BLOG DE L'ASSUMPTA

Salm 23.- El Senyor és el meu pastor

2012-01-28T01:45:00.005+01:00

El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.

Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.
Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.
Davant meu pares taula tu mateix
enfront dels enemics;
m'has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.
Ben cert, tota la vida m'acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.

(Fotos trobades a Google.)

El Barça passa a semifinals de la Copa!!

2012-01-26T00:50:00.007+01:00

Foto El Mundo Deportivo

Foto l'Equipe

El Barça, tot i empatar a casa, ha eliminat al Madrid a la Copa del Rei gràcies al magnífic partit realitzat a l’anada i a la victòria obtinguda allí. Feina ben feta i endavant!! :-))

Com aquests encontres no els donen per televisió en obert, nosaltres els escoltem per la ràdio (Catalunya Ràdio, amb en Puyal) i, a més, si hi ha jugades conflictives, busco alguna pàgina esportiva a Internet per poder llegir altres opinions. Avui m’ha donat per entrar a la web de l’Equipe que també el donaven en directe... i, quina sorpresa tan agradable he tingut quan he vist que, pel diari francès, es reconeixia que el partit era entre catalans i espanyols. He fet dos retalls de pantalla per posar-ho aquí al blog:

Així doncs, és el moment ideal per dir, una vegada més:

VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!!

I, canviant de tema, ja som a dia 26, queden només sis dies per fer les propostes per la Millor Iniciativa Blogaire als Premis C@ts! Animeu-vos a passar i dir la vostra clicant AQUÍ!!
Pels blogs en llengua catalana, participeu als C@ts!!

I, ja posats a fer suggeriments, si teniu Facebook, us podeu adherir a la proposta d’en PUIGMALET que ha creat un grup per demanar la col·locació d’una Placa commemorativa a la casa on va néixer en Pompeu Fabra. Cliqueu aquí!

Chop Suey (Relats Conjunts)

2012-01-20T15:37:00.012+01:00

Chop Suey, Edward Hopper, 1929

Aquella era la meva cafeteria preferida. L’ambient era tranquil i relaxat i, malgrat haver-hi alguns clients habituals -amb alguns dels quals ens saludàvem en la distància, des de les taules, amb una lleu inclinació de cap i un somriure- la majoria era gent a la que no havia vist mai abans, i això em donava una sensació de llibertat que m’agradava. Una barreja entre conegut i desconegut en la seva justa proporció.

A vegades, mentre feia veure que llegia una revista o que escrivia alguna cosa al meu quadern, em dedicava a escoltar les persones que seien a les taules més properes. No em guiava pas cap intenció de ficar-me a les seves vides, en absolut. Tan sols em sentia una observadora imparcial de la realitat.

Aquella tarda de gener era bastant freda, però al Chop Suey s’estava molt bé. La temperatura era agradable i agradables eren també el cafè i el tall de pastís de mores que havia demanat. Bé, el pastís de mores era més que agradable, estava absolutament deliciós.

A la taula del meu davant hi havia dues noies, una d’elles em quedava de cara i l’altra d’esquena. La que no podia veure semblava que tenia alguns paperets al davant, l’altra posava una expressió absent, com molt pensativa.

Com ja he dit, jo era una observadora imparcial dels fets del meu entorn i em vaig centrar més en elles. Des de sempre he tingut la sort de poder gaudir d’una oïda privilegiada, així que no vaig tenir cap problema per poder sentir la conversa que a continuació transcric:

- Va, dona, vaaaa, -va dir la que estava d’esquena, allargant la darrera "a" amb to fastiguejat- no t’ho pensis tant que se’ns farà tard.
- Espera, que vull recordar què van fer... No hi haurà un diari per aquí? –va respondre la d’expressió somiadora.
- Si, ara anirem a demanar un diari! –va dir la que estava d’esquena amb un to de veu que demostrava que, precisament, el que no anava a fer era demanar cap diari- Digues el primer que et passi pel cap, Marta.
- Ai, dona, que les coses no es poden dir sense meditar una mica.
- Si no l’acabem en deu minuts perdrem el ferrocarril de dos quarts.
- Ufff... va, d’acord doncs, em guiaré per la primera intuïció. Pregunta, pregunta.
- Deportivo Europa - Real Union.
- Ics...
- Arenas de Guecho - Español
- U
- Real Madrid - Barcelona
- Dos
- ...

Efectivament, aquelles dues joves eren seguidores del football, l’esport que s’estava posant tant de moda. Feia cosa d’una setmana, a aquella mateixa taula, dos homes que semblava que entenien d’aquestes coses deien que algun dia el football serà seguit per milions i milions de persones...

Nota: Tot i que l’any 29 no existien les travesses, en el món dels relats pot passar qualsevol cosa!! El que sí és segur és que l'any 29 el Barça va guanyar la primera edició que es feia de la Lliga. Visca el Barça!!

Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts

La web oficial del bicentenari de Dickens ens cita!!

2012-01-19T11:40:00.001+01:00

Aquest matí, quan he obert el correu, m’he trobat amb una sorpresa molt gran, en Mac em deia que la web oficial Dickens 2012 ha inclòs el nostre homenatge blogaire al gran escriptor anglès!

Abans d’ahir em vaig registrar a la citada web i els vaig informar del que estàvem preparant. Un cop enviades les dades, va sortir un missatge que deia que s’havia rebut i que estava pendent d’aprovació. La veritat és que no tenia cap confiança en que sortís publicat... Però, sortosament, em vaig equivocar! I aquí ho tenim!!

Oi que fa goig? :-)

Us hi apunteu? Teniu temps! L’Elfreelang es va llegir Grans Esperances en menys de deu dies, i en McAbeu Una història de dues ciutats en una setmana!! Som-hi!!

Dickens 2012.- Falten tres setmanes!!

2012-01-17T01:00:00.017+01:00

El somni de Dickens
Robert William Buss

No sóc cap experta en el tema. De fet, puc dir clarament que no hi entenc, que sóc una novençana, una aficionada que en vol aprendre i que fa constants descobriments i que, cada nova informació que trobo, em fa tanta il·lusió com si fos un petit tresor.

Fa uns dies, quan vaig entrar al blog de la Maria, em va cridar l’atenció la imatge que ha posat a la barra lateral per anunciar que s’ha sumat a la proposta de commemorar el bicentenari de Dickens a la catosfera. Era el quadre que encapçala aquest post. No m’era del tot desconegut, però no en sabia el títol i ella me’l va dir: El somni de Dickens. Ell i els seus personatges... En va inventar tants!! I en tinc encara tants per conèixer que la perspectiva em resulta absolutament engrescadora!

Doncs bé, googlejant, he fet un d’aquests descobriments que deia. Resulta que l’autor del quadre, Robert William Buss, va ser encarregat pels editors Chapman & Hall per fer les il·lustracions de “The Pickwick papers” (primera de les obres de Dickens i que, com tantes altres, s’anava publicant per entregues) després que el primer dibuixant, Robert Seymour, es suïcidés. Tan sols va fer dos dibuixos, perquè no va agradar als editors i el van acomiadar, contractant llavors un tercer il·lustrador, Hablot Knight Browne, que utilitzava el pseudònim de Phiz.

Robert William Buss, malgrat la decepció que va tenir, va ser admirador de Dickens durant tota la seva vida i, a la mort de l’escriptor, va pintar aquest quadre de l’autor envoltat dels seus personatges. Més informació sobre les il·lustracions als llibres de Dickens, clicant AQUÍ (en anglès).

Tot això em va interessar força perquè, justament, Los papeles póstumos del Club Pickwick, és el llibre que m’estic llegint jo per poder fer la ressenya el dia 7 de febrer.

També, quan buscava informació sobre el quadre, vaig trobar un article del diari El Punt Avui amb el títol de “Febre per Dickens” i el subtítol “El Regne Unit s'inunda d'exposicions, retrospectives, lectures i tota mena d'activitats per celebrar el bicentenari del gran narrador del Londres victorià”. En copio un paràgraf i, si algú el vol llegir sencer, ho pot fer clicant AQUÍ. De moment, jo deixo aquest fragment:

“...arreu del món hi haurà celebracions en honor seu: representacions teatrals a Lahore, Karatxi i fins i tot Pequín, per exemple, o trobades a Berlín per parlar de què escriuria avui Dickens... Contra el que es pugui pensar, el 2012 no és només l'any olímpic al Regne Unit; el 2012 és, sobretot, l'Any Dickens.”

Doncs bé, com trobo el tema tan apassionant, convido a tothom a participar en un petit homenatge catosfèric al gran escriptor anglès, fent un post relacionat amb ell i la seva obra (en la forma en que cadascú triï) el proper 7 de febrer, dia del segon centenari del seu naixement. A veure si algú encara s’hi apunta. Hi ha temps!! I moltes gràcies a tots els que ja us hi heu afegit!!

Pastís de poma senzill i casolà

2012-01-16T00:58:00.023+01:00

Ingredients:

- 1 iogurt de llimona (el pot ens servirà de mida pels altres ingredients)
- 1 mida del pot de iogurt d'oli
- 2 mides de sucre
- 3 mides de farina
- 3 ous
- 1 sobret de llevat
- 3 pomes
- mantega
- farina.

Elaboració:

- Pelem les tres pomes.
- En un bol barregem els tres ous amb el sucre.
- Barregem el sobret de llevat amb la farina i ho afegim al bol.
- Afegim el iogurt.
- Afegim l’oli i ho anem barrejant tot molt bé.
- Untem un motlle amb mantega i hi tirem també una miqueta de farina, una capa fina per tota la superfície.
- Aboquem la barreja dins el motlle.
- Afegim les pomes fetes a trossets.
- Ho posem al forn a 170 graus durant 30-35 minuts.

El passat dissabte, dia 7 de gener, entre la meva germana i jo vàrem fer aquest pastís. Em va dir que la recepta era de l'Arguiñano. El resultat va ser força bo. Ara bé, el tema de la temperatura del forn i el temps va ser ben bé a ull, perquè el seu forn no té graus, sinó que pot anar "fort" o "fluix". Com quan encara no portava mitja hora ja es sentia l'oloreta que estava cuit, el vàrem apagar. Lamentablement, s'havia cremat una mica de sota, però era poquet, ho vàrem treure i llestos.

Bon profit!!

Què? / Qui?.- Gener 2012.- Segon dia de Joc i ja tenim guanyadores!

2012-01-14T01:02:00.006+01:00

Doncs bé, ja han passat les vint-i-quatre hores per pensar i, sorprenentment, ja tenim dues persones que puc donar per encertants!

Això sí, el que vull fer, abans de continuar, és donar-vos les gràcies a tots els que heu passat i heu estat una estona mirant, tractant d’endevinar què era, per donar vida al joc. Moltes gràcies!! ;-)

La imatge era una ampliació, una mica “estirada” horitzontalment, d'un fragment d’aquesta foto:

El dissabte passat, a casa la meva germana, vàrem fer un pastís de poma i jo li vaig fer una foto a ella just al moment que llançava un ou damunt el sucre.

Alguns heu vist intuït que aquí hi havia un ou, però heu dit “ou ferrat” i no la puc donar per bona. Es tracta d’un ou cru, no està cuit de cap de les maneres, cosa que canviaria el color de la clara. Pensava que ningú l’encertaria de ple, quan ha aparegut la LLUÏSA i l’ha clavat. La seva resposta parla clarament del rovell i la clara d’un ou i, fins i tot, remarca que és veu l’ombra!! detall totalment cert i que tampoc calia :-) La “cosa” sobre la que cau l’ou és un bol amb sucre.

Però també la vull donar per bona a la Ma. VICTÒRIA perquè, malgrat que també parla de l’ou ferrat, primer diu “un ou sense closca”.
La seva resposta és doble: o és un ou sense closca o és un ou ferrat.
Com accepto més d’una resposta, considero que també és correcta.
Ara bé, vull aprofitar aquest exemple, per dir que si ella hagués dit primer que creia que era un ou sense closca i després hagués dit quelcom semblant a “no, no és un ou sense closca, que és un ou ferrat”, llavors, òbviament, no la donaria per encertant perquè ella mateixa hauria anul·lat l’opció correcta. Però no és el cas.

D’altre banda, molta gent ha vist bosses de plàstic, objectes de plàstic... i m’ha semblat curiós remarcar-ho. El pastís va sortir bo. No semblava gens plastificat ;-)

Així doncs, en aquest primer concurs de l’any, obtenen UN PUNT cada una:
- LLUÏSA
- Ma. VICTÒRIA.

I han participat també: ALBA, CARME, ELFREELANG, EL PORQUET, JOMATEIXA, JORDI, MARTA, McABEU, MIREIA, SALVADOR MACIP, TÍA ELSA, TU, JO I L’OTIS, XEXU i YÁIZA.

Moltíssimes gràcies a tots per jugar!!... i el mes que bé un personatge!!

Què? / Qui?.- Gener 2012.- Primer dia de Joc.- Imatge inicial.

2012-01-13T01:00:00.004+01:00

Estic d’estrena!! ;-)

Començo un nou joc d’endevinar imatges que serà una barreja de la “Imatge misteriosa” i del “Personatge Misteriós”. Quelcom tan senzill com fer que un mes s’haurà d’endevinar un “QUÈ” i al mes següent un “QUI”.

Però, per fer-ho més emocionant, els “Què” i els “Qui” aniran per parelles de mesos (gener-febrer / març-abril / maig-juny / juliol-agost / setembre-octubre / novembre-desembre) Sis parelles.

Cada encertant d’un Què (imatge) o d’un Qui (personatge), tindrà un punt. Cada persona que encerti un Què i un Qui de la mateixa parella de mesos tindrà un punt extra.

Els QUI (Endevinar el personatge) funcionaran exactament igual que l’any passat. Però potser més val que recordi les normes, oi?

- El joc durarà un màxim de quatre dies (si s’encerta abans, doncs s’acaba abans).
- El primer dia poso una imatge, alguna pista i ho deixo un dia sencer.
- El segon dia, post nou. Pista (o pistes) noves, publicació dels comentaris rebuts el primer dia. També s’estarà un dia sencer.
- El tercer dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el segon dia.
- El quart dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el tercer dia.
- Durant aquests quatre dies, cada persona podrà donar tantes respostes com vulgui.
- Si al final de les vint-i-quatre hores del quart dia ningú ho ha encertat, doncs no hi ha guanyador. Jo dic el resultat i ja està.
- Hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.
- Els comentaris al blog, durant aquests dies, seran moderats, jo els rebré al correu però els demés no els podreu veure.

Els QUÈ (Imatge misteriosa) estrenen normes:

- El Joc durarà dos dies (com a màxim).
- El primer es presentarà una foto molt ampliada, distorsionada o des d’un angle estrany per veure si es pot endevinar què és.
- Si algú encerta què és el primer dia, el Joc ja s’acaba.
- Si ningú l’encerta, hi haurà un segon dia amb la mateixa foto una mica més fàcil. En cap cas hi haurà pistes, només imatges.
- El segon dia es publicaran les respostes rebudes el primer dia.
- Es podran donar diverses solucions.
- La resposta ha de ser el més exacta possible. Si hi ha respostes poc concretes jo mateixa interpretaré si s’apropen suficientment o no a la solució "ideal" com per ser considerades correctes.
- Cada encertant tindrà un punt. Hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.
- Durant la duració del Joc els comentaris estaran moderats.

Us animeu a jugar? Si? Doncs... Aquí tenim el primer QUÈ?...

Algú sap QUÈ ÉS AIXÒ?

Fins demà a la mateixa hora!!

Ah!! I recordeu... el 7 de febrer, celebrem l’Any Dickens!! No us podeu imaginar com n’estic de contenta en veure la quantitat de gent que s’hi està apuntant!! Encara hi sou a temps! Moltíssimes gràcies a tots!!

El microones: aquest gran desconegut. La reixeta: més desconeguda encara.

2012-01-10T22:44:00.006+01:00

Els Reis Mags m’han portat un microones. L’han anat a comprar aquesta tarda (són uns Reis intel·ligents i han esperat a les rebaixes hehe) i ja el tinc a la cuina. Ens estem coneixent.

El microones és un aparell que sempre m’ha fet mitja por. Així que, qualsevol dubte que se’m presenta, em genera desconfiança. De totes formes, la meva mare i la meva germana són súper fans d’aquest electrodomèstic i han estat elles les que m’han animat a posar-lo a la carta. Quan, fa un moment, parlant amb la meva germana li he dit “ja tinc el microones”, m’ha contestat quelcom semblant a “què bé, ja veuràs que contenta estaràs!!”

Ara bé, una de les coses que sempre havia sentit jo és “Al microones no hi posis res metàl·lic!” (dit amb expressió de terror) I, quina és la meva sorpresa quan, en obrir-lo, el primer que em trobo és una reixeta metàl·lica!! (A la foto la podeu veure damunt del microones, l'he posat aquí perquè es veiés bé)

Miro les instruccions i l’únic que posa és que entre les peces hi ha una “rejilla metálica”, però no em diu perquè serveix.

La meva lògica em fa pensar que deu ser pel grill... Però no tinc ni idea de com es fa servir. Algú més savi que jo em pot ajudar?

