dissabte, 9 de març del 2013

Ruïnes (Relats Conjunts) (Capítol III)


Josep Ll. Rodríguez, advocat, patrocina "RUÏNES", Relat Conjunt en fascicles, al més pur estil dickensià. Avui, Capítol III


A la Flora li agrada conduir. Des de ben joveneta li atreia la possibilitat de llibertat, d'independència que dóna això de tenir cotxe, així que, tan bon punt va tenir l’edat necessària, i sabent que era una persona responsable, el seu pare, un reconegut arquitecte de bona posició, li va regalar el seu primer automòbil, un flamant Volkswagen escarabat, descapotable, que va fer les delícies de la noia.


Passats uns anys, ja casada i amb família, una de les coses que més li agradava era sortir tots junts a passar un dia a fora, a gaudir de la natura, dinar de pic-nic, fer una migdiada amb els ocells com a so de fons, llegir a l’ombra d’un arbre i, al vespre, tornar cap a la ciutat plena d’energia i optimisme...

I això és el que han fet avui. Ja no té el seu escarabat... han passat molts anys! ara té un cotxe més gran, molt bo i molt car. Ella condueix, té fama de ser la millor conductora de la família i és ben merescuda. Sempre atenta, mai tensa, amb capacitat de reacció.

Al seu costat en Tomàs, el seu marit, el seu estimat, set anys més gran que ella. Al darrera la Laura, única germana de la Flora, cinc anys més jove i l’Alberto, el seu marit. Tenen un nen petit, l’Alfredo un nino de dos anyets que, com està una mica refredat, s’ha quedat a caseta, amb la nanny. I, entremig de la Laura i l’Alberto, seu l’Eduard, el fill de la Flora i en Tomàs, un noiet d'onze anys, que vol ser cirurgià com el seu pare, tot i que també dubta entre escriptor de llibres d'aventures, mecànic de cotxes o arquitecte com l’avi.

Van cantant, com tantes vegades... La Laura vol fer una segona veu i, com no li surt, riuen, ella fa veure que s’enfada molt però acaba rient també. La Flora, atenta al volant, dirigint-se a la seva germana li diu “és així, la, la, laaaaaa”... i llavors fa el que mai fa: es gira un segon, mira la Laura i repeteix “La, la laaaaa”... i, en aquest precís instant, tot canvia, tot s’acaba.

(Continuarà...)

10 comentaris:

  1. Ostres!. I jo que em pensava que el Sr. Alfredo era el majordom dolent. :-P
    Suposo que, contestant una de les meves preguntes d'ahir, l'instant que canvia la vida de la Sra. Flora serà un greu accident de cotxe. Però ens has deixat amb l'ai al cor i amb moltes ganes de saber-ne les conseqüències. I això està molt bé. Et felicito per aquest relat en fascicles, els estas brodant. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!!! ;-)) No se m'havia ocorregut mai fer una cosa així i és molt divertit. No sé pas quan ho he d'allargar ni com ho faré quan, el dia 15 surti el proper Relat Conjunt ;-)) però m'ho passo bé i si a vosaltres us fa gràcia llegir-ho, doncs jo, ben contenta! :-DDD

      Elimina
    2. En pots estar segura que, per part meva almenys, no només em fa gràcia llegir-ho sinó que ho faig amb interès. Estic molt intrigat per saber com acabarà la història de la Sra. Flora. :-))
      Pel que fa a quant ha de durar, recorda que durant una temporada jo m'ho vaig fer venir bé per que les diferents imatges de cada més dels RC em quadressin amb els mateixos personatges. No sé si ja tens la història de la Sra. Flora ben completa al cap o encara està tot prou obert per intentar seguir el relat incorporant la nova imatge del dia 15?. És més fàcil de dir que de fer, ja ho sé. Però com que ho has de fer tu... ;-DDD

      Elimina
    3. M'estan venint moltes idees... moltíssimes, algunes més lògiques, altres més bèsties... i m'agradaria escriure-les TOTES :-DD però, clar, no pot ser això...

      En canvi, la idea que em dones de seguir la història de la Sra. Flora amb altres imatges de Relats Conjunts pot estar molt bé (I tant que recordo l'amic d'en Noah -pobret, mort a Normandia- i la seva promesa, que van passar per un munt de circumstàncies molt, molt diverses hehehe)

      Elimina
  2. ostres Assumpta m'encanta la idea del patrocinador .....hehehehe bona idea.....a escombrar cap a casa......ara no tinc temps de llegir-me tota la saga del relat conjunt en fascicles prometo tornar i llegir-ho tot!
    ets una crac!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe mira el segon capítol el va patrocinar la Botigueta d'Artesania :-DDDD

      Ai, si només porto tres capítols, dona, jo crec que encara ets a temps!! ;-))

      Elimina
  3. Això dels fascicles se't dóna molt bé, eh? sempre ens deixes amb l'ai al cor i amb ganes de seguir i seguir... com ha de ser... ara no sabem com quedarà la família després de l'accident... i em temo el pitjor, la darrera frase és molt contundent. Seguirem... t'està empaitant el relat d'aquest més ja!!! :DDD L'hauràs d'enllestir en una setmana o bé..... tatxàn! incorporar-lo a aquest relat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe en MAC també ha dit això d'incorporar la imatge al relat... em fa molta gràcia la idea (de fet, totes les imatges es poden tergiversar bastant i portar-les al terreny que un vulgui) ara bé, que es pugui fer no vol dir que "a mi" em surti :-DD
      Però m'encanten els reptes! Ho provaré! ;-))

      Elimina
  4. Sempre s'acaba en el moment més interesant, ja en saps, ja, de fer fascicles.
    Això pinta malament!
    Misteri, intriga....

    ResponElimina
  5. Ja es comença a perfilar el que va passar, però a veure quins girs ens esperen en properes entregues. Tens raó, aviat vindrà la nova imatge, però qui sap si encara ho podràs lligar i continuar la teva història infinita!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!