperatures altes”, “humitat elevada”, “xafogor”... em posen de molt mal humor. No entenc perquè “calor” ha de ser sinònim de “bon temps” (qui ho va decidir això?)

Ara bé, per molt que em queixi, fa el temps que fa i no hi puc canviar res.

Tot i així, quan escolto la informació del temps, la forma que tenen de dir les coses, m’afecta l’estat d’ànim: M’empipa que em diguin que pujaran les temperatures amb un gran somriure a la cara. Em sento millor si, quan em comuniquen que ens queden dies de xafogor, ho fan amb una expressió com dient “em sap greu donar-te aquest disgust”.

En base a això, he fet la meva pròpia classificació d’homes del temps de TV3, el millor és el més solidari i el darrer el que em posa més nerviosa. Això sí, amb tots els meus respectes per ells, que ja suposo que treballen molt. I només hi poso aquests quatre, i tots són homes, perquè són els que jo veig normalment, si n’hi ha algun altre, ho desconec.





En primer lloc, en TONI NADAL, el més comprensiu de tots, crec que tampoc li agrada massa l'estiu... després DANI RAMÍREZ que se’n surt força bé... TOMÀS MOLINA sobreactúa una mica... i a FRANCESC MAURI dir-li que em posa dels nervis quan diu allò de “les temperatures oscil·laran entre deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze i setze graus”... no cal dir-les totes!

diumenge, 28 d’agost del 2011

"Jane Eyre", de Charlotte Brontë

Autor: Charlotte Brontë
Editorial: labutxaca clàssica / Proa
Títol original, idioma, any: Jane Eyre, anglès, 1847
Traductora: M. Dolors Ventós
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 493
Nota: Això ho sembla, però no és exactament una ressenya.

No hi ha màquina del temps més perfecta que l’engranatge d’un bon llibre amb una imaginació disposada a submergir-se dins del que el llibre expliqui, i aquest és magnífic.

Com ha canviat el món des de que vostè, senyoreta Eyre, va escriure la seva història! Quins costums tan diferents! Però vostè aconsegueix, benvolguda Jane, agafar-nos de la mà i traslladar-nos, per llargs passadissos i a la llum d'espelmes, a la seva època i, un cop allí, explicar-nos les seves vivències i fer-nos sentir allò que vostè sentia.

Gairebé diria que durant tota la història vaig ser al seu costat... I és que, amb les seves paraules, admirada Jane, el lector al qual es dirigeix, la sent absolutament propera, viatja en l’espai i en el temps i gairebé es materialitza a l’habitació vermella, a l’escola, a la mansió, a... i l’acompanya quan plora o riu, quan té por o passa fred i gana, quan s’il·lusiona, quan dibuixa, quan lluita, quan perd, quan guanya...

Una cosa sí sé, estimada Jane, llegir-te, m’ha encantat i no t’oblidaré mai.

És un llibre escrit en primera persona. La protagonista, Jane, quan té uns trenta anys, explica la història de la seva vida. Té moltes coses remarcables, però hi ha un paràgraf que m’encanta: La Jane, amb deu anys, confia a una companya una mica més gran que ella, Helen Burns, una sèrie d’injustícies que li van fer. La Helen, que s’estima molt la Jane, li contesta “Vols dir que no series més feliç si provaves d’oblidar la seva severitat i els sentiments apassionats que et provocava? Jo trobo que la vida és massa curta per malaguanyar-la alimentant rancúnies o fent llistes de greuges. En aquest món tots som culpables, tots estem carregats de defectes...

En fi, una joia de la literatura que val la pena llegir.

PS/ XeXu, disculpa que m'he apoderat del teu format de ressenya ja per sempre, és que m'agrada força. Gràcies ;-)

divendres, 26 d’agost del 2011

Supercampions!!



Bona forma de començar!! Quan encara no estem en plena forma, quan encara hem d’agafar el ritme i portem ja dos títols... Quina alegria!!
Visca el Barça per sempre!!




