La senyora Isabel es va aixecar de la cadira, es va posar bé la jaqueta, va fer un gran somriure i va dir “un, dos... eii, eii,... hola... eii, eii”. El micro li va relliscar de les mans i un xiulet agut i molt desagradable va ressonar a l'oïda de tots els assistents.
La senyora Isabel va fer una rialleta nerviosa, va recollir el micro de terra i, sense més dilacions, va començar el discurset:
“... i per quart any, en la Festa major de la nostra vila de Rocabaró, el Club de Lectura Els Dimecres, atorga el premi de Relat llarg o novel·la curta a na Maria Rosa Orella Fina.”
Una dona d'uns quaranta anys, amb els cabells foscos, els ulls clars i expressió intel·ligent es va posar dreta i s'apropà a la tarima. Se la veia satisfeta. Sí, estava contenta. Li varen donar un diploma i un xec de cinc-cents Euros.
Al cap de quinze dies molta gent del poble havia llegit l'escrit de la Maria Rosa... Molts comentaven la gran imaginació que tenia i n'estaven meravellats. Quina obra! Quants embolics, secrets... Millor que una sèrie de la tele. Altres, en canvi, no deien res. Res de res.
Un tercer grup es preguntava com podia tenir tanta creativitat la telefonista del poble.
Tinc la "lleugera" sospita que si el relat de na Maria Rosa es publiqués en un llibre, aquest NO podria incloure aquell avís legal que diu que: "Aquesta és una obra de ficció, fruit de la imaginació de l'autora. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència". :-D
ResponEliminaUn retorn als RC per la porta gran. Molt bo!!
MAC.- Moltes gràcies MAC!!... Ehm ... Crec que la teva sospita és encertada 😂😂
EliminaJa feia ben bé quatre o cinc mesos que volia fer un relat, però em passaven els dies, normalment estic molt cansada, però us enyorava molt i, finalment, ho he pogut fer!!! 😉👍🏻
Coincideixo amb la interpretació d'en Mc!
ResponEliminaHe de dir que estic molt contenta que tornis al blog, ni que sigui només per als Relats Conjunts. Els blogs ajuden a viure, Assumpta!
Enhorabona pel teu esforç, pel teu èxit i pel teu relat!
Una abraçada i espero que fins molt aviat.
CARME, Tens tota la raó del món, els blogs ajuden a viure. Són el millor que ha parit Internet... La resta de coses són massa complicades.
EliminaA veure si vaig passant.
Una abraçada també XXXL per a tu 😍😍😍
No sé dir-te el per què, però.... estic segur que la Senyora Isabel i els membres del jurat, no hi surten pas al relat guanyador ! hehehe
ResponEliminaMolt ben trobat !!
Salut ; )
ARTUR.- Bona deducció, sí senyor 😀😀😀. L'encertes de plè!
EliminaGràcies!! Salut, salut sempre!
Bon dia, nina!
ResponEliminaAhir un niuet em va dir que tenies problemes a l'hora de pujar una foto, mem si me'n surto:
- Primer anar a Relats Conjunts i amb el botó dret del ratolí " desar imatge com" i la portes al teu ordinador o tablet, on quedarà guardada.
- Des de l'entrada del teu blog (o en el cas d'una entrada nova) vas a "insereix una imatge", a la línia superior on hi ha els comandaments per fer un post (tipus de lletra, insereix un enllaç, insereix una imatge, insereix un vídeo...), s'obriran els teus arxius i tries la imatge que has deixat abans o la que vulguis.
Pel que fa al teu relat, amb aquest nom estava molt clar, tot i que hi ajudava ser la telefonista del poble. 😅
Molt bo!
Espero haver-te ajudat, aferradetes preciosa.🤗
LLUNETA.- Tan maca com sempre 😍
EliminaHo provaré. Jo no ho feia així, però com l'ordinador no em fa cas, provaré aquest sistema amb la tablet (ara sóc al mòbil)
Petonassos! 😘😘😘
Feia dies (i mesos) que no et llegia.
ResponEliminaSegueixes en forma!
XAVIER.- Potser anys, Xavier... Des del desembre del 22 que estic "out". Encara no m'han arreglat, però us trobava molt a faltar i he pensat fer alguna aparició (que com diu la CARME, que és una dona sàvia, els blogs són vida)... I igual m'ajuden a recuperar-me 😀😉
Elimina