dimecres, 31 de desembre del 2014

Lectures 2014

Doncs va, sense més preliminars, senyores i senyors, anuncio que... he llegit més llibres que l'any passat! (M'acabo de sorprendre quan ho he vist, però és cert) Si algú no em creu, ho pot comprovar tot dirigint-se AQUÍ.

I ara anem a per la misèria d'enguany:

1.- Les aventures d’en Huckleberry Finn, de Mark Twain.
2.- En defensa propia, de Mary Higgins Clark.
3.- Contraban i altres narracions, de Josep Pla.
4.- El tercer hombre, de Graham Greene
5.- Caminaré sola, de Mary Higgins Clark
6.- Els millors contes de Pere Calders, de Pere Calders
7.- La volta al món en vuitanta dies, de Jules Verne
8.- No llores más, my lady, de Mary Higgins Clark
9.- La dama de blanco, de Wilkie Collins
10.- Bessones vestides de blau, de Mary Higgins Clark
11.- Los propios dioses, d’Isaac Assimov
12.- Records d’una altre vida, de Mary Higgins Clark
13.- Les claus de vidre, de Jaume Fuster
14.- Fils de vidre, de Marta Sempere
15.- Memòries d’un cirurgià, Moisès Broggi

NOTES i COMENTARIS:

- Títols en color vermell: Llibres escrits en català o traduïts a la llengua catalana.
- Títols en color blau: Llibres escrits en castellà o traduïts a la llengua castellana.
- Autors masculins en color verd.
- Autores femenines en color salmó.


diumenge, 28 de desembre del 2014

Propòsit pel 2015

Mare meva!! Heu vist això?


Una mica patètic, no?

Sí, una mica patètic. Al menys a mi no m'agrada gens. I, per tant, declaro que em proposo millorar -i molt!- aquests números en el 2015. On s'és vist això? A veure si encara vindrà en Víctor Pàmies a dir-me que tinc el blog inactiu i que ell ja s'ho veia a venir que aquest moment arribaria (Ei, Víctor, és broma, eh? hehehe)

I com això és el meu Súper Blog Gran, no s'hi val a publicar i que això surti així, amb mida "caqueta de post miniaturitzat", per tant, afegiré unes llanes:


Oi que són xules? Són un dels meus regals d'aniversari, que va ser fa poc. Feia segles que no em teixia un jersei així, d'aquests gruixudots, clàssic a més no poder, així:


Au, ja està, ara sí que ja es pot donar per acabat :-D

Noooo, el jersei no es pot donar per acabat, si tot just porto un pam! El post és el que es dóna per acabat.

divendres, 26 de desembre del 2014

La solució al Joc

Doncs, bona gent, no m'ha durat ni tres pistes! Hauré de pensar una altre cosa... De moment, aquí us deixo les fotos que tenia preparades com a pistes súper fàcils per si la cosa no sortia. En XEXU i en McABEU no les han necessitat i, després de dir-ho ells, la MIREIA també ha sabut localitzar al personatge en els vídeos. Sou uns cracks!

El personatge sorpresa és un gran economista i polític català, un d'aquells que et fa pensar que no tots son corruptes i que n'hi ha molts que treballen. Un dels eurodiputats més pencaires del Parlament Europeu. Sí, amics i amigues, estic parlant del meu admirat RAMON TREMOSA!!



La coral Vivace és una de les tres que té el Cercle Catòlic de Gràcia. Les altres dos són: La coral infantil Picarols i la de noies Cantabile, que va quedar en segon lloc a la segona edició d'Oh, happy day de TV3.

A mi, com m'encanta la música, tot tipus de música, he seguit aquest programa (tot i no estar d'acord moltes vegades amb el jurat) i m'agrada que el meu país, Catalunya, sigui un lloc on tantes i tantes corals tenen la seva existència.

Juguem?

