tag:blogger.com,1999:blog-59452505885310617082024-03-13T16:29:37.518+01:00BLOG DE L'ASSUMPTAQUALSEVOL COSA QUE EM PASSI PEL CAP... O PEL COR.Unknownnoreply@blogger.comBlogger1153125tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-90096775285009870562022-01-15T22:44:00.005+01:002022-01-16T00:46:45.797+01:00"Relats Conjunts": Comtes de Bell-Lloc
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEij3nG1-ozvnArA-FRX2FKdKdJg8lXXsaJKJx-KWcaoRC7ETwsS__0ndw2ZT4vDNxrCkZGq0kaNcIugxgv6VPYKw9165fxExMS6b8nKO7runZPfIt01O6I1spZj2xfxmvr3o8QmAEM4KwbBRjZ7TJX4QV22f1Fg3t0AgD1-Pcutlf5BLaUYQvM_Y8O2=s517" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="472" data-original-width="517" height="584" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEij3nG1-ozvnArA-FRX2FKdKdJg8lXXsaJKJx-KWcaoRC7ETwsS__0ndw2ZT4vDNxrCkZGq0kaNcIugxgv6VPYKw9165fxExMS6b8nKO7runZPfIt01O6I1spZj2xfxmvr3o8QmAEM4KwbBRjZ7TJX4QV22f1Fg3t0AgD1-Pcutlf5BLaUYQvM_Y8O2=w640-h584" width="640" /></a></div><br />- Hola<div> --- </div><div>- Eh, hola! </div><div>La dona es gira intentant saber d’on arriba aquella veu que la saluda. No en té ni idea. Gira a dreta i esquerra però no veu ningú, així que torna a agafar el ganxet... </div><div><br /></div><div>- Hola </div><div>Probablement alguna altra persona s’hauria espantat, però ella no. La veu és clara, sonora, però ella sap perfectament que és sola a casa, a la petita terrassa. Al seu davant un edifici en construcció, pràcticament acabat i on no viu ningú. El més segur és que la veu vingui del seu cervell. Com tantes vegades. </div><div><br /></div><div>Aquest matí, ja eren les nou i ha sentit clarament el pany de la porta que s’obria, els típics passos forts i ràpids del seu marit. Han tingut una petita conversa i, quan ell li ha donat la mà, ella ha sentit que allí no hi havia ningú més i que tota l’escena havia passat en un dels seus moments de somni-vigilia
Coses com aquesta li passaven amb certa freqüència, així que no li feien pas por ni sorpresa. </div><div><br /></div><div>Com quan notava clarament la presència del seu pare, sense dir res, només assegut al seu costat, transmetent-li força. I el seu pare fa quinze anys que va morir. O quan es sorprenia parlant i rient amb la seva germana... però la seva germana no hi era.</div><div><br /></div><div>Què macos són els dies d’hivern assolellats. </div><div><br /></div><div>Va estirar una mica el respatller de la tumbona, va guardar la labor dins una bonica bossa de roba i va tancar els ulls. </div><div><br /></div><div>- Hola </div><div>- Hola, qui ets? </div><div>- Pensava que no em volies respondre. </div><div>- És que a vegades em costa saber si em parla algú de fora o em parla el meu cervell, o si això és ple d’esperits… </div><div>- Res de tot això. Sóc la paret del teu davant… </div><div>- La paret? </div><div>- Els humans porteu molt de temps dient allò de “Si les parets parléssin…” Doncs jo parlo, i et puc explicar moltes coses… Coses de la gent que vivia abans aquí, converses ben interessants. </div><div><br /></div><div>La bona dona va fer un sorollet amb els dits i va dir... No, ara no. Ara vull descansar. </div><div><br /></div><div>Dies després, quan intentava explicar aquests fets a la psicòloga, era incapaç de recordar si ho havia viscut o no. Si ho havia somiat o si una paret li havia parlat realment.
</div>Unknownnoreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-88760423491046486672021-11-15T01:31:00.004+01:002021-11-15T02:12:24.201+01:00Relats Conjunts: "Un conte per anar a dormir"
<div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh26nEVMv9OfrPo97ejdx8KcRxL7pL0_c7raSLmMxRoLUe_LSKRV6RCA9vFNJha78vCA4d1bHGnJcWtq2W7tC0Da_0QvV36qPSqRXXyV66O3HjDcRYSlDiV1tn3uD0uAdJEXOnn-erW-Ec/s0/Captura.JPG" style="display: block; padding: 1em 0px; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><img alt="" border="0" data-original-height="561" data-original-width="524" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh26nEVMv9OfrPo97ejdx8KcRxL7pL0_c7raSLmMxRoLUe_LSKRV6RCA9vFNJha78vCA4d1bHGnJcWtq2W7tC0Da_0QvV36qPSqRXXyV66O3HjDcRYSlDiV1tn3uD0uAdJEXOnn-erW-Ec/s0/Captura.JPG" /></span></a></div><span style="font-size: large;">
De ben petita ja m’agradava llegir. L’afició em venia per part de mare, que ens comprava contes per Sant Jordi i es preocupava que en les nostres celebracions d’aniversari, del sant, el Tió i els Reis sempre hi hagués algun llibre. </span><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Evidentment, les meves primeres lectures eren per a infants, però ben aviat vaig començar amb obres d’aquestes que no tenen edat i que poden agradar a un públic molt ampli. Entre els meus autors preferits destacava, per damunt de tots, i amb diferència, en Jules Verne! La seva fantàstica creativitat em fascinava. Saber que algunes de les coses que ell va imaginar s’han fet realitat amb el temps encara em tenia més embadalida. </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Doncs bé, amb això que us acabo de dir segur que podeu suposar com n’estic d’emocionada amb la gran notícia d’avui.
Com haureu vist a tots els noticiaris, fent unes reformes al soterrani de la que va ser casa de Jules Verne a Amiens, que actualment és el museu, han aparegut, entre uns baguls i mobles vells, dues obres inèdites de l’autor. Tal com us ho dic! Dues obres inèdites!!</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Veuen unes humitats miren d’on venen i on van, obren un vell soterrani i troben un tresor!!
Porto tot el dia enganxada a Internet buscant informació sobre el tema!! Estic eufòrica!! </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Segons he llegit, una les dues obres seria un primer esborrany, una història breu, sobre un grup de joves que organitzen una competició esportiva en una mena de patinets elèctrics, per a promocionar l’esperanto. </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">La segona és una passada. Sembla que està totalment acabada, revisada i estaria a punt de ser publicada. Espero que ara la publiquin. I que no la toquin gens ni mica, que respectin el text original de l’autor. </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><span>Han dit que hi ha uns fulls amb il·lustracions, signades per Léon Benett. En una d’elles, que ha ensenyat la televisió francesa,</span><span> es veu una fabulosa nau espacial que flota entre planetes i estels i que té la forma del que podríem creure que és una gran calaixera.
Quines ganes tinc de llegir aquesta història! </span></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Per què el gran autor hauria pensat que una nau podia tenir forma de calaixera? Segur que hi ha una explicació brillant! Segur que ens sorprendrà una vegada més! </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><span>Seria la calaixera una mena de nau-mare i els calaixos petites naus exploradores? No sé, dic jo... No en tinc ni idea... Clar que els calaixos també podrien ser uns grans magatzems de provisions </span><span>per si la nau s’atura a algun planeta... </span></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">I les potes de la nau! Semblen ideals per poder avançar per terrenys estranys!</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Quan surtin més dades ja les comentarem... Ara que hi penso, els calaixos potser tenen una funció defensiva... Ja callo, ja callo... És que estic impacient!
</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><b>Relat escrit a proposta de <a href="https://relatsconjunts.blogspot.com/2021/10/un-conte-per-anar-dormir.html" target="_blank">RELATS CONJUNTS</a></b></span></div>Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-63626544607711251562021-10-15T00:46:00.003+02:002021-10-24T13:57:28.089+02:00Relats Conjunts: "El pati blau"<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2i-itAfh7-cbONnvEtQ-mS3GbfQJ_6Xgb7fSC0Aq_ZK713FsvM1NSiEEoSapYyreEfvhOLSKQfqoK3jzpeGuM9xZZTf-nOE4KwJ1HXlj-GaVLSj8v-m8X4U37-JyrYJSMXpPKEq1L4nk/s702/Captura.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="702" data-original-width="491" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2i-itAfh7-cbONnvEtQ-mS3GbfQJ_6Xgb7fSC0Aq_ZK713FsvM1NSiEEoSapYyreEfvhOLSKQfqoK3jzpeGuM9xZZTf-nOE4KwJ1HXlj-GaVLSj8v-m8X4U37-JyrYJSMXpPKEq1L4nk/w448-h640/Captura.JPG" width="448" /></a></div><br /><span style="font-size: 20pt;">Diuen que la pandèmia, a més de
les víctimes mortals que ha produït i de les persones a les que ha deixat seqüeles (algunes de les quals s’allarguen en el temps sense que, de moment, es trobi una solució) ha tingut també com a conseqüència l’aparició i
agreujament de malalties mentals tals com depressió, ansietat, trastorns
alimentaris, etc. en definitiva, diverses neurosis que fan patir molt a qui les
té i a la gent de l’entorn.</span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 20pt;">Vaig estar seixanta-tres dies
seguits sense sortir de casa. Per res. La Rosana anava a comprar un cop per
setmana, em deixava a la porta bosses plenes de tot el que podia necessitar i jo posava </span><span style="font-size: 20pt;">un sobre amb els diners que
ella em deia.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 20pt;">Quan duia onze dies sense
sortir ja m’havia engreixat dos quilos i mig i em passava tot el dia dormint, dormitant o mig adormida, així que li vaig dir a la Rosana que em portés pintura. Ella, que
és un tresor, em va portar una capsa d’aquarel·les de vint-i-quatre pastilletes,
uns llapis de grafit, un bloc de cartolines amb una textura molt xula “</span><i style="font-size: 20pt;">especial para acuarelas</i><span style="font-size: 20pt;">” i sis retoladors caríssims amb punta de pinzell.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 20pt;">Quan ho vaig veure em va fer
molt gràcia, en tots els sentits; primer perquè sempre havia volgut tenir unes
aquarel·les així, amb la seva capseta metàl·lica i tot, i segon, perquè quan jo li havia demanat “pintura” em referia
a “pintura de brotxa grossa”, de pintar parets, perquè ens entenguem.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 20pt;">Així que la pobre dona, al
dia següent mateix, m’havia portat dos pots de “<i>Azul Cantábrico</i>” de pintures
Bruguer, <a href="https://youtu.be/hpIzrYLjrsg" target="_blank">les que anunciava en Cruyff</a>... i em vaig posar a pintar el pati, el
jardí, tota la part de petit terreny de la casa, tot blau... En total vaig necessitar vuit o deu pots, ara no me'n recordo. Això em permetia estar fora, no sempre tancada a casa i tenir
la ment distreta. No em va quedar massa bé, la veritat. Hi ha trossos molt mal
pintats (després la pluja m’ho feia malbé, però això ja ho explicaré un altre
dia...)</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 20pt;">La qüestió és que fa quinze
dies van venir a fer la revisió de la caldera de la calefacció i quan el tècnic va passar pel
meu pati blau es veu que ho va trobar original i ho va explicar... Doncs m'han trucat de dues "radios" i demà en faran un reportatge a TV3 i tot!!</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 20pt;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 20pt;">Relat escrit a proposta de <a href="https://relatsconjunts.blogspot.com/2021/09/el-pati-blau.html" target="_blank">RELATS CONJUNTS</a></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 20pt;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span> </span><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-54374183417627988492021-09-05T18:17:00.003+02:002021-09-05T19:41:54.626+02:00Relats d'estiu de la Carme. Proposta d'agost del 21<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4PudcmemnnBuU3FqeLJXwJp5L7-DOkb5T1yQ3DzRI6w9goKwonNYtLTS-LWps42eycwhyphenhyphen2T9SxZ4hidOCriHrrT6X5m5Z-ES_uXHrt0LVtCFNuWqzlXoa_1m5O0EDVBJO4h_xkGAsXEE/s747/Captura.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="657" data-original-width="747" height="563" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4PudcmemnnBuU3FqeLJXwJp5L7-DOkb5T1yQ3DzRI6w9goKwonNYtLTS-LWps42eycwhyphenhyphen2T9SxZ4hidOCriHrrT6X5m5Z-ES_uXHrt0LVtCFNuWqzlXoa_1m5O0EDVBJO4h_xkGAsXEE/w640-h563/Captura.JPG" width="640" /></a></div><br /><p></p><i><span style="font-size: medium;"><b><a href="http://carmerosanas2.blogspot.com/2021/08/relats-de-la-carme-del-mes-dagost-un.html" target="_blank">Relat escrit a proposta de la Carme en el seu blog "Col·lecció de moments"</a></b></span></i><br />
<div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">En Robert Cliczoom va fer honor novament a la seva fama de ser un fotògraf d’allò més oportú. De tots els presents va ser l’únic que va captar l’instant en que tot el públic va quedar com paralitzat, mirant cap els núvols i amb una expressió barreja de “no pot ser” “estic somiant?” “això és impossible”. </span><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"> A més, no se sap si en Robert va retocar una mica la imatge -cosa que ell nega rotundament-, si és un efecte òptic, o si, veritablement, per uns moments a aquella pobra gent li va créixer el nas. (No hi ha representació més exacte per entendre l’expressió tan catalana de “quedar-se amb un pam de nas” que mirar la fotografia d’en Cliczoom). </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">En va guanyar molts de calers venent la foto en qüestió... Ah! Potser us esteu preguntant on està feta i quina va ser la situació que va provocar la reacció d’aquells milers de persones mirant cap amunt. Ara mateix us ho explico. </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Ens trobem a París, a l’estadi del Parc des Princes, a les 22:28 del vespre. Segona part del partit de tornada de Champions League entre el Paris S.G. i el F.C.Barcelona, en el moment en que l’eliminatòria es troba empatada gràcies al gol que havia fet disset minuts abans en Memphis Depay, el fantàstic neerlandès del Barça (amb una jugada de tiralínies i compàs d'en Pedri, Sergi Roberto i Ansu Fati).</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Just tres minuts abans de la foto Umtiti va fer un penal totalment innecessari sobre Di Maria. Si el penal era transformat el PSG seria guanyador a dos minuts de la fi de l'encontre. L'afició va començar a cridar que volia que el llencés Messi i... el va llençar als núvols. I així va quedar el públic.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">De fet, no tan sols el públic va quedar glaçat. Els jugadors francesos (és un dir) no van poder reaccionar al rapidíssim contatac encetat per Piqué i finalitzat amb un golàs de bandera del bo d'en Braithwaite. La vida és bonica.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"> Final del partit.
