dijous, 29 de desembre de 2011

"Una història de dues ciutats", de Charles Dickens

Autor: Charles Dickens
Editorial: Edhasa, Clàssics moderns, 1991
Títol original, idioma, any: A tale of two cities, anglès, 1859
Traductor al català: Jordi Arbonès
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 423


Fa més de tres setmanes que vaig acabar aquest llibre i des de llavors volia fer-ne la ressenya, però tenia “mitja por” de no saber-la fer prou bé. Finalment m’he decidit a posar-me a la feina perquè sinó em canviarà l’any tant donar-hi voltes.

En primer lloc diré que, amb aquest, són ja sis els llibres que he llegit de l’autor -si m’agafo els contes de Nadal com a un tot-. Vaig començar per Grandes esperanzas (en castellà, doncs la traducció al català és tan enrevessada que m’hauria fet abandonar) El Casalot, Tots els contes de Nadal, Notas de América (també en castellà, perquè només el vaig trobar així) i Temps difícils. Doncs bé, amb aquests sis he pogut llegir coses molt diferents: novel·les, contes, llibres de viatges, i amb continguts ben diversos, fantasia, critica social, imaginació i realitat... i, en canvi, totes porten el segell inconfusible de l’autor.

He llegit a vegades ressenyes de llibres d’altres escriptors als que critiquen que, per mantenir un estil propi, acaben fent tots els llibres iguals. Això no passa amb Dickens, ell sap conservar els trets de la seva personalitat com a escriptor genial, fer que gaudeixis d’escenes que et fan pensar “dickensià cent per cent” i, al mateix temps, esser ben diferent en cada una de les seves obres.

El seu sentit de l’humor, la seva capacitat crítica, la seva imaginació, la seva meravellosa forma de conduir els seus personatges i de fer-nos entrar en la història. Tot això és Dickens. Jo puc dir ja que s’ha convertit en el meu escriptor preferit i estic contentíssima que, pel meu recent aniversari, tant el meu marit com la mare i la germana es van posar d’acord per “omplir-me” de llibres d’ell i “sobre” ell, així que m’espera un 2012 impressionant. Cosa que, per cert, es revesteix d’un especial significat si tenim en compte que, precisament aquest any que ve, serà el del segon centenari del naixement del gran escriptor anglès.

I anem a centrar una mica l’obra.

Certament, en la meva llista de llibres pendents de Charles Dickens, aquest no ocupava un dels llocs preferents i és que, per les referències que en tenia, no m’atreia massa. Per mi, Dickens és Anglaterra: personatges anglesos, carrers anglesos, costums angleses, meteorologia anglesa... i, a més, de mitjans del segle XIX. Llegir una obra que tenia com a marc històric la Revolució Francesa no em feia ni fred ni calor.

Parlant amb l'MBosch ell, sabent de la meva admiració per l’escriptor britànic, em va preguntar per la Història de dues ciutats i llavors vaig decidir que l’havia de llegir per poder respondre la seva pregunta. Com no n’estava massa convençuda doncs, a més, la novel·la històrica no és el meu gènere preferit en absolut, no el vaig comprar sinó que el vaig aconseguir de la biblioteca (ara ja estic pensant en comprar-lo)

Se’m feia raríssim pensar en llegir un llibre en que l’autor anglès no escrivís sobre la seva època, però després vaig pensar que, al cap i a la fi, quan Dickens va néixer, no feia encara vint-i-tres anys de la presa de la Bastilla. Quan jo vaig néixer en feia vint-i-cinc de l’inici de la guerra civil espanyola. Vull dir que tampoc escrivia sobre quelcom que li era tant llunyà. A més que, segons vaig veure a les notes del llibre, Dickens es va inspirar molt en l’historiador Thomas Carlyle i, en tot cas, mai m’agafaria una novel·la històrica com a una classe d’història.

Així doncs, tenim una novel·la dickensiana en un marc històric concret, però no ens pensem que ens passarà com a “El ocho”, de Katherine Neville (dels pocs llibres del gènere que he llegit) que sortia tota l’enciclopèdia sencera i on, de forma sorprenent, tothom tenia relació amb tothom. A la Història de dues ciutats no trobarem a Robespierre, ni a Marat, ni a Danton... no, el que trobarem són els personatges de Dickens posats en aquest context.