I mireu quin vídeo tan maco he trobat de MESSI i CESC, els dos golejadors d'avui:

dijous, 18 d’agost del 2011

Bloguera en estat letàrgic


Malgrat els meus somnis, il·lusions i bons desigs tardorencs i hivernals, la calor finalment ha arribat i, com cada any, els seus efectes em deixen xafada, cansada, cerebral i físicament poc activa –menys encara!- les protuberàncies del peroné i de la tíbia en el lloc on les cames s’ajunten amb els peus s’inflen i estar asseguda a la taula de l’ordinador, amb l’estufeta que suposa la torre al costat de la cama dreta, és quelcom semblant a una petita tortura, per tant, declaro aquest blog en estat letàrgic.

Miraré d’anar visitant de tant en tant els altres blogs, perquè em sap greu deixar de llegir el que escriviu, però el ritme vital-blogaire baixarà (al menys això ho dic ara, perquè després ho trobaré a faltar i, com sigui, segur que aniré entrant).

Ara bé, per deixar alguna cosa substanciosa mentre miro si hi ha espai suficient a la nevera per encabir-m’hi una estona, us copio un fragment d’un article del diari The Times, escrit per Simon Barnes i traduït per aquest blogaire (clicant podreu llegir l’article sencer)

Ahora podemos ver claramente a Mourinho. Él nos ha obligado a abandonar toda duda. El veredicto del jurado ha llegado. No es una espíritu libre. No es una hombre que lo hace a ¨su manera¨. No es un rebelde. No es un genio perseguido e incomprendido. No. Él es sólo el loco del metro, el hombre que cruzas la M25 para evitar, ya que temes que la próxima vez que te lo encuentres, él te dirá que es Napoleón.

Ah, per cert, això ho va escriure el Sr. Barnes el passat mes d’abril (aquí, per llegir el text original en anglès reproduït per un diari australià)

dimecres, 17 d’agost del 2011

Seguiment del partit del Barça a ca la ZEL

Benvolguts companys blogaires:

D’aquí a una horeta, més o menys, ens traslladarem a ca la ZEL per comentar el partit del Barça“on line”... quants més siguem, més grossa serà la festa!! :-))

Ara bé, no us preocupeu... no cal estar escrivint comentaris contínuament, no. Es tracta de veure el partit tranquil·lament on sigueu: a casa, al bar, amb uns amics, a l’Estadi i, de tant en tant, dir alguna cosa: Que hi ha una ocasió magnífica? Alguna jugada dubtosa? Un fet curiós? i, sobre tot, cridar els gols, clar!! Però res d’angoixar-se pensant en “respondre” comentaris constantment perquè sinó no veurem el partit i, precisament, es tracta de veure’l tots junts ;-)

Ah! I no s’hi val a dir paraulotes... com a molt “burro!” i prou.

FORÇA BARÇA!!

dimarts, 16 d’agost del 2011

Comunicat Oficial de la P. B. Ara Mateix


Benvolguts companys blogaires:

Demà dimecres el Barça es juga el primer títol de la temporada contra l’equip que representa just tot el contrari que el nostre. Per això, des de la Penya Barcelonista Ara Mateix, us volem convidar a comentar en directe el partit. Què aneu a casa d’uns amics a veure’l? Que us trobeu amb uns companys al bar? Tant hi fa!! Agafeu els vostres Netbooks, Ipads, Ipeds, Ipids, Ipods, Ipuds, Mòbils d’enèssima generació o qualsevol estri que serveixi per fer arribar missatges als blogs i acompanyeu-nos!!... Fem pinya! Recordeu: Tots units fem força!!

Us esperem demà, dimecres, dia 17 d’agost a partir de les 22:30 al Blog Ara Mateix, de la Zel, Seu Social de la Penya Barcelonista Ara Mateix. No falteu, us necessitem!!

dilluns, 15 d’agost del 2011

Reina del Cel

Reina del món, Immaculada Verge,
gloriosa santa Mare de Déu,
pregueu sempre per nosaltres al Senyor.