</span></div></div>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-43354417186879080332021-07-14T23:30:00.004+02:002021-07-15T01:50:09.527+02:00Relats Conjunts: "Babel"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijh032vTtTFrPDCTutqzHkyEWLQPGW0UKZ9aVdR92jREnzlcHzL8-UrNu5QPH-ps_2yGknCH643lGPsfSpy5JfnnHFS2f5ib5ehUCY7n7-pwN1doxv5BhiVmuq6wRQR7bRXG-6bf3v1JM/s620/Captura.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="502" data-original-width="620" height="518" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijh032vTtTFrPDCTutqzHkyEWLQPGW0UKZ9aVdR92jREnzlcHzL8-UrNu5QPH-ps_2yGknCH643lGPsfSpy5JfnnHFS2f5ib5ehUCY7n7-pwN1doxv5BhiVmuq6wRQR7bRXG-6bf3v1JM/w640-h518/Captura.JPG" width="640" /></a></div><br /><div><br /></div><span style="font-size: large;">I connectem amb Marencalma de la Costa. Eugènia Trillengua, bona tarda. </span><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">- Bona tarda, companys... bé, és un dir... avui estem commocionats. Les imatges que podeu veure al meu darrera parlen per elles mateixes. </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">l'Eugènia fa uns instants de silenci, mentre les càmeres enfoquen un edifici en runes que van apropant lentament. El que es pot veure és apocalíptic. No podríem dir si semblen les restes d’un incendi, d’un terratrèmol, o els efectes d’una explosió... o tot plegat.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">- Què és el què ha passat, companya? Aquest, no és el preciós Hotel Concòrdia, que es va inaugurar fa relativament poc?</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">- Efectivament, company. Aquest hotel no té ni tres anys d’antiguitat. Ahir estava perfectament i aquest matí es troba en aquestes lamentables circumstàncies. Sembla que un cúmul de casualitats s’han sumat...
A la planta Primera hi havia uns estudiants de viatge de fi de curs que venien de diversos llocs de la península i van començar a discutir pels passadissos, que si “tú de dónde eres”, que si “háblame en español, catalufo”...
A la planta Segona hi havia una trobada de penyes futboleres italianes i angleses i van coincidir veient la final de la Eurocopa...
Als salons de la Planta Tercera hi havia dues interessants conferències, molt multitudinàries “Els beneficis de les vacunes” i “No deixis que experimentin amb tu. Et posaran un xip”.</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Mentre la corresponsal va parlant, les càmeres enfoquen detalls... Finestres arrancades, trossos de paret caiguts, tota una part cremada...</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"> A la Planta Quarta havien reservat habitacions els músics de la Filarmónica Clàssica Mundial i els “Amigos del reggeaton”... A la Planta Cinquena una reunió de la “Asociación el Toro es arte” compartia menjador i sales de projeccions amb la Federació de partits animalistes d’Europa...
La Planta Sis estava buida. L’havien reservat d’un partit anomenat “Ciudadanos” per fer un Congreso, però no hi va anar ningú. Això va ser horrible, perquè els de les altres plantes es van voler apropiar d’aquelles sales buides i per a tot arreu hi havia baralles, explosions (i és que els estudiants anaven carregats de pirotècnia per fer una revetlla i els seguidors futboleros anaven molt borratxos... era un tots contra tots)
Finalment, a la Planta Set hi havia una reunió del Govern català, amb representants d’Esquerra i de Junts, però tot just veure les primeres discussions als altres pisos, van decidir que ells eren gent de pau i que l’ambient no semblava l’adequat per a una trobada tranquil·la i van marxar a un altre hotel. Es troben tots perfectament. </span></div><div><span style="font-size: large;">El que no es troba bé és l’Hotel Concòrdia. Habitacions cremades, banys inundats, explosions a les cuines, ... </span></div><div><span style="font-size: large;">En breu ens passaran un llistat de tots els danys i una primera avaluació dels bombers sobre si és possible la reconstrucció o si els danys estructurals són tan greus que s’ha d’enderrocar. </span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Eugènia Trillengua, TV4, Marencalma de la Costa.
</span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><span style="color: #783f04; font-size: large;">
.
Escrit a proposta de <b><a href="https://relatsconjunts.blogspot.com/2021/06/babel.html" target="_blank">RELATS CONJUNTS</a></b>.
</span><div><span style="color: #783f04; font-size: large;">.</span></div>Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-80954154469477491032021-05-09T14:32:00.004+02:002021-05-09T14:37:47.333+02:00Jugant amb el perill<p><span><span style="font-size: medium;">D</span><span style="font-size: large;">oncs bé, resulta que fa uns dies em va petar la impressora. Un més dels trastos tecnològics que arriben a la seva fi.</span></span></p><p><span style="font-size: large;">Però, com no tot ha de ser negatiu, resulta que teníem una impressora de reserva. La que va petar era molt vella i la de reserva tan sols és vella. És una que havia tingut en Josep Lluís al despatx fa temps.</span></p><p><span style="font-size: large;">Tenim un ex-veí informàtic que, com és bona persona, ens fa les reparacions molt bé de preu (no gratis, clar, és la seva feina). Així que va venir a fer el canvi d'impressores i mirar tota la configuració de tot (que l'ordinador va molt lent).</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaCW3R9SFiFlmQCDXGJn5eFlFrFotuhTnEib4w_hN0PsMSoM1_vXXLS7klbzZyfvONUyhyphenhyphen0ptADV-rIJROKJPsbeEpkhQ326MxNLlUkYrEABCMWeKC9PUq1EO_21xDVvLypVwSalbww0o/s749/Captura.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="584" data-original-width="749" height="499" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaCW3R9SFiFlmQCDXGJn5eFlFrFotuhTnEib4w_hN0PsMSoM1_vXXLS7klbzZyfvONUyhyphenhyphen0ptADV-rIJROKJPsbeEpkhQ326MxNLlUkYrEABCMWeKC9PUq1EO_21xDVvLypVwSalbww0o/w640-h499/Captura.JPG" width="640" /></span></a></div><span style="font-size: large;"><p>La bona notícia és que ja puc imprimir, la mala notícia és que es va quedar parat de veure el pas de tortuga de l'ordinador. Va dir que això és el disc dur que està fet pols i que qualsevol dia pot petar... i aquí estic jo, fent un post per explicar-ho, perquè m'agrada jugar amb el perill. Perquè no em dóna la gana d'haver de cedir sempre jo. <i>Ho llegeixes, ordinador? Tu mateix, però jo crec que petar seria una mostra de desagraïment molt gran envers qui sempre t'ha defensat i preferit a tauletes i tonteries similars. Pensa-t'ho.</i></p></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Per cert, que abans d'ahir pensava que també se m'havia mort el mòbil. Ai, quina gràcia!! Resulta que quan posava un vídeo se sentia bé, però les imatges anaven a càmera lenta, es tallaven, es bloquejaven i... res... Ja no sabia què fer, si agafar tot el què tinc que no va, fer un paquet enorme i tirar-ho pel balcó o saltar jo. Llàstima que el microones ja el va portar en Josep Lluís a la deixalleria fa un temps, perquè hagués quedat moníssim en el mateix paquet de trastos.</span></p><p><span style="font-size: large;">Sí algú sap els números de la loteria o els resultats de la travessa de la propera jornada (que ja s'acaba la Lligaaaa!! aaaggghh!! Sevillaaaaa, Sevillaaaa) que m'ho digui. Seré bona i si em toca una quantitat bonica penso fer molts donatius a ONGs, de veritat.</span></p><p><span style="font-size: large;">No m'oblideu!!!</span></p>Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-60102194129584893922021-04-17T15:42:00.004+02:002021-04-17T16:55:14.859+02:00Relats Conjunts: "Entrant a l'Arca de Noè"<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuJIg7IGLbhacdOfQkeKRQBwrV0LZpcdaqeRY4nvfGSEnnT0PLw7XgsDki8m1x5XOKPbIf7CgE6ortlwW3hmaPc9YjEvw-eyaQ3DucQuceOixImpcOmQV4Xj0996H_EytuTNwbiXoEmZA/s621/Captura.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="466" data-original-width="621" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuJIg7IGLbhacdOfQkeKRQBwrV0LZpcdaqeRY4nvfGSEnnT0PLw7XgsDki8m1x5XOKPbIf7CgE6ortlwW3hmaPc9YjEvw-eyaQ3DucQuceOixImpcOmQV4Xj0996H_EytuTNwbiXoEmZA/s16000/Captura.JPG" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">La parella de Mossos havia
deixat el cotxe uns metres més enllà i s’apropava caminant amb pas decidit, tot
i que la seva expressió era de profunda estranyesa. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- <i>¿Pero qué significa todo
esto, Paco? –va dir el més jove al seu company</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- <i>Ni idea, Jordi. Vamos a ver
si encontramos al responsable</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">En Paco, home d’uns cinquanta
anys, alçada mitjana i un lleuger sobrepès, es va escurar la gola i dirigint-se
a un grup reduït de dones i infants va dir:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Bon dia. A veure, qui està
al davant de tot això? Hem rebut una trucada de la Protectora d’Animals del
Camp de Tarragona dient-nos que a la platja de Salou estaven ficant uns animals
dins una barca de fusta sense cap mesura de benestar o d'higiene i sanitat. </span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Perdoni, va respondre una
dona jove. Haurà de parlar amb el meu sogre o el meu marit. Nosaltres estem
aquí esperant.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Molt bé. Faci el favor d’avisar-los.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">La dona va anar corrent al
que era l’entrada al un petit vaixell de fusta i va cridar “Noè, Sem, Caaaam, Jàfet!