I què dir de l’argument?

Doncs que a mi em va agradar moltíssim. En algunes escenes em feia posar la pell de gallina quan mirava de traslladar situacions d’aquell temps al món actual, quan veia què pot passar quan els oprimits n’estan fins al capdamunt de ser aixafats pels privilegiats de sempre. I com, quan les coses es giren, els que abans eren les víctimes poden convertir-se en botxins tan cruels i sanguinaris com ho havien estat aquells als quals han vençut.

Ell llibre comença amb el “retorn a la vida” del Doctor Manette, un home empresonat injustament a la Bastilla durant molts anys. Quan finalment és alliberat, la seva jove filla Lucie el porta a Anglaterra on, poc a poc, recupera la raó i on tenen una vida tranquil·la. També al principi coneixerem el Sr. Lorry, fidel i honrat treballador del banc Tellson, amb oficines a París i a Londres. A Anglaterra hi ha també en Charles Darnay, un noble francès amb idees properes a la revolució... i en Sydney Carton, un advocat anglès que porta una vida gens recomanable. A París podrem veure l’evolució de Monsieur i Madame Defarge i, al llarg de les pàgines de la novel·la, llegirem com diverses circumstàncies porten els protagonistes a viatjar entre ambdues ciutats i com es troben engolits per l’esclat de la Revolució.

No vull explicar res més perquè qualsevol cosa que digui podria donar pistes i el desenvolupament de la història és quelcom que s’ha d’anar assaborint pàgina a pàgina. No cal dir que la recomano molt i molt. Ara bé, si no heu llegit res de Dickens, espereu. Comenceu per Grandes esperanzas!! Després ja anireu avançant!

20 comentaris:

  1. Mira m'has fet venir unes ganes immenses de Dickens! la veritat des de Contes de Nadal; David Copperfield, Oliver Twist...no recordo haver-ne llegit cap més però demanaré pels reis ( els de l'orient no els de la sarsuela)Història de dues ciutats....gràcies Assumpta me'n vaig ràpid a fer la carta als reis mags abans que m'apugin les tarifes dels segells....ah espero la llista del teus llibres llegits...el Xexu ja l'ha publicat i jo ho faig avui cap a quarts de tres...(ostres espero que no sigui un mal auguri paraula de comprovació :trist...)

    ResponElimina
  2. Encara que no sigui dels Dickens més típics és un dels més populars, potser perquè la història, sobretot el desenllaç, té molta força dramàtica.

    Que visqui Dickens!

    ResponElimina
  3. Amb la darrera frase de la ressenya em contestes una pregunta que m'anava fent. No és que em plantegi començar a llegir ara en Charles (què passa, a ell no li dius pel nom??), però si algun dia m'agafa una benada, que a mi m'agafen, hauria de saber per on començar. Ho tindré en compte. Pel que fa al llibre aquest en qüestió, no em convences massa, no m'ha semblat que tingui un argument massa clar, i no m'atreu. Però bé, tot seria començar, quan ens agrada un autor després sempre som més tolerants amb les seves obres que llegim després. Tret que sigui Ruiz-Zafón, que fins i tot sense llegir-lo fa que t'agradi encara menys...

    ResponElimina
  4. Ja es veu que t'ha agradat, doncs poso a Dickens com a pendent des d'ara mateix.

    ResponElimina
  5. Per no saber com posar-t'hi t'ha quedat una ressenya molt bona. Una recomanació entusiasta. :-))
    Em sembla que ja t'ho vaig dir al Blog petit, és un autor que no m'atrau especialment i que no m'acaba de venir de gust ara com ara, però tot són èpoques! :-)

    ResponElimina
  6. Fa molt de temps que tinc intenció de llegir Dickens, però ha estat llegir la teva entrada i dessitjar-ho més que mai. Crec que començaré per Oliver Twist, és un llibre que porta molt de temps a la meva llista.

    ResponElimina
  7. Ui en això no coincidim Assumpta, més per desgana meva que per una altra cosa, però.