Sí, ja ho sé, ho puc googlejar (en realitat, ja ho he fet) però m’estimo més que m’ho expliqueu vosaltres, que em doneu més confiança. Gràcies!!!

Mentrestant, vaig a preparar-me un te pel sistema tradicional de bullir l’aigua al foc hehehe

Falta un mes i dos dies... (Proposta Any Dickens)

2012-01-05T01:30:00.014+01:00

El passat dia 30 de desembre, quan vaig fer el post de lectures de l’any, vaig posar un petit apèndix final. No ho tenia previst però, en el moment de redactar-ho, em va venir el rampell i vaig escriure això:

2012 és l’any Dickens. Farà dos-cents anys del naixement de l’autor britànic. Algú s’anima amb algun llibre seu?

No era res més que una invitació en general, sense cap mena de concreció. Però l’amic McAbeu em va deixar un comentari on deia:

2012 és l'Any Dickens?. Doncs potser si que és una bona excusa per llegir-ne alguna cosa, no?... Va, més que res perquè callis :-DDD, em comprometo a llegir alguna cosa de Dickens i fer-ne un enigma (o similar) pel dia del seu naixement (07 de febrer, segons la Wiki).
(PS: Això de que callis és broma, eh. De fet, et demanaria just el contrari que hi continuïs insistint... potser algun altre blogaire s'anima a fer alguna cosa per celebrar l'any Dickens) ;-)

Em va fer riure això de fer-ho “perquè calli”, perquè he de reconèixer que són moltes ja les vegades que miro de convèncer la gent de llegir alguna obra del gran autor anglès, i, al mateix temps, em va fer tantíssima il·lusió, que li vaig respondre per correu electrònic, agafant la seva idea al vol (no fos cas que després se’n penedís!)

Efectivament, com deia en Mac al seu comentari, Charles Dickens va néixer el 7 de febrer de 1812, falta un mes i dos dies perquè sigui la data exacta del segon centenari del seu naixement. Doncs bé, jo us vull fer una proposta concreta, què us sembla si ens llegim un llibre de Dickens i el dia 7 de febrer posem la ressenya als nostres blogs?

Quin llibre? Tant hi fa, el que vulguem.
Com hem de fer la ressenya? És igual, cadascú a la seva manera.
I si no tenim temps de llegir-ne cap però en vàrem llegir fa temps? Doncs fem un post recordant aquell que fa temps que vàrem llegir.
I si enlloc d’una ressenya volem fer un comentari més general o unes impressions personals? Doncs endavant. Mentre es faci referència a Dickens i, com a mínim, a una obra seva, ja està bé.

En definitiva, tan sols es tractaria que, el dia 7 de febrer, la catosfera es veiés plena de posts parlant de Dickens i la seva obra. Que nosaltres també ens suméssim a la gran quantitat d’actes que, per tot el món, s’estan preparant.

Si aconseguim esser un petit grupet, enviaré un correu electrònic a la web que he enllaçat més amunt informant que, un grup de blogaires que en llengua catalana, faran comentaris de les obres de Dickens i que sortiran publicats el dia 7 de febrer.

Em fa molta, molta il·lusió, així que us convido a tots a participar. Gràcies!!

Propòsits 2012

2012-01-04T10:12:00.003+01:00

Abans d’ahir vaig llegir un post a cal JPMERCH que, amb el seu habitual enginy, em va fer pensar. Parlava dels propòsits que fem a primers d’any i que gairebé mai acomplim. Ell, per evitar la frustració que comporta veure que no hem estat capaços d’aconseguir les nobles fites que ens havíem proposat, va trobar una solució molt bona.

Jo he pensat que ho faré al revés: Ja que, faci els propòsits que faci, mai aconsegueixo dur-los a terme, doncs, per què no posar el llistó ben alt? Som-hi doncs!! Aquests són els meus Propòsits per al 2012!!

- Escriure i publicar una novel·la amb una editorial de les millors.
- Aconseguir un nivell d’anglès tan bo que em permeti passar el Proficiency.
- Organitzar els meus horaris de blogueig.
- Aprendre a utilitzar correctament els pronoms febles amb la mateixa facilitat que s’accentua una “à”.

Uaaau!! Això són uns propòsits de categoria, eh?

"I la festa segueix", de Josep M. Espinàs. Fragments escollits.

2012-01-03T20:40:00.004+01:00

Autor: Josep M. Espinàs
Editorial: La campana
Títol original, idioma, any: I la festa segueix, català, 2009
Número de pàgines: 175

Quan llegim un llibre, moltes vegades trobem alguns fragments que ens criden l’atenció. Potser si la lectura l’haguéssim fet un any abans, o tres mesos després, els petits trossets que ens haurien cridat l’atenció serien uns altres, però, sigui com sigui, hi ha parts que trobem especialment remarcables.

Fa poc vaig acabar el llibre d’en Josep M. Espinàs que dóna títol a aquest post. Tal com jo ho veig és com si l’Espinàs hagués obert un blog i, en forma de posts, ens anés explicant coses. És un llibre, en la meva forma de veure-ho, sense cap pretensió i que es fa molt agradable. Com si converséssim amb ell i ens anés explicant anècdotes, records, reflexions. No sé si aquest adjectiu es pot dir d’un llibre, però jo diria que és de lectura suau, no cansa gens, et deixa triar el ritme en que vols anar avançant.

Doncs bé, vaig deixar uns paperets assenyalant algunes pàgines on hi havia pensaments que em van agradar especialment, per la causa que fos. Ara en copiaré alguns:

AMICS:
"Érem amics des que érem joves (...)
Però el més important, penso, eren els moments de silenci. Després de comentar el que fos, ens quedàvem asseguts l'un al costat de l'altre, mirant el foc. De tant en tant ell removia els troncs. No dèiem res i passaven els minuts.
Només els molt amics poden estar tan a prop l'un de l'altre i compartir el silenci"

LA SORT?
"Voler allò que pots.
Això és la sort."

PERFECCIONISME
"Jo no sóc perfeccionista. No sóc, i aquesta és la definició, "la persona que pretén atènyer la perfecció en les coses que fa". Ni en el meu ofici de viure ni en el meu ofici d'escriure.
Aspirar a la perfecció és un dret que té tothom, però aquesta aspiració pot ser autodestructiva."

S'ENGANYEN
"Faig viatges a peu i no dubten que m'agrada més la natura que la ciutat.
I quan afirmo que m'agraden les ciutats és pensen que és pels monuments i per l'oferta cultural i no pas per l'excitació vital dels carrers.
Quan saben que sovint escric versos donen per fet que sóc poeta (...)
Si saben que a vegades subratllo frases d'un llibre pensen que no el respecto, quan és al revés."

Lectures 2011

2011-12-30T23:59:00.007+01:00

Una tradició catosferica que cada any espero amb il·lusió és la de fer la "Llista de llibres llegits". Jo ho vaig aprendre d'en XeXu, i m'encanta veure com cada vegada hi ha més i més blogaires que fan les seves. Aquí va la meva!!

1.- “Tots els contes de Nadal”, de Charles Dickens.
2.- “El hombre que fue jueves”, de Gilbert K. Chesterton.
3.- “La tapadera”, de John Grisham.
4.- “Donar vida a la Fe”, de Josep Codina i Farrés.
5.- “San Manuel Bueno, mártir, y tres historias más”, de Miguel de Unamuno.
6.- “Pregar la Paraula”, d’Enzo Bianchi.
7.- “El meu germà”, de Daniel Palomeras.
8.- “Històries imprevistes”, de Roald Dahl.
9.- “La iniciació al silenci i a la pregària dels nens i nenes", de Luis M. Benavides.
10.- “El club de los viernes”, de Kate Jacobs.
11.- “Yo, robot”, d’Isaac Asimov.
12.- “Diari”, d’Anna Frank.
13.- “La casa torcida”, d’Agatha Christie. (relectura)
14.- “La princesa de hielo”, de Camilla Läckberg.
15.- “La vall de les bruixes”, de Xosé A. Neira Cruz.
16.- “Dosis letal”, de Malcolm Rose.
17.- “Rebel·lió a la xarxa”, de Doug Wilhelm.
18.- “Notas de América”, de Charles Dickens.
19.- “El caso de los anónimos”, d’Agatha Christie. (relectura)
20.- “Los gritos del pasado”, de Camilla Läckberg.
21.- “La trampa”, de John Grisham.
22.- “Theodore Boone, el noi advocat”, de John Grisham.
23.- “Jane Eyre”, de Charlotte Brontë.
24.- “Diez negritos”, d’Agatha Christie. (relectura)
25.- “El candor del padre Brown”, de Gilbert K. Chesterton.
26.- “Temps difícils”, de Charles Dickens.
27.- “Agatha Christie. Vida i misterio”, de Gillian Gill.
28.- “Em diuen Tres Catorze”, d’Andreu Martín.
29.- “Tres Pi erre que erre”, d’Andreu Martín.
30.- “El tercer de Tres”, d’Andreu Martín
31.- “Matar un rossinyol”, de Harper Lee.
32.- “Criadas y señoras”, de Kathryn Stockett.
33.- “El misteri de la cambra groga”, de Gaston Leroux.
34.- “Cumbres borrascosas”, d’Emily Brontë.
35.- “El club de los viernes se reúne de nuevo”, de Kate Jacobs.
36.- “Una història de dues ciutats”, de Charles Dickens.
37.- “Alícia al país de les meravelles”, de Lewis Carroll.
38.- “I la festa segueix”, de Josep M. Espinàs.
39.- “Juan Salvador Gaviota”, de Richard Bach. (relectura)
40.- “La ratera”, d’Agatha Christie.

NOTES i COMENTARIS:

- Títols en color vermell: Llibres escrits en català o traduïts a la llengua catalana.
- Títols en color blau: Llibres escrits en castellà o traduïts a la llengua castellana.
- Autors masculins en color verd.
- Autores femenines en color salmó.

Ha volgut la casualitat que hagi llegit justament vint llibres en català i vint en castellà.
En canvi aquest any els llibres d'autors masculins guanyen per golejada: vint-i-set (seixanta-set i mig per cent) a tretze (trenta-dos i mig per cent).

He llegit molt més la segona part de l’any que la primera. A dia 30 de juny acabava el llibre quinzè de la llista, havent fet ja un inici de remuntada, doncs a primers de juny duia un promig més baix.

Malgrat haver llegit nou llibres més que l’any passat, estic convençuda que no he llegit més, doncs enguany, tan sols dos llibres han passat de les cinc-centes pàgines: La Tapadera, de Grisham i Criadas y señoras, de Kathryn Stockett. Jane Eyre en té quatre-centes noranta-tres, mentre que l’any passat El Casalot de Dickens passava de les mil cent, El nombre del viento gairebé nou-centes, alguns de Grisham en tenien sis o set-centes. Però estic contenta. M’agrada haver aconseguit un número rodó. De fet, mentre escric això, encara em falten algunes pàgines de La Ratera, però ja veig que tinc temps de sobres d’acabar-lo demà.

2012 és l’any Dickens. Farà dos-cents anys del naixement de l’autor britànic. Algú s’anima amb algun llibre seu?

FELIÇ 2012!! PAU, AMOR, SALUT...
I MOLT BONES LECTURES!!

"Una història de dues ciutats", de Charles Dickens

2011-12-29T13:20:00.006+01:00

Autor: Charles Dickens
Editorial: Edhasa, Clàssics moderns, 1991
Títol original, idioma, any: A tale of two cities, anglès, 1859
Traductor al català: Jordi Arbonès
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 423

Fa més de tres setmanes que vaig acabar aquest llibre i des de llavors volia fer-ne la ressenya, però tenia “mitja por” de no saber-la fer prou bé. Finalment m’he decidit a posar-me a la feina perquè sinó em canviarà l’any tant donar-hi voltes.

En primer lloc diré que, amb aquest, són ja sis els llibres que he llegit de l’autor -si m’agafo els contes de Nadal com a un tot-. Vaig començar per Grandes esperanzas (en castellà, doncs la traducció al català és tan enrevessada que m’hauria fet abandonar) El Casalot, Tots els contes de Nadal, Notas de América (també en castellà, perquè només el vaig trobar així) i Temps difícils. Doncs bé, amb aquests sis he pogut llegir coses molt diferents: novel·les, contes, llibres de viatges, i amb continguts ben diversos, fantasia, critica social, imaginació i realitat... i, en canvi, totes porten el segell inconfusible de l’autor.

He llegit a vegades ressenyes de llibres d’altres escriptors als que critiquen que, per mantenir un estil propi, acaben fent tots els llibres iguals. Això no passa amb Dickens, ell sap conservar els trets de la seva personalitat com a escriptor genial, fer que gaudeixis d’escenes que et fan pensar “dickensià cent per cent” i, al mateix temps, esser ben diferent en cada una de les seves obres.

El seu sentit de l’humor, la seva capacitat crítica, la seva imaginació, la seva meravellosa forma de conduir els seus personatges i de fer-nos entrar en la història. Tot això és Dickens. Jo puc dir ja que s’ha convertit en el meu escriptor preferit i estic contentíssima que, pel meu recent aniversari, tant el meu marit com la mare i la germana es van posar d’acord per “omplir-me” de llibres d’ell i “sobre” ell, així que m’espera un 2012 impressionant. Cosa que, per cert, es revesteix d’un especial significat si tenim en compte que, precisament aquest any que ve, serà el del segon centenari del naixement del gran escriptor anglès.

I anem a centrar una mica l’obra.

Certament, en la meva llista de llibres pendents de Charles Dickens, aquest no ocupava un dels llocs preferents i és que, per les referències que en tenia, no m’atreia massa. Per mi, Dickens és Anglaterra: personatges anglesos, carrers anglesos, costums angleses, meteorologia anglesa... i, a més, de mitjans del segle XIX. Llegir una obra que tenia com a marc històric la Revolució Francesa no em feia ni fred ni calor.

Parlant amb l'MBosch ell, sabent de la meva admiració per l’escriptor britànic, em va preguntar per la Història de dues ciutats i llavors vaig decidir que l’havia de llegir per poder respondre la seva pregunta. Com no n’estava massa convençuda doncs, a més, la novel·la històrica no és el meu gènere preferit en absolut, no el vaig comprar sinó que el vaig aconseguir de la biblioteca (ara ja estic pensant en comprar-lo)

Se’m feia raríssim pensar en llegir un llibre en que l’autor anglès no escrivís sobre la seva època, però després vaig pensar que, al cap i a la fi, quan Dickens va néixer, no feia encara vint-i-tres anys de la presa de la Bastilla. Quan jo vaig néixer en feia vint-i-cinc de l’inici de la guerra civil espanyola. Vull dir que tampoc escrivia sobre quelcom que li era tant llunyà. A més que, segons vaig veure a les notes del llibre, Dickens es va inspirar molt en l’historiador Thomas Carlyle i, en tot cas, mai m’agafaria una novel·la històrica com a una classe d’història.

Així doncs, tenim una novel·la dickensiana en un marc històric concret, però no ens pensem que ens passarà com a “El ocho”, de Katherine Neville (dels pocs llibres del gènere que he llegit) que sortia tota l’enciclopèdia sencera i on, de forma sorprenent, tothom tenia relació amb tothom. A la Història de dues ciutats no trobarem a Robespierre, ni a Marat, ni a Danton... no, el que trobarem són els personatges de Dickens posats en aquest context.

I què dir de l’argument?

Doncs que a mi em va agradar moltíssim. En algunes escenes em feia posar la pell de gallina quan mirava de traslladar situacions d’aquell temps al món actual, quan veia què pot passar quan els oprimits n’estan fins al capdamunt de ser aixafats pels privilegiats de sempre. I com, quan les coses es giren, els que abans eren les víctimes poden convertir-se en botxins tan cruels i sanguinaris com ho havien estat aquells als quals han vençut.

Ell llibre comença amb el “retorn a la vida” del Doctor Manette, un home empresonat injustament a la Bastilla durant molts anys. Quan finalment és alliberat, la seva jove filla Lucie el porta a Anglaterra on, poc a poc, recupera la raó i on tenen una vida tranquil·la. També al principi coneixerem el Sr. Lorry, fidel i honrat treballador del banc Tellson, amb oficines a París i a Londres. A Anglaterra hi ha també en Charles Darnay, un noble francès amb idees properes a la revolució... i en Sydney Carton, un advocat anglès que porta una vida gens recomanable. A París podrem veure l’evolució de Monsieur i Madame Defarge i, al llarg de les pàgines de la novel·la, llegirem com diverses circumstàncies porten els protagonistes a viatjar entre ambdues ciutats i com es troben engolits per l’esclat de la Revolució.

No vull explicar res més perquè qualsevol cosa que digui podria donar pistes i el desenvolupament de la història és quelcom que s’ha d’anar assaborint pàgina a pàgina. No cal dir que la recomano molt i molt. Ara bé, si no heu llegit res de Dickens, espereu. Comenceu per Grandes esperanzas!! Després ja anireu avançant!

Bon Nadal!!

2011-12-24T23:00:00.001+01:00

Va ser una nit que va florir l’estrella,
i va néixer l’Infant!
Imaginem que fou la nit més bella,
més musical, més flamejant!...

I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna
el nostre pit per atiar l’oblit,
per fer-nos infidels, però retorna
cada any, aquesta nit.