Amb aquest càntic hem començat avui la Missa a la meva Parròquia, una missa que ha estat molt solemne, amb molta música (a mi m'encanta cantar!), amb l'harmònium que fa molta festa i, al cor de la celebració, s'ha fet també una col·lecta especial per l'Àfrica que es farà arribar allí directament amb l'ajut d'un missioner.


"Maria digué:
--La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra
Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa
de la seva serventa.
Des d'ara totes les generacions
em diran benaurada..."

De l'Evangeli d'avui, Lluc 1, 46-48)

dissabte, 13 d’agost del 2011

Ja tenim guanyador!!

Aquest mes d’agost, per celebrar el post 600 d’aquest blog, el Joc d’endevinar el personatge que habitualment faig un cop al mes, tenia “Premi especial”.

En haver més d’una persona que va encertar que el Personatge Misteriós era Lluís Llach, les normes del joc deien que el guanyador del premi seria aquell qui un dels números que els vaig repartir coincidís amb el REINTEGRAMENT del sorteig de la Lotto 6/49 d’avui, dissabte dia 13.

Els números són els següents:

ZEL: 0-1
BARCELONA M’ENAMORA: 2-3
P-CFACSBC2V: 4-5
McABEU: 6-7
AIGUA: 8-9

Doncs bé, el sorteig ja s’ha celebrat i el resultat ha estat:


Per tant, donat que el REINTEGRAMENT és el número 5, el guanyador del Premi al Post 600, és en P-CFACSBC2V, que pot escollir, entre tot el que hi ha exposat al meu Blog-botigueta d’Artesania, les coses que vulgui (excepte pitets) fins un valor de 18 €.

Enhorabona PESÉ!!

Ja em diràs què és el què vols i, per correu electrònic, em fas arribar nom i adreça on vulguis que t’ho enviï i així ho faré ;-)

dijous, 11 d’agost del 2011

Tunejant el blog

Avui he estat testimoni de com en FERRAN anava fent modificacions al seu blog fins que li ha quedat un piset acollidor i molt, molt maco. Al final, quan ho ha tingut tot llest ens ha convidat a la seva festa d’inauguració!

I jo, que no puc estar quieta, m’ha donat per jugar amb les plantilles i fer proves de com podrien ser diverses opcions per tunejar el meu... Què tal?






Bé... la veritat és que no el penso canviar, eh? Però m'he divertit jugant amb això :-)

dimarts, 9 d’agost del 2011

Endevinar el personatge.- Agost.- Segon dia de joc i... ja tenim guanyadors!!!

Benvolguts companys blogaires:

En primer lloc donar-vos les gràcies per la gran participació! El número de visites al blog aquests dos darrers dies ha pujat moltíssim i estic contenta que hagueu volgut jugar en una edició que, a més, tenia un plus d’especial doncs servia per celebrar el meu sis-centè post. Gràcies!

El resultat d’aquests jocs és sempre una sorpresa per a mi doncs mai sé si resultarà fàcil o difícil. Aquesta vegada em sembla que ha estat de les senzilles doncs hi ha molts encertants i tant sols amb les pistes inicials.

Feia tan sols cinc o sis minuts que havia posat el post que ja la ZEL va entrar, guiada per una intuïció impressionant i ja el va encertar! I, després d’ella, i per aquest ordre, també han donat la resposta correcta: BARCELONA M’ENAMORA, P-CFACSBC2V, McABEU, AIGUA i JO RAI!, un total (en principi) de sis encertants.

Gràcies també a tots els que us heu passat per aquí i ho heu intentat com l’ASSUR, i també a aquells que no us heu atrevit a intentar-ho :-)

Ara bé, com les coses no poden ser fàcils, se’m presenta un problema i és que un dels encertants no sé qui és i em refereixo a “Jo rai!”... El joc era obert a tots i totes les blogaires, per descomptat! Tothom podia jugar, tant hi feia que fos algú que visiti normalment el blog com que fos la primera vegada... Quan he vist aquest participant, la meva primera idea era donar-lo com un encertant més, és clar. Però quan he clicat damunt del seu nom, he vist que no és un perfil públic. O sigui, que és algú que no deixa que, a través del seu perfil, puguem conèixer el seu blog (si és que en té). I ara què faig?