    Dickens queda molt lluny de les meves preferències. No sé, sempre m'ha agradat la novel·la més actual... sempre que no sigui algun assaig històric o alguna novel·la amb rerefons històric ben documentat (ara que ho escric penso que potser en Dickens m'agradaria... ves quina contradicció!).

    Bé, espero que ja tinguis nou llibre per anar cruspin-te les pastetes del Viena!

    ResponElimina
  8. Quan he vist el títol del post havia pensat que et diria que si, si, que ja sé que Dickens està molt bé, xò que no em diu res i que abans tinc la senyoreta Austen i la seva Jane pendent (que encara trigarà).

    Però a mesura que anava avançant m'atava atraïent. La revolució francesa m'atrau molt, igual que la Guerra Civil espanyola (xò per motius diferents. La GCE m'atrau xq és la història recent, la dels meus avis, punyent i real i a qui no puc fer ulls clucs, i la RF perquè va suposar un canvi,... just el que s'està gestant i que amb el temps arribarà... mmmm.... m'apassiona, vaja) i la veritat és que el fet que no surtin personatges públics i en canvi si la història de persones d'aquella època, doncs m'ha agradat.

    Xò si recomanes començar per Grans Esperances.... (si he vist les pelis, me'l puc saltar?) i a més, tb tinc pendent Els miserables, que és una mica posterior en el temps, xò que darrerament tb em truca per ser el clàssic del 2012 (el del 2011 va ser Emma, de l'Austen, podria repetir amb ella? és que tinc un vici d'un clàssic per any.....)

    Bé, tot i aquest rotllo egecèntric, me n'alegro molt que n'hagis gaudit!!!

    ResponElimina
  9. ELFREELANG.- Quina alegria llegir aquest comentari i veure que poses Dickens a la carta als Reis!! Sí, sí, tu demana als Reis d'orient que els altres em sembla que tenen altres problemes al cap i no crec que estiguin per regalar-nos res sinó més aviat per "pispar-nos" alguna cosa :-))
    A tu que t'agrada el període de la Revolució Francesa potser trobaràs algunes explicacions històriques que et grinyolaran una mica. Diuen que no és massa "precís" en aquestes coses, però el llibre a mi m'ha encantat! :-))
    La llista suposo que la posaré el 31 al vespre... sempre al darrer minut! :-))
    Trist? Aquest blogger s'ha equivocat de lloc! :-D


    ALLAU.- Saps que vaig endevinar el desenllaç? De veritat! :-)
    Dickens no diu les coses per dir... i quan remarca algun detall és perquè aquest detall és significatiu, així que al final m'ho vaig veure a venir. Tot i així, la meva sospita del que passaria no em va treure ni una mica d'emoció en imaginar la situació :-)
    D'acord... Admeto que el llibre que llegia era una versió il•lustrada i que al principi havia fullejat una mica els dibuixos, potser alguna d'aquestes imatges em va ajudar a suposar el desenllaç. És igual, em va encantar!!
    Què visqui Dickens!! :-))


    XEXU.- M'has fet riure amb això de dir-li pel nom! La veritat és que amb en Patrick (al qual respecto molt) i la Camilla (que és una pesada i s'equivoca) em sortia sol... però amb el gran Charles Dickens... ui!!... no sé, no sé :-))
    Sí, fas molt bé, no forcis res. Qui sap si d'aquí un any, o dos, o quan sigui et farà gràcia llegir-ne un i llavors serà millor que fer-ho ara mig a desgana. Això sí, el que et recomanaria és Grandes Esperanzas, per mi va ser un descobriment fascinant. I va ser gràcies al món dels blogs!! Recordes aquell fantàstic blog que es deia Mots emblocats? Doncs arran d'una ressenya seva d'un altre llibre, vaig anar a parar a Dickens. Sempre agrairé a en MA-POC aquella ressenya!
    En quant a aquest llibre, sí que té un argument claríssim, però la meva por a desvetllar massa detalls m’ha fet ser massa breu (ostres, jo breu!) i imprecisa en aquest punt. Ho he fet expressament, però potser m’he passat.
    En Zafón... què dir d'ell que no haguem dit? :-DDD