La nostra vanitat prou s’afigura
que està damunt del bé i del mal,
mes no hi val ganivet ni ànima dura,
és més forta la nit de Nadal.

Ai, si no fos aquesta nit tan clara!
Seriem tros de carn i pensament
que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para,
pell d’home que arrossega la corrent!

Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.

I ens dóna un punt d’humilitat de cendra
per estimar un recó dintre l’espai,
i desperta en el cor aquell blau tendre
que hem volgut escanyar i que no mor mai.

Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós
i diguem: “Glòria a Déu en les altures”
amb aquell to que ho deien els pastors.

I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
i l’orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser uns homes de bona voluntat!

El Poema de Nadal, Cant final.- Josep Maria de Sagarra

Us envio a tots una abraçada molt forta i el meu desig sincer d’un autèntic bon Nadal, bo de veritat, dins dels nostres cors que és on trobem tot allò que veritablement té valor!!

BON NADAL!!!

Crec que és el tercer any que felicito el Nadal amb l’Escolania de Montserrat i Les dotze van tocant, però és que m’agrada tant! ;-)

Endevinar el personatge.- Desembre.- Tercer dia de joc i... ja tenim encertants!!

2011-12-22T22:34:00.010+01:00

Benvolguts companys blogaires, ja tenim encertants!!

Tot i que el primer dia del Joc sé que era complicadíssim encertar-ho, a no ser que algú conegués tan bé el personatge que sabés directament de qui era aquell ull, ahir vaig posar una pista a partir de la qual es podia googlejar molt bé: Vaig dir que el personatge era nascut a una localitat del Brabant flamenc que comença per T.

Buscant directament “Brabant flamenc” a la Viquipèdia ens diu els municipis que comprèn, dels quals tan sols cinc comencen per T.

Clicant damunt de Tremelo anem a una entrada tan curteta, tan curteta que gairebé l’únic que ens diu és que té un personatge il·lustre, només un, no cal fer massa cerques perquè és l’únic que cita: Damià de Molokai. Si busquem el personatge veurem que va morir als 49 anys, a la leproseria de Hawaii, amb la qual cosa comprovarem que la pista de l’edat coincideix, així com el fet que va néixer i morir al segle XIX.

Aquest era el camí que jo havia previst per trobar el personatge però segur que s’hi podia arribar d’altres maneres, clar! ;-)

L’any 2005 la televisió i ràdio flamenques van fer uns programes dedicats a escollir quin havia estat el belga més gran de la història, la votació era popular, i el guanyador va ser Damià de Molokai, nascut Josef de Veuster, conegut com el Pare Damià, Sant Damià, patró dels leprosos (cuidant els quals va donar la seva vida) i dels malalts de la SIDA. Aquest va ser el "Top ten" del programa:

I aquesta és la foto a la que corresponia l’ull:

I bé, tenim tres encertants que són, per ordre en que van anar dient la resposta: en FERRAN, l’ELFREELANG i i en McABEU... Enhorabona a tots tres!! ;-)

Amb això acaba el Joc pel que fa a l’any 2011.

Hi ha un claríssim i molt merescut guanyador, en MAC, que ha encertat tots els personatges d’aquest any fent una demostració del què és saber googlejar. Diu ell que li agrada tant fer la feina d’investigació com el fet en sí d’encertar. Moltes felicitats, MAC!!

En segon lloc queda en P-CFACSBC2V, que, de manera discreta i sense fer soroll, ha aconseguit tres encerts (i potser n’hagués aconseguit quatre si avui hagués arribat una mica més d’hora, doncs ha arribat quan ja havia tancat els comentaris, em sap greu perquè ha anat de molt poquet!) Gràcies per jugar, PESÉ, i moltes felicitats!!

I ara tenim tres blogaires que comparteixen la tercera posició: BARCELONA M’ENAMORA, ELFREELANG i LLUÏSA!! Gràcies per jugar i moltes felicitats a les tres!!

CLASSIFICACIÓ FINAL (Els empats van per ordre alfabètic)

VUIT ENCERTS: McAbeu
SET ENCERTS: --------
SIS ENCERTS: -------
CINC ENCERTS: ------
QUATRE ENCERTS: ------
TRES ENCERTS: P-cfacsbc2v
DOS ENCERTS: Barcelona m'enamora, Elfreelang i Lluïsa
UN ENCERT: Aigua, Carme Rosanas, Ferran, Galionar, Jo Rai!, Jordi Casanovas "Cròniques", Jordi "De Tot", JPMerch, Mireia, Òscar, Puigmalet, XeXu i Zel.

Moltes gràcies a tots els que heu anat passant i comentant, encara que no l’encertéssiu, gràcies als que ho heu provat, als que heu tornat a veure la solució, a tots... M’ho he passat genial amb la vostra participació!!

I bé, per si a algú li interessa, us deixo aquí el vídeo d’una de les diverses pel·lícules que s’han fet sobre la vida de Sant Damià de Molokai.

Endevinar el personatge.- Desembre.- Segon dia del joc.- Primeres pistes addicionals

2011-12-21T22:30:00.003+01:00

Benvolguts companys, de moment ningú ho endevinat... cosa lògica, perquè les pistes donaven poca informació. De totes formes, deixeu-me donar les gràcies als que han començat a treballar. De moment no l’encerten, però a vegades així, dient la primera idea que et ve, o fent ja unes primeres investigacions, es troba la resposta correcta.

Bé, anem per feina i mirem de definir una mica més el nostre personatge misteriós amb aquestes noves pistes:

1.- En primer lloc direm tots els personatges que s’han dit i no són la resposta buscada: Julio Cortázar, Hergé i Georges Simenon

2.- En segon lloc agrair a en XeXu la seva inestimable col·laboració en oferir-nos, en el seu comentari d’ahir, una llista immensa de belgues famosos. Llàstima que no la puc donar com a resposta correcta doncs és "poc concreta"... tot i dir que, evidentment i malgrat els seus dubtes, el personatge misteriós sí que surt a la mencionada relació :-)

3.- El personatge misteriós va néixer i morir al segle XIX. No va arribar als 50 anys de vida.

4.- El municipi del Brabant flamenc on va néixer comença per la lletra "T"

I això és tot per avui... A Googlejar i sort!

Fins demà a la mateixa hora!

Endevinar el personatge.- Desembre.- Primer dia de joc.- Pistes inicials.

2011-12-20T19:12:00.006+01:00

Benvolguts companys blogaires, ja hem superat la meitat del mes de desembre, els dies passen ràpidament i ha arribat el moment de proposar-vos de nou si voleu jugar a endevinar un personatge misteriós... Per cert, ahir a "El convidat" va sortir la Pilarín Bayés, el "meu" personatge del mes passat, em va fer gràcia ;-)

Us recordo les normes:

El joc durarà un màxim de quatre dies (si s’encerta abans, doncs s’acaba abans).

El primer dia poso una imatge i potser alguna pista i ho deixo un dia sencer. Els comentaris al blog, durant aquests dies, seran moderats, jo els rebré al correu però els demés no els podreu veure, així no es podrà copiar.

El segon dia, post nou. Pista (o pistes) noves i també s’estarà un dia sencer (això ho faig perquè no tothom té els mateixos horaris i no estaria bé donar com a guanyador “qui primer ho encerta” perquè potser un altre que no ho ha vist perquè està treballant, també ho sabria) i llavors autoritzaré la publicació dels comentaris rebuts el primer dia, així tots podreu veure el que s’ha dit i us pot servir per eliminar opcions.

El tercer dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el segon dia.

El quart dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el tercer dia.

Durant aquests quatre dies, cada persona podrà donar tantes respostes com vulgui.

Si al final de les vint-i-quatre hores del quart dia ningú ho ha encertat, doncs no hi ha guanyador. Jo dic el resultat i ja està.

Si amb la pista que s’encerta (per exemple el tercer dia) hi ha més d’una persona que ho ha sabut, doncs hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.

Voleu jugar? :-)

PISTES DEL PERSONATGE DEL MES DE DESEMBRE:

- És un home
- Va néixer a Flandes
- I aquí us deixo una foto del seu ull esquerre

CLASSIFICACIÓ GENERAL A DIA D'AVUI (Els empats van per ordre alfabètic)

SET ENCERTS: McAbeu
SIS ENCERTS: -------
CINC ENCERTS: ------
QUATRE ENCERTS: ------
TRES ENCERTS: P-cfacsbc2v
DOS ENCERTS: Barcelona m'enamora i Lluïsa
UN ENCERT: Aigua, Carme Rosanas, Elfreelang, Galionar, Jo Rai!, Jordi Casanovas "Cròniques", Jordi "De Tot", JPMerch, Mireia, Òscar, Puigmalet, XeXu i Zel.

Gràcies per jugar i fins demà a la mateixa hora!! :-)

Nota: Per un error de càlcul meu, aquest post ha sortit abans d’hora. No l’havia de posar fins més tard, així que aquesta “primera jornada” de joc s’allargarà algunes hores i el post de demà sortirà a partir de les 22:30.

Bocca della verità (Relats Conjunts)

2011-12-19T19:29:00.009+01:00

Bocca della verità, Roma, 1632

Quan ahir vespre vaig veure en Josep Ramon em vaig quedar ben impressionat. Feia una expressió raríssima, barreja de patiment i felicitat que no sé pas com descriure. Ara bé, el pitjor va ser quan, immediatament, em vaig fixar en les seves mans. Les tenia plenes de talls i esgarrinxades de diferents mides i portava tot de benes i esparadraps que vaig sospitar que cobrien altres ferides més profundes.

A la meva pregunta de què li havia passat va respondre amb un gest il·lusionat, al temps que se li escapava una petita ganyota que indicava que tot allò li feia mal, i em va dir.

- No res, no res... he estat a Roma!

Allò encara em va sorprendre més. En Josep Ramon feia cinc mesos que s’havia quedat sense feina i, tot i cobrar l’atur i poder confiar en que la feina de la seva dona era bastant segura, havien de vigilar molt i jo sabia que anaven justets de diners. Fer un viatge no em lligava amb la seva situació.

- Caram! A Roma?... Però que... I allí... un accident?
- No, no –va fer una rialla nerviosa- res. Una inversió.
- Com?

Llavors, baixant la veu, em va dir:

- Mira, a tu et tinc confiança. T’ho explicaré...

I va començar la narració dels fets més absurds que mai havien sentit les meves orelles. En Josep Ramon havia anat a Roma a fer una travessa amb la Bocca della verità. Sí, sí, una travessa!... Li va dir, “Jornada del vuit de gener de dos mil dotze. Primer partit, el Racing guanya al Saragossa... aaaaaai!! Queixalada!!...
Jornada del vuit de gener. Primer partit, Racing i Saragossa empaten... res... perfecte... ics.
Segon partit, el Getafe guanya a l’Athletic de Bilbao... aaaaaaaaaai!!... mossegada!! -aquesta més petita perquè va treure la mà més ràpid..."

I així, partit a partit, signe a signe, ferida a ferida, el meu amic va aconseguir tenir el que ell creu que serà una butlleta infal·liblement guanyadora...

No vaig saber pas que dir-li. Li vaig desitjar sort i vaig tornar cap a casa tot pensant que el pobre home havia perdut el seny... Per cert, recordo perfectament els resultats que em va anar dient. Ara no sé si fer una travessa igual...

Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts

Tot un èxit!!

2011-12-14T00:20:00.008+01:00

Ahir mateix parlava amb un amic dels nivells d’autoexigència tan alts que a vegades ens imposem, de com volem que les coses surtin perfectes i com, en ocasions, un “molt bé” ens sembla poc i no ens satisfà.

Jo tinc un cervell estrany, capaç de ser absolutament caòtic, desorganitzat, fins i tot un punt mandrós... però, al mateix temps, amb una mena d’ànsia perquè, quan una cosa m’interessa, tenir la imperiosa necessitat que surti molt, molt bé. Em costa implicar-me molt en alguns projectes; a vegades puc dissimular davant d’algunes propostes, fer-me la despistada, però si dic que sí, llavors ha de ser “a per totes”!.

I tot aquest rotllo a què ve? Doncs perquè estic contentíssima per una cosa. La MIREIA no dirà res perquè ella és més modesta que jo, probablement més humil, però jo, que pateixo molt (massa) quan una cosa no surt bé, també em sento immensament feliç quan m'adono que, veritablement, el resultat és bo... i llavors m’entren ganes de cantar “oeeee oeeee oeeeeeeee” i explicar-ho a tothom!

Aquest post és també una mica sorpresa per la MIREIA (sí, xiqueta, ja sé que tu no ho diries, però “Al Cèsar el que és del Cèsar”), que és l’ànima del projecte (si ella no comença a "tibar" això no es mou)... i és que no puc deixar de comunicar que El “Blog calendari d’Advent” està essent un èxit total!! Amb tretze dies que porta en marxa ja gairebé s’ha igualat el número de visites de tot el mes de desembre de l’any passat!!

A més, va ser citat a la web de TV3, a l'Espai Internet:

Hi ha un munt de blogaires col·laborant, des d’alguns amb molts anys d’experiència a la xarxa fins a quatre dels que van ser candidats als “C@ts revelació 2011”!!

Al “Blog calendari d’Advent” s’hi pot trobar de tot: records d’infància, fotografies, una corona d’Advent dibuixada per la Carme que encén una espelma cada diumenge, tradicions, passatemps cada divendres amb en McAbeu, experiències molt especials, manualitats, literatura... i el que queda encara per descobrir! Cada dia un post!! Us ho recomano!! :-))

Això és futbol!!!

2011-12-11T00:06:00.007+01:00

QUÈ BONS SOM!!!
VISCA EL BARÇA
I VISCA CATALUNYA!!!

Un pronòstic per demà...

2011-12-09T21:19:00.005+01:00

És demà. Sí, justament demà... Quan començo a escriure aquestes línies falten poc més de vint-i-quatre hores perquè comenci un dels partits més esperats de la temporada.

Què passarà?

No, no us proposo pas fer una porra, doncs això ho feien molt bé en Sànset i l’Utnoa però el seu blog fa temps que no està actiu. El que jo vaig a fer és, senzillament, informar-vos del resultat final.

Hi ha un nen al meu grup de catequesi, en Josep, que -a més de ser molt bon xiquet i molt intel·ligent- és un gran seguidor del Barça. En Josep sol tenir molt bon ull en les seves previsions, així que jo li vaig demanar que em donés un pronòstic per aquest partit i ell em va respondre que la inspiració li venia quan feia la porra amb els companys de classe (porra que, evidentment, fan sense diners, clar) i que, quan hagués dit la seva, m’ho faria saber per mail.

Efectivament, complidor de mena, aquesta tarda he rebut un correu seu dient que el pronòstic per demà és de 2-4! :-)

Moltes gràcies, Josep, espero que l’encertis i Força Barça!!

Jo només volia llegir...

2011-11-24T20:05:00.004+01:00

Aquests dies estic tenint una mica de feineta (cosa que m’alegra moltíssim) per això puc bloguejar menys i entro a comentar a alguns posts quan ja fa dies que estan posats. Tot i així, miro d’anar fent i perdre’m el menys possible. El que sí que s’ha ressentit és el meu blog, pobret, que en tot el novembre només porta vuit entrades, volum baixíssim tenint en compte el meu ritme normal.

El que també ha baixat ha estat la quantitat de temps de lectura. Estic llegint un llibre que m’agrada molt, però li puc dedicar poca estona, així que vaig poc a poc. Aquesta tarda, tenint en compte els meus horaris i els d’en Josep Lluís, hem pensat en anar una estona a llegir al Viena, tot prenent un talladet amb les seves corresponents pastetes gentilesa de la casa. Jo, ben contenta, pensant que seria una tarda ben relaxada, de descansar les articulacions de retallar i enganxar i que donaria una bona empenteta a la Història de dues ciutats de Dickens...

Però res, els astres no m’han estat favorables... la meva lectura ha estat més o menys això:

Quan es va quedar sol, aquell ésser estrafolari va prendre una espelma s’acostà a un mirall penjat a la paret, la nena només vol portar texans.
Dit això, va enrotllar el punt de mitja... un curs d’informàtica, però tots teníem un nivell diferent i es va treure la rosa que duia agafada al mocador.
- Zarautz és el poble de l’Arguiñano... Això va tocar una fibra sensible del petit Jerry.
Si vas de vacances, és per estar de vacances. Al vespre, i sobre tot en aquella estació, el barri sencer es vessava al carrer i no se li ocorre altre cosa que posar-se a pentinar-la mentre menjava, i madame Defarge solia dardar d’aquí cap allà d’un grup a l’altre... a una mateixa casa, ficar la cunyada, els cosins... el punt de mitja sempre a la mà... unes hores de conversa a l’escola oficial d’idiomes a Salou.
El seu marit fumava a la porta de la taverna contemplant les seves anades i vingudes amb admiració: mitja hora explicant per telèfon un exercici a un nen!
- És una gran dona –va fer- una dona forta i admirable!
- És un ordinador bo, però per alguna cosa que té a dins, va molt lent.
De seguida va començar a caure guix i pols, que ell va esquivar apartant el cap.