Sóc perfectament conscient que aquests dies poca gent apareixerà per la catosfera. Probablement l'afluència no es normalitzarà fins passat Reis... però resulta que abans, buscant "una cosa", m'he trobat amb una "altre cosa" i... tot i que, de fet, ha estat en Josep Lluís qui se n'ha adonat, que té una "vista de linx" (hehe)... Ai, que m'embolico i no entendreu res!

Bé, que hem trobat una cosa... i trobar "el que hem trobat" m'ha fet gràcia perquè no ho sabia però tampoc ha estat una sorpresa perquè, lligant caps amb altres coses que sabia (arran de seguir comentaris de diferents tuitaires al programa Oh, Happy day! de TV3) tot m'ha quadrat.

En definitiva...

He trobat uns vídeos d'una coral catalana, del Cercle Catòlic de Gràcia, en la qual canta un "personatge conegut". Es tracta de que mireu els DOS vídeos que us posaré a veure si trobeu aquesta persona entre els cantaires. Més o menys dues vegades al dia entraré a mirar els comentaris i podré donar una pista, ja sigui sobre el personatge en sí (completament a part del vídeo) o, en relació amb la gravació (per exemple: "entre el minut X:XX i el X:YZ hi ha uns instants en que la part de la coral on és se la veu més d'aprop") o posar un altre vídeo d'una altre cançó on també surti...

Així doncs, la pregunta és:

Quina persona coneguda podem veure cantant en aquests dos vídeos?

Aquí, on tots (dones i homes) van disfressats de monja, potser costarà de trobar... però hi és!! i el vídeo està molt, molt bé i, si sabéssiu a qui busquem, segur que també identificaríeu ràpidament on és :-)


I aquí els tenim amb un súper mega clàssic del rock!, el "Rock around the clock"


Au, a pensar!!

1a. PISTA (26 de desembre a les 0:03): Tot i que no és una persona gaire alta, no està a primera fila.

2a. PISTA (26 de desembre a les 9:30): Al segon vídeo, els components del cor porten un "complement" (una flor elles i uns tirants ells) hi ha qui porta el complement vermell i qui el porta blau i qui el porta blanc. El nostre personatge el porta vermell. Propera pista entre la 1 i les 2 de la tarda.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A "XEXU i McABEU"

dijous, 25 de desembre del 2014

Jesús és nat! Molt bon Nadal a tothom!!




Amb aquest post nadalenc, aprofito per participar al Joc de Microrelats de la Jomateixa:

“Com no estava acostumat al cava, en Dani es va quedar adormit com un tronc i no es va adonar que ja treien els torrons. Quan es va despertar es va posar a la recerca del temps perdut... Va ser inútil: els infants no n'havien deixat ni una engruna!”

dimecres, 10 de desembre del 2014

Anuncis de joguines

S'apropa Nadal i, amb per tant, creixen els anuncis de colònies (amb accent francès la majoria) i de joguines. Bé, és normal. Suposo que a tots ens fa gràcia rebre algun obsequi, ja sigui pel Tió o per Reis. Ens queixem del materialisme però, qui més qui menys, fa les seves despeses.

Ara bé. Tot té un límit. Una cosa és celebrar amb il·lusió els Reis amb els nens (o amb grans, que també hi tenim dret!) i una ben diferent, crear petits monstres maleducats que els importa un rave què demanaran (de fet, molts tenen de tot) tan sols saben que volen "moltes coses". Aquí és quan tot això em comença a empipar.

I, en aquesta onda està l'anunci de joguines més estúpid que he vist en la meva ja llarga vida. És de Toys'r us (per cert, mentre intentava escriure el nom aquest m'acabo d'adonar que té un significat: Toys are us: "Les joguines som nosaltres". Curiós) Bé, sigui com sigui, l'anunci és horrible. Aquí us el deixo:


Els nens demanen joguines a crits. Millor dit, les exigeixen, fins i tot amb megàfon. Quines joguines? ah, això no importa, només saben que en volen MÉS que el veí. Fastigós.