Vingueu, hi ha uns homes que demanen per vosaltres”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Mentre esperaven, els Mossos
comentaven entre ells:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- <i>Lo que no entiendo es de
dónde han sacado tanto bicho, que aquí hay animales de todo tipo</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- <i>No sé, Paco, igual
pertenecen a algún circo, o preparan algún espectáculo. Parecen buena gente</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Just llavors un grup de gent
amb samarretes de color verd amb les paraules “Protectora Animals Camp
Tarragona” s’apropava a la zona amb pancartes en favor dels drets dels animals,
en contra del maltractament, en favor de la vida (No, no eren antiavortistes,
he dit “drets dels animals”). Es van aturar a una distància respectable (És que
si seguien caminant havien de passar just on hi havia uns lleons) i anaven cridant consignes en favor de les bledes amb patates i altres coses que no s'acabaven d'entendre bé perquè el que duia el megàfon se l'apropava massa a la boca.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">La dona ja tornava amb el
sogre i el marit.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Bon dia, agent, digui, em
dic Noè Filldelèmec i aquest és el meu fill Jàfet Filldenoè. En què els podem
ajudar?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Home, per començar, si em
podés explicar què fan tots aquests animals salvatges per aquí, campant en
llibertat? Això és molt perillós, poden atacar qualsevol... Però, a més,
vostè els està fent passar a un vaixell... Ens hauria d’ensenyar tota la
documentació sobre la salubritat del vaixell, les estances on estarà cada tipus
d’animal, on van, què faran, quants dies durarà això, etc.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Sincerament, no en tinc cap.
No... no tinc cap paper. Resulta queee... NOOOOOOOOOO!! NOOOO!! No la matiiii!
Nooooo, no... deixi, deixi... <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Una vespa s’havia posat al
braç de l’agent Paco, el qual havia aixecat la mà disposat a aixafar l’horrible
insecte i així lliurar-se d’una dolorosa picada pràcticament segura. Però el
Sr. Noè Filldemèlec la va espantar i després va somriure amb cara de bona
persona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Els dos Mossos estaven cada
vegada més sorpresos. El Sr. Noè va tornar a començar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Com li deia, no en tinc cap
de paper. És que faig això per encàrrec de Déu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Disculpi, no l’he entès bé.
Diu que actua per encàrrec que qui?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- De Déu. – Ara en Noè
Filldemèlec s’havia posat seriós. Era un home bo, però es posava molt nerviós
amb els burletes que no respectaven les seves creences.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Vol dir que està posant un
munt d’animals en una barca perquè li ha demanat Déu?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Així mateix ho ha dit el
meu pare. – Va afirmar en Jàfet Filldenoè- amb expressió educada però molt
ferma.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Els dos mossos no sabien pas
què fer ni què dir. El tema semblava complicar-se. Els animals salvatges es començaven a posar nerviosos i se’ls
apropaven per ensumar-los i els crits dels manifestants en favor de la màxima
comoditat i bons tractes pels animals no paraven, així que en Paco i en Jordi van pensar què el
millor que podien fer era marxar i anar a informar als seus superiors per
decidir què feien i carregar la responsabilitat a uns altres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Va ser marxar els agents i el
bo d’en Noè, ignorant absolutament els crits de la colla de les pancartes, va
fer un senyal als seus fills i resta de la família i, en un tres i no res, van
tenir tots els animals dalt el vaixell... Va ser tot fet a una velocitat que
gairebé sembla impossible, però així és com va ser.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Els manifestants cridaven
enfadats esperant que tornessin els mossos, però just llavors va començar a
ploure i van marxar capcots pensant en tornar quan el temps millorés.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;"><b><span style="color: #783f04;">Relat escrit a proposta de</span></b> <b><a href="http://relatsconjunts.blogspot.com/2021/04/entrant-larca-de-noe.html" target="_blank">RELATS CONJUNTS</a></b></span></p>Unknownnoreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-18686620052615638552021-04-13T23:24:00.006+02:002021-04-14T00:04:41.075+02:00Relats Conjunts: "L'onada"<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMCMmitnQ3gBxbtqyDb-GjOzvhtriOpC30xMk0Gj26WT4XCfFBvKGXOvl4guXWUFvzfyHjh9Wz4bgjZuZ9Mhecf30X5prbVhnOKvYmk0WY3_P5A9vOzPQM90L6wJHTdja3CG9Ws0aCeLg/s607/Captura.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="472" data-original-width="607" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMCMmitnQ3gBxbtqyDb-GjOzvhtriOpC30xMk0Gj26WT4XCfFBvKGXOvl4guXWUFvzfyHjh9Wz4bgjZuZ9Mhecf30X5prbVhnOKvYmk0WY3_P5A9vOzPQM90L6wJHTdja3CG9Ws0aCeLg/s16000/Captura.JPG" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">L’estat en que es trobava tot
el pis corresponia perfectament a una bona definició de “desordre”, “caos”, “batibull”
i altres sinònims. Mobles pel mig, cadires plenes de llibres, capses de cartró
amb els objectes més diversos per dins, armaris oberts...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">Feia quinze dies que havia
mort la tieta i la Blanca i la Bruna havien de buidar el pis. El de la
immobiliària el volia sense res. La Bruna volia trucar una empresa d’aquelles
que et buiden tot el pis en un dia, però la Blanca s’ho volia mirar i remirar
tot. Eren cosines i les dues havien tingut una gran relació amb la tieta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">- Mira, Blanca, jo venia cada
dijous. M’ho passava molt bé amb la tieta. Em preparava un te amb magdalenes
que ja te’n pots riure tu d’en Proust i ens posàvem a fer mitja i ganxet i se’ns
passaven les hores. Ella em va ensenyar tot el que sé de cosir, brodar... i jo
a ella la trobaré a faltar un munt, però no per això vull tots aquests trastos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">- Ostres, Bruna!! No diguis
trastos!!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">- Són trastos, Blanca!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">- Però eren d’ella...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">- Sí, jo agafaré un parell de
figuretes, el marc amb les quatre fotos, que són molt maques i uns quants
llibres... i ja està.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">- I no vols aquella
calaixera...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">- No! Calla... on vols que la
posi? Una calaixera!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">- Ni un quadre?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">- Tampoc. Mira, ara que ho
dius, vull un parell de tapetets que vàrem fer juntes. No sé on paren. Ajuda’m
a buscar-los. Les figuretes, els llibres, les fotos i els tapetes. Res més.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">- Ufff... potser tens raó...
No sé... Mirem els quadres? Què et sembla aquest de les flors?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">- Antiquat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">- I aquest de les dues noies
a la platja?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">- No em diu res, el trobo més
soso... una escena plana, sense cap gràcia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">- D’acord, d’acord, doncs au,
que se’ls emportin tots. Ves a saber, igual tenen valor. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">- Quin valor vols que tinguin,
Blanca? Aquest de les dues noies no fa ni deu anys que el va comprar. No té cap
antiguitat de valor. Coses velles, sí, però “antiguitats” no... <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">Finalment la Bruna va
convèncer la Blanca i se’n van endur poques coses. El record de la tieta el
tenien ben viu al cor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">La resta s’ho va endur en
Julio, el noi de l’empresa que buidava pisos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">Per cert, que darrerament en
Julio s’ha comprat un cotxe nou i l’altre dia explicava que quan acabin els
confinaments farà un viatge a Nova York amb la seva dona... Ell que sempre es
queixava que no tenia un duro!<o:p></o:p></span></p>
<span style="color: #38761d; font-size: large;"><b>Escrit a proposta de <a href="https://relatsconjunts.blogspot.com/2021/03/lonada.html">RELATS CONJUNTS</a></b></span>
<div><span style="color: #38761d; font-size: large;"><br /></span></div>Unknownnoreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-81825617475245857942021-04-04T12:48:00.000+02:002021-04-04T20:48:51.642+02:00Bona Pasqua!!<span style="color: red; font-size: x-large;"><b>Crist ha ressuscitat! Al·leluia!
</b></span><p align="center"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/-j3NZEdHQaI" title="YouTube video player" width="560"></iframe></p><p align="center"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuWUmeYL_5PklwnLNbCzYLkIExTXjRMum6JlLhsJowIy4WB5SrbKHS7gpz5M44ub5tKHtsfSrUfn3g4drHbf93cY2bauH5BZRuelltB3YvAP1nlsiiJVmH7xtMFFW2hbSf-Erk48tlGz4/s716/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="474" data-original-width="716" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuWUmeYL_5PklwnLNbCzYLkIExTXjRMum6JlLhsJowIy4WB5SrbKHS7gpz5M44ub5tKHtsfSrUfn3g4drHbf93cY2bauH5BZRuelltB3YvAP1nlsiiJVmH7xtMFFW2hbSf-Erk48tlGz4/w640-h424/Captura.JPG" width="640" /></a></div><br /><p align="center"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-33944238140259261762021-03-14T15:36:00.010+01:002021-03-14T22:02:43.508+01:00Relats Conjunts: "La defenestració"<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRo9-_BLJWlsnLt3TKSsYSxJAVNZipYX9T2ky2l22Tx-LBbRVUBSbcKThH8LzGliKnF5hSEPh_xctzObZyUSzJDDH5crOG3KQXevgZ9NYGCHEG2H-h6FXU3Dg7VVv-Q_6104KqrajreMc/s599/Captura.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="478" data-original-width="599" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRo9-_BLJWlsnLt3TKSsYSxJAVNZipYX9T2ky2l22Tx-LBbRVUBSbcKThH8LzGliKnF5hSEPh_xctzObZyUSzJDDH5crOG3KQXevgZ9NYGCHEG2H-h6FXU3Dg7VVv-Q_6104KqrajreMc/s16000/Captura.JPG" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Estimats lectors,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Avui us vull explicar una
cosa -certa, com sempre- que em va deixar impressionada. És una mica llarg,
així que no perdré el temps en massa preàmbuls.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Fa pocs dies havia d’anar a l’Ajuntament
a portar uns papers per... bé, que he dit que no em volia embolicar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Res. Arribo a l’Ajuntament i, davant la gran portalada del carrer, hi havia dos guardes de seguretat i tres
persones més esperant. Ara, amb tot això de la Covid, es veu que et fan esperar
al carrer perquè no hi hagi massa gent junta enlloc.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Em vaig apropar a un dels
guardes, li vaig dir el motiu de la meva gestió i em va respondre que hauria d’esperar una
mica, que anaven amb retard.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Després de quinze minuts allí
dreta, caminant una miqueta amunt i avall doncs quieta del tot se’m carreguen
els genolls, aquell noi de seguretat em va fer un senyal. Em vaig apropar i em
va dir “<i>Segueixi’m</i>”... El vaig acompanyar, vàrem travessar un vestíbul i em va deixar
just davant d’un ascensor “<i>És el segon pis, quan surti, a l’esquerra, hi ha un
passadís i ja veurà el nom de la Secció a la porta”.</i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Vaig pujar fins al
segon pis però, en sortir, vaig veure que a l’esquerra estava tot fosc. Vaig pensar que ho havia entès
malament i tota convençuda vaig tirar cap a la dreta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">No hi havia ningú. Era un
passadís molt llarg, amb moltes portes, en una d'elles un cartellet fet a mà posava "<i>Estem teletreballant</i>" i un telèfon per a temes urgents... Finalment, vaig poder sentir unes veus al fons. Vaig seguir
caminant. Les veus, de cop, es van tornar crits. Em vaig aturar.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">A una cantonada hi havia una
gran porta oberta i es veia un munt de gent que es movia i cridava dins d'un gran saló. Davant de la porta hi havia dos
membres de seguretat que s’ho miraven. El més jove va cridar “<i>Senyor, entrem,
que es mataran!!” “Miri, miiiiriii... què fem aquí aturats?</i>”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Els crits que venien de dins
també els podia entendre “<i>Corruptes!</i>”, deia un... “<i>Pocavergonya que t’has
comprat una cinta de córrer amb diner públic</i>” cridava un altre... “<i>I vosaltres,
fastigosos... us heu posat la vacuna quan no tocava... i ara... </i>“,
“<i>I què fa la teva germana d’assessora del cementiri?</i>” i una darrera l’altra s’anaven
sentint coses així “<i>Sempre les maleïdes comissions”, “Com t’agafi”, “Moció de
censura!!” Eleccions immediates", "Et denunciaré a l'Ana Rosa!!" “Vols veure com et tiro daltabaix, populista?” “Daltabaix d’on,
supremacista? Encara prendràs mal!” “Que et tirooooooo”</i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;"><i>Senyooooooor, que el
tiraaaaa per la balconadaaa</i>, va cridar el vigilant jove. El més gran va dir. <i>No pateixis, noi.