En fi, això és el que passa quan a la taula del costat, a tocar estirant la mà (i mira que hi ha taules buides al Viena!!) s’asseuen a parlar dues amigues durant dues hores, sí, sí dues hores, dues llargues i eternes hores, dues hores en que no han parat ni un moment.

I el pitjor és que no em puc queixar! El Viena no és una biblioteca... i el que feien elles és més normal que el que preteníem fer nosaltres, llegir relaxadament mentre preníem un talladet amb les pastes gentilesa de la casa. Això sí, si el volum de les seves veus hagués estat una micona més baix, potser hauria pogut avançar més en la lectura. Clar que ara no tindria post!

Avui he anat de concert...

2011-11-20T23:12:00.007+01:00

Sí, sí, avui he anat de concert... Un recital maquíssim... i gratis! que en aquests temps que corren sempre s’agraeix moltíssim!

De fet, era un concert-pregària o una pregària-concert amb el grup Canta la Teva Fe, una colla de joves entre els que hi ha dos mossens (el vocalista i el bateria) que han animat la tarda de Festa Major a la meva Parròquia. I és que avui, festivitat de Crist Rei, darrer dia de l’any litúrgic cristià, és la diada de la meva parròquia, ja que porta aquest nom.

Jo estava fent algunes fotos per posar al nostre blog i he pensat en gravar –amb la mateixa càmera- algun fragment de cançó. No és cap gravació de qualitat, però em fa gràcia posar-ne aquí un dels trossets, mentre espero que YouTube acabi de carregar-ne d’altres i poder fer l’article del blog parroquial.

Per cert, que com ja he dit que es “fi d’any”, aprofito per dir que diumenge que ve comença el “nou any” amb el primer Diumenge d’Advent (Advent: són les quatre setmanes de preparació per Nadal) i... què passa cada any a la catosfera per aquestes dates? Doncs cliqueu aquí i ho sabreu! ;-)

Com s'arriba als nostres blogs? (III)

2011-11-18T19:50:00.003+01:00

En un nou post de divendres per la tarda (avui vaig una mica “de tard”) segueixo mostrant coses originals que algunes persones cerquen a Google i que són dirigides al meu blog.

He retallat les imatges només pel tros de la cerca perquè sigui més fàcil de veure. A mi em segueixen fent gràcia els que busquen frases per felicitar algú. Espero que mai ningú em feliciti a mi amb una frase així, copiada d'un desconegut!

Molts catalans no donem suport a la selecció espanyola

2011-11-16T11:15:00.002+01:00

Aquesta frase la penso jo... i tant si la penso! Però avui us vull ensenyar un vídeo en que un jove blogaire que molts coneixereu la va deixar anar en un programa de la BBC i es va quedar tan feliç.

L’Albert és qui feia un magnífic espai anomenat “El racó blaugrana”, i parlo en passat perquè, per falta de temps, el blog està gairebé inactiu (aprofitaré per demanar des d’aquí que el torni a posar en marxa, que per fer un post per setmana tampoc passaria res... Albert, torna!!). Ell és culé des de que va néixer (per cert, que va venir al món un dia en que el Barça va guanyar al Madrid) i soci blaugrana des de que tenia un dia de vida.

A més, com a seguidor del futbol anglès, el club dels seus amors a la Premier League és l’Everton. És en aquesta segona faceta i, com a fundador d’una penya d’aquest club a la Ciutat Comtal, la Barcelona Toffees, que la BBC el va convidar a intervenir en un programa d’esports.

Ell havia de parlar de l’Everton però resulta que pocs dies abans del programa hi va haver uns incidents racistes al futbol d’aquell país i van acabar tots parlant d’aquest tema. Arriba el torn de l’Albert (poseu el vídeo al minut 9 i 15 segons) i comença parlant de quan Eto’o va estar a punt de deixar el camp del Saragossa per insults del públic, o de Cesc Fàbregas, recentment acusat pels sevillistes d’haver faltat al respecte a Kanouté.

Jason Roberts, davanter del Blackburn, li recorda (minut 10:22) el cas de Luís Aragonés que, quan era seleccionador espanyol, per motivar un jugador li va dir que ell era millor que “ese negro de mierda”. Roberts critica molt aquesta actitud i li diu que a Anglaterra això no se li hagués passat a Aragonés. L’Albert va responent i diu que en el fons Aragonés no és racista, que sempre ha tingut jugadors negres i que alguns són amics seus, però que, efectivament, coses així no s’haurien de permetre.

Jason Roberts insisteix (minut 12:07) i li pregunta directament si ell pot recolzar que un home que va parlar així seguís com a seleccionador espanyol... i aquí arribem al moment clau (minut 12:18) en que l’Albert ja es despenja i li diu clarament:
Bé, de fet, a mi no m’importa la selecció espanyola, perquè jo sóc català i molts catalans no donen cap mena de suport a la selecció espanyola (atenció la cara de Jason Roberts al minut 12:29!!) per tant, ell no m’interessa. És un tema que no m’afecta ja que jo no sóc seguidor de la selecció espanyola.

I si us he dit que us fixéssiu amb la cara de Roberts és perquè fa un gest com si estès pensant “és veritat, això ja ho havia sentit a dir que els catalans no donen suport a la selecció d’Espanya!” i em va fer molta gràcia.

Ben fet, Albert!! Espero que aquell programa tingués moltíssima audiència i que les teves paraules servissin per anar donant a conèixer el nostre fet nacional.

Viena: Punt de trobada oficial.

2011-11-14T11:00:00.004+01:00

M’haurien de donar comissió, fer-me un carnet de client preferent o, com a mínim, posar-me doble ració de pastetes d’aquelles que posen gratis de quatre a set de la tarda si demanes algun producte de cafeteria.

I és que he convertit aquests establiments en una mena de “dimensió-especial-de-trobada-blogaire” molt agradable... i em fa molta il·lusió poder explicar que he conegut a una persona que fa molt de temps que segueixo i que sempre m’ha caigut molt bé. Em vaig enganxar al seu blog pels dibuixos “al paint”. Un dia hi vaig arribar i em van agradar tant que hi vaig tornar. Després, ella m’ha explicat que justament llavors començava amb aquesta afició.

Què de qui parlo? Ai, sí!! Que no ho havia dit encara!! De la Carme, clar!!

Totes les meves reserves de fa temps a les desvirtualitzacions blogaires van caient com si res... En menys de tres setmanes he conegut dues persones que ja em queien genial a la xarxa i que he comprovat que en persona són absolutament iguals a com jo les veia, si no millors!

Aquesta nova trobada va tenir lloc al Viena del carrer Pelai de Barcelona. La Carme va arribar un minut abans que nosaltres, va pujar a dalt, va veure que no hi érem i va baixar per fer la comanda. Mentre ella era a la cua, vàrem arribar nosaltres, vàrem pujar a dalt, vàrem veure que no hi era i vàrem pensar “uf, menys mal que no l’hem fet esperar”, triem una taula, seiem i... ella puja l’escala amb la safata a les mans i el seu somriure radiant, igual que a la foto de la seva imatge de perfil. L’hagués reconegut en qualsevol lloc del món!

Sembla que en aquestes cròniques sempre es diu el mateix, però és que és cert, fa molt maco poder parlar “directament” amb algú amb qui has conversat tantes vegades a través de comentaris al blog o de correus electrònics. És bonic poder conèixer la veu, veure els gestos... La Carme és molt expressiva, molt riallera, molt simpàtica.

Ara bé, estic parlant només de la Carme, però és que després va venir també l’Enric, el seu marit, i això em dóna peu a parlar d’un tema diferent, quelcom que dissabte a la tarda, quan ja ens havíem acomiadat, vaig estar pensant, una cosa que em va agradar i que em vaig adonar que jo en gaudeixo fa molt de temps i potser no ho havia valorat prou. Em refereixo a que és molt important, quan un té una afició com aquesta, el fet de tenir una parella que et recolza, algú que potser no entén que passis hores a l’ordinador parlant amb gent que no coneixes i que viuen a altres pobles i ciutats, però que ho respecta absolutament, que confia en tu i que, fins i tot -si passat el temps s’hi comença a interessar una mica- valora el que fas, el que escrius i t’anima a seguir endavant.

I és que quan va arribar l’Enric –més tard perquè primer havien tingut un altre compromís- i el vaig veure somriure i escoltar amablement com parlàvem de blogs, posts i comentaris, i participant en la conversa de forma tan agradable, em vaig adonar que, tant la Carme com jo som dues dones amb sort.

En fi, que van ser dues hores i mitja de trobada absolutament agradables, que la Carme en persona és tan maca com ho és en el blog i que la veritat és que se’m va fer curt!!

Avui fa vent

2011-11-06T09:12:00.000+01:00

Trist divendres de pluja

2011-11-04T18:01:00.006+01:00

Divendres per la tarda, plou.
Porta tot el dia igual...
Plou, plou i no deixa de ploure...
és pesat.
Tinc mal de cap,
no suporto tants dies amb aquest temps horrible i trist.
Miro per la finestra i ja és fosc.
Per què ens han robat una hora de claror?
Estalvi? Quin estalvi si ara encenem els llums abans?
Ahir va ploure,
i abans d’ahir,
i la setmana passada.
Prou pluja, prou!!

Vaig a tele-transportar-me!!! Diu l'Albert que mai plou al sud de Califòrnia...

Endevinar el personatge.- Novembre.- Segon dia de joc i... ja tenim encertants!!

2011-11-02T23:25:00.004+01:00

Companys blogaires:

Estic impressionada. Si no fos perquè ho veig amb els meus propis ulls, no m’ho creuria. Jo ja suposava que el personatge d’aquest mes no seria difícil, però el que no podia imaginar de cap manera és que, amb una sola tanda de pistes, amb tan poca informació, ja hi hauria cinc encertants! Cinc persones que tenen una intuïció mida XXL. Em trec el barret ;-)

No m’heu donat temps de dir que la dona de que us parlava és catalana, que segueix en actiu, que té un germà cardiòleg, un avi de Reus, que ha guanyat el Premi Serra d’Or i la Creu de Sant Jordi, que és besneta de Joaquim Vayreda i que fa uns dibuixos amb un estil molt personal que gairebé posaria la mà al foc que tothom de la catosfera coneix.

Efectivament, tal com diuen BARCELONA M’ENAMORA, en McABEU, la MIREIA, la LLUÏSA i en PUIGMALET, es tracta de PILARÍN BAYÉS

ENHORABONA ALS ENCERTANTS!!

Això de tenir els comentaris tancats és molt divertit perquè vosaltres no us podeu llegir els uns als altres, però a mi m’ha fet molta gràcia veure quanta gent ha pensat en Bernie Ecclestone en veure els cabells blancs ;-)

CLASSIFICACIÓ GENERAL A DIA D'AVUI (Els empats van per ordre alfabètic)

SET ENCERTS: McAbeu
SIS ENCERTS: -------
CINC ENCERTS: ------
QUATRE ENCERTS: ------
TRES ENCERTS: P-cfacsbc2v
DOS ENCERTS: Barcelona m'enamora i Lluïsa
UN ENCERT: Aigua, Carme Rosanas, Elfreelang, Galionar, Jo Rai!, Jordi Casanovas "Cròniques", Jordi "De Tot", JPMerch, Mireia, Òscar, Puigmalet, XeXu i Zel.

Endevinar el personatge.- Novembre.- Primer dia de joc.- Pistes inicials.

2011-11-01T23:25:00.000+01:00

Benvolguts companys blogaires, ja som a novembre (què ràpid passa el temps!) i us proposo de nou si voleu jugar a endevinar un personatge misteriós...

Us recordo les normes:

El joc durarà un màxim de quatre dies (si s’encerta abans, doncs s’acaba abans).

El primer dia poso una imatge i potser alguna pista i ho deixo un dia sencer. Els comentaris al blog, durant aquests dies, seran moderats, jo els rebré al correu però els demés no els podreu veure, així no es podrà copiar.

El segon dia, post nou. Pista (o pistes) noves i també s’estarà un dia sencer (això ho faig perquè no tothom té els mateixos horaris i no estaria bé donar com a guanyador “qui primer ho encerta” perquè potser un altre que no ho ha vist perquè està treballant, també ho sabria) i llavors autoritzaré la publicació dels comentaris rebuts el primer dia, així tots podreu veure el que s’ha dit i us pot servir per eliminar opcions.

El tercer dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el segon dia.

El quart dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el tercer dia.

Durant aquests quatre dies, cada persona podrà donar tantes respostes com vulgui.

Si al final de les vint-i-quatre hores del quart dia ningú ho ha encertat, doncs no hi ha guanyador. Jo dic el resultat i ja està.

Si amb la pista que s’encerta (per exemple el tercer dia) hi ha més d’una persona que ho ha sabut, doncs hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.

Voleu jugar? :-)

PISTES DEL PERSONATGE DEL MES DE NOVEMBRE:

- És una dona.
- Va néixer un mes d'abril a la dècada dels 40 del segle XX.
- I aquí us deixo dues fotos del seu cabell

CLASSIFICACIÓ GENERAL A DIA D'AVUI (Els empats van per ordre alfabètic)

SIS ENCERTS: McAbeu
CINC ENCERTS: ----
QUATRE ENCERTS: -----
TRES ENCERTS: P-cfacsbc2v
DOS ENCERTS: ----
UN ENCERT: Aigua, Barcelona m'enamora, Carme Rosanas, Elfreelang, Galionar, Jo Rai!, Jordi Casanovas "Cròniques", Jordi "De Tot", JPMerch, Lluïsa, Òscar, XeXu i Zel

Gràcies per jugar i fins demà a la mateixa hora!! :-)

Panellets al Japó...

2011-10-31T14:02:00.003+01:00

Aquest post serà molt breu, brevíssim (tant curtet que no semblarà meu)... Bé, és que, de fet, no és meu :-)

Faré una cosa que no faig mai, enllaçar directament un altre blog perquè pugueu veure un post que m'ha agradat moltíssim... CLIQUEU AQUÍ.

I bon profit!! ;-))

Importants reflexions de divendres per la tarda...

2011-10-28T16:35:00.004+02:00

Tal com es va anar parlant en els comentaris d’aquest post d’en XeXu, crec que la majoria dels blogaires sabem que els divendres per la tarda són dies en la que catosfera està letàrgica, així que em proposo un repte, fer un post en aquests moments en que “no hi ha ningú” i aconseguir deu comentaris abans de les nou del vespre...

El tema és el següent, fa uns mesos vaig decidir posar-me a dieta, em sobraven alguns quilos però, més que per estètica (que tampoc era pas un cas “greu”) ho vaig fer perquè m’aniria bé per les meves articulacions. Vaig començar bé, però cada vegada em costa més. En les darreres sis setmanes no he perdut ni dos quilos així que, per animar-me, em vaig prometre a mi mateixa que, quan arribés als deu quilos perduts, em regalaria un pot de Nocilla (pot semblar incongruent, però pel meu cap no ho és gens)... però després vaig recordar que una amiga meva és fan de la Nutella i diu que és molt millor.

El meu pensament va començar a córrer i vaig recordar que hi ha una sèrie de preguntes que són “eternes”, en les que la gent mai es posa d’acord. Són aquestes:

1.- Coca-cola o Pepsi-Cola?

2.- Cola-cao o Nesquick?

3.- Nocilla o Nutella?

Bé doncs, aquí estic, esperant les vostres respostes i consells. Jo, en principi, en cada una de les preguntes, m’inclino per la primera proposta (sobre tot en el cas de la Coca-cola, que la Pepsi no m’agrada)

Ah! i si en la tercera de les preguntes guanya la Nutella, doncs jo compraré Nutella quan arribi als deu quilets perduts!!

La solució de l'enigma, al Viena.

2011-10-26T21:45:00.007+02:00

Aquesta preciosa taula del pis superior del Viena de la Plaça Prim de Reus hi va ser present... Testimoni muda, ho va viure tot.

Va ser un moment important, l’instant en que es va revelar un gran enigma. De què parlo? Podria fer-ne una endevinalla, però no en sé prou per inventar-la.

Ara bé, el vocabulari que estic utilitzant segur que us ha fet pensar en algú... En qui?

I és que sí, ahir, quan faltaven pocs minuts per les quatre de la tarda, pujava l’escala interior del Viena un blogaire que em va fer molta il·lusió conèixer. L’excusa? El llibre! No, no parlo d'EL LLIBRE amb majúscules, el que té sempre la darrera paraula en la solució dels casos del Xarel-10, sinó un llibre més petit, El misteri de la cambra groga.

Fa uns dies, mentre el llegia, vaig fer-ne un post al Petit Blog, a en McAbeu li va cridar l’atenció i es va baixar la pel·lícula, de l’any 47... li vaig preguntar com ho havia fet i em va respondre amb un magnífic tutorial explicant-m’ho pas a pas, perquè en sap un munt. Després, quan vaig fer la ressenya, vaig comentar que el llibre i la pel·lícula donen una solució diferent i ell va dir que això l’intrigava i que no descartava llegir el llibre, doncs aquests misteris li agradaven...

I a mi em va agafar un rampell i li vaig dir que si volia llegir-lo, jo li deixava... i va respondre que sí!! :-)

I la petita trobada es va produir ahir, al Viena, segona residència oficial d’en Josep Lluís i meva... petita trobada perquè va durar poc més de quaranta-cinc minuts, doncs a les cinc hi havia obligacions laborals... però GRAN trobada perquè em va encantar poder conèixer en persona algú que, des de fa temps, a la xarxa, em cau genial!!