Per contra, tot i que no és un anunci per petits, ja que es tracta de vendre un iPhone i que et facis soci (o com es digui) de "Fusión, Movistar", aquest altre anunci em sembla deliciós. El petitó vol "una cosa"... el problema és entendre què és el que està demanant doncs encara no parla bé. El trobo molt divertit i el final... sorprenent :-)


Un altre dia us parlaré d'un altre anunci que no m'agrada gens... i és que, a vegades, crec que molts publicistes no s'adonen que les frases que posen no tenen sentit, o que poden resultar antipàtiques, absurdes...

diumenge, 7 de desembre del 2014

"Martells" (Relats Conjunts)

- Ho pregunto per darrera vegada. Si ningú em diu la veritat, ja sabeu com les arreglo jo aquestes coses.

(Silenci)

La dona, d’uns cinquanta anys, està seriosa però no crida. Parla poc a poc, marcant bé cada paraula. Fa una petita pausa. Mira al seu voltant i continua parlant:
- Així doncs, qui ha fet la pintada a la porta de la Sala de Professors?

(Més silenci)

Els adolescents, alguns drets, altres asseguts a les cadires o recolzats a les taules, tenen el cap cot. La raó més probable no és que estiguin molt penedits sinó que coneixen la Magda, la seva tutora des de fa dos anys, i creuen que sap llegir-los el pensament, per tant, és molt millor que les seves mirades no es creuin.

- Ningú en sap res? D’acord, doncs. Càstig “dels meus”, col·lectiu. Si ningú és prou valent com per parlar, en faig responsable a tot el grup.

(Lleugers moviments entre els alumnes, però ningú obre la boca)

- Ja podeu seure, ja... A veure... –obre un llibre, comença a mirar, tira fulles endavant, enrere... somriu- Ja ho tinc!

(expectació)

La professora obre el llibre per la pàgina que ha triat, l’aixeca i mostra la imatge als alumnes.


- Què és això? No es veu bé... –per fi un dels nanos ha obert la boca.
- No patiu, ara passo taula per taula i us ho ensenyo –respon la Magda.

El llibre obert mostra una foto raríssima d’una sèrie de martells amb el mànec vermell i negre, posats com en una mena de formació militar. Es veu que es tracta d’una imatge de la pel•lícula The Wall de Gerald Scarfe.

- Au, per demà tots una redacció d’entre quatre-centes i cinc-centes paraules inspirada en aquesta foto. I, com ja sabeu, la nota comptarà per l’avaluació, és clar.

El silenci ha desaparegut totalment. Ara es senten queixes i protestes. La delegada del grup s’aixeca i pren la paraula:

- Magda, de veritat, aquesta vegada és molt difícil. A mi aquesta imatge no em diu res. És un càstig molt...

- Ja sabeu com va això. Si cada vegada que un de vosaltres fa una bretolada el grup el protegeix i no se’n pot treure l’aigua clara, el càstig és comunitari...

- Però aquesta imatge és...

Del fons de la classe en Martí Valls s’aixeca i diu:

- Magda, vaig ser jo... Estava enfadat perquè ens havíeu posat tres exàmens el mateix dia... Però està fet amb retolador de velleda... ho puc netejar. Amb una mica d’alcohol marxa... de veritat. –s’atura un moment, respira i afegeix- Ho sento. Em vaig equivocar. No tornarà a passar... però, si us plau, aixeca’ns aquest càstig, perquè... sobre aquesta imatge, no hi ha qui escrigui dues línies mitjanament decents.

- D’acord. Ves a secretaria, que et donin un drap i alcohol i ja ho pots deixar ben net. Si marxa, ho deixem així. Si no marxa ja veurem com ho arreglem.

(Sospirs generals)


Escrit seguint la proposta de RELATS CONJUNTS