Pel temps que fa que volto per Internet he vist coses ben estranyes: Gent que es fa passar per dues o tres persones (i que comenten amb diferents personalitats), persones que diuen que són el que no són... així que ara jo no puc saber si em trobo davant d’una multipersonalitat d’aquestes, no puc saber res, perquè "la porta està tancada"... per tant, em sap molt de greu però no puc acceptar-lo com a un dels guanyadors (o guanyadores) i quan dic que em sap greu, ho dic amb tota sinceritat, perquè la meva primera reacció ha estat clicar damunt del nom i anar a visitar-lo... i no he pogut perquè m’he trobat això:




Així doncs, crec que només puc acceptar com a participants correctes els altres cinc.

Per tant qui s’endurà el premi és quelcom que s’haurà de resoldre per sorteig. Els números corresponents a cada guanyador, seguint l'ordre dels seus comentaris, són els següents:

ZEL: 0-1
BARCELONA M’ENAMORA: 2-3
P-CFACSBC2V: 4-5
McABEU: 6-7
AIGUA: 8-9

Ja sabeu, en el sorteig de la 6/49 de dissabte que ve, mireu el número corresponent al REINTEGRE, si coincideix amb un dels dos números que teniu atorgats, haureu guanyat el premi! Molta sort a tots cinc! ;-)

Ah!! Que se m’oblidava!! El personatge, tal com han dit ells, és LLUÍS LLACH!!



CLASSIFICACIÓ GENERAL A DIA D'AVUI (Els empats van per ordre alfabètic)

QUATRE ENCERTS: McAbeu
TRES ENCERTS: -----
DOS ENCERTS: P-cfacsbc2v
UN ENCERT: Aigua, Barcelona m'enamora, Carme Rosanas, Elfreelang, Jo Rai!, Òscar, XeXu i Zel

dilluns, 8 d’agost del 2011

Endevinar el personatge.- Agost.- Primer dia de joc.- Pistes inicials.- Post 600

Benvinguts al Post sis-cents!! ;-))

Ja sabeu que, amb motiu de la Celebració-600, aquest Joc té un premi ell solet. Per la resta, funciona com sempre. Us recordo les normes:

El joc durarà un màxim de quatre dies (si s’encerta abans, doncs s’acaba abans).

El primer dia poso una imatge i potser alguna pista i ho deixo un dia sencer. Els comentaris al blog, durant aquests dies, seran moderats, jo els rebré al correu però els demés no els podreu veure, així no es podrà copiar.

El segon dia, post nou. Pista (o pistes) noves i també s’estarà un dia sencer (això ho faig perquè no tothom té els mateixos horaris i no estaria bé donar com a guanyador “qui primer ho encerta” perquè potser un altre que no ho ha vist perquè està treballant, també ho sabria) i llavors autoritzaré la publicació dels comentaris rebuts el primer dia, així tots podreu veure el que s’ha dit i us pot servir per eliminar opcions.

El tercer dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el segon dia.

El quart dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el tercer dia.

Durant aquests quatre dies, cada persona podrà donar tantes respostes com vulgui.

Si al final de les vint-i-quatre hores del quart dia ningú ho ha encertat, doncs no hi ha guanyador. Jo dic el resultat i ja està.

Si amb la pista que s’encerta (per exemple el tercer dia) hi ha més d’una persona que ho ha sabut, doncs hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.