És una sensació molt maca la de trobar-te algú a qui ja coneixes una mica a través del seu blog i el correu electrònic i adonar-te que “és ben bé ell”... És curiós parlar amb algú que no havies vist mai però amb el que comparteixes records, anècdotes, parlar de posts, de relats, de premis, de blogs... i riure, perquè en Mac és molt, molt simpàtic, tal qual el veieu "a casa seva" :-)

Estic contenta! He de reconèixer que sempre havia estat molt reticent a trobades, no em sentia “segura”, intentava escaquejar-me com podia... però al final, sempre que he conegut algú dels blogs, ha estat una experiència molt maca i molt agradable.

Ah, i diré dos secrets:

1.- No patiu, a pregunta d'en Josep Lluís en Mac ens va revelar que té enigmes i endevinalles per força temps!!
2.- En Mac, al món real, no és un vellet amb poc cabell i bigoti i barba blanques que sempre es posa de perfil... ;-)

"El misteri de la cambra groga", de Gaston Leroux

2011-10-24T19:55:00.002+02:00

Autor: Gaston Leroux
Editorial, any: Aula Literària, Vicens Vives, 1999
Títol original: Le Mystère de la Chambre Jaune
Idioma original, any: francès, 1907
Traductor: Ricard Bonmartí
Gènere: Misteri, investigació.
Número de pàgines:
- Introducció, breu biografia de l'autor, etc.: 28
- Novel·la: 289
- Apèndixs: 17

Vaig descobrir aquest llibre en llegir-ne un que no em va agradar gaire (ja diuen en castellà que “no hay mal que por bien no venga”). Gillian Gill, a la seva biografia d’Agatha Christie que vaig llegir aquest estiu, menciona que Agatha era una gran lectora de novel·les de misteri i detectius i aquesta és una de les que cita. Em va cridar l’atenció, vaig anar a l’Abacus convençuda que no el tindrien i amb un “tope” de pressupost molt baix i vaig tenir la gran sorpresa de que sí que el tenien i a un preu molt assequible ;-)

El professor Stangerson i la seva filla Mathilde, (de la que no es diu l’edat exacta però si que “passa bastant dels trenta” o que “aparenta uns trenta-cinc anys”) són dos importants científics les investigacions dels quals són reconegudes a tot el món.

Mathilde és una dona molt atractiva i interessant que, malgrat haver tingut diferents admiradors, no es vol casar. Ella sempre ha anat responent que ja és gran, que li ha passat l’edat i que prefereix seguir dedicada a la ciència treballant amb el seu pare. És per això que, quan anuncia el seu compromís amb Robert Darzac, professor de física a La Sorbona, amb el qual ja feia bastants anys que eren amics, tothom queda sorprès i content.

Els Stangerson són rics, la venda per l’aplicació pràctica d’algunes de les seves investigacions els ha donat molts diners i això fa que hagin pogut comprar un castell, prop de Paris, amb un gran terreny on també hi ha un petit pavelló on han instal·lat el seu laboratori.

Just al costat del laboratori, i sense cap més entrada que a través del propi laboratori, hi ha una habitació on a Mathilde li agrada quedar-se a dormir quan fa bon temps i plega tard de treballar. Aquesta és l’habitació groga. A les golfes viu un treballador, un home ja de certa edat, l’oncle Jacques, que ajuda al professor i la seva filla. (Molts personatges reben el nom d’oncle o tia, tot i no ser de la família: una bruixota és la tia Agenoux i un hostaler de la zona del castell és l’oncle Mathieu, suposo que deu ser una forma popular de parlar)

Una nit, Mathilde diu que està cansada i es retira a dormir. Surt del laboratori i entra al seu dormitori, tanca per dins i es fica al llit... mentre, el professor i l’oncle Jacques segueixen fent uns experiments. Al cap d’una estona, el professor i l’oncle Jacques senten uns crits desesperats de Mathilde a l’altre banda de la paret “A l’assassí!! Auxili!! Pare! Pare! Auxili” soroll i cops de coses que cauen i crits repetidament... es sent un tret... amb el soroll arriben més criats del castell i, entre tots, poden tirar la porta avall... Allí, a dins, Mathilde, ferida greument i... ningú més.

Tan sols una porta, que era tancada per dins. Tan sols una finestra, amb barrots i també tancada per dins. Com ha escapat l’agressor? Què ha passat allí dins? Per què han atacat Mathilde?

Tot això ho descobrirà el jove periodista Joseph Rouletabille que, amb tan sols divuit anys d’edat, té un cervell privilegiat i una capacitat de raonament i deducció fora de sèrie.

Un llibre entretingut, enginyós i que, a partir d’una sèrie de fets que es van embolicant (el llibre va ser publicat originàriament per entregues i no podia baixar el nivell d'intriga), et manté sempre amb atenció.

Per acabar-ho de rematar, en vaig fer un post al Petit Blog i, com a conseqüència, i gràcies al gran McAbeu i els seus magnífics “tutorials”, he aconseguit veure una pel·lícula argentina de l’any 1947 basada en la novel·la. El cert és que hi ha molts canvis (fins i tot la solució final!), però m’ho he passat pipa mirant-la!

Com s'arriba als nostres blogs? (II)

2011-10-22T21:35:00.002+02:00

Estava responent els comentaris al post anterior quan he volgut mirar si hi havia alguna altre cosa graciosa al FEEDJIT i n'he trobat un que m'ha semblat el súmmum.

Atenció. Es tracta de donar un premi de NARRATIVA i no saben com escriure la carta per felicitar al guanyador... Potser si li preguntessin al propi premiat!! ;-) (Cliqueu al damunt i el retall es farà més gran)

I com és cap de setmana -i dissabte i diumenge permeten aquestes llicències-, ara posaré dues cançons més de les de Rock dels anys 50 de les meves cintes retrobades. L’altre dia l’havíeu d’escoltar perquè era el meu mesiversari de naixement i era una festa. Avui és el meu mesiversari de casament (253 mesos) així que també s'ha de celebrar...

Bobby Vee.- The night has a thousand eyes

Fats Domino.- Ain't that a shame

I ara marxo (no gaire lluny, vaig al menjador) que començarà el Barça i el donen per la tele en obert... Iupi!! ;-)

Com s'arriba als nostres blogs?

2011-10-21T22:30:00.002+02:00

Fa uns dies en XeXu va fer un article molt divertit al seu blog Llibres i Punt!, en el que explicava que, a través de les estadístiques que ens ofereix Blogger, havia vist que té una sèrie de lectors coreans. En els comentaris hi va haver diferents teories sobre la causa d’aquesta afluència asiàtica i, fins i tot, es van deixar missatges de salutació per si els llegien (sempre és bo fer amics).

Aquest post em va fer pensar en una cosa que a mi també em fa molta gràcia i és “Què busca la gent que arriba als nostres blogs?”

Hi ha companys blogaires que ens tenen al reader, a la barra lateral o que, de la forma que sigui, arriben a “casa nostra” de forma voluntària, saben que em fet un nou escrit, volen veure de què va i, si els atrau el tema, llegir-lo i comentar...

Però hi ha gent que entra al nostre raconet sense conèixer-nos. Busquen alguna cosa a Google i, entre les respostes, els apareix el nostre blog.

El seguidor de visites FEEDJIT permet saber quines paraules o preguntes han posat les persones que, buscant, han estat dirigides cap a nosaltres. Aquí us en deixo algunes, n’hi ha de molt curioses! Són retalls de pantalla fets directament des del meu Feedjit (a sota de tot del blog). Clicant al damunt és fan més grans.

Algú que s'en va a viure a Austràlia 28 mesos... o que busca algú que hi vagi? És algun llibre? Un joc?

Suposo que voler fer panellets de feltre no és pas per menjar-los!!

Un que no coneix la llengua catalana...

Algú amb molt de "morro" que felicitarà a una dona amb unes paraules que no seran seves:

Una amiga, si és bona amiga... és igual que sigui transparent, no?

Quatre de cop: La veritat és que persones que busquen dades o imatges de la Diada del Mercadal n'hi ha hagut moltíssimes. Algú que busca l'autor d'un poema. Informació de catequesi i, la darrera té "tela", és un fragment llarguíssim d'algun text del qual es volen trobar dades:

I, per acabar, uns que van ben dirigits. L'he tret del Feedjit del Petit Blog i són persones que busquen (i troben) la lletra de la cançó "El petit més gran" que Toni Beiro dedica a Leo Messi :-)

Un truquet de cuina...

2011-10-19T16:45:00.008+02:00

A mi no em desagrada cuinar. Tampoc és que m’encanti, però trobo que té la seva gràcia, una part creativa i experimental que em resulta atractiva. Ara bé, com no suporto rentar plats, sempre miro de fer coses senzilles, ràpides i que embrutin la menor quantitat d’estris possible.

1.- Es compra una safata de tallets de llom al Mercadona (em sap greu però no tinc foto, de totes formes és fàcil d’imaginar... crec)
2.- Es fan a tallets petits i es fregeixen normalment.
4.- TRUQUET: S’hi afegeix una cullerada de melmelada d’albercoc i es barreja ben bé.
5.- Es serveix acompanyat de tomàquet amanit amb una mica d’oli i sal.
6.- Si es menja amb la forquilla del Barça encara és més bo.

I, per celebrar que avui és el meu mesiversari, doncs una mica de musiqueta d'aquelles cassettes que vaig retrobar fa poc (i que penso seguir posant al blog amb qualsevol excusa hehe). Escolteu-la, eh? tota sencera que és la meva festa de cumplemesos!!

Curtis Lee.- Under de moon of love

Temps moderns (Relats Conjunts)

2011-10-17T23:46:00.009+02:00

Molt bé, senyors... senyores... a veure... ara passin per aquí i arribem a la part més complicada de la cadena de producció.

Ja hi son tots? Molt bé. Continuem doncs la nostra visita a les instal·lacions de NAPEPLESI.

A la dreta poden veure la nova maquinària que fabrica els acabats dels moderns transportadors espaitemporals. A l’esquerra en Charlie, un dels nostres millors operaris, ajustant les rodes de l’engranatge del braç dissenyador.

En Charlie –saluda, Charlie- (en Charlie fa un gran somriure) pot fer la seva feina entre les peces dentades de la BRDI sense cap perill, degut al material amb que està fet el protector transparent que porta damunt la seva roba de treball. El nou poliuteraoxiferon, suau i lleuger però d'una resistencia absoluta, evita totalment que els nostres empleats puguin patir cap mena de lesió.

Ara, amb ordre, anem al final de la sala, passarem per la zona de proves i, finalment, per la gran porta de la dreta, arribarem al menjador on es servirà un piscolabis. Esperem que la visita hagi estat del seu gust. Ja saben Naus Personals Plegables Societat Illimitada, sempre al seu servei.

Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts.

Us presento a la Winnie...

2011-10-14T17:29:00.007+02:00

No ho puc evitar, cada vegada que la miro em fa somriure... i això m'agrada, així que li dedico un post...

Mireu com li ha crescut el cabell... és que l'alimenten molt bé!

Si voleu llegir la seva història i deixar algun comentari, si us plau, cliqueu AQUÍ i anireu al blog d'en Súper-Banyera que és on viu la Winnie. Gràcies :-)

Gràcies de tot cor!!

2011-10-12T23:24:00.003+02:00

Avui ha tingut lloc la Gala Virtual dels Premis C@ts, els premis populars de la Catosfera, on un no es presenta sinó que et proposen els companys blogaires... Ha estat una magnífica gala, i allí he tingut un gran regal!! Les coses fan més il·lusió quan no les esperes i jo aquest any m’havia mentalitzat de que no seria per mi... (no sé si ho hauria de dir això, però sóc sincera: fa un any tenia més comentaris que ara, per tant, creia que el meu blog era menys seguit, ho veia com un fet objectiu)... En Josep Lluís, des del seu netbook (anomenat familiarment Micky) ha actualitzat més ràpid que jo... i m’ha dit des de l’altre habitació “has guanyaaaat!!” i jo m’he emocionat.

Moltes gràcies de tot cor!!

Crec que ja ho he explicat en algun lloc alguna vegada, però ara m'ha vingut al cap que, deu fer un parell d’anys, el meu nebot gran (que acaba de fer setze anys, llavors en tindria catorze) em va preguntar “I de què parles al blog?” i jo li vaig respondre que de tot, que igual celebrava una victòria del Barça, o comentava un llibre, o feia un relat... i ell em va dir que això no es feia així, que això era un embolic, que els blogs han de ser temàtics... em va fer molta gràcia, però li vaig dir que no, que a mi m’agradava fer-ho “barrejat”... I és que jo no sabria fer-ho d’altre manera.

En fi, que moltes, moltes, moltes gràcies!!

En vermell i grana

2011-10-11T16:19:00.006+02:00

El resultat final... AQUÍ.

Eric, Celine, Mariah, Jamie... i "la xarxa".

2011-10-09T23:00:00.009+02:00

A vegades hi ha cançons que superen en popularitat els seus compositors. Segur que si a molta gent jove li preguntessin de qui és la cançó “All by myself” dirien que de Céline Dion. Doncs no, la cançó és de l’any 1976 (veure la "Nota 1") i el seu autor és Eric Carmen.

També, buscant per YouTube, he trobat una versió de Jamie O'Neal que, curiosament, molts atribueixen a Mariah Carey. I jo em quedo parada de pensar quantes dades falses deuen córrer per Internet com aquesta.

No tinc clar si mai la Carey ha gravat aquesta cançó, ara bé, el que sí tinc clar és que moltes de les versions que corren per la xarxa atribuïdes a la nord americana, no és ella qui canta. En casos així, crec que hi hauria d’haver alguna mena de S.C.M. (súper computadora mundial) que corregís aquestes errades. Internet és una gran font d’informació... i de desinformació.

Mireu això (els ressaltats en groc els hi he posat jo quan he retallat la imatge del corresponent vídeo de YouTube):

Un posa el vídeo i diu que la cançó ÉS de Mariah Carey... un altre contesta i li diu IDIOTA perquè... la intèrpret és Celine Dione!! (suposo que després es menjaria l’insult amb patates, perquè algú ja li va respondre que no era Celine qui cantava)... finalment, per arreglar una mica l’embolic, on posa “artista”, aclareixen que qui canta és Jamie O’Neal, que és l’única cosa certa de totes.

I qui recorda Eric Carmen? Doncs jo, i ara la posaré per deixar-ne constància (tot i que crec que aquesta cançó ja la vaig pujar alguna vegada al blog, però tant hi fa). Si teniu temps, escolteu-la fins al final perquè és molt maca.

Nota 1.- He posat que la cançó és de 1976 tot i que a alguns llocs posa que és de 1975... ara ves a saber... La meva "pròpia" memòria es decantaria més pel 76.
Nota 2.- La cançó és xula, oi? Doncs té un bon tros “plagiat” d’un concert de Rakhmàninov i d’això m’he assabentat fa pocs minuts mentre em documentava per fer el post... ai, Eric!

I, per acabar, com d'aquesta cançó n'hi ha tantíssimes versions, deixaré la de Frank Sinatra, que tampoc la coneixa fins avui:

Pa amb tomàquet i rock and roll...

2011-10-07T23:02:00.018+02:00

Fa molts anys, molts, divuit ben bé, un vespre havíem anat a una llesqueria amb els meus sogres i crec que algú més, però no estic segura si era aquest dia o un altre, a fer un sopar de pa amb tomàquet i escalivada, embotits... molt bo. L’ambient del local estava força bé i, de fons, una música que em feia venir ganes de començar a ballar allí mateix. No vaig poder-ho resistir i li vaig preguntar al cambrer que si allò que sonava era algun fil musical, la ràdio, o què i ell, que era molt simpàtic, em torna al cap d’una estona amb un parell de cintes de cassette com aquestes que acabo de fotografiar damunt la impressora (veieu com aprofito el paper usat per tornar a imprimir?)

Tan aviat com vaig poder me les vaig comprar!! Quina meravella! Quina joia!! Moltes d’aquestes peces es cantaven abans que jo nasqués (40 años de Rock ‘n’ roll en fa gairebé 20, són ja 60 años)... mare meva, això és música!!

Crec que va ser la temporada passada que, davant una jugada d’en Messi, (si us plau, posem-nos drets, uns segons de silenci, reverència... podeu seguir llegint) que en Puyal va començar a dir “oh, oh, oh, oh” i es va recordar d’una cançó que ho deia... jo la vaig reconèixer, clar!! sortia als meus cassettes!! És aquesta... Canteu i balleu!!

Ell és Jackie Wilson, Jack Leroy Wilson Jr. (9 de juny de 1934 - 21 de gener de 1984), cantant i artista nord-americà. Figura important en la transició del rhythm and blues al soul. Va ser membre del grup Billy Ward and His Dominoes i va continuar la seva carrera en solitari l’any 1957 gravant més de 50 cançons d’èxit. L’any 1975, durant un concert benèfic, va patir un atac de cor que el va tenir en coma durant gairebé nou any, fins al moment de la seva mort l’any 1984. És un dels artistes més importants de la seva generació.

