dimarts, 31 de juliol del 2012

Post 22.- Enigma 440.- Rètol vermell.- Proves aconseguides!... Mic, mic!!

El passat dia 11 d’aquest mes que avui s’acaba (ja falta menys per la tardor!!) en McAbeu, al seu blog, ens va proposar un enigma qualificat de matemàtic i difícil. Concretament aquest:



En aquest cas, a part de no tenir ni la menor idea de com resoldre el problema, he de dir que, fins i tot quan es va donar la resposta, em costava de creure.

El problema vol demostrar que si tenim una circumferència de radi “el que sigui” (per exemple, 3 metres) i el seu perímetre fa “tant”... si anem augmentant el radi de forma constant (per exemple, cada vegada un metre), o sigui, després fem una circumferència de 4 metres de radi, una de 5 metres de radi, una de 6 metres de radi, una de 7 metres de radi, etc. la diferència de perímetre entre la de 3 metres i la de 4 serà la mateixa que entre la de 4 i la de 5 i la mateixa que entre la de 5 i la de 6, etc.

A mi, tot i creure’m la resposta, em resultava inimaginable... Jo creia que la diferència entre el perímetre d’una circumferència de 3m de radi i una de 4m. de radi havia de ser moooooolt més petita que la diferència entre el perímetre d’una circumferència de 1.000 metres de radi i una de 1.001 metres de radi... i no diguem ja si entràvem en circumferències com la de la Terra o la Lluna, com deia l’enunciat.

Així doncs, vaig demanar “proves”... i en Mac, em va contestar això:




Doncs bé... avui ho he fet... i he de dir que he comprovat que la resposta era correcta!!


He agafat el meu compàs de l’Abacus, un tros de cartolina, els meus regles de les manualitats i una cinta d’uns colors preciosos...


He anat calculant i he fet cinc rodonetes, una de 3 cm. de radi, una de 4 cm., una de 5 cm., una de 6 cm. i una de 7 cm.




Aquí tenim les rodonetes (ui, perdó, les circumferències! Hehe)
Amb la A, 3 cm. de radi.
Amb la B, 4 cm. de radi.
Amb la C, 5 cm. de radi.
Amb la D, 6 cm. de radi.
Amb la E, 7 cm. de radi.


Llavors les he retallat. I algú es preguntarà “Calia retallar-les, Assumpta?”. Doncs no, no calia, però sempre és més fàcil de passar la cinta pel voltant si pots “agafar” la rodoneta. A més, que encara em serviran de plantilla per alguna manualitat. I han quedat així de boniques:


I ha estat en aquest moment en que havia de triar quina cinta fer servir per resseguir la circumferència i m’he decidit per una molt maca. (Per què no fer-ho directament amb una cinta mètrica? Doncs perquè em feia més gràcia fer-ho així. A més que no tinc cap cinta mètrica d’aquest color... Val, d'acord, no hi he pensat!!)


He anat envoltant cada rodoneta i posant una agulla de cap senyalant la mida més exacta que podia.



Tinguem en compte que tot això “fet a mà” pot fallar mil·límetre amunt o avall, així doncs inexactituds mínimes no són significatives. El que jo pensava era que la diferència de perímetre entre la circumferència de 6 cm. de radi i la de 7 cm. de radi seria, com a mínim, el triple que la diferència de perímetre entre la de 3 cm. de radi i la de 4 cm. I no!! La diferència ha resultat ser la mateixa en tots els casos!!


- 3 cm. de radi, perímetre 19,0 cm.
- 4 cm. de radi, perímetre 25,2 cm. (+ 6,2 cm. que l’anterior)
- 5 cm. de radi, perímetre 31,5 cm. (+ 6,3 cm. que l’anterior)
- 6 cm. de radi, perímetre 37,8 cm. (+ 6,3 cm. que l’anterior)
- 7 cm. de radi, perímetre 44,0 cm. (+ 6,2 cm. que l’anterior)

Amb això m’he guanyat compartir el rètol vermell amb en JORDI i la CARME (hehehehe)... i he batut el meu rècord de posts en un mes... i m’ho he passat molt bé!! Mic, mic!!

dilluns, 30 de juliol del 2012

Post 21... Molt destructor

Quan vaig fer el càlcul de posts que havia de publicar durant el mes de juliol per contrarestar l’epidèmia “Slow Blog” que afectava greument la catosfera, vaig fer-ho mirant, tan sols, de superar la mitja dels darrers mesos. En canvi, al Petit Blog, em vaig proposar batre el rècord d’entrades global (cosa que ja he fet). Llavors, pensant, he decidit que, com ja no em ve d’aquí, al Blog Gran també podria mirar de batre el rècord (establert un desembre de 2009 amb vint-i-un posts).