Voleu jugar? :-)


PISTES DEL PERSONATGE DEL MES D'AGOST:

- És un home.
- Va néixer fa més de seixanta anys i menys de setanta.
- El seu pare era metge
- I aquí un trosset del seu rostre:



CLASSIFICACIÓ GENERAL A DIA D'AVUI (Els empats van per ordre alfabètic)

TRES ENCERTS: McAbeu
DOS ENCERTS: -----
UN ENCERT: Carme Rosanas, Elfreelang, Òscar, P-cfacsbc2v i XeXu

Com he dit al principi, aquest Joc, independentment dels demés, té un premi consistent en productes del meu blog-botigueta d'Artesania exposats a dia 13 d'agost per un valor de 18 Eurets (excepte pitets). Podeu veure les bases just al post anterior a aquest, o sigui, aquí.

Gràcies per jugar i fins demà a la mateixa hora!! :-)

Cinc-cents noranta-nou

Ja fa dies que pensava que el meu següent post seria el post sis-cents i tenia dubtes de si fer alguna cosa especial o no, quan em vaig trobar que l’Elfreelang, amb l’originalitat que la caracteritza, va decidir celebrar el seu post 828 (no el 800 o el 900, sinó el 828) :-) i ella em va animar a celebrar també el meu.

Així que, tota contenta, ara ho anava a preparar una mica per acabar-ho demà i... què m’ha passat? Doncs que quan he mirat la llista de posts, he vist que un era un esborrany i no compta!! Així que aquest NO és encara el sis-cents!!



Així que, en lloc de fer-ho directament, aprofitaré aquest post cinc-cents noranta-nou, per explicar-ho... El què? Doncs que el Joc d’endevinar el personatge corresponent al mes d’agost i que aquesta vegada, tindrà un doble valor:

1r. Funcionarà com a joc normal dins la “sèrie” de l’any.
2n. També tindrà una funció “independent” i és que qui l’encerti tindrà un petit premi.

Seguint les normes de cada mes, amb les diferents pistes, amb els comentaris moderats, etc. qui resulti guanyador del Joc proposat dins el post 600, corresponent al mes d’agost, amb independència de si ha jugat les altres vegades o no, de si té algun encert o no, s’emportarà un detallet.

El premi consistirà en objectes del meu blog d’Artesania (excepte pitets) per valor de 18 Eur. entre tot el que hi hagi exposat el proper dia 13 d’agost. Qui guanyi triarà el que vulgui (podent demanar alguna variació en colors o algun petit canvi en algun disseny) i jo li faré i enviaré.

- Si hi hagués més d’un encertant, cosa totalment possible, el premi el sortejaria de la següent manera: Qui primer hagués dit la resposta encertada tindria el número 0, qui l’hagués dit segon el 1, qui tercer el 2, etc.
- Si hi hagués pocs encertants repartiria més d’un número a cada un. Per exemple: si n’hi hagués tres, doncs el primer tindria el 0,1 i 2, el segon el 3,4 i 5, i el tercer el 6, 7 i 8
- Guanyaria qui el seu número coincidís amb el “reintegrament” de la Loto 6/49 del proper dissabte dia 13 d’agost.
- Si sortís algun número que no s’ha pogut repartir (si, com en el cas de l’exemple, sortís el número 9) doncs amb els mateixos números, esperaríem al següent sorteig que seria el dimecres dia 17 d’agost.

Sé que és quelcom petit, però em fa il·lusió fer-ho, així que us animo a participar!!

dimecres, 3 d’agost del 2011

Exclusiva!!


Em plau molt poder donar la notícia que tot el món estava esperant. Per fi, després d’unes setmanes de gran secretisme on s’han pogut sentir i llegir tota mena de rumors, el fet ja és oficial:

La versió cinematogràfica de “La destructora de blogs” ja s’està filmant i arribarà als cinemes de tot el món el proper mes de gener. A Catalunya només es distribuiran còpies en català.





Helena Bonham Carter és:
LA DESTRUCTORA DE BLOGS.





Podeu trobar resum del guió i la llista sencera de tots els actors clicant aquí.

dimarts, 2 d’agost del 2011

"Notas de América", de Charles Dickens

Autor: Charles Dickens
Editorial, any: Clásicos Zeta, Ediciones B, 2010
Títol original, idioma, any: American notes, anglès, 1842
Traductora: Beatriz Iglesias
Gènere: Viatges
Número de pàgines: 379


Feia temps que no escrivia una ressenya seriosa (la del 20 de juliol no val hehe) però és que aquest llibre s’ho mereix.