    JOMATEIXA.- Molt, molt... Tot el que llegeixo de Dickens m'agrada, és una sort... De veritat que estic feliç amb el descobriment i espero no morir-me abans de llegir tots els que m'han regalat!! :-D
    Clar que, suposo que al Cel els podria llegir igualment i, a més, en la versió original (al Cel jo penso parlar un anglès perfecte) :-DDD

    ResponElimina
  10. McABEU.- M'ha quedat una ressenya de gairebé mil paraules!! Massa, massa llarga... Tots els que l’hagueu llegit sencera mereixeríeu un aplaudiment. El que passa és que no sabia com introduir el tema i llavors començo a escriure i no sé parar, però és que aquest autor em té absolutament captivada :-)
    Sí, entenc el que dieu en XEXU i tu que no us atrau massa l’autor, i ho entenc perfectament perquè fa tres anys jo hagués dit el mateix. No tenia massa interès pel que pogués explicar un autor britànic mort feia cent cinquanta anys, estava condicionada per pel•lícules, sèries, dibuixos animats, adaptacions... Fins que un dia, per poder llegir un altre llibre que feia referència a un de Dickens (Grandes Esperanzas), vaig decidir llegir-me primer aquest i... ja va estar, em va agradar tant que en vaig fer una ressenya. Llavors en Puigmalet em va recomanar una traducció d’El Casalot al català molt bona... el llibre era molt car i el vaig demanar per Reis... i ja no he pogut aturar-me!! M’encanta! :-)))


    EGAARA.- Hola, guapa!! ;-)
    Ja has vist que aquesta ressenya va més o menys dedicada al MARCEL, espero que la vegi, que crec que vol llegir el llibre aviat (he mirat de no desvetllar massa cosa de l’argument) :-)
    Oliver Twist no l’he llegit però és un dels que més m’han recomanat, així que ja el tinc a la prestatgeria de casa (és un dels que m’han regalat pel meu aniversari) i espero amb il•lusió a que li toqui el torn... Ara el meu problema serà trobar altres llibres ben diferents per anar alternant amb els que ja tinc a casa de Dickens, perquè sinó al final agafaré un empatx!
    Endavant amb Dickens i espero que t’agradi molt!! ;-)


    EL PORQUET.- Et diria el mateix que he dit a en XEXU i a en MAC, que si no t’atrau no cal forçar la seva lectura perquè no en gaudiries tant com fent-ho amb il•lusió.
    Qui sap si d’aquí un temps se’t presenta l’ocasió i ho vols provar :-)
    A mi m’encanta, però és que jo sóc de naturalesa fanàtica. No tinc terme mig (bé, una mica sí que en tinc, però poc), quan alguna cosa m’agrada, m’apassiona... i parlo amb la mateixa emoció del meu Vincent Van Gogh, que del meu Barça i del meu Dickens... no sé dissimular, el que m’agrada, m’agrada moltíssim, i Dickens ha estat el meu millor descobriment literari dels darrers anys. Jo el recomanaria a tothom, però entenc que a vegades cal esperar a que les coses vinguin de gust ;-)


    RITS.- Jane Austen!! No he llegit res d’ella però la tinc pendent i ho vull fer! Miraré de posar-ho remei aquest any 2012... necessitaré ajut de la biblioteca, és clar, però jo llegiré alguna cosa d’ella. Alguna recomanació especial? :-)
    Quina pel•li has vist de Grans Esperances? La del Cuaron amb la Gwyneth Paltrow i tal? Ufff... vaig veure un trailer a YouTube i no té res a veure amb el llibre, mare meva, res a veure amb Dickens. O sigui que, per aquesta banda, NO estàs disculpada de llegir-lo hehehe
    Ara bé, com entenc que l’entorn de la Revolució Francesa a tu et resultaria molt interessant, sí que et permeto que comencis per aquest... però és una excepció especial que només faig amb tu, eh? :-DD
    I quan puguis, llegeix Grandes Esperanzas de veritat, perquè el que fa Cuaron és un crim, que em fa molta ràbia, com quan em vaig posar a veure adaptacions del Frankenstein de Mary Shelley, quina ràbia em fan aquests directors irrespectuosos!
    Ja saps, tens permís!! :-DD

    ResponElimina
  11. Hola Assumpta, no he llegit Dickens, si no comptem les revistes de Joyas literarias, on hi havia algunes adaptacions de les seves novel•les. No el tinc com a pendent, però m’estic rumiant si posar alguna novel•la a la llista.