La cançó és diu Reet Petite és de 1957, any famós per ser el del casament dels meus pares i per la inauguració del Nou Camp :-)

PS/ El títol del post m’ha quedat xulo, eh?

Endevinar el personatge.- Octubre.- Tercer dia de joc.- Ja tenim encertants!

2011-10-05T21:35:00.004+02:00

Benvolguts blogaires, ja tenim encertants!!

Però primer farem un anàlisi de les altres opcions rebudes, perquè totes, totes, les agraeixo molt!

- Curiosa és la coincidència entre la Ma. VICTÒRIA i en XEXU en dir NIELS BOHR. Ai, ai, us heu de fixar més, si en Niels no duia barba! ;-)

- En JORDI del blog “De tot” fa una proposta que també s’adaptava molt a les pistes, ROBERT KOCH (que sí que duia barba, encara que no tenia massa cabell)

- SIGMUND FREUD també us passa pel cap a molts, concretament és la proposta de la CARME (tot i que ella mateixa té dubtes) i crec que també l’ha estat sospesant en McABEU.

- Hi ha hagut dues opinions amb les que he rigut molt, en JORDI de la BANYERA diu que creu que m’equivoco quan dic que el cognom del personatge no porta la lletra “a”, doncs ell està convençut que és PEDRO PIQUERAS!!... I n'MBOSCH, en la mateixa línia, proposa un tal TONI GUDÍ, ja que la persona misteriosa li recorda molt a Antoni Gaudí ;-)

Els demés participants encara no s’atrevien a dir res en espera d’una tercera pista, en la que probablement hagués dit que treballava junt amb la seva dona... però aquesta tercera pista no ha arribat ja que tenim SET ENCERTANTS!!

Així doncs, guanyen un punt: JPMERCH, LLUÏSA, GALIONAR, P-CFACSBC2V, McABEU, JORDI “DE TOT”, JORDI CASANOVAS “CRÒNIQUES”.

Estic molt contenta amb tants encertants, sobre tot perquè a la llista apareix gent que encara no tenia cap punt i això em fa molta il·lusió!

El personatge és PIERRE CURIE, I ara les proves:

La primera foto eren uns ulls retallats d'aquesta imatge:

La segona foto, la que era com un negatiu en groc i blau, era aquesta:

Que era un retall d'aquesta altre més gran en que apareix amb Marie, la seva dona:

CLASSIFICACIÓ GENERAL A DIA D'AVUI (Els empats van per ordre alfabètic)

SIS ENCERTS: McAbeu
CINC ENCERTS: ----
QUATRE ENCERTS: -----
TRES ENCERTS: P-cfacsbc2v
DOS ENCERTS: ----
UN ENCERT: Aigua, Barcelona m'enamora, Carme Rosanas, Elfreelang, Galionar, Jo Rai!, Jordi Casanovas "Cròniques", Jordi "De Tot", JPMerch, Lluïsa, Òscar, XeXu i Zel

Gràcies per jugar i fins el mes que ve! :-))

Endevinar el personatge.- Octubre.- Segon dia del joc.- Primeres pistes addicionals

2011-10-04T21:35:00.006+02:00

Benvolguts companys, de moment ningú ho encerta... cosa lògica, perquè les pistes donaven poca informació. De totes formes, deixeu-me donar les gràcies a tots aquells que miren de dir alguna cosa, un tret a l’aire, un flaix, una inspiració... De moment no l’encerten, però a vegades així, dient la primera idea que et ve, resulta que la intuïció funciona i es troba la resposta correcta.

Bé, anem per feina i mirem de definir una mica més el nostre personatge misteriós amb aquestes noves pistes:

1.- En primer lloc direm tots els personatges que s’han dit i no és: Joan Gàmper (catalanització gentilesa de l’Òscar), Friedrich Nietzsche (Maria Victòria), Pau Casals (Lluïsa), Albert Einstein (El Porquet) i Ramón i Cajal (nova catalanització, aquesta del Jordi de la Banyera hehe)

2.- L’Albert diu que té pinta d’escriptor. Doncs bé, NO era un escriptor, era un home de ciències.

4.- La lletra A no apareix ni en el seu nom ni en el cognom.

5.- Us deixo una nova foto, ara surt el seu rostre sencer però amb els colors canviats. Aquesta foto és el retall d’una foto més gran, així que és difícil que la pugueu trobar, però pot servir per donar una lleugera idea de les seves faccions.

Nota: Perdoneu que no posi la llista dels participants sense cap encert, és que sóc de lletres i quantes més xifres hagi d’utilitzar més fàcil és que em faci un embolic.

DISCULPEU, estava preparant el post i, no sé com, (bé, sí, tocant una tecla equivocada, clar, però no sé com ho he fet) s’ha publicat quan encara faltaven 45 minuts per les 24 hores reglamentàries. Ho he mirat d'arreglar però ara posa l'hora en que havia de sortir (les 21:35) i en canvi segueix publicat!... És un post del futur :-)

Endevinar el personatge.- Octubre.- Primer dia de joc.- Pistes inicials.

2011-10-03T21:35:00.002+02:00

Estimats companys blogaires, ja ha arribat el mes d'octubre i us proposo de nou si voleu jugar a endevinar un personatge misteriós...

Us recordo les normes:

El joc durarà un màxim de quatre dies (si s’encerta abans, doncs s’acaba abans).

El primer dia poso una imatge i potser alguna pista i ho deixo un dia sencer. Els comentaris al blog, durant aquests dies, seran moderats, jo els rebré al correu però els demés no els podreu veure, així no es podrà copiar.

El segon dia, post nou. Pista (o pistes) noves i també s’estarà un dia sencer (això ho faig perquè no tothom té els mateixos horaris i no estaria bé donar com a guanyador “qui primer ho encerta” perquè potser un altre que no ho ha vist perquè està treballant, també ho sabria) i llavors autoritzaré la publicació dels comentaris rebuts el primer dia, així tots podreu veure el que s’ha dit i us pot servir per eliminar opcions.

El tercer dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el segon dia.

El quart dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el tercer dia.

Durant aquests quatre dies, cada persona podrà donar tantes respostes com vulgui.

Si al final de les vint-i-quatre hores del quart dia ningú ho ha encertat, doncs no hi ha guanyador. Jo dic el resultat i ja està.

Si amb la pista que s’encerta (per exemple el tercer dia) hi ha més d’una persona que ho ha sabut, doncs hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.

Voleu jugar? :-)

PISTES DEL PERSONATGE DEL MES D'OCTUBRE:

- És un home
- Va néixer al segle XIX i va morir al segle XX
- I aquí un trosset del seu rostre (la foto l'he distorsionat, envellint-la, per evitar l'ús del Google Images que ho troba tot en un tres i no res i és un "xivato" de por):

CLASSIFICACIÓ GENERAL A DIA D'AVUI (Els empats van per ordre alfabètic)

CINC ENCERTS: McAbeu
QUATRE ENCERTS: -----
TRES ENCERTS: -----
DOS ENCERTS: P-cfacsbc2v
UN ENCERT: Aigua, Barcelona m'enamora, Carme Rosanas, Elfreelang, Jo Rai!, Òscar, XeXu i Zel

Gràcies per jugar i fins demà a la mateixa hora!! :-)

Diada del Mercadal 2011: Trobada castellera a Reus

2011-10-02T00:40:00.002+02:00

La Plaça Mercadal és a uns vint minuts a peu des de casa meva (potser una mica més al meu pas) i, al poc d’arribar, els meus genolls m’han començat a dir “Assumpta, això no ho aguantaràs” i jo els he contestat “això és el que vosaltres us penseu”. Però el cert és que tot semblava indicar que serien ells els qui tindrien raó, doncs la plaça era plena, jo no sóc gens alta (eufemisme per dir que no passo de l’1,60) i, després de la primera actuació, el 3 de 8 dels Xiquets de Reus, els peus ja mostraven símptomes d’"inflamenta" (a més, feia calor!! que no sap “el temps” que ja som a octubre?)

Gent més alta davant meu... no puc fer fotos mínimament acceptables... i el meu cervell que busca solucions. Miro al meu voltant... a l’Ajuntament hi ha una balconada amb gent... però, en angle recte, hi ha un altre edifici amb un preciós balcó: la seu de Convergència! I jo que li dic al Josep Lluís, “ostres, què bé que deuen estar aquests del balcó, es poden recolzar a la barana...”, i, sense pensar-ho un moment, li dic “anem-hi”...

Al davant, l'Ajuntament. Encerclat en verd, la balconada de la seu de Convergència
(Foto agafada de Google)

Ell sempre és més prudent que jo, però el cert és que la festa acabava de començar i jo ja em sentia cansada... he pensat “el pitjor que em pot passar és que no em deixin pujar” (ho veia difícil que em fessin fora, perquè jo tinc molt de rotllo i ja tenia preparat el discurset de l’artritis i el meu amor pels castells, etc.), així que he creuat la plaça entremig de la gentada i he arribat a l’edifici en qüestió. La porta del carrer era oberta de bat a bat i l’escala era plena de castellers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls que ho havien agafat com a quarter general... Jo, passant pel mig, pujo l’escala, arribo al primer pis i... oh! la porta també és ben oberta... entro, travesso una gran sala i... surto al balcó!! Genial!!... Des de dalt veig que en Josep Lluís m’ha seguit fins la porta, així que li faig senyes que pugi i au, tota la gala al balcó... i, de tant en tant, breus minuts de descans a una de les cadires que hi havia a la sala del costat.

Des d’allí dalt he gravat aquestes imatges, ja pensant en el blog, per ensenyar-vos l’ambient:

Aquests són els castells que avui s'han fet. Gràcies XeXu per passar-me el quadre i estalviar-me feina ;-)

(c) vol dir carregat (l'han fet, però els ha caigut quan el desmuntaven)
(i) vol dir intent (els ha caigut quan encara no havien acabat de carregar-lo)
f vol dir folre
P vol dir pilar
3de9 vol dir nou pisos amb tres castellers a cada pis, excepte el “pom de dalt”, que són els tres pisos més superiors: una parella (els dosos) al damunt l’acotxador i al damunt l’enxaneta.

I, per acabar, algunes de les més de seixanta fotos que he fet (Al principi tenia el sol de cara i al final, quan s'anava fent fosc, hi tenia els focus... així que no són tot lo bones que haurien pogut ser des del lloc privilegiat on era)

Anem fent ambient!!!

2011-10-01T14:17:00.004+02:00

Aquesta tarda, a dos quarts de sis, té lloc la Diada Castellera Mercadal 2011!!

Segons el sorteig, l'ordre d'actuació serà:

1r. La colla anfitriona: Xiquets de Reus
2n. Castellers de Vilafranca
3r. Colla Vella dels Xiquets de Valls
4t. Minyons de Terrassa
5è. Colla Joves Xiquets de Valls

No he trobat enlloc un gràfic ben fet de la situació de les colles a la Plaça, així que he fet un retall de pantalla del vídeo del sorteig, un moment que enfoquen el panell... es veu una mica guerxo, però he mirat d'estirar-la per donar-li amplada i crec que s'enten (sobre tot si ens fixem en el número). A l'angle superior dret, l'Ajuntament.

Quines ganes de ser-hi!! ;-))

Espero poder fer bones fotos i nou post al vespre o demà! :-)

De ciutats, àlbums, fotos, gegants... i sabateries.

2011-09-29T01:00:00.006+02:00

Fa uns dies, al blog de la Yáiza, vaig comentar que estic acabant d’organitzar l’àlbum de fotos de les vacances a Holanda de fa cinc anys (sí, cinc anys... una, que es pren el seu temps i fa les coses amb calma) i que ja només em quedava guardar les de l’excursió en tren que vàrem fer una tarda a La Haia. El comentari li va fer gràcia i em va demanar un post amb alguna imatge holandesa. Després, la Barcelona m’enamora es va sumar a la petició i ara jo compleixo el que vaig prometre.

Ara bé, com imagino que posar unes fotos de la ciutat i res més tampoc tindria massa gràcia, i menys encara perquè són escanejades i sempre perden qualitat, he afegit algunes curiositats.

Així doncs, dedicat a la Yáiza i a la Barcelona, aquí va aquest post!

Fotos 1 i 2.- El Binnenhof és un complex d'edificis al centre de l'Haia i centre de la política holandesa. Aquí estan el Senat i el Congrés. És una preciositat, envoltat per un llac, el Hofvijver.

Fotos 3 i 4.- Passant per la Grenadierspoort (també tinc fotos, però tampoc ho volia omplir tant) arribem a la Ridderzaal (sala dels cavallers), edifici d’arquitectura gòtica civil.

Foto 5.- El Tribunal Internacional de Justícia. A peu, una bona estona caminant, però visitar La Haia i no anar-lo a veure hagués estat imperdonable. Aquesta foto la vaig fer passant la càmera entremig d’uns barrots de protecció. Em vaig sentir una autèntica espia hehe

I ara bé la part anecdòtica. Imagineu que viviu a Reus, aneu sis dies de vacances a Holanda, esteu a Amsterdam i aneu fent excursions pel vostre compte... una tarda visiteu La Haia i us trobeu amb una botiga que posa Reus!! Sí, mireu:

Doncs això era ni més ni menys que una sabateria de talles grans. I és que en neerlandés “reus” vol dir “gegant”. Ens va fer molta gràcia perquè, justament dos anys abans, havíem estat a Bèlgica, a Brussel·les i la part flamenca, i, a Anvers, hi havia un cafè que es deia així “Cafè de Reus”, que vol dir “Cafè El Gegant”... Aquest cafè és a la plaça del mercat, exactament a Grote Markt 22.

Anem doncs ara a Anvers i sabrem perquè un cafè es diu "El gegant"...

Diu la llegenda que a la ciutat hi havia un gegant anomenat Antigoon que tenia atemorits tots els barquers que volien creuar el riu Escalda. Els feia pagar un peatge i si es resistien, els tallava la mà i la llençava al riu. Un soldat romà, Silvio Brabo, es va enfrontar al gegant, li va tallar la mà i la va llençar al riu. Al centre de la plaça del mercat, Grote Markt, es recorda aquesta llegenda amb una estàtua de l’heroi Brabo.
El nom de la ciutat, Antwerpen, seria derivat de "hand" i "werpen", que significa “llençar la mà”.

I aquí l’estàtua del jove heroi romà llençant la mà del gegant Antigoon. La foto no és massa bona però és que era dia de mercat i estava “a tope”, no vaig trobar bon angle; si en voleu veure una millor, cliqueu aquí.

Bé doncs, ja està... Espero que us agradi! :-)

Quatre... Tres... Dos... U... Zero!!!

2011-09-27T01:06:00.010+02:00

Comença el compte enrere!! Durant tot el mes de setembre moltes persones ja han dit la seva. Ara ja és el principi del compte enrere. En el precís moment en que començo a escriure aquest post queden tres dies i vint-i-tres hores per poder votar en la 4a. edició dels premis C@ts!!

Per fer notar que el català a la xarxa és ben viu, per conèixer nous blogs, per triar aquells que més t'agraden, visita Premis C@ts... I no et quedis sense donar la teva opinió! VOTA!

Vas directament al blog de C@ts clicant AQUÍ.

Homenatge a les estisores

2011-09-25T21:57:00.021+02:00

Sí, sí, he escrit ESTISORES, amb les lletres “E” i “S” al davant de “TISORES” i és que vull reivindicar aquesta pobre i maltractada paraula.

Resulta que, quan jo era petita, els catalanoparlants, per culpa de la invasió del castellà a tot arreu (escola, llocs oficials, mitjans de comunicació, etc.) i prohibició de l’ús del català en molts àmbits, fèiem bastants barbarismes i errades de diferents tipus. Per exemple, recordo que abans la gent deia “Bones tardes” enlloc de “Bona tarda”. Un dia em van dir: “Es diu Bona tarda” i jo, que era bona nena i obedient, doncs vaig dir “Bona tarda” per sempre més.

També deia “estisores” i em van dir “es diu tisores” i jo, que seguia essent bona nena i obedient no vaig dir mai més “estisores”... i han passat dies, setmanes, mesos, anys, dècades... fins que, fa un parell de dies, estava llegint un llibre que m’està agradant molt “Matar un rossinyol” de Harper Lee i em trobo amb això:

I jo aaaaaaggggh!! llum vermella!! Alerta!! Error!! Falta!! Penalti i expulsió!! “Es diu Tisores”!!

Després d’un moment de reflexió vaig pensar “ho he de buscar en el diccionari, no sigui cas que...” però no me’n vaig recordar. Avui m’ha tornat al cap, ho he buscat i he trobat això:

O sigui que he estat molts anys de la meva vida enganyada. Estisores és correcte i ara no penso dir mai més tisores.

I, per completar el meu homenatge a aquests pràctics estris, aquí unes quantes fotos:

Estisores de cuina

Estisores per tallar pizzes.

Estisores professionals de perruqueria

Estisores de perruqueria, de buidar

Estisores mèdiques per treure punts

Estisores de podar

Estisores de brodar amb estoig de la casa DMC

Antigues estisores d'esquilar

Estisores holandeses de l'any 1815, de plata, acer i llautó

Estisores de plata època victoriana, any 1884

Estisores segle II, Àsia Menor

Estisores xineses de la dinastia Han
(no semblen gaire esmolades, eh?)