Vaig veure el llibre que avui comento a l’Abacus deu fer cosa d’un any, el vaig tenir a les mans, el preu era molt temptador (vuit eurus; set i escaig pels socis i jo sóc sòcia). Vaig llegir la contraportada i vaig veure que no era una novel·la sinó un llibre de viatges... Ep! Sorpresa! No sabia que Dickens també havia cultivat aquest gènere. Vaig dubtar. I si no m’agradava? El vaig deixar... Cada vegada que tornava a l’Abacus mirava si encara hi era i, finalment, va arribar pel meu aniversari el passat mes de desembre. La llista de pendents era llarga i ara li ha tocat el torn. Doncs bé, estic encantada i considero que és dels millors llibres que he llegit darrerament.

Tot i així, he de dir que, com passa amb la majoria de llibres de viatges, la part descriptiva a vegades se’m feia una mica pesada, però com la resta del llibre és tan i tan bo (magnífic!) ho compensa tot amb escreix.

L’any 1842, als vint-i-nou anys, a punt de fer-ne trenta, Charles Dickens, acompanyat de la seva senyora, s’embarca al Britannia per conèixer Amèrica. S’hi passen sis mesos i fins i tot fan una petita estada al Canadà. Dickens, que era ja un personatge conegut, visita diferents institucions, hospitals, presons, parlaments, ajuntaments i ens en fa una crítica sincera i sense contemplacions: el que li agrada ho diu clarament, el que no li agrada també.

El llibre mostra en molts moments un fi sentit de l’humor i una ironia que feia que a vegades em petés de riure: frases amb segones intencions, anècdotes divertidíssimes. Començant pel primer viatge en el vaixell i el mal temps, totes les “desventures” estan explicades amb una gràcia que li desconeixia a l’autor. Per exemple, en una petita travessia que han de fer de Springfield a Hartford (quaranta quilòmetres) que, com els camins estan malament, decideixen fer-la per riu, llegim fragments com aquest:

Desde luego, la embarcación no se llamaba “pequeño varco de vapor” por casualidad. Olvidé preguntarlo pero pienso que debería tener medio poni de potencia (.../...) No me atrevo a decir cuántos centímetros de corto tenía esta embarcación, o cuantos centímetros de estrecho...

Altres vegades el que ens narra és ple d’una sensibilitat tan gran que gairebé emociona, com quan no li importa dedicar dotze pàgines senceres -que no es fan gens llargues, en absolut- a la història de la Laura, una nena cega, sorda i muda d’un centre de Boston a la que, amb paciència i dedicació, aconsegueixen ensenyar a comunicar-se i que arriba a fer-ho amb una facilitat sorprenent. No cal dir que aquest centre, i altres semblants de la mateixa zona, mereixen els millors qualificatius.

Però no tot és bo. Hi ha una crítica ferotge a l’esclavatge (encara vigent als estats del sud). Les paraules contràries són duríssimes, desqualificant en general tots els estats que la mantenen. Dickens ho il·lustra amb notes dels diaris de l'època com aquestes:

"Huida Caroline, negra. Llevaba collar de hierro con una púa doblada"
"Huido el negro Manuel, con muchas marcas de grilletes"
"Detenida en comisaría la criada negra, Myra. Lleva marcas de varios latigazos y grilletes en los pies."
"Encarcelado hombre negro. No tiene dedos en el pie izquierdo"
"Huido Anthony, con una oreja cortada y la mano izquierda rebanada por un hacha"

Anècdotes com el fastigós costum de mastegar i escopir tabac que tenen molts americans (tant hi fa si són a una habitació on hi ha una bonica catifa), o sobre la forma de ser dels conductors de diligències, de com són els trens, els transbordadors, etc. van omplint les pàgines d’una obra que no entenc com no és molt més coneguda. La recomano a tothom.