Això ho he viscut dotzenes de vegades. Deixa’ls fer. Són a un pas d’arribar a
un acord. </i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span><span style="font-size: 16pt;">De sobte, les veus
que cridaven i amenaçaven van canviar de to i el que vaig sentir va ser </span><i><span style="font-size: 16pt;">“La
regidoria de Festes Majors Pandèmiques?... bé... i ell?”, “Sotsdirector de la
regidoria de Mascaretes i Gels Hidroalcohòlics”... "D’acord. Molt bé." "Sempre ens hem </span><span style="font-size: 21.3333px;">entès</span><span style="font-size: 16pt;">", "</span></i></span><span style="font-size: 16pt;"><i>Anem a prendre alguna cosa
ara que les cafeteries ja són obertes?"</i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Estava tan, tan... no sé quina paraula dir... atònita? estupefacte? desconcertada? que no em vaig
adonar que em cridaven... “<i>Eh, senyora! senyora!</i>”... finalment em vaig girar i era el noi
de l’entrada amb cara d’enfadat. “<i>No li he dit cap a l’esquerra? Què fa aquí?
Aquí la gent no pot passar!!</i>” Em vaig disculpar com vaig poder i em va
acompanyar al passadís de l’esquerra que, després d’obrir el llum, ja no es
veia tan fosc. </span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Doncs ja veieu quina experiència! Què faig? Ho explico a la premsa? Vosaltres què faríeu?<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;"><br /></span></p>
<span style="color: #38761d; font-size: large;"><b>Escrit a proposta de <a href="http://relatsconjunts.blogspot.com/2021/02/la-defenestracio.html">RELATS CONJUNTS</a></b></span>
<div><span style="color: #38761d; font-size: large;"><br /></span></div>Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-84277420225208323082021-02-13T22:53:00.006+01:002021-02-13T23:03:29.871+01:00Relats Conjunts: "La Caputxeta i el Llop"<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQh1PFwErVQl8oieoRo2VxTIZKBHKjYIEdV6Y_N-4H1mJIkL9K2AmAyLBdMeWYgLdat3x3K4dpiheDKmsyX0H1Tvxwtjt1Gzf1ZHix1ICgwBKaJZ-Qhv3FBb_OGMlNN2HXfJ3txCrEmKM/s695/Captura.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="695" data-original-width="452" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQh1PFwErVQl8oieoRo2VxTIZKBHKjYIEdV6Y_N-4H1mJIkL9K2AmAyLBdMeWYgLdat3x3K4dpiheDKmsyX0H1Tvxwtjt1Gzf1ZHix1ICgwBKaJZ-Qhv3FBb_OGMlNN2HXfJ3txCrEmKM/w416-h640/Captura.JPG" width="416" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="font-size: 18pt;">Reus, 28 de gener de 2021<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">No puc dormir. El gos de la
meva veïna està avui especialment nerviós, udola, borda, esgarrapa la porta i
fa tots els sorolls que una bèstia tancada sola en un pis pot fer. No és la
primera vegada. N’estem ben farts. I no som tan sols nosaltres. Al pis de sobre hi
ha una família amb dos nens petits als quals tampoc deixa descansar i ja hi han
parlat un parell de vegades.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">La meva veïna és una noia
molt bonica, jove, que treballa tot el dia fora i, a vegades, surt de nit. Té
un gos que mai he vist però que he sentit massa. El més estrany és que, quan
ella marxa de dia, l’animal està tranquil i no fa enrenou. Sí que fa algun
sorollet, clar, si escolto amb atenció, puc sentir alguns passos i es nota que hi
ha moviment, però no molesta gens. Ara bé, al vespre, quan la noia surt amb els
amics, a vegades és com si es tornés boig.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">Una vegada em vaig empipar
tant que, a les tres de la matinada vaig sortir al replà amb un “post-it” a la
mà i li vaig plantificar a la porta. Posava “Quan tarda un gos en quedar-se
afònic?” i em vaig quedar esperant a que tornés. Quan va arribar segur que va
veure el missatge, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>perquè només obrir la
porta, vaig sentir que deia “Ho veus?, Veus que has aconseguit? Què he de fer
amb tu? Al final els veïns em faran fora i ja em diràs on aniràs”. Després ja
no vaig sentir res més perquè van anar passant pis endins, però la bèstia va
callar ràpidament.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">El més curiós és que tot
aquest terrabastall tampoc es dóna cada nit. Algunes vegades que ella surt, el
gos queda tranquil. No us ho sabria dir. Potser son uns dies cada mes. Quan
porta un parell de setmanes sense fer escàndol pensem que potser ha trobat el
sistema per controlar-lo, però sempre tenim una desil·lusió perquè al cap de
pocs dies hi torna i us asseguro que a vegades fa por. Segons com, diries que
no és un gos, que és una bèstia salvatge. Però, clar, no pot ser. La setmana
que ve hi ha reunió de veïns i haurem de tractar aquest tema. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 18pt;">Aquest migdia, quan jo
tornava a casa, ella marxava de la seva, anava amb un noi alt i prim que no
havia vist mai, amb cabell llarg, sense afaitar i amb molt mala cara. No sabia
que tingués parella. No sé si ara viu aquí. Jo me’ls he mirat i he dit “Bon dia”,
en un to seriós. Ella m’ha contestat amb una veu forçadament amable i ell ha
deixat anar un so que, us ho prometo, semblava més un lladruc que una
salutació. El que em faltava, ara la veïneta té parella i és un anti-social. El
més curiós és que ells han marxat i no he sentit a l’animal en tot el dia. Res de
res.<o:p></o:p></span></p>
<span style="color: #38761d; font-size: large;"><b>Escrit a proposta de <a href="http://relatsconjunts.blogspot.com/2021/01/la-caputxeta-i-el-llop.html">RELATS CONJUNTS</a></b></span>
Unknownnoreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-9818997803426875342021-01-25T01:09:00.008+01:002021-01-25T01:30:17.858+01:00Tres promeses "blogaires"<p> </p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt;">Per aquest any he fet tres
promeses a tres amics bloguers molt estimats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt;">No sé l’ordre. Si sé que la
darrera va ser la CARME, però el primer no sé si va ser en MAC o en XEXU. Bé és
igual. <b><span style="color: #cc0000;">Les promeses van ser:</span></b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt;">1.- Fer un post donant la
meva opinió sobre el fet de que pel·lícules que s'anuncien com a basades en obres
literàries, en realitat, els guionistes es prenen tantes llicències que acaben sense
respectar gens ni mica la idea original de l’autor del llibre.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1exktVPA5feuTlq5-O-YGWfVT2YKX0bP7mMNurg_oGoYUuQvNhXocrGjZAPjJpVoYZCGxVbEu7p7QuNfNstvawESXrhrOikRWRF32DxF0im3cqylafrgSPOnHddlM4dnlBK2lv1CBiOc/s541/Captura.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="541" data-original-width="459" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1exktVPA5feuTlq5-O-YGWfVT2YKX0bP7mMNurg_oGoYUuQvNhXocrGjZAPjJpVoYZCGxVbEu7p7QuNfNstvawESXrhrOikRWRF32DxF0im3cqylafrgSPOnHddlM4dnlBK2lv1CBiOc/s320/Captura.JPG" /></a></div><span style="font-size: 14pt;"><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt;">2.- Llegir un mínim de dotze
llibres aquest any per, a final d’any poder fer un post de lectures. He de dir
que durant el 2020 no crec haver ni llegit tres llibres sencers. Això és molt
estrany en mi. No m’agrada. Penso que si ho puc arreglar (I començar per dotze
llibres, tal com estic ara, ja seria un èxit) m’estaré fent un bé a mi mateixa.</span></p></span><p></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgShB38yjFMTBtCjMhc8bmIaFAem6lACiMmJ8lz_r1koHjK18FpG_sB4kSTXJh0iLX553Y3-H5vNMvYXaNosagk0thDwpWIQGwwMSwMab2ei3ZsLOmNmDf6E1VvjygPBuYD6zFXsupCgAU/s1063/Captura.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="679" data-original-width="1063" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgShB38yjFMTBtCjMhc8bmIaFAem6lACiMmJ8lz_r1koHjK18FpG_sB4kSTXJh0iLX553Y3-H5vNMvYXaNosagk0thDwpWIQGwwMSwMab2ei3ZsLOmNmDf6E1VvjygPBuYD6zFXsupCgAU/w400-h256/Captura.JPG" width="400" /></a></div><span style="font-size: 14pt;">3.- Participar als Relats
Conjunts. Que una persona renacentista com la Carme (hehehe que sí, que escriu,
dibuixa, pinta, sap cuinar, se li donen bé les manualitats) et digui que troba
a faltar els teus relats és una cosa que anima molt.</span><span style="font-size: 14pt;"> </span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinEcYX0Y5fchXNuGE6qaL8OjkvZUHNvlRz8Ds7O9mTiBNdJU7NhxsJmMfPPRPC84T7JZyVEKlEpd-PpsL-zNT8-j3d5hJoQSI9b2EkA-qPNYMUqpgLH_zIABouCZuGLfmhAoC5dFPzkZs/s565/Captura.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="565" data-original-width="420" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinEcYX0Y5fchXNuGE6qaL8OjkvZUHNvlRz8Ds7O9mTiBNdJU7NhxsJmMfPPRPC84T7JZyVEKlEpd-PpsL-zNT8-j3d5hJoQSI9b2EkA-qPNYMUqpgLH_zIABouCZuGLfmhAoC5dFPzkZs/w238-h320/Captura.JPG" width="238" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 14pt;">Tots fem propòsits a
principis d’any. Els meus no semblen massa difícils. El primer anima a tornar a
publicar al blog, el segon a llegir i el tercer a escriure. Són tres coses que
m’agraden, així que... Ho intentaré! ;-)<o:p></o:p></span></p>Unknownnoreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-10796976897580702932021-01-17T15:07:00.003+01:002021-01-17T21:38:27.902+01:00Relats Conjunts: "La Dama de Shalott"<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHrIEk_KjGtNE-IhvO1l_GOlL_MYk5rGTlnWjis-UE8Xa4q2xfuGrezLCZU38rsbSjBX56uhndRulv5opr3-xdVzR6MnNSQHjkc8Fat1vY8nSe_4R5Smcqzs4By6DODDz8lsnfdP6N9Z0/s588/Captura.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="532" data-original-width="588" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHrIEk_KjGtNE-IhvO1l_GOlL_MYk5rGTlnWjis-UE8Xa4q2xfuGrezLCZU38rsbSjBX56uhndRulv5opr3-xdVzR6MnNSQHjkc8Fat1vY8nSe_4R5Smcqzs4By6DODDz8lsnfdP6N9Z0/s16000/Captura.JPG" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Noooooooooooo!! La Sònia deixa anar un crit esfereïdor. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">La seva germana, que és al
menjador parant taula, tira els coberts de qualsevol manera i corre cap a l’habitació
amb el cor a tota velocitat pensant que se la trobarà mig morta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">En obrir la porta la veu,
asseguda davant la pantalla de l’ordinador, tan tranquil·la... Bé, potser amb
una expressió un pèl decebuda, però, ni s’està dessagnant, ni s’ha caigut
una paret, ni ha entrat un possible segrestador per la finestra.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Es pot saber a què ha
vingut aquest crit?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Quin crit?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Sònia! Has fet un crit que
semblava que t’anessin a matar!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Ah... he cridat fort?