Pluja d'arròs!!

2011-09-23T14:49:00.008+02:00

Ja sé que sembla el títol d’alguna novel·la surrealista, però no és així, no, que és tracta d’una pluja d’arròs ben real... i és que ahir, dia 22 de setembre, va fer vint-i-un anys d’aquestes imatges.

Volia fer el post ahir però, al final, buscant fotos, escanejant, guardant, em vaig entretenir i no vaig tenir temps... I bé, què més dóna un dia que l’altre si es tracta de celebrar una cosa tan maca.

Una cançó especial per a tu, Josep Lluís, ja que t’agrada molt en Rod Stewart, et dedico una de les que més m’agrada a mi i així tots dos contents ;-)

I, de regal, una foto de l’any 84 (sí, sí 1984!!) quan ja dúiem dos anys sortint... Què jovenets érem!!

I una mica més actual (només una mica) de l’any 2003. El 15 d’agost, dia del meu sant.

La llibreta groga i el túnel del temps

2011-09-20T22:45:00.008+02:00

Quan jo era joveneta, uns setze anys, m’agradava molt escriure. La meva amiga Cristina es llegia la meva producció i em feia la crítica. Vaig començar algunes novel·les, sempre de misteri, amb un mort i uns detectius aficionats, que anava escrivint sense saber la continuació (o sigui, que semblava més una lectora que una escriptora) res de fer-me un esquema o guió a desenvolupar, què va! jo anava seguint “tal com raja”, al final em perdia, ho deixava, i en començava un altre (tot això a mà, és clar!!) He de dir que la majoria de les meves participacions a Relats Conjunts segueixen tenint el mateix esquema mental, gairebé mai sé ben bé com acabaran.

Una vegada, tan sols una, vaig tenir una bona idea. La recordo perfectament, era una història de ciència ficció; sí, sincerament, crec que era bona (altre cosa seria que jo l’hagués sabut desenvolupar amb èxit) però l’argument estava molt ben pensat i, aquesta única vegada, tenia molt clar tot el camí a seguir i on volia arribar.

Si jo tenia setze o disset anys, resulta que d’això en fa més de trenta. Posem que ho vaig escriure l’any 1978 o 1979. La història estava situada en el futur, principis del segle XXI, succeïa a Barcelona, capital de Catalunya, membre dels Estats Units d’Europa. Hi havia una moneda única, que vaig batejar com a “Unitats” (no massa original, però pràctic), s’havien inventat unes bicicletes amb un sistema que les feia anar molt més ràpid sense esforç... i, això sí, al Parc de la Ciutadella, que llavors no s’anomenava així, hi havia una mena de forat a una altre dimensió, com un passadís al passat, un passat simultani al present en que comença l'acció de la història

Em fa gràcia recordar aquest jove independentisme meu, la visió de la moneda única, el nom d’aquesta (recordem que el precedent de l’Euro es deia ECU: Unitat Monetària Europea en anglès), el detall ecologista de les bicicletes...

I em sap greu quan penso que tot això ho anava escrivint en una senzilla llibreta de tapes toves de color groc (un groc molt pàl·lid), amb fulles blanques, sense línies ni quadrets... i que la vaig perdre!!

La de vegades que la vaig buscar!! Vaig regirar tota l’habitació, gairebé tot el pis... i res... anys després la vaig tornar a buscar per llocs absurds, armaris on ja sabia que no hi podia ser...

Moltes vegades he pensat en recomençar-la. Però no... ja no tindria cap gràcia escriure sobre aquesta moneda única, ni aquestes bicicletes...

El que no sé és que s’haurà fet d’aquella noia que va caure pel túnel del temps i va anar a parar a l’any 1965, i dels seus amics que la buscaven... Bé, pensaré que, seguint el procediment que jo havia pensat, la van trobar.

Últimes notícies!!

2011-09-18T21:59:00.004+02:00

En el partit de màxima rivalitat i lluita directa per evitar el descens, el Llevant ha guanyat al Real Madrid per 1-0. Felicitem als amics de València!

Oncle Sam (Relats Conjunts)

2011-09-17T23:59:00.000+02:00

CAPÍTOL I.- EL MATÍ

- Adéu, mama!
- Adéu, Lluís, no corris, vigila...
- Sí, mama!
Com cada dia, el meu fill marxa a l’institut. Jo pateixo una mica perquè fa uns mesos que li va donar per dir que no volia agafar l’autobús, que hi aniria en bicicleta. I què li havia de dir, jo? Està a punt de fer catorze anys i és un nen molt prudent, molt bon xiquet.
Vaig a la seva habitació a veure si s’ha fet el llit. Ho miro per costum, clar, perquè ja sé que sempre el fa, és molt maco.

Obro la porta i... Aaaagghh!! Ostreees!!
- Però, què és això?! –crido esverada.
Un home amb barret blanc m’assenyala amenaçadorament amb el dit mentre em mira de forma clarament agressiva.
- Però, què és això?! –repeteixo de nou la mateixa frase, doncs el meu estat d’estupefacció m’impedeix de buscar sinònims.

M’ho miro bé i aviat reconec la imatge: L'Oncle Sam en persona –bé, en cartolina- intentant reclutar joves per fer el soldat.
- Però, què és això?! –dic per tercera vegada, amb una lamentable manca d’originalitat- Com pot ser? El meu Lluís, que porta un clauer amb l’estelada i que l’any passat va fer un treball sobre Gandhi -li van posar un excel·lent- ha penjat una cosa tan bèl·lica i poc catalana ocupant l’espai on abans lluïen feliçment dos magnífics pòsters del Barça?

Ei, que tenir un fill que té gairebé catorze anys no és tan fàcil com sembla, eh? És un període complicat, l’adolescència, ja sabeu... I ara què faig? Pensem. Si li dic que no m’agrada i que el tregui, tot i ser tan bon xicot, em portarà la contrària per autoafirmar la seva personalitat, i a mi em fa al·lèrgia aquest personatge. No, ja ho tinc! Li diré que m’agrada. Clar que potser li costarà de creure, amb la de vegades que l’hi he explicat quan son pare i jo vàrem anar a la manifestació contra la guerra de l’Irak... però ja m’ho faré venir bé. Si li dic que m’agrada potser s’ho repensarà això de tenir-lo allí... I d’on el deu haver tret?... A veure si s’haurà fet amic d’algun d’aquests nois de grups estranys... No, no pot ser, tan pacífic que és ell...

CAPÍTOL II.- AL VESPRE

D’aquí a uns vuit minuts el meu fill arribarà d’anglès. És que quan surt de classe, al migdia, va a dinar a casa l’àvia i... Bé, és igual, ara no cal que parlem d’horaris i tot això, que estem pendents d’una altre cosa. Espero.

Sento el cric-crac del soroll de la porta que s’obre, que en Lluís ja té la clau, que és prou gran i és un noi molt responsable. Dos segons i em saludarà amb un crit... un, dos...
- Hola, mama!
- Hola, fill!! -Que maco és, més bon nen! Bé doncs, som-hi:

- Què fill, com ha anat el dia?
- Molt bé, mare...

Aquí podeu posar uns minuts de conversa relaxada, mentre en Lluís es menja el berenar –pa amb Nocilla- i que us estalviaré perquè sinó això quedarà tan llarg que no ho llegirà ningú. En un moment donat li dic:

- Escolta... d’això... que aquest matí he entrat un moment a la teva habitació per... obrir la finestra –aisss, no, no m’agrada dir-li mentides, però ara ja ho he fet-... i... doncs... he vist que tens un pòster nou... vull dir...
- Pòster nou?... Ah, la cosa aquella!! He, he, he –riu! ara sí que estic que no sé què pensar. Li ha dit “cosa aquella”!
- Cosa aquella?
- Si és horrible, mama. No em diguis que t’agrada... a tu? –pregunta estranyat.
- A mi?... Home, i a tu? Què t’agrada?... Bé l’has penjat... i has tret en Pep i en Messi, i...
- Apa, mama, no els he tret pas els del Barça, que són a sota... i l’he penjat perquè no s’arrugués, perquè primer l’he deixat dalt l’armari i ha caigut rodolant i s’ha doblegat una punta i si me’l carrego l’Arrastrat em mata.
- L’Arrastrat?

Us estalviaré els detalls de tota la conversa. Es veu que l’Arrastrat és el professor de Socials –pobre home, no sé si sap que li diuen així- i resulta que l’Institut ha adquirit unes reproduccions de diferents cartells històrics que ha repartit als alumnes perquè, per grups, en facin uns treballs i... res, que deu minuts més tard -venint de ballet, futbol, alemany i violí respectivament, i amb ganes de Nocilla també- arriben l’Alba, l’Alberto, en Marc i la Fàtima que, envaint el menjador de casa amb les seves llibretes, llibres i un parell de portàtils, miren el cartell, que, ja despenjat, jeu inofensiu sobre la taula mentre és observat, mesurat, analitzada la seva expressió, dibuixat –aquesta nena, l’Alba, dibuixa molt bé- i googlejat.

Ei, però què havíeu pensat? No porto tot el relat dient que en Lluís és molt bon xiquet, tranquil i responsable?

Escrit a partir d'una proposta de Relats Conjunts.

Endevina l'animal.- Joc Literari 213

2011-09-16T18:20:00.007+02:00

Han tornat els Jocs Literaris!! Aquest mes en Jesús M. Tibau ens proposa de fer un mini poema que serveixi d’endevinalla per trobar un animal. Aquest és el meu!!

La moneda de vint cèntims
d’un país molt allunyat
ens mostra la teva imatge
i com un rei ets tractat.

Amb un ànec et confonc
quan et presentes de cara
i si em pregunten responc
que ets una bèstia ben rara.

Editat a les 18:40: Com diria en MAC (bé, com deia quan Blogger permetia els apòstrofs) “Ja l’hem solucionat” Felicitats a: “XEXU”

He triat aquesta bestiola perquè de petita tenia un llibre amb fotos d’animals, que m’encantava, es deia Maravillas del mundo animal i era de Walt Disney, però no eren dibuixos, no, eren fotos... i un dels que sortia era l’ornitorinc i a mi em tenia fascinada. També recordo que sortia el Peresós, aquell capítol es deia “¿Perezosos o lentos?”, com jo sempre era –i sóc!- molt lenta per a fer-ho tot, doncs li tenia un carinyo molt especial :-)

Editat a les 19:01: Eeeeei, mireu!! AQUÍ!! Com aquest era el meu llibre! Ostres, com el recordo! No m'estranyaria que encara es trobi a casa la mare :-) M'agradava tant!!

Ràdio Clàssic Catosfera, presenta...

2011-09-15T07:00:00.003+02:00

"Agatha Christie. Vida y Misterio", de Gillian Gill

2011-09-14T00:44:00.013+02:00

Aquests dies he llegit un llibre pesadíssim, però que he volgut acabar perquè alguna cosa bona tenia. Ara bé, no el recomanaria massa perquè, si no ets súper fan d’Agatha Christie, probablement el deixaràs sense acabar, així que no penso pas fer-ne una ressenya normal. Estic parlant d'una biografia, “AGATHA CHRISTIE, VIDA Y MISTERIO”, de Gillian Gill.

Per començar, diré que té 292 pàgines i he necessitat onze dies per llegir-lo. El llibre anterior que havia llegit (Temps Difícils, de Dickens) en tenia 475 i el vaig llegir en vuit. Això és perquè amb aquest no hi havia forma humana d’avançar.

Peus de pàgina, referències a altres llibres d’altres autors, a personatges d’altres autors... O ets un expert (doctorat, com a mínim) en Literatura anglesa, o et perds constantment. De totes formes m’ha estranyat que un llibre que va així una mica de pedant (ostres, no volia dir la paraula i m’ha sortit) faci algunes errades grosses al comentar alguna de les novel·les d'Agatha. Per exemple (pàgina 99):

“És de señalar el hecho de que, excepto Brenda, todos los personajes femeninos de Crooked House (La casa torcida), sean extraordinariamente capaces e inteligentes. Tanto Magda, actriz de éxito...”

Ep!! Magda, actriz de éxito? Però si la pobre no fa més que embarcar-se en projectes desastrosos i, fins i tot, podria tenir un mòbil per haver assassinat al seu sogre precisament perquè aquest no li volia donar diners per produir obres en les que ella sortís!!

Doncs com aquest, n’hi ha més, tant errors clars com interpretacions d’intencions que a mi em semblen absolutament equivocades.

Però bé, ja arribo on volia arribar... A la pàgina 258, l’autora ens comenta que Agatha era organitzada i assossegada (en un altre lloc ens havia dit que era desordenada, ai!...) i que havia preparat fins i tot la inscripció per la seva tomba i la música que volia que s’interpretés al seu funeral. Espero que aquesta part del llibre no estigui equivocada, perquè ho he buscat i ara, com a homenatge personal a la Reina del Misteri, ho guardaré aquí, al meu blog. Les peces triades són aquestes:

Aria en re, de la Suite núm. 3 de Johann Sebastian Bach:

I Nimrod, de les Variacions Enigma, de Sir Edward Elgar:

La primera la coneixia (tot i que no la tenia identificada pel títol), però la segona no, i la veritat és que l'he trobat molt maca. Ara la tornaré a escoltar.

Endevinar el personatge.- Setembre.- Segon dia de joc i... ja tenim encertant!

2011-09-13T14:13:00.002+02:00

Benvolguts companys blogaires:

De nou tenim un encertant a la primera pista! Com us dic sempre, a mi em costa moltíssim poder intuir si un personatge podrà resultar fàcil o difícil però, sincerament, pensava que aquest seria més difícil. Creia que les primeres pistes encara serien poc clares... però bé, d’altre banda tampoc em sap greu que el joc s’acabi aviat, al contrari, m’alegra veure que la gent s’ho treballa, busca, fa deduccions...

En aquest cas ha passat una cosa en la que jo no pensava. I és que Agatha Christie, en principi, podia encaixar també en les pistes. Dic “en principi” perquè, en la meva forma de veure-ho, l’any 1890 és el darrer d’una dècada, però ja sé que aquest tema sempre genera discussions, així que admeto que algú pogués pensar que l’any 1890 era la darrera dècada del XIX.

El cert és que a mi ni em va passar pel cap, no era un truc, ni una pista per desorientar. D’altre banda, Agatha Christie tenia els ulls clars, i amb una forma ben diferent de l’ull del personatge misteriós.

Aquí teniu l’Agatha:

I aquí l’ull que vaig haver de distorsionar una mica, envellint la foto, perquè sinó Google Images trobava el personatge immediatament, amb el sol ull!!

El cert és que molts de vosaltres heu apostat per la Reina del Crim: En XEXU, en MAC, en JESÚS PÁRRAGA, l’ELFRI, la CARME i la RITS... Majoria absoluta!! :-)
Em sap greu dir-li a l’ÒSCAR que no és la seva besàvia (tot i la gran semblança... hehe) ni la Núria Feliu que diu en JORDI BANYERA (aaaaai!! De poc!!)
En JPMERCH i la BARCELONA M'ENAMORA, encara no havien arriscat a dir cap personatge. A veure si a la propera hi ha més sort! ;-)

Però no, no era ni Dame Agatha, ni la Núria Feliu, ni la simpatiquíssima besàvia de l’Òscar...

El personatge era, com endevina en McABEU després de reflexionar sobre les dades i de provar noves opcions, EDITH STEIN. Us copio quatre dades de la Viquipèdia: "Edith Stein, en religió Teresa Benedicta de la Creu (Wrocław, 12 d'octubre de 1891 - Camp d'extermini d'Auschwitz, 9 d'agost de 1942) va ser una filòsofa alemanya, convertida del judaisme al catolicisme i religiosa de l'Orde dels Carmelites Descalços. Va ser detinguda pels nazis i enviada al camp d'extermini d'Auschwitz, on va morir. En 1998 Joan Pau II va proclamar-la santa i l'any següent va ser declarada co-patrona d'Europa."

Així doncs, hi ha un encertant, en MAC! ENHORABONA!! :-)

CLASSIFICACIÓ GENERAL A DIA D'AVUI (Els empats van per ordre alfabètic)

CINC ENCERTS: McAbeu
QUATRE ENCERTS: -----
TRES ENCERTS: -----
DOS ENCERTS: P-cfacsbc2v
UN ENCERT: Aigua, Barcelona m'enamora, Carme Rosanas, Elfreelang, Jo Rai!, Òscar, XeXu i Zel

Gràcies per jugar i fins el mes que ve!

Endevinar el personatge.- Setembre.- Primer dia de joc.- Pistes inicials.

2011-09-12T14:13:00.000+02:00

Estimats companys blogaires, ja som al setembre (encara que el termòmetre sembla que no ho sap), avui han començat les escoles i jo també començo a posar-vos deures! Però espero que aquests deures siguin divertits... ;-)

Us recordo les normes:

El joc durarà un màxim de quatre dies (si s’encerta abans, doncs s’acaba abans).

El primer dia poso una imatge i potser alguna pista i ho deixo un dia sencer. Els comentaris al blog, durant aquests dies, seran moderats, jo els rebré al correu però els demés no els podreu veure, així no es podrà copiar.

