dijous, 28 d’abril del 2016

Els llibres de Sant Jordi

Aquest any Sant Jordi ha deixat tres llibres a casa. Curiosament, en Josep Lluís tenia clar el que volia des d'un bon principi i jo també tenia unes opcions ja pensades. Aquests han estat els triats:


PETER PAN, de James Matthew Barrie, escrita el 1904.- Aquest és un dels llibres que llegirem en MAC i jo al nostre "blog de llibres". Darrerament ens hem aficionat bastant a llegir en versió íntegra llibres clàssics que han estat adaptats un munt de vegades per a infants, resumint-los, extractant-los, etc., i dels que també es poden veure diferents versions cinematogràfiques. El resultat és que estem descobrint obres que s'assemblen ben poc al que coneixíem o que, encara que s'hi assemblin, tenen un missatge bastant més profund. Aquest és el cas de d'ELS VIATGES DE GULLIVER, un llibre que us recomanaria a tots perquè, tot i estar escrit fa tres-cents anys, és d'una actualitat que gairebé espanta.
Aquesta vegada l'elegit ha estat PETER PAN. En MAC em va parlar d'una traducció al català de Maria Antònia Oliver i, sortosament, el vàrem trobar i a un preu força assequible.

LA VIDA A LA MENUDA, de Miquel Pairolí.- A en Josep Lluís en general li agraden més els llibres de no ficció (cosa que no vol dir que no gaudeixi amb una bona novel·la dickensiana!) però sempre tira més a mira biografies, diaris, etc. Miquel Pairolí és un autor gironí que va néixer el 9 de desembre de 1955 i va morir el 6 de juliol de 2011 i resulta que el President Puigdemont el va citar en el seu discurs d'investidura. Això va moure la curiositat de molta gent que varen tenir interès per llegir-lo i això mateix és el que li va passar a en Josep Lluís.
Fa un parell de dies a la secció d'Opinió d'El Periódico, Josep Maria Fonalleras dedicava el seu article a Pairolí tot dient que, fins i tot encara que no arribés a una gran popularitat, l'obra era "Una petita joia que estarà, segur, a la història de la literatura catalana".

ON T'AMAGUES?, de Mary Higgins Clark.- Aquest és un que segurament llegirem tots dos. Qui el va triar vaig ser jo, però ja sé que quan en Josep Lluís "es queda sense llibre", va molt bé poder-li oferir un d'aquests de policies, detectius, advocats, persones desaparegudes, etc. per llegir quelcom més lleuger entre obres més serioses. Com que és una edició de butxaca també estava a un preu econòmic, clar

Espero que ens proporcionin uns magnífics moments!

dilluns, 25 d’abril del 2016

Relats conjunts: "Jove decadent"

Ramon Casas, 1899, Jove decadent

SENYORA FELISA.- Mare meva, mare mevaaaa!

NOIA.- ...aaah... aaaahh...

SENYOR JAUME.- Pobra noia!

NOIA.- mmmmnnnh... aaah... aaajuu... ajudeeuu...

Tots els reunits al saló de la família Coll Clot miren alternativament al sostre i a la noia que ha comparegut, repentinament, davant seu. El jove Cisco, tot decidit, s’apropa a la noia però una veu l’atura de cop.

SENYOR ANICET.- Nooooo, no, no, que ningú la toqui! Deixeu-la tal com està! Per la tele sempre ho diuen!!

SENYORA DOLORS.- No et moguis, maca... tranquil·la, ja hem avisat una ambulància.

NOIA.- aaaaah... mmmmm... uuuuggghh

MARIONA.- Mira que feia temps que ho deia món pare! Aquestes escletxes!...

SENYOR JAUME.- Sí, nena, però l’amo no s’ha volgut gastar ni un cèntim!

SENYORA FELISA.- Pobreta! S’hagués pogut matar... Encara ha tingut prou sort d’anar a parar damunt la chaise longue... Què porta a la mà?

MARIONA.- Un llibre. Deuria estar llegint, pobreta... li agafo?

NOIA.- aaaahhh... fffff...

SENYOR ANICET.- Suposo que l’asseguradora pagarà l’arreglo d’aquest forat, Jaume...

SENYORA FELISA.- No, no, Mariona, millor no toquis res.

SENYORA DOLORS.- Nicetu, home, ara el més important és que aquesta noia es recuperi.

NOIA.- Mmmmmmmm... aaaahh... aaaiii...

Niiiiiiiiiiiiiiinoooooooooooooo ninooooooooooo ninoooooooooooooo

Quan arriben els de l’ambulància, la família Coll Clot explica que aquella noia és la veïna de dalt i que s'ha sentit un soroll molt fort...

Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS

diumenge, 10 d’abril del 2016

Delicate Spring


Mireu quina cucada de Mini àlbum d'Scrapbooking que he fet jo soleta!!