Perdona, no n’he sigut conscient –i, com si res, va seguir parlant- és que
acabo de veure que ja som dia 17...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Estàs sonada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Noooo, es que mira. Mira. “Relats
Conjunts”... aquí... aquí, Marta, aquí. Mira la foto.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Ah, la foto. Posa “La dama
de Shalott” i és un quadre...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- És un personatge de l’Agatha
Christie!!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">La Marta, sorpresa per la
resposta de la seva germana dissimula una rialla!!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Però què dius? Un
personatge de l’Agatha Christie? Com Poirot o la velleta aquella... la
velleta...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Sí, la velleta, Miss Jane
Marple, de Saint Mary Mead.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Sònia... Saps què estàs
dient?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Les dues germanes, tot i
portar-se sis anys d’edat s’estimen molt... i no s’assemblen gens. La Marta en
té vint-i-dos, és assenyada, metòdica i organitzada, molt intel·ligent. La
Sònia en té setze i, tot i ser també molt llesta, és el caos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Clar que sé el que estic
dient. He llegit dues vegades la novel·la... “El espejo se rajó de parte a
parte”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- En castellà?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Són aquelles novel·les
velles de la tieta Assumpta, si llavors les feien en castellà a mi què m’expliques...
Bé, que l’he llegit dues vegades i, quan vaig veure que a Relats<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Conjunts havien triat un personatge d’Agatha
Christie per fer el relat vaig pensar “aquesta vegada participaré segur”, però
m’han passat els dies i ja som a dia 17!! I ja no hi sóc a temps.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">- Fossis una mica més
organitzada, no t’hauria passat això. Cada any et regalo una agenda i em sembla
que les deus tenir totes en blanc, com en Mac, aquell amic de la tieta. En tot
cas, aquí diu que aquest quadre de la Dama de Shalott es va pintar l’any 1888 i la teva
admirada Agatha Christie va néixer el 1890, o sigui que deixa de dir
barbaritats... “Un personatge d’Agatha Christie!”... <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">La Marta surt de l’habitació
i torna al menjador. Posa els coberts a lloc i crida... “Soniaaaa, tan aviat
com arribin els pares dinem, eh?”.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">La Sònia es queda seriosa. Va
a la prestatgeria on guarda tots els llibres que va pispant a la seva tieta...
i, entre el desordre, finalment, el treu triomfant, “El espejo se rajó de parte a parte”,
comença a passar fulls endavant i endarrere fins que crida... “Ja ho he
trobat!!” Miraaaaa! I li ensenya aquesta plana... <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg414T9KQ-9abYUEI90jK6JPu_j00LYxa9EUSIzAeUPMkNWSQ4-dS7wVaBMeK6tDysCEawhsbotOr-sWFJwWPbGvEqNS0CppcFlu7CK5Zy536ytDvFhundyNlM8aY5Z0N5nl9lbqpJiCQM/s682/Captura.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="682" data-original-width="531" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg414T9KQ-9abYUEI90jK6JPu_j00LYxa9EUSIzAeUPMkNWSQ4-dS7wVaBMeK6tDysCEawhsbotOr-sWFJwWPbGvEqNS0CppcFlu7CK5Zy536ytDvFhundyNlM8aY5Z0N5nl9lbqpJiCQM/s16000/Captura.JPG" /></a></div><br /><span style="font-size: 16pt;"><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Les dues germanes es miren...
i, abans que la Marta obri la boca, la Sònia diu “bé, jo no volia dir un
personatge, volia dir que aquest nom em sonava d’aquest llibre... i...”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: 16pt;">Però en aquest precís
instant, els pares arriben, es treuen les mascaretes, es renten molt bé les mans i van al menjador, on una sopeta calentona, especialitat
de la Marta, els espera ben apetitosa.<o:p></o:p></span></p></span><p></p>
<span style="color: #38761d; font-size: large;"><b>Escrit a proposta de <a href="http://relatsconjunts.blogspot.com/2020/12/la-dama-de-shalott.html">RELATS CONJUNTS</a></b></span>
Unknownnoreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-55113834666548766902020-09-23T21:33:00.007+02:002020-09-23T21:41:58.854+02:00Relat d'estiu de la Carme fet a la tardor<p><span style="color: #b45f06;">La Carme,<b><a href="http://carmerosanas2.blogspot.com/2020/08/relats-destiu-del-mes-dagost-cupula.html" target="_blank"> al seu blog</a></b>, ens proposa fer un relat sobre aquesta imatge... </span></p><p><span style="color: #b45f06;">Aquesta és la meva aportació...</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJxWWHeK_HXMMix5P1Qk9OPhRMQU1fv1lzBvIa2wV9_X-Vpfik7ND3_h1FW4-oJOURLVt5bg-9uudzPDgRrH3ZwbxN6QfbCm9qo1S-VIF76Y8DOmzowRObs_HNCBOq2sPbT4T-riReHIY/s796/Captura.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="598" data-original-width="796" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJxWWHeK_HXMMix5P1Qk9OPhRMQU1fv1lzBvIa2wV9_X-Vpfik7ND3_h1FW4-oJOURLVt5bg-9uudzPDgRrH3ZwbxN6QfbCm9qo1S-VIF76Y8DOmzowRObs_HNCBOq2sPbT4T-riReHIY/w640-h480/Captura.JPG" width="640" /></a></div><i><div style="text-align: center;"><i>Cúpula de la Fortalesa de Sant Julià de Ramis (Gironès)</i></div></i><p>Em miro al mirall i la meva cara fa tota la llàstima del
món. Un ull morat (el dret) i un bon bony al cap. El braç esquerre em fa mal
tot ell, però el morat és purament al colze. Als genolls i l’esquena no hi tinc
mostres visibles de la trompada ni cap mena de ferida, però estic ben
escruixida.</p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p>I, au, ara he quedat amb aquella panda de snobs... Què els
hi dic quan em preguntin amb les seves estudiades veus “Uiii, nenaaa, què t’ha
passat?” “Doncs res, que em vaig despertar per la nit per anar al lavabo, mig
adormida vaig relliscar amb les sabatilles i me’n vaig anar de cap per terra?”
Es moriran de riure i jo de vergonya. No puc dir la veritat...</p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p>- Hola, gent, què tal?</p>
<p class="MsoNormal">- Uiii, nenaaa, què t’ha passat?</p>
<p class="MsoNormal">- Com? De què?</p>
<p class="MsoNormal">- Filla, ets plena de morats!</p>
<p class="MsoNormal">- Ah, si, -rialleta traient importància al fet- res, que
vaig anar a la <a href="https://xarel-10.blogspot.com/2020/08/relats-conjunts-de-la-carme-agost.html" target="_blank">"Cúpula dels Sentits"</a><b><span face=""Verdana","sans-serif"" style="background: white; color: black; font-size: 7.5pt;"><a href="https://xarel-10.blogspot.com/2020/08/relats-conjunts-de-la-carme-agost.html" target="_blank">®</a> </span></b>i al final les
sensacions són una mica fortes... però és una experiència brutal, brutal... us
la recomano de tot cor!!</p>
<p class="MsoNormal">- Donaaaa, jo no sé si...</p>
<p class="MsoNormal">- Res, res, sense manies, és magnífic... Per cert. No em
podré quedar gaire estona, tinc cita al <a href="https://zwitterioblog.blogspot.com/2020/09/escriptura-directa.html" target="_blank">Centre d’Investigacions CiberBiòniques</a>... (a veure si m’implanten alguna mena de mini-radar, que estic farta
de pegar-me trompades contra tot) per uns estudis...</p>Unknownnoreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-57789070748509348332020-07-23T22:36:00.000+02:002020-07-23T22:43:12.021+02:00Les preposicions...<span style="font-size: large;">Ahir sentia per la ràdio que<b><i> “Es limitaran les reunions multitudinàries <span style="color: #cc0000;">a</span> altes hores de la matinada”</i></b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b><i><br />
</i></b></span> <span style="font-size: large;">Això vol dir exactament que, a partir d’ara, qui vulgui fer una reunió multitudinària, haurà de començar a les 03:00... El què no deia la notícia és l'hora en que s'haurà d'acabar.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxSG_nJzeiF-6KqLrHW_227ImMy3Bg-kvf1GNR_8FG-RIyu7-aTJH4c8rr5NjN9hsR2bOxKj5AHEXvcN84VDv412CnOJfXFHkirg0-wNzj_jfFku5Bibr4CynnJ6J77TBv2rep53cebzo/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="476" data-original-width="911" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxSG_nJzeiF-6KqLrHW_227ImMy3Bg-kvf1GNR_8FG-RIyu7-aTJH4c8rr5NjN9hsR2bOxKj5AHEXvcN84VDv412CnOJfXFHkirg0-wNzj_jfFku5Bibr4CynnJ6J77TBv2rep53cebzo/s400/Captura.JPG" width="400" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">Una amiga que tinc a una Gestoria em deia que reben correus electrònics tipus “<b><i>Solicito una reducción de jornada laboral <span style="color: red;">de </span>35 horas semanales</i></b>” que, literalment, vol dir que la Sra. Fulanita només treballarà 5 hores per setmana (suposem que una cada dia).</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtH7j87xuKoXGM0I4dOPW5st0lT7EHD_3H5UpoIZ_FQm0E5uW4kCSLBTQ9o1v8rhCZA3XNZTp9vzI_zsCIXXCr9GIZSd8kacDRsPDrr5YNlMrIsGjjVYLMTsgK2OYgDeIXyRSD4Fh2HRc/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="419" data-original-width="569" height="293" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtH7j87xuKoXGM0I4dOPW5st0lT7EHD_3H5UpoIZ_FQm0E5uW4kCSLBTQ9o1v8rhCZA3XNZTp9vzI_zsCIXXCr9GIZSd8kacDRsPDrr5YNlMrIsGjjVYLMTsgK2OYgDeIXyRSD4Fh2HRc/s400/Captura.JPG" width="400" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;"><br />
</span>Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-14024198012921806992020-07-20T23:14:00.005+02:002020-07-20T23:18:40.564+02:00La foto del concurs.- Relats d'estiu de la Carme (juliol)<span style="color: #783f04; font-size: large;"><br />
</span> <span style="color: #783f04; font-size: large;">La<b><a href="https://carmerosanas2.blogspot.com/2020/07/els-relats-destiu-de-la-carme-juliol.html" target="_blank"> CARME, al seu blog,</a></b> ens proposa escriure un relat a partir d'una imatge molt estiuenca que ha trobat a <b><a href="https://www.instagram.com/p/CCVQCs8jdKb5S0zq_U8jWQguDwLig0CfEMGq100/?igshid=1qplyrdgytvfh" target="_blank">l'Instagram de la Montse</a></b></span> <span style="color: #783f04; font-size: large;">i aquesta és la meva aportació.</span><br />
<br />
<br />
<span style="color: #0b5394; font-size: large;"><b><u>LA FOTO DEL CONCURS...</u></b></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">La Laia arriba ràpidament a la cafeteria. Dins ja s'espera la Joana, amb la mascareta encara posada. Entra, demana un americà amb gel i un donut i va directa cap a la taula de la seva amiga. Es saluden amb un somriure només visible en els ulls. La Laia seu al davant de la Joana i una mica en diagonal -cal mantenir la distància social- agafa una capseta de plàstic de la bossa i una ampolleta de gel hidroalcohòlic.</span> <span style="font-size: large;">Es treu la mascareta amb compte, la plega amb la mà esquerra i la guarda a la capseta. Amb la dreta es tira un bon raig de gel i es frega les mans.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">La Joana segueix un cerimonial semblant amb una bosseta de plàstic en lloc de capseta.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">Uns moments de silenci i, mentre la cambrera els porta el què han demanat, la Joana diu:</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">- I doncs? Què és això que et té tan preocupada?</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">Silenci... A vegades set o vuit segons es poden fer molt llargs... La Laia fa un llarg sospir i, de cop, diu:</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">- Mira, t’ho dic sense donar-hi més voltes. Crec que en Xavi ja no m’estima.</span><br />
<span style="font-size: large;">- Què? Què dius ara? Què ha passat?</span><br />
<span style="font-size: large;">- De fet, no ha passat res... però tinc un detall. Un detall molt, molt revelador.</span><br />