El segon dia, post nou. Pista (o pistes) noves i també s’estarà un dia sencer (això ho faig perquè no tothom té els mateixos horaris i no estaria bé donar com a guanyador “qui primer ho encerta” perquè potser un altre que no ho ha vist perquè està treballant, també ho sabria) i llavors autoritzaré la publicació dels comentaris rebuts el primer dia, així tots podreu veure el que s’ha dit i us pot servir per eliminar opcions.

El tercer dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el segon dia.

El quart dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el tercer dia.

Durant aquests quatre dies, cada persona podrà donar tantes respostes com vulgui.

Si al final de les vint-i-quatre hores del quart dia ningú ho ha encertat, doncs no hi ha guanyador. Jo dic el resultat i ja està.

Si amb la pista que s’encerta (per exemple el tercer dia) hi ha més d’una persona que ho ha sabut, doncs hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.

Voleu jugar? :-)

PISTES DEL PERSONATGE DEL MES DE SETEMBRE:

- És una dona
- Va néixer a la darrera dècada del segle XIX
- El seu nom comença per vocal i el cognom per consonant.
- I aquí un trosset del seu rostre (la foto l'he distorsionat jo per evitar l'ús del Google Images que ho troba tot en un tres i no res i és un "xivato" de por):

CLASSIFICACIÓ GENERAL A DIA D'AVUI (Els empats van per ordre alfabètic)

QUATRE ENCERTS: McAbeu
TRES ENCERTS: -----
DOS ENCERTS: P-cfacsbc2v
UN ENCERT: Aigua, Barcelona m'enamora, Carme Rosanas, Elfreelang, Jo Rai!, Òscar, XeXu i Zel

Gràcies per jugar i fins demà a la mateixa hora!! :-)

Som i serem!

2011-09-11T10:00:00.003+02:00

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l'ocell, lo riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
I tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra
el passat ja mai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

La Santa Espina: Lletra d' Àngel Guimerà i música d'Enric Morera

Gaudint de la meva independència (II)

2011-09-08T21:30:00.000+02:00

Bé, tot i que donades les actuals circumstàncies polítiques, això d’utilitzar la paraula “independència” em porta una sèrie de pensaments feliços que espero veure acomplerts algun dia, en realitat aquest post no té res a veure amb això, no. Aquest post és per presumir una mica més de com la vaig encertar quan vaig deixar de tenir mòbil amb contracte i em vaig divorciar de Movistar.

Ja fa uns mesos vaig fer un post en el que explicava els meus beneficis econòmics (potser que la Merkel i companyia m’haurien de fitxar, que els soluciono els problemes en un tres i no res).

Aquest post que ara esteu llegint n’és la continuació, perquè la veritat és que estic tan contenta, que ho he de dir. Us ho aconsello: Si gasteu poc mòbil, si penseu que aquest aparell no és per estar xerrant contínuament o per enviar smss inútils sinó per casos de necessitat, no us deixeu prendre el pèl: oblideu els “contractes” i utilitzeu el sistema de targeta pre-pagament (per fer llargues xerrades ja tenim el fix que, a més, la majoria el devem tenir amb tarifa plana junt amb l’ADSL, no?)

A dia d’avui, si consulto la web d’orange, em diu que el meu saldo és de 7,96 Eurus:

I si comprovo la web de La Caixa, veig que la darrera recàrrega de 10 Eurus la vaig fer el 28 de juliol. (Les recàrregues les faig sempre quan em queda molt poc saldo, cèntims, en aquest cas ho vaig fer quan em quedaven 17 cèntims perquè em va avisar el propi mòbil)

Tal com vaig posar en el post del 8 de febrer, si hagués seguit amb Movistar, el que jo pagava cada mes, com a mínim -encara que no fes ni una trucada ni enviés un sol missatge- era:

- 9 Eurus de “compromís”
- 2 Eurus perquè no volia domiciliar el rebut pel Banc
- 18% d’IVA

Total: 12,98 Eurus.

O sigui que, la meva despesa diària mínima, truqués o no, era de 43 cèntims.

Actualment, havent passat 47 dies des de la darrera recàrrega, el saldo ha baixat tan sols de 2,04 eurus més els 17 cèntims que em quedaven, resulta que en 48 dies he gastat 2,21, o sigui, menys de 5 cèntims diaris.

I com pot ser això? Doncs bé, com ja he dit, gasto poc... però és que, a més, quan faig la recàrrega, em fan regals! Movistar no em regalava mai res! Si que feien promocions però sempre s'havia de pagar ("envia tants smss per només tant") això no, això són regals-regals :-)

En definitiva, un encert! Iupiiiii

Farta de la nova interfície

2011-09-07T14:24:00.002+02:00

Fa un moment volia fer un micro-post al meu Petit Blog i, oh, sorpresa! M’he trobat amb que no m’acceptava l’etiqueta perquè era una frase apostrofada (“Pensaments d’un moment”). He tornat al sistema antic i he pogut posar l’etiqueta amb tota normalitat.

Algú em pot explicar si s’ha trobat el mateix problema? Penso que no hagi estat una errada puntual. Jo ja els he enviat una queixa (que serà inútil, imagino) Però no penso canviar totes les meves etiquetes per culpa d’aquesta gent. Tan maca que era l’antiga interfície! En els darrers dies l’he canviat ja quatre o cinc vegades...

Nota: Post fet "a l'antiga" ;-))

L'escola, en català!

2011-09-06T00:48:00.001+02:00

La immersió lingüística és la única esperança per a la supervivència del català
i l'única via per assegurar la cohesió social del país.
Si ara acatem, estarem signant la sentència de mort a més de mil anys de
llengua i cultura catalanes.
És l'hora de ser lliures!!

Llegint els núvols amb els Salms

2011-09-03T22:45:00.003+02:00

Els Salms són poesia, són cant... Moltes vegades, mentre miro els núvols, penso que gairebé estic fent pregària... Avui el cel estava preciós. Les fotos són fetes a dos quarts de dotze del matí.

"damunt les aigües t'has fet un palau.
Prens els núvols per carrossa, avances sobre les ales dels vents.".
(Salm 104,3)

"El teu amor,Senyor, s'eleva fins al cel,
la teva fidelitat arriba fins als núvols"
(Salm 36,6)

Adéu, agost!

2011-09-01T00:01:00.001+02:00

Adéu, horrible mes d’agost!! Benvingut setembre!!

Jo vaig néixer el mes de desembre, concretament el mateix dia que l’Alexis Sánchez però uns quants anyets abans. La primera vegada que vaig sortir al carrer segur que feia fred i la meva mare em deuria portar molt abrigadeta... I la sensació que jo deuria tenir, amb l’ambient hivernal i ben embolicada en les meves mantetes, deuria ser tan bonica, que no en vull cap altre.

Però t’he vençut, mes d’agost cruel i dolent... Tu ja has marxat i jo encara hi sóc ;-)

Fotos: Reus, 20 i 21 de setembre de 2009

Classificació d'homes del temps

2011-08-30T22:28:00.012+02:00

A mi la calor no m’agrada gens ni mica. Per tant, quan escolto la informació del temps, les expressions “temperatures altes”, “humitat elevada”, “xafogor”... em posen de molt mal humor. No entenc perquè “calor” ha de ser sinònim de “bon temps” (qui ho va decidir això?)

Ara bé, per molt que em queixi, fa el temps que fa i no hi puc canviar res.

Tot i així, quan escolto la informació del temps, la forma que tenen de dir les coses, m’afecta l’estat d’ànim: M’empipa que em diguin que pujaran les temperatures amb un gran somriure a la cara. Em sento millor si, quan em comuniquen que ens queden dies de xafogor, ho fan amb una expressió com dient “em sap greu donar-te aquest disgust”.

En base a això, he fet la meva pròpia classificació d’homes del temps de TV3, el millor és el més solidari i el darrer el que em posa més nerviosa. Això sí, amb tots els meus respectes per ells, que ja suposo que treballen molt. I només hi poso aquests quatre, i tots són homes, perquè són els que jo veig normalment, si n’hi ha algun altre, ho desconec.

En primer lloc, en TONI NADAL, el més comprensiu de tots, crec que tampoc li agrada massa l'estiu... després DANI RAMÍREZ que se’n surt força bé... TOMÀS MOLINA sobreactúa una mica... i a FRANCESC MAURI dir-li que em posa dels nervis quan diu allò de “les temperatures oscil·laran entre deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze i setze graus”... no cal dir-les totes!

"Jane Eyre", de Charlotte Brontë

2011-08-28T21:46:00.012+02:00

Autor: Charlotte Brontë
Editorial: labutxaca clàssica / Proa
Títol original, idioma, any: Jane Eyre, anglès, 1847
Traductora: M. Dolors Ventós
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 493
Nota: Això ho sembla, però no és exactament una ressenya.

No hi ha màquina del temps més perfecta que l’engranatge d’un bon llibre amb una imaginació disposada a submergir-se dins del que el llibre expliqui, i aquest és magnífic.

Com ha canviat el món des de que vostè, senyoreta Eyre, va escriure la seva història! Quins costums tan diferents! Però vostè aconsegueix, benvolguda Jane, agafar-nos de la mà i traslladar-nos, per llargs passadissos i a la llum d'espelmes, a la seva època i, un cop allí, explicar-nos les seves vivències i fer-nos sentir allò que vostè sentia.

Gairebé diria que durant tota la història vaig ser al seu costat... I és que, amb les seves paraules, admirada Jane, el lector al qual es dirigeix, la sent absolutament propera, viatja en l’espai i en el temps i gairebé es materialitza a l’habitació vermella, a l’escola, a la mansió, a... i l’acompanya quan plora o riu, quan té por o passa fred i gana, quan s’il·lusiona, quan dibuixa, quan lluita, quan perd, quan guanya...

Una cosa sí sé, estimada Jane, llegir-te, m’ha encantat i no t’oblidaré mai.

És un llibre escrit en primera persona. La protagonista, Jane, quan té uns trenta anys, explica la història de la seva vida. Té moltes coses remarcables, però hi ha un paràgraf que m’encanta: La Jane, amb deu anys, confia a una companya una mica més gran que ella, Helen Burns, una sèrie d’injustícies que li van fer. La Helen, que s’estima molt la Jane, li contesta “Vols dir que no series més feliç si provaves d’oblidar la seva severitat i els sentiments apassionats que et provocava? Jo trobo que la vida és massa curta per malaguanyar-la alimentant rancúnies o fent llistes de greuges. En aquest món tots som culpables, tots estem carregats de defectes...”

En fi, una joia de la literatura que val la pena llegir.

PS/ XeXu, disculpa que m'he apoderat del teu format de ressenya ja per sempre, és que m'agrada força. Gràcies ;-)

Supercampions!!

2011-08-26T23:25:00.008+02:00

Bona forma de començar!! Quan encara no estem en plena forma, quan encara hem d’agafar el ritme i portem ja dos títols... Quina alegria!!
Visca el Barça per sempre!!

I mireu quin vídeo tan maco he trobat de MESSI i CESC, els dos golejadors d'avui:

Bloguera en estat letàrgic

2011-08-18T20:55:00.007+02:00

Malgrat els meus somnis, il·lusions i bons desigs tardorencs i hivernals, la calor finalment ha arribat i, com cada any, els seus efectes em deixen xafada, cansada, cerebral i físicament poc activa –menys encara!- les protuberàncies del peroné i de la tíbia en el lloc on les cames s’ajunten amb els peus s’inflen i estar asseguda a la taula de l’ordinador, amb l’estufeta que suposa la torre al costat de la cama dreta, és quelcom semblant a una petita tortura, per tant, declaro aquest blog en estat letàrgic.

Miraré d’anar visitant de tant en tant els altres blogs, perquè em sap greu deixar de llegir el que escriviu, però el ritme vital-blogaire baixarà (al menys això ho dic ara, perquè després ho trobaré a faltar i, com sigui, segur que aniré entrant).

Ara bé, per deixar alguna cosa substanciosa mentre miro si hi ha espai suficient a la nevera per encabir-m’hi una estona, us copio un fragment d’un article del diari The Times, escrit per Simon Barnes i traduït per aquest blogaire (clicant podreu llegir l’article sencer)

“Ahora podemos ver claramente a Mourinho. Él nos ha obligado a abandonar toda duda. El veredicto del jurado ha llegado. No es una espíritu libre. No es una hombre que lo hace a ¨su manera¨. No es un rebelde. No es un genio perseguido e incomprendido. No. Él es sólo el loco del metro, el hombre que cruzas la M25 para evitar, ya que temes que la próxima vez que te lo encuentres, él te dirá que es Napoleón.”

Ah, per cert, això ho va escriure el Sr. Barnes el passat mes d’abril (aquí, per llegir el text original en anglès reproduït per un diari australià)

Seguiment del partit del Barça a ca la ZEL

2011-08-17T21:35:00.004+02:00

Benvolguts companys blogaires:

D’aquí a una horeta, més o menys, ens traslladarem a ca la ZEL per comentar el partit del Barça“on line”... quants més siguem, més grossa serà la festa!! :-))

Ara bé, no us preocupeu... no cal estar escrivint comentaris contínuament, no. Es tracta de veure el partit tranquil·lament on sigueu: a casa, al bar, amb uns amics, a l’Estadi i, de tant en tant, dir alguna cosa: Que hi ha una ocasió magnífica? Alguna jugada dubtosa? Un fet curiós? i, sobre tot, cridar els gols, clar!! Però res d’angoixar-se pensant en “respondre” comentaris constantment perquè sinó no veurem el partit i, precisament, es tracta de veure’l tots junts ;-)

Ah! I no s’hi val a dir paraulotes... com a molt “burro!” i prou.

FORÇA BARÇA!!

Comunicat Oficial de la P. B. Ara Mateix

2011-08-16T14:29:00.005+02:00

Benvolguts companys blogaires:

Demà dimecres el Barça es juga el primer títol de la temporada contra l’equip que representa just tot el contrari que el nostre. Per això, des de la Penya Barcelonista Ara Mateix, us volem convidar a comentar en directe el partit. Què aneu a casa d’uns amics a veure’l? Que us trobeu amb uns companys al bar? Tant hi fa!! Agafeu els vostres Netbooks, Ipads, Ipeds, Ipids, Ipods, Ipuds, Mòbils d’enèssima generació o qualsevol estri que serveixi per fer arribar missatges als blogs i acompanyeu-nos!!... Fem pinya! Recordeu: Tots units fem força!!

Us esperem demà, dimecres, dia 17 d’agost a partir de les 22:30 al Blog Ara Mateix, de la Zel, Seu Social de la Penya Barcelonista Ara Mateix. No falteu, us necessitem!!

Reina del Cel

2011-08-15T13:50:00.004+02:00

Reina del món, Immaculada Verge,
gloriosa santa Mare de Déu,
pregueu sempre per nosaltres al Senyor.

Amb aquest càntic hem començat avui la Missa a la meva Parròquia, una missa que ha estat molt solemne, amb molta música (a mi m'encanta cantar!), amb l'harmònium que fa molta festa i, al cor de la celebració, s'ha fet també una col·lecta especial per l'Àfrica que es farà arribar allí directament amb l'ajut d'un missioner.

"Maria digué:
--La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra
Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa
de la seva serventa.
Des d'ara totes les generacions
em diran benaurada..."

De l'Evangeli d'avui, Lluc 1, 46-48)

Ja tenim guanyador!!

2011-08-13T22:17:00.008+02:00

Aquest mes d’agost, per celebrar el post 600 d’aquest blog, el Joc d’endevinar el personatge que habitualment faig un cop al mes, tenia “Premi especial”.

En haver més d’una persona que va encertar que el Personatge Misteriós era Lluís Llach, les normes del joc deien que el guanyador del premi seria aquell qui un dels números que els vaig repartir coincidís amb el REINTEGRAMENT del sorteig de la Lotto 6/49 d’avui, dissabte dia 13.

Els números són els següents:

ZEL: 0-1
BARCELONA M’ENAMORA: 2-3
P-CFACSBC2V: 4-5
McABEU: 6-7
AIGUA: 8-9

Doncs bé, el sorteig ja s’ha celebrat i el resultat ha estat:

Per tant, donat que el REINTEGRAMENT és el número 5, el guanyador del Premi al Post 600, és en P-CFACSBC2V, que pot escollir, entre tot el que hi ha exposat al meu Blog-botigueta d’Artesania, les coses que vulgui (excepte pitets) fins un valor de 18 €.

Enhorabona PESÉ!!

Ja em diràs què és el què vols i, per correu electrònic, em fas arribar nom i adreça on vulguis que t’ho enviï i així ho faré ;-)

Tunejant el blog

2011-08-11T23:56:00.010+02:00

Avui he estat testimoni de com en FERRAN anava fent modificacions al seu blog fins que li ha quedat un piset acollidor i molt, molt maco. Al final, quan ho ha tingut tot llest ens ha convidat a la seva festa d’inauguració!

I jo, que no puc estar quieta, m’ha donat per jugar amb les plantilles i fer proves de com podrien ser diverses opcions per tunejar el meu... Què tal?

Bé... la veritat és que no el penso canviar, eh? Però m'he divertit jugant amb això :-)