Bé... de fet, soleta del tot no l'he fet. He tingut ajuda. Una ajuda a través d'Internet. I és que em vaig apuntar a un curset en línia de la coneguda "scrapera" catalana, Elena Roche (alguns potser la vareu veure fa unes setmanes al programa "Ja t'ho faràs", de TV3) i l'experiència m'ha encantat!


Per un preu molt econòmic (5 Eurs) es té accés a una sèrie de vídeos explicatius, amb tota mena de detalls, més el text i fotos en pdf. A més, com és interactiu, cada dia pots deixar els teus dubtes o fer preguntes sobre el projecte i la profe les contesta. Està molt bé.


El que més gràcia em feia d'aquest àlbum, és un desplegable molt curiós que té "al final" (i que podeu veure a la foto d'aqui dalt). Estava tan segura que això per mi seria dificilíssim que em vaig confiar en les parts més fàcils i em vaig equivocar dues vegades en coses absolutament "ximples".

Per cert, vaig dubtar bastant en els papers decorats, però finalment vaig posar uns fulls solts que havia comprat de la col·lecció Isabella, de la casa Sra. Granger, dissenyats per Marisa Bernal i trobo que hi queden genial


Per cert, de fet, l'àlbum no està acabat del tot. Falta una decoració per la coberta, però resulta que el paper que hi vull posar no el tinc (i està exhaurit) i he preferit deixar-ho així (que ja es veu bonic) i ja l'acabaré del tot quan pugui comprar cartolines noves.

L'estructura la vàrem fer amb quatre papers de colors de la Col·lecció "Los básicos de Elena" (de la pròpia Elena Roche) i aquí és on jo em vaig carregar dos papers de la manera més tonta.


Dues tires havien de fer 30 cm. Com el paper d'Scrap fa 30,5 x 30,5, s'havia de tallar 0,5 cm. a cada tira... I jo ho vaig fer dues vegades!! (o sigui, que em va quedar de 29,5 i, per tant, per mig centímetre de no res, no em servia). Aquí, la prova del delicte:



L'altre errada va ser amb les cobertes. Havia de fer unes marques a 10 cm. i a 10,5 cm. però no ho vaig mirar i ho vaig fer "de memòria" i la meva memòria "recordava" que les tapes anaven partides per la meitat, o sigui 15 cm i 15,5 cm. Un altre paper inutilitzat (de moment, clar, que això no es tira!! que aquestes tapes les penso fer servir per alguna cosa, tan xules que són :-)


Aquí l'estructura muntada amb els papers de colors sobre els quals es posen els papers decorats i els de la base fan el "marc" a els altres.


Au, vídeo i tot, qualitat "marca de la casa a altes hores de la matinada" :-))

Bona nit a tothom! ;-)


dimarts, 5 d’abril del 2016

Post dedicat a la CARME i fet gràcies a "Les Antònies"

Tothom que faci una mica que llegeixi els meus comentaris a ca la CARME ROSANAS sabrà que sóc una fan dels seus dibuixos. Ja pot anar canviant de tècnica que a mi sempre m'agraden. Des de que li vaig veure el primer Paint, a que va començar amb les aquarel·les, a fer dibuixos en grisos, en negres, composicions amb munts de paraules plenes o envoltades de doodles, o uns quadradets moníssims...

Fa uns dies, al blog de LES ANTÒNIES, que és un espai de manualitats molt creatiu, on igual et fan un coixí de patchwork que et munten un mini-àlbum d'Scrap, van anunciar l'arribada de la primavera amb un dibuix que em va encantar (adoro aquestes barreges de flors, doodles, paraules)


i ens proposaven pintar-lo!

Immediatament vaig pensar en els Quadradets de la CARME i en la de vegades que ella em diu que m'animi a pintar si m'agrada. Així que em vaig imprimir el dibuix i vaig posar "mans a l'obra"... Els primers resultats els anava publicant a l'INSTAGRAM perquè em vaig endur tota la paradeta a la Cafeteria (per l'abans i el després del futbol) i així Les Antònies ho podien anar veient.


Aquestes són dues de les quatre capses de retoladors que vaig fer servir per pintar el dibuix. Són les que més vaig utilitzar. Fa anys que els tinc i no s'assequen. Una d'elles deu tenir uns quinze anys ben bé i l'altre uns deu :-)


A mida que avançava anava fent fotos, però va acabar el dia i, malgrat les hores dedicades, no l'havia acabat. Finalment, uns dies després ho vaig aconseguir!! Així que, tal com vaig pensar des del començament, aquí està tot el dibuixet pintat i dedicat a la CARME, tot i donant les gràcies a les ANTÒNIES per animar sempre el món de la xarxa amb els seus reptes, propostes, tutorials...