<span style="font-size: large;">- Dona...</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">De nou silenci. A la Laia les parpelles li tremolen i, finalment, sembla que vol caure una llàgrima. Ràpidament fica la mà a la bossa, treu un mocador de paper, s’eixuga els ulls, s’aixeca, va a tirar el mocador a la paperera i es torna a rentar les mans amb gel hidroalcohòlic. Un altre sospir i, segueix parlant:</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">- Joana, recordes aquella foto tan maca que em va fer el Xavi fa quatre anys, a la platja, de bon matí, passejant per la sorra, amb el vestit blanc d’Eivissa...</span><br />
<span style="font-size: large;">- Sí, i tant, una foto preciosa...</span><br />
<span style="font-size: large;">- I l'any següent, una prenent el sol, amb aquell banyador groc i verd que em ressaltava tant el bronzejat, mentre llegia un llibre?</span><br />
<span style="font-size: large;">- Sí, clar que la recordo, va quedar segon al concurs de fotos d’estiu del poble d’aquell any. </span><br />
<span style="font-size: large;">- En fa dos duia aquell pareo tropical i menjava un gelat...</span><br />
<span style="font-size: large;">- Sí, aquell dia hi érem tots quan et feia les fotos, va ser divertit i...</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">La Laia segueix parlant sense escoltar el que ha dit la seva amiga:</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">- L’any passat me’n va fer una sortint de l’aigua i tirant el cap enrere... Semblava com si hagués agafat el moviment, els cabells molls amb tot de gotes sortint en diferents direccions. La va repetir quatre vegades perquè deia que, a part de l’efecte de l’aigua, volia que jo sortís ben bonica. Sempre em deia que jo era la seva inspiració...</span><br />
<span style="font-size: large;">- Bé, és cert. Cada any es presenta al concurs de fotografia amb un parell de fotos en les que surts tu.</span><br />
<span style="font-size: large;">- Doncs, ja no. Ja no sóc la seva musa... ja no li agrado. Mira la foto d’aquest any... Per cert. Ha guanyat.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuelJi_OTX6xxmCVQ66XV-Z7NS_eVoAtP1AERoMa3FrQZvzq59bcyDco0G3J1SOI9AaA_cRGnLUxyZL3lU3PCDcOZquhJp7bEPDrJ4rlQpvDF9O71atebiCbQfh7BwOlq-aPtkcosVXfA/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="654" data-original-width="659" height="635" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuelJi_OTX6xxmCVQ66XV-Z7NS_eVoAtP1AERoMa3FrQZvzq59bcyDco0G3J1SOI9AaA_cRGnLUxyZL3lU3PCDcOZquhJp7bEPDrJ4rlQpvDF9O71atebiCbQfh7BwOlq-aPtkcosVXfA/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><br />
</span>Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-37538537717757799902020-07-06T02:37:00.000+02:002020-07-06T02:52:04.008+02:00Dues versions<span style="font-size: large;">Tenen raó aquells que diuen "mai no anirem a dormir sense saber una cosa més". Avui jo he descobert una cosa musical que no sabia (bé, crec que no la sabia, perquè, en cas de saber-la, no la recordava en absolut). És tracta d'una cançó que, quan va sortir (1982), m'agradava moltíssim i ara, passats els anys, la segueixo trobant preciosa: <i>Heartbreaker</i>... i ara jo hagués dit "<i>És Heartbreaker de la Dionne Warwik</i>" i, sí, però no.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">El que he descobert avui és que la cançó la va interpretar primer ella, però els autors són, ni més ni menys que els Bee Gees (siiiiiii, clar, ara resulta que tots ho sabíeu, oi?). </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Anys després, els Bee Gees, en un àlbum recopilatori on repassaven tota la seva trajectòria (Their Greatest Hits: The Record, 2001), van incloure quatre temes que havien triomfat interpretats per altres artistes i un n'era aquest.</span><br />
<br />
<div align="center">
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/9xHQsMYosao" width="560"></iframe></div>
<br />
<div align="center">
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/mJule_2mx3I" width="560"></iframe></div>
<br />
<span style="font-size: large;">Quina de les dues us agrada més?</span>Unknownnoreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-14165447625220822262020-05-28T22:21:00.001+02:002020-05-28T22:25:06.642+02:00Relats Conjunts: "El jueu errant"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvFSQkX5kcbulnAQIXgIUuLeNZjfbaIOgF8nJlyGYV1qwW2XAxm3mYJIkGCAw-qDK4WhLbTGIYK2aD2yVLFUEtSrrX57OEzccJpHIMM11fs2bw6x8as7h4VyJEjyVJOnlOYihmJp9W1eE/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="664" data-original-width="496" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvFSQkX5kcbulnAQIXgIUuLeNZjfbaIOgF8nJlyGYV1qwW2XAxm3mYJIkGCAw-qDK4WhLbTGIYK2aD2yVLFUEtSrrX57OEzccJpHIMM11fs2bw6x8as7h4VyJEjyVJOnlOYihmJp9W1eE/s400/Captura.JPG" width="298" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">- És aquiiiiií... S’apropaaaa nooooo... noooooooo</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">La Clàudia deixa anar un crit i es desperta de cop. S’asseu al llit respirant angoixada.</span><br />
<span style="font-size: large;">Al mateix temps, al seu costat, el seu marit també ha fet un bot sobresaltat. Obre els ulls i se la queda mirant amb la poca claror de la lluna que es cola per la finestra.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">- Quin crit, Clàudia… què tens? Estàs bé?... Un malson?</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">Ella obre la llum de la tauleta de nit. Poc a poc, va normalitzant la seva respiració i diu:</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">- He tornat a somiar amb morts. Cadàvers per terra, per tot arreu, sang... Un home caminava entremig d’ells, amb cara aterrida.</span><br />
<span style="font-size: large;">- Ja sé que no t’agrada que t’ho digui però ja saps què en penso de tot això que et passa...</span><br />
<span style="font-size: large;">- Quin esglai, Jaume, quina por...</span><br />
<span style="font-size: large;">- Si em fessis cas... </span><br />
<span style="font-size: large;">- Sí, ara esbronca’m... No saps el que pateixo amb aquests somnis...</span><br />
<span style="font-size: large;">- Doncs noia, fes el que vulguis. Quedar-se fins a quarts de tres de la matinada mirant Bones al canal Divinity és el que té. Tu mateixa. Però despertar-me cada dia amb un crit esverat a les cinc de la matinada no és massa agradable, eh?</span><br />
<br />
<span style="color: #38761d; font-size: large;"><b>Escrit a proposta de <a href="http://relatsconjunts.blogspot.com/2020/05/el-jueu-errrant.html">RELATS CONJUNTS</a></b></span>Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-79348151566968219032020-04-20T22:04:00.002+02:002020-04-21T01:39:35.960+02:00Relats Conjunts: "Noia a la finestra"<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-OYM8SiQ_m2DNOhxyMY2YeCcikzxz7SGa-gudQaZ5XYENVekZi3-MjClksJyuTa_cCyYGUkzpVzXDzqitxgwouXfjzcT0ZOZXhA5TDpMgl21hUXvmV-3Y-EHDRs_V9hWtYa8nKwZy-b4/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="478" data-original-width="345" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-OYM8SiQ_m2DNOhxyMY2YeCcikzxz7SGa-gudQaZ5XYENVekZi3-MjClksJyuTa_cCyYGUkzpVzXDzqitxgwouXfjzcT0ZOZXhA5TDpMgl21hUXvmV-3Y-EHDRs_V9hWtYa8nKwZy-b4/s400/Captura.JPG" width="289" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px;">
Salvador Dalí, 1925, <i>Noia a la finestra</i></div>
<div>
<i><br />
</i></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-size: large;">A l'habitació hi té una finestra. Una finestra sense barrots, que pot obrir i tancar quan vulgui. </span><span style="font-size: large;">També hi té un llit, una tauleta, una cadira... En fi, això no és massa important. El que a ella li agrada és gaudir d’aquest forat que traspassa la paret, que li permet respirar aire pur i veure la costa a l’altra banda del mar.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">Fins i tot una funcionària, que és molt bona persona, li va portar unes cortinetes. Vist des de dins sembla bonic.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">Però a l’altra banda de la finestra no hi ha res més que precipici. Un penya-segat tan recte com el més recte dels murs de la presó a la que es troba i alt, molt alt... i, a l’aigua, taurons.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">Confinada. Tancada. Presonera.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">Som a setembre de 2023, per a la majoria de nosaltres allò del Covid-19 és un record trist i lleig, un malson inexplicable en què vàrem viure un temps d’una manera estranya. Va durar mesos. No. No hi voldria tornar a pensar.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span><span style="font-size: large;">El que passa és que ara m'ha vingut al cap... en veure aquesta foto de la Nancy Unclesam, la científica nord-americana cap del projecte que va crear el virus fastigós amb la intenció de culpar-ne als xinesos... En fi, la història ja la sabeu.</span><br />
<br />
<br />
<span style="color: #38761d; font-size: large;"><b>Escrit a proposta de <a href="https://relatsconjunts.blogspot.com/2020/04/noia-la-finestra.html" target="_blank">RELATS CONJUNTS</a></b></span><br />
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-9153158733858668532020-04-15T22:33:00.001+02:002020-04-15T22:36:15.911+02:0020 reglas del Covid-19.- (Coronavirus V)<span style="color: #38761d; font-size: large;">M'ho ha passat el meu germà per WhatsApp. Potser molts de vosaltres (ara és com si tingués molts lectors, eh?) ja ho coneixereu, però val la pena. </span><br />
<span style="color: #38761d; font-size: large;">En realitat és una paròdia de les informacions que ens donen i de les coses reals amb les que ens trobem, tot immers en un mar de contradiccions. Si no fos perquè s'hi juguen vides, faria molta gràcia.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">1. No puedes salir de casa, pero si lo necesitas, si puedes.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">2. Las máscaras no sirven de nada, pero sí sirven, si puedes pontela, o si no un foulard o no te la pongas xq en realidad solo sirven si estas contagiado, pero puedes estar contagiado y no lo sabes. Entonces sí, las máscaras sí sirven, pontela. Ah, qué no hay? Pues no te la pongas, porque no sirve para nada.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwsV3tSIpNJ1_G2Tyv2H2RRa3bf1fmNBB8RqvSd7_S_eKnNfr04RbdEDZOD34t_k_3vEu6J4Z1y48bHv8QSvlf3CXHlY76dqvZhdNEEgZt0j-hCma9KtuRJHUU4VOSFhgealzx6VeIY2U/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="477" data-original-width="739" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwsV3tSIpNJ1_G2Tyv2H2RRa3bf1fmNBB8RqvSd7_S_eKnNfr04RbdEDZOD34t_k_3vEu6J4Z1y48bHv8QSvlf3CXHlY76dqvZhdNEEgZt0j-hCma9KtuRJHUU4VOSFhgealzx6VeIY2U/s400/Captura.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">3. Las tiendas están cerradas, excepto las que están abiertas.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">4. No hay que ir a los hospitales, a menos que necesites ir, solo hay que ir en caso de emergencia ¿Cuándo es emergencia? Si ves que te estás muriendo es emergencia, entonces vete. Si no, quédate en casa porque es como una gripe… Bueno, es como una gripe fuerte. Bueno, es mucho peor que una gripe. Bueno, puede que mueras.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">5. Los guantes no ayudan, pero pueden ayudar.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">6. La comida en el supermercado no faltará, pero hay muchas cosas que faltan si vas al final del día pero no hay que ir por la mañana. Vete al final del día mejor y si falta algo vuelves al día siguiente. No, no, mejor no salgas.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">7. Después de ir al supermercado, deja los zapatos en la puerta y lava la ropa a 60º, si la lavas normal el virus no se irá. Que este dando vueltas en la lavadora con jabón a 40º no mata el virus. Eso sí, si lo tienes en las manos, con que te las laves 2 minutos ya lo has matado.