    Ara llegeixo “La novel•la de Dickens” de la Neus Canyelles i si la trobes l’has de llegir. La seva protagonista te atacs de migranya, com jo , en els atacs es troba amb en Dickens i parlen del llibre “Grans esperances” ... no et dic res més :D
    És un bon llibre, es llegeix ràpid, i el personatge actual, la Blanca, té tots els trets dels personatges “desgraciats” d’en Dickens.

    ResponElimina
  12. Jo he llegit poc Dickens, molt poquet: Oliver Twist

    A veure si l'any que ve, en llegeixo algun més!

    ResponElimina
  13. Ostres, que se n'ha fet d'en Ma-Poc?? Estava bé el blog, però està desaparegut en combat. Com d'altres, ara he penat en l'Olguen Dalmasas. Ai, ja tenim memòria històrica blogaire, és preocupant...

    D'acord, d'acord, de vegades és difícil voler explicar molt bé un llibre sense revelar res vital de l'argument. Ens haurem d'aguantar amb les pistes que ens dónes. Però si algun dia em decideixo a llegir l'autor, segur que et faig cas amb la recomanació.

    ResponElimina
  14. prenc nota, com a llibre que NO l'acabaré llegint en breu (propers 10 anys)

    ResponElimina
  15. Ei, Assumpta! Què bé que facis aquesta ressenya. Des que vaig sentir-te parlar de Dickens no sé on (al Llibres i punt! o a cal MBosch?) que tinc al cap llegir alguna cosa seva. Ma mare sempre m'havia parlat bé d'Història de dues ciutats, però si dius que més val començar per Grandes Esperanzas, doncs et faré cas. Serà qüestió que el trobi per a l'ebook...!

    Au doncs, Bon Any Nou, si no ens "veiem" més per aquí!! ;)

    ResponElimina
  16. La que dius la vaig veure, xò el clàssic és aquest:

    http://youtu.be/6-MSMMJCCYQ

    ResponElimina
  17. QUADERN DE MOTS.- Em fa gràcia perquè jo no vaig llegir res de Dickens fins fa tres anys!! Abans em passava com a tu, que és súper conegut per les mil versions del conte de Mr. Scrooge, fins i tot en dibuixos, amb animalets... hehehe... sèries d'Oliver Twist o David Copperfield... però quan em vaig decidir a llegir-lo de veritat ja em vaig quedar fascinada!
    Uaaaau!! Aquest llibre que em dius pot ser molt interessant! Miraré si el puc treure de la Biblioteca :-))


    CARME.- Llegeix Grans Esperances, si us plau!! A més, que tu, si vols, el pots llegir en català, que tu no em fas patir amb la traducció d'en Carner, tu pots gaudir-ne perquè tens un vocabulari català molt maco i molt ampli :-))
    És que m'encantaria conèixer la teva opinió!! Només d'imaginar-m'ho ja em fa il·lusió ;-))


    XEXU.- I d'en JERONI MALEUFF? Te'n recordes? "L'home que no sabia riure"... i tots aquells personatges fruit de la seva imaginació. Era boníssim!!
    A mi el blog d'en MA-POC m'agradava molt també... Sap greu quan marxen blogaires així... Ostres, sembla que siguem un parell de vellets a l'asil dels blogaires :-DD
    Sí, el llibre té una trama claríssima i un final que... ufff... a mi em va emocionar.
    Val, si un dia et decideixes, ho proves amb Grandes Esperanzas... tu que pots llegir Murakami i seguir endavant quan plouen peixos i parlen els gats, m'agradaria molt conèixer la teva opinió d'aquesta novel·la... però, de veritat, no vull influir-te gens ni mica, no. Que em sabria moltíssim greu que, perquè calli d'una vegada amb l'autor, el llegissis de mala gana i no t'agradés... Tot arribarà :-)


    PONS007.- T'espero d'aquí onze anys, en aquest mateix post, per comentar el llibre! :-))


    YÁIZA.- Potser va ser a ca l'MBOSCH, perquè allí en vàrem parlar un munt, en canvi al Llibres i punt! no recordo haver-ne parlat :-)
    Deixa ja aquest que tens actualment del Tommy i la Tuppence Beresford, que no t'agrada, i busca't un Dickens!! :-DD
    Molt bon any per a tu també, guapíssima!!