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijvPFqW7rO6rJQ6mytlaZySP79n1pChRDYcqG60qLeWUwd4orwXKyXkHIXrl2jEKVpBXQ2v_zl9lMkLwcs8ebX2-woA1HOrrPgPlqMIsT_eo358mH0CVcsv7cncbNP0485cNJfz1ssAgU/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="287" data-original-width="628" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijvPFqW7rO6rJQ6mytlaZySP79n1pChRDYcqG60qLeWUwd4orwXKyXkHIXrl2jEKVpBXQ2v_zl9lMkLwcs8ebX2-woA1HOrrPgPlqMIsT_eo358mH0CVcsv7cncbNP0485cNJfz1ssAgU/s400/Captura.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">8. El virus no afecta a los niños excepto en aquellos que lo tienen. Bueno, en Madrid ingresan muchos niños, pero más personas mayores (como en todas las enfermedades). Así que no, no afecta a niños.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">9. Los animales no están contagiados, pero a pesar de todo un gato dió positivo en febrero en Bélgica… Cuando aún no se hacían pruebas a nadie, pero a este gato sí xq nos caía muy bien, y ya está. Los animales no lo tienen, solo algunos, pero no sabemos xq no les hacemos pruebas, así que están sanos. Aunque el virus lo han trasmitido los animales, pero ya no. Un murciélago, un pangolin, un Laboratorio, bueno no, fue un unicornio, o un panda, o un delfín. Un señor se comió una sopa de algo y la ha liao parda!</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">10. Tendrás muchos síntomas si estás enfermo, fiebre muy fuerte, pérdida de olfato y gusto, falta de aire, disnea….Pero también puedes enfermarte sin ningún síntoma, tener síntomas sin estar enfermo (embarazo psicológico) o ser contagioso sin síntomas o tener alergia a la primavera o alergia a la primavera y te mueres de todas formas pero no.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">11. Para no estar enfermo, tienes que comer bien y hacer deporte, pero come lo que tengas a mano y no salgas a hacer deporte. Bueno, en casa puedes, hay muchos vídeos, todo el mundo hace deporte. Yoga yoga, haz mucho yoga.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivsFXaT1upG_2XCFLTzg93KYcgHOWopImjKnu71r1UBIr8LZRrISErQc_H2bQkkW_yk75u6VWWpDiB48bWPneSgD5gYjJdYsXkZj0Kv-8Hyz9tMh3mCZ3_Tx4XHQFl24822oYRDokF2aw/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="298" data-original-width="447" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivsFXaT1upG_2XCFLTzg93KYcgHOWopImjKnu71r1UBIr8LZRrISErQc_H2bQkkW_yk75u6VWWpDiB48bWPneSgD5gYjJdYsXkZj0Kv-8Hyz9tMh3mCZ3_Tx4XHQFl24822oYRDokF2aw/s400/Captura.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">12. No tengas contacto con personas mayores, pero tienes que cuidarlos y llevar a tus vecinos mayores compras y medicinas. Es decir, ten contacto.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">13. Puedes pedir comida preparada que tal vez la haya preparado personas que no usan máscaras ni guantes. Pero cuando te llegue no te la comas y dejas que se descontamine por 3 horas afuera de la casa.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">14. No puedes ver a tu madre o abuela, pero puedes coger un taxi y conocer a un taxista mayor o hablar con la de la farmacia que es una señora mayor muy simpática.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">15. El virus permanece activo en diferentes superficies durante dos horas, no, cuatro, no, seis, no, no, no hemos dicho horas, tal vez sean días? Pero necesita un entorno húmedo. Oh, no, no necesariamente.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpCQq7y0zu2c2dup5c4TYWiRbk6IlUihc9FeaLwqWW6iU75mC1vWdueiVOTd-Yy4cmswu_2fQblmDakWW8Wk1VkgoVA038UAAN-fWK-NDhYNacQIc1dxA7DuNVxgK0iMMuLcsAjCYAC7w/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="508" data-original-width="748" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpCQq7y0zu2c2dup5c4TYWiRbk6IlUihc9FeaLwqWW6iU75mC1vWdueiVOTd-Yy4cmswu_2fQblmDakWW8Wk1VkgoVA038UAAN-fWK-NDhYNacQIc1dxA7DuNVxgK0iMMuLcsAjCYAC7w/s400/Captura.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">16. El virus permanece en suspensión en el aire, o no, o sí, tal vez… especialmente en una habitación cerrada. En una hora un enfermo puede contaminar diez, así que si cae un niño, todos vuestros hijos ya han sido contaminados en el Escuela hace tiempo, pero mejor las cerramos xq no se han contagiado todavía.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">17. Se dice el número de muertos pero no se sabe decir cuántas personas están infectadas. Vamos a hacer pruebas masivas, pero mañana, no pasado, no la semana que viene. Bueno, ya las haremos, no hay prisa. Es que nos dieron tongo con los tests. Pues ya no las hacemos ala! si te sientes mal estás contagiado y ya está.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">18. No tenemos tratamiento pero tal vez haya uno, que aparentemente no es peligroso y funciona pero en realidad no, o sí ,tal vez, es que solo ha dado buenos resultados en algunos pero no en todos, entonces tenemos tratamiento, pero no, no tenemos.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">19. Deberíamos permanecer confinados hasta que el virus desaparezca pero solo desaparecerá si llegamos a una inmunidad colectiva y por lo tanto, siempre que circula… y para eso tenemos que dejar de estar confinados…</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">20. No os preocupeis que está todo controlado y lo tenemos todo claro xq en Egpaña hay los mejores pofesionales y sanidá. La Reina Letizia bien de salud, gracias.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">PD: Sal a aplaudir y canta Resistiré varias veces al día para no deprimirte. Que cada día que mueren 500 personas, sea como si a diario se estrellase un avión con 500 pasajeros, no quiere decir nada xq el número va bajando, y es una cifra y es importante aplaudir y cantar y ambiente festivo. Españoles mucho españoles.</span>Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-6889430322341624782020-04-08T03:16:00.000+02:002020-04-08T03:21:20.465+02:00Recepta de cuina... (Coronavirus IV)<span style="font-size: large;">Una de les coses que té això del confinament (avui -dimarts- ha fet vint-i-sis dies que no surto al carrer per res) és que tens taaaaant de temps per fer coses rares... </span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Ahir (dilluns) buscant vídeos a YouTube de no recordo què, me'n va sortir un de cuina. Un cuiner molt simpàtic anomenat Gorka explicava com per uns Spaghetti facilíssims. Com dura poc més de dos minuts, us la poso:</span><br />
<br />
<div align="center">
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/ui2EBEi1omM" width="560"></iframe></div>
<br />
<span style="font-size: large;">I res, que avui (dimarts) l'he volgut fer i m'ha quedat força bé:</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD1RTgWebNFSlFBV5eSvWXOjOgQBiFPvRZceqZHH3DbBz0zzV0pBhfQQ75e-PSyAEAqqu4B4Ckjqthgd2zFnVRJ6ZbNReqogyd8K1q20fpo9WsTPrL-waSxHwto6veyrtt3WvwkpeaL0k/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="594" data-original-width="558" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD1RTgWebNFSlFBV5eSvWXOjOgQBiFPvRZceqZHH3DbBz0zzV0pBhfQQ75e-PSyAEAqqu4B4Ckjqthgd2zFnVRJ6ZbNReqogyd8K1q20fpo9WsTPrL-waSxHwto6veyrtt3WvwkpeaL0k/s400/Captura.JPG" width="376" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">Siiii el color es veu molt diferent però és cosa de la llum. De veritat.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><b><u>Aclariments per si els voleu fer:</u></b></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">1.- Tenia por que tinguessin massa gust d'all i en absolut, els alls que comencin a ser rossets i que no es cremin i el gust és suau.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">2.- Ell hi posa mooooooolt de formatge i a mi m'ha fet por i no n'he posat tant. ERROR. Eren bons, però potenciant el gust del formatge haurien estat genials. Així que no tingueu por, formatge a dojo!!</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="color: #990000; font-size: large;"><b>BON PROFIT!!!</b></span>Unknownnoreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-4257540861850735732020-03-31T21:20:00.000+02:002020-03-31T21:20:24.989+02:00Cinc afirmacions... o vuit<br />
<span style="font-size: large;">Recullo el guant de l’amic XEXU i em poso a jugar també a això de dir cinc coses sobre mi mateixa i que només una sigui mentida. A veure si endevineu quina és. </span><br />
<span style="font-size: large;">Com fa pocs dies al Twitter vàrem jugar al mateix, no cal que aneu a mirar el què vaig posar allà perquè les posaré diferents hehe</span><br />
<br />
<span style="color: #990000; font-size: large;"><b>Bah... cinc és massa fàcil Ho canvio VUIT AFIRMACIONS i DUES MENTIDES. </b></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">1.- Quan tenia vuit anys vaig guanyar un premi a l’escola per una disfressa de robot feta per mi mateixa.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">2.- Em vaig discutir “a plena veu” en una oficina de la Caixa per unes comissions que em van semblar abusives. Vaig guanyar.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">3.- Em van entrevistar per la ràdio arran d’un article meu publicat en una revista local.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">4.- En Jordi González em va dir que tenia una veu molt maca i que podria ser locutora.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">5.- Vaig fer uns ninots de feltre amb forma de fetge humà per a uns laboratoris farmacèutics per un projecte que al final no es va dur a terme.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">6.- El meu marit és més jove que jo.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">7.- Mai he militat a cap partit polític ni he estat sòcia de cap club (si eliminem el carnet de la piscina del Reus Deportiu, que ja NO tinc).</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">8.- Fa uns anys em va explotar una bombeta del menjador i un vidret se'm va clavar a la mà.</span>Unknownnoreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-14558060198711179672020-03-26T00:15:00.003+01:002020-03-26T01:55:00.056+01:00Signeu, si us plau (Coronavirus III)<span style="font-size: large;">Avui (ahir) he fet aquest tuit:<br />
<br />