    RITS.- Siiiii!! He vist fragments d'aquesta que tu dius i em sembla força fidel ;-)
    (La de Cuaron és... puags... no té res a veure, és que és una pel·lícula diferent. Quin home!! si es vol inventar un guió, que no digui que allò és Dickens)
    Val doncs, estàs dispensada (de moment) de llegir Grans esperances, pots començar per Una història de dues ciutats... i espero de tot cor que t'agradi!! :-))

    ResponElimina
  18. Compartim el gust per en Dickens. De fet, has estat tu la que m'ha fet agafar un nou i fort interès per ell i la seva obra. Aquest que comentes, com ja saps el vaig llegir després de tu. Un gran llibre, sens dubte, encara que és possible que hi hagi una altra edició i traducció que encara el faci millor. Visca en Charles! :)

    ResponElimina
  19. UAAAAAAAU! Quines ganes de començar-lo m'has fet venir!! Aplaudiments per aquesta senyora ressenya. Em quedo amb: "El seu sentit de l’humor, la seva capacitat crítica, la seva imaginació, la seva meravellosa forma de conduir els seus personatges i de fer-nos entrar en la història. Tot això és Dickens." Ja saps que només n'he llegit un llibre (bé, un i quart [Conte de Nadal]) però estic 100% d'acord amb l'afirmació.

    L'únic problema que veig és aconseguir-lo en català. Aviam si amb aquest bicentenari es reedita el llibre. Jo creuo els dits.

    I sobre el fet que sigui una novel·la històrica, em crida molt l'atenció. Que t'expliquin LA història des de dins però amb personatges de ficció i des d'un punt de vista històric molt proper (ja ho dius tu, entre el naixement de Dickens i la presa de la Bastilla només havien passat vint anys i escaig) em crida molt l'atenció. Ja tinc ganes de llegir com es porten els Defarge, la Lucie, el sr. Lorry i companyia.

    Ah, també m'ha fet gràcia trobar-me a la ressenya.

    ResponElimina
  20. JOSEP LLUÍS.- Sí que és cert que ara casa nostra està essent envaïda gens subtilment de volums i més volums de Dickens, ja que no demano gairebé altre cosa per aniversari, Reis... :-)) però és de justícia reconèixer que, si jo vaig poder llegir el primer, és perquè aquí tu ja tenies Grans Esperances, David Copperfield...
    No hi hauria cosa que em fes més feliç -literàriament parlant- que ara, pel segon centenari, sortissin noves i bones traduccions en català! Però, si et sóc sincera, no tinc massa confiança que així sigui... No sé, esperem :-))


    MBOSCH.- Holaaa!! Què bé que hagis vist la ressenya! ;-))
    Si no fos perquè te la vaig prometre no l'hagués fet, doncs no sabia com redactar-ho per no dir massa cosa de l'argument i, al mateix temps, veure si engrescava algú a llegir-lo... Però el teu entusiasme ho supera tot i crec que has pogut veure entre línies que aquí hi ha una fantàstica història! :-))
    Jo el vaig llegir en català però era de la biblioteca i l'he hagut de tornar (sniff) però ara l'he encarregat a l'Abacus per tenir-lo... clar que és en castellà, però com és de Debols!llo i surt mooooolt bé de preu, si d'aquí un temps surt una nova edició en català no descarto... ehem... tenir-la també (això és un vici terrible... ja faig llistes per Sant Jordi, pel sant, per tot!!) :-DD
    Per cert, a tu que t'agrada CARNER... Per què no demanes "Els Papers pòstums del Club Pickwick?" Va ser el primer llibre de Dickens i la traducció catalana és de Carner. Jo avui mateix l'he començat en castellà però, igual que t'he dit amb l'altre, tampoc descarto llegir-lo en català... Ostres, com m'agradaria llegir-los en anglès!! Un dia tu ho faràs, n'estic segura! :-))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!