(<span style="color: #0b5394;">Ara direu "<b>Aquest rotllo tan llarg és un tuit?</b>"... Bé és que jo, quan vull posar rotllos al tuiter, els escric en un word i llavors ho retallo com a imatge i pim, pam... En total retallar aquest text m'ha ocupat dues imatges hehe</span>)</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">"Disculpeu la meva gosadia, no sóc economista, per tant, no controlo gens el tema del què vaig a parlar, per això us demano ajuda.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">Tots recordareu que fa anys es van posar de moda els “plans de pensions”. La gent anava guardant cada més una quantitat per, el dia que es jubilés, tenir una pensió complementària a la que li correspongués de la Seguretat Social.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">Amb el temps, algunes persones que havien obert un d’aquests plans de pensions van tenir algun problema econòmic i volien RETIRAR part d’aquells estalvis que tenien dipositats en els Plans de Pensions. Estalvis que, al cap i a la fi eren seus. Però la normativa ho prohibia rotundament i aquells diners no es podien tocar fins als 65 anys i tal. No es podien tocar ni tan sols amb una penalització sobre interessos ni res. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiul6Op8I5RSXzh-wmojGf8LVBXvYmSGVKnmmt_ByhSeS3rA_TpzexXOmRCle_T5podAEmioo4XFi3_ii92AC8XNiWttV1HDeddOeezgHUuLz9m4Pzw33bSEauJyjAZF-FhreOKGvsToO0/s1600/SOS.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="451" data-original-width="618" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiul6Op8I5RSXzh-wmojGf8LVBXvYmSGVKnmmt_ByhSeS3rA_TpzexXOmRCle_T5podAEmioo4XFi3_ii92AC8XNiWttV1HDeddOeezgHUuLz9m4Pzw33bSEauJyjAZF-FhreOKGvsToO0/s1600/SOS.JPG" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">Passats uns anys la normativa es va suavitzar una mica i es va permetre que si feia una barbaritat d’anys que tenies el pla i et quedaves a l’atur, doncs llavors sí que ho podies tocar.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">Com sempre, els autònoms, pàries de la societat, quedaven desprotegits perquè, per poder-ho treure no era suficient que el negoci t’anés malament, que portessis uns mesos desastrosos, que se t’hagués calat foc a la botiga... NO, tan sols es permetia si havies hagut de tancar. Quan un treballador per compte d’altri es queda sense feina és un drama, però quan un autònom ha de tancar, a més que es queda sense ingressos, es queda amb un munt de deutes...</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">La meva proposta és: Per què no es permet que els autònoms (que estem obligats a pagar la quota SÍ o SÍ i sinó al dia següent ja ens multen amb un 20% més) puguin rescatar els diners de plans de pensions?</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span> <span style="font-size: large;">Algun entès en economia em pot ajudar i em pot dir si estic dient una cosa una mica sensata? Perquè si em dieu que sí, faig el que sigui per fer-ho arribar a qui sigui.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Ajudeu-me, si us plau!! Gràcies!!"</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><span style="color: #38761d;">Com he tingut força retuits m'he animat i he fet un Change.org d'aquells...</span><b> <a href="http://chng.it/X69Bn8X2xF" target="_blank">aquí us el deixo per si el voleu signar</a></b>, <span style="color: #38761d;">moltes gràcies!!!</span></span><br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-88009436687889716502020-03-23T21:01:00.000+01:002020-03-23T21:24:03.220+01:00Veritablement emocionant... (Coronavirus II)<span style="font-size: large;">Tinc un jersei començat i, oh, tonta de mi, vaig pensar que amb el confinament l'acabaria aviat i el que passa és que gairebé no el toco i em passo el dia fent la friki al tuiter (<b><a href="https://xarel-10.blogspot.com/2020/03/relats-conjunts-marc-2020.html" target="_blank">veure formes de fer la friki al tuiter</a></b>) </span>. <span style="font-size: large;">Hi ha unes batalles històriques. Jo he fet la promesa de contenir una mica les males formes (tot i que, normalment, no sóc de les persones que insulta i tal) i, de moment, me'n surto.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Però no tot és dolent al món del tuiter. Es poden llegir històries precioses, com la que explicava un tuitero sobre una notícia que havia llegit a La Voz de Galicia. Una cuidadora de dos avis que l'anima a ell a tocar l'harmònica (ella està molt pitjor) tot dient-li que els aplaudiments que la gent fa des dels balcons per al personal sanitari són per a ell. Us copio la notícia:</span><br />
<br />
C<i><span style="color: #0b5394; font-size: large;">ada tarde a las ocho, numerosos vigueses salen al balcón para aplaudir en apoyo del personal sanitario en plena crisis del coronavirus, pero en ese preciso instante la melodía de una armónica sale puntual de una de las ventanas de la ciudad olívica. Detrás de esta hay un hombre, Hermann Schreider, un octogenario alemán que no falla a la cita con su público. O eso cree él, porque padece alzhéimer desde hace años al igual que su esposa, la gallega Teresa Domínguez. No se trata de una confusión derivada de la enfermedad neurodegenerativa, se corresponde con el bello gesto de su cuidadora, Tamara Sayar. Ella es la persona que le ha entregado el regalo que simboliza la ilusión de contar con toda una serie de conciertos diarios, haciéndole creer que los aplausos son a su música.</span></i><br />
<i><span style="color: #0b5394; font-size: large;">Hace años que Schreider olvidó el castellano, su esposa, que también tiene alzhéimer, hace tiempo que no puede hablar. Pero el silencio no logró alcanzar al dominio del hombre con la armónica, que aprendió a tocar cuando tenía 5 años, mientras su madre se ocupaba de elaborar mantequilla. «Pedazo concierto, eh, Hermann, ¿Ves? Te has puesto nervioso. Mucho público», le dice Sayar en uno de los emotivos vídeos que toma cada tarde. Justo cuando acaba el recital, el octogenario se suma a los aplausos desde la humildad, para luego cumplir con el protocolo de higiene y el pertinente lavado de manos, cuestión para que la sanitaria le ha ayudado a recordar instalando un gran cartel en alemán con un dibujo.</span></i><br />
<br />
<span style="font-size: large;">I ara un altre exemple... Us vaig a copiar, senceret, amb retalls de pantalla, el fil de l'<b><a href="https://twitter.com/Angel9deJunio" target="_blank">Ángel</a></b>, un català nascut a Sevilla, com diu ell, que treballa en un supermercat amb anècdotes molt maques d'aquests dies:</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivjMU45auAX9idmQWRcGI0GhcZ3-99rU1L7ih6gWuKCfrKenM6OO8yKoynoi4ki2WXhNyoUMC1xoFyci_TldaWJVAuD6rbkbp9dVBL4yI4Rk6SRsty_bM9-jLp9Ji_cs8PmJGgiyMw3jM/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="210" data-original-width="594" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivjMU45auAX9idmQWRcGI0GhcZ3-99rU1L7ih6gWuKCfrKenM6OO8yKoynoi4ki2WXhNyoUMC1xoFyci_TldaWJVAuD6rbkbp9dVBL4yI4Rk6SRsty_bM9-jLp9Ji_cs8PmJGgiyMw3jM/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgje-zHXNbOkETMHm8Y7aFnBdpmABIBlUXUO1UOYYcbr5fTijRJ3NaGANFGbad-QHfEsOB1YDCbtmviP8pMWys7SFdFcBC-ZwW_74mdIapTV-1W3wYJCWB4PEUluAEeub36SPWQBLAQuhk/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="378" data-original-width="593" height="408" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgje-zHXNbOkETMHm8Y7aFnBdpmABIBlUXUO1UOYYcbr5fTijRJ3NaGANFGbad-QHfEsOB1YDCbtmviP8pMWys7SFdFcBC-ZwW_74mdIapTV-1W3wYJCWB4PEUluAEeub36SPWQBLAQuhk/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFfZ2Hf-NlbIhunQiVwnpUKIoXsixUoCMiAGhPl9JzgAq0kWBxrrVbdCYsDmKkI3M0NSqZr3-67b29d6VKTuXv7thS4Id6Q1G_R1S4I3Rj9f0NAF8CxVeGc3VBqiAo1gl_eTtQM6L6hoo/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="472" data-original-width="595" height="508" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFfZ2Hf-NlbIhunQiVwnpUKIoXsixUoCMiAGhPl9JzgAq0kWBxrrVbdCYsDmKkI3M0NSqZr3-67b29d6VKTuXv7thS4Id6Q1G_R1S4I3Rj9f0NAF8CxVeGc3VBqiAo1gl_eTtQM6L6hoo/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">Au, ja hem fet un altre post hehehe</span>Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5945250588531061708.post-79753078410063472232020-03-19T00:29:00.003+01:002020-03-19T00:43:32.697+01:00Ràdio i geografia (Coronavirus-I)<span style="font-size: large;">L'amic <a href="http://zwitterioblog.blogspot.com/" target="_blank">XEXU</a> va tenir una idea molt bona i m'hi vaig apuntar...</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhkozzR4cRN8aIP7B4OAbSWMoLKItjEzk5fyLqIjmjRF7H0NBz_nbNKAJDd-6-iMoHBDiqiR-FpPdllLv4Cr1OdJD3tNPfGdwFtvgpIEZEtUuJ1WVMp3KQffQZtl5BLzt0idF193wJh4U/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="78" data-original-width="981" height="50" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhkozzR4cRN8aIP7B4OAbSWMoLKItjEzk5fyLqIjmjRF7H0NBz_nbNKAJDd-6-iMoHBDiqiR-FpPdllLv4Cr1OdJD3tNPfGdwFtvgpIEZEtUuJ1WVMp3KQffQZtl5BLzt0idF193wJh4U/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">Es tracta de aprofitar el confinament per donar una mica més de vida a la nostra estimada "Catosfera"... Els vells blogàires catalans mai no moren!!</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Aquests dies segur que esteu rebent un munt de coses per fer activitats, o vídeos d'altres persones que les fan (com jugar a fer malabarismes futboleros però, en lloc de fer-ho amb una pilota, fer-ho amb un rotllo de paper higiènic). <i>Aprofito per preguntar-vos: Va, confesseu, quants rotlles teniu a casa amagatzemats, eh? Jo un paquet de 12 rotlles extra. O sigui, he fet "una mica" de previsió però, sincerament, crec que hem tingut prou seny.</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i><br />
</i></span> <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0IatrrrNFeYscVo8EMlsUp9gHf9z9Acm6gwraJSgeyxZjtREd6sJeFtDewahdN82PVVgNhZXlEB5zAg9F_wCnJDq9ziIf2qn2J7etufDANo0IexcTldAdg1qgplqgm9pZdHCi4xW31mA/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="456" data-original-width="471" height="309" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0IatrrrNFeYscVo8EMlsUp9gHf9z9Acm6gwraJSgeyxZjtREd6sJeFtDewahdN82PVVgNhZXlEB5zAg9F_wCnJDq9ziIf2qn2J7etufDANo0IexcTldAdg1qgplqgm9pZdHCi4xW31mA/s320/Captura.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">De totes les coses que em van passar la millor és aquesta que ara us diré. Potser ja la coneixeu, jo no en tenia ni idea i em va encantar. És una pàgina en la que, sense que calgui baixar-se cap aplicació, podeu sentir totes les emissores de ràdio del món!! Es tracta de RÀDIO GARDEN. Radio Garden és un projecte de recerca i ràdio digital holandesa sense ànim de lucre desenvolupat des del 2013 fins al 2016, per l’Institut Holandès de So i Visió, per la Plataforma Transnacional de Coneixement de Ràdio i cinc altres universitats europees.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Aneu a RADIO GARDEN i trobareu un preciós globus terraqui amb totes les emisores del món (bé, i si no hi són totes, gairebé totes)</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9eCttAkwNhCuhCmoUi1c1eLeTh4N5CaL72sPxmlsn-I7O2wPR4QqNrJJwvXsN4ROh9e-jQROga6-mwUIiIeWiEHWMACgndXb3b8pR4InD4zNTqS5UEjB85Ap6-Vt1ozA67ZBML_9Av9U/s1600/Radio+Garden.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="744" data-original-width="1060" height="449" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9eCttAkwNhCuhCmoUi1c1eLeTh4N5CaL72sPxmlsn-I7O2wPR4QqNrJJwvXsN4ROh9e-jQROga6-mwUIiIeWiEHWMACgndXb3b8pR4InD4zNTqS5UEjB85Ap6-Vt1ozA67ZBML_9Av9U/s640/Radio+Garden.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">Movent el Globus amb el ratolí (<b><span style="color: #990000;">atenció la rodona és fixe, el que es mou és la Terra hehehe</span></b>) podeu anar allà on vulgueu i escoltar l'emissora que més us agradi.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHy2O2ZyeC09lCpmi-tX0kNjmtt80J1lIZtjwRAwpiJxaOwdnfY0kqoo4QiHMvXEJ3PC0B_zR8FTceF4_-r9lAV_FeI9lrkITqVClaWttpvGwnlp_7Mh9_l9P2Mv3B-MTocb0X0PkF3sU/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="737" data-original-width="1251" height="377" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHy2O2ZyeC09lCpmi-tX0kNjmtt80J1lIZtjwRAwpiJxaOwdnfY0kqoo4QiHMvXEJ3PC0B_zR8FTceF4_-r9lAV_FeI9lrkITqVClaWttpvGwnlp_7Mh9_l9P2Mv3B-MTocb0X0PkF3sU/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">Què tal una emissora holandesa d'èxits musicals (en general i, sobre tot, holandesos hehehe) dels 80? Ei, que estan força bé!!</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG7jUo8h70qUNmSH7newVgJ5srE5Z6e29kqHnYHNH7YOKtQGJMs2TTF4fjTG3qcaSMHmqiXZ2i52coB5cXoECV6rz-60kab_-oIXG5kvS-bbUV1j_53uyZFR5HNn87465Jp3sRDqqrHBw/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="731" data-original-width="1484" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG7jUo8h70qUNmSH7newVgJ5srE5Z6e29kqHnYHNH7YOKtQGJMs2TTF4fjTG3qcaSMHmqiXZ2i52coB5cXoECV6rz-60kab_-oIXG5kvS-bbUV1j_53uyZFR5HNn87465Jp3sRDqqrHBw/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">Au, va, a jugar, ballar, escoltar notícies en francès, anglès... feu clic <b><a href="http://radio.garden/listen/whyy-90-9-fm/Q9IQkFu5" target="_blank">AQUÍ</a></b></span> <span style="font-size: large;">i hi anireu directament.</span><br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com12