Com que em sobra el temps per tot arreu, a vegades m’entretinc mirant vídeos a YouTube. És sorprenent els salts de arribo a fer d’un tema a l’altre. Ahir em vaig trobar una colla de situacions divertides (algunes de les quals, si voleu que us digui la veritat, em semblen preparades). Es tracta de periodistes-destructors (no, no parlo de quan la Rocío Jurado va dir allò de “sois destructores!”) Sinó de catàstrofes materials:

1.-Una reportera, a la platja...

He de dir que ella és una "patosa", però els companys d'estudi són uns insolidaris amb ella, quina gent!!


2.- Un altre dia, potser un micro sense fils, no?...



3.- I, a més, per ajudar el nano a aixecar-se, l'agafa pel coll!!





4.- El més sospitós:


a) Ho fa expressament? Roland Hernández (l'esculptor) és real... Tot i que això de fer figures de gel a ple sol...



b) És el mateix reporter!!


Aquí estaven intentant batre un rècord Guiness de fer la bombolla més gran. No es veu massa clar el que fa, però és evident que s'ho carrega... Fixeu-vos, és el mateix de la figura de gel. Es diu David Nazar... Molta casualitat, no?

Doncs res més. Rècord de posts igualat!! ;-)

dissabte, 28 de juliol del 2012

Què? / Qui?.- Juliol 2012.- Tercer dia de Joc.- I ja tenim guanyadors!

Companys blogaires, bona gent de la catosfera, estimats amics,

Tot indica que aquesta segona imatge ha estat de gran ajut, doncs si bé ahir no ho encertava ningú, amb la nova fotografia tenim deu encertants que són, per ordre en el que ho han anat dient: Tu, jo i l’Otis, McAbeu, Carme, Jpmerch, Salvador Macip, Alba, Jordi, Lluïsa, Pons007 i Yáiza.

Enhorabona a tots ells i ja saben que guanyen un punt!

I, com han dit els encertants, es tractava de la part de l’espiral d’una llibreta i jo buscava que sortís la paraula “llibreta” o “espiral” o les dues. Aquí teniu la foto que ho demostra (en realitat és una de les llibretetes on en Josep Lluís pren notes quan llegeix algun llibre, la tenia damunt la taula i jo vaig pensar que seria una bona “Imatge misteriosa”)



Així doncs la classificació, després d’aquesta jornada, queda així:

SET PUNTS: McABEU
SIS PUNTS: LLUÏSA
CINC PUNTS: YÁIZA
QUATRE PUNTS: JJMIRACLE, JORDI-DE-TOT i XEXU.
TRES PUNTS: CARME i SALVADOR MACIP
DOS PUNTS: ALBA, ELFREELANG, EL PORQUET, MIREIA, PONS007 i JPMERCH
UN PUNT: Ma.VICTÒRIA, PUIGMALET, RITS i TU, JO I L’OTIS


MOLTES GRÀCIES A TOTS PER PARTICIPAR I, FINS EL MES QUE VE!! ;-)

divendres, 27 de juliol del 2012

Què? / Qui?.- Juliol 2012.- Segon dia de Joc.- Pista (imatge) addicional.

Companys blogaires, bona gent de la catosfera, estimats amics,

Em plau MOLT informar-vos que NINGÚ ho ha encertat!! En aquests moments tinc un ampli somriure i és gràcies a tots vosaltres. M’ho he passat genial amb les vostres propostes i, com em passa sempre, puc visualitzar perfectament les idees que aneu aportant, així que, tot el que dieu està “molt ben pensat”... però no és ;-)

Hi ha qui sembla que potser s’hi apropa en el concepte, hi ha qui s’hi apropa en la forma... però no, ningú diu el que és...

Ja he publicat els vostres comentaris d’ahir (us mereixeríeu un premi per ser-hi sempre, de veritat!) i això us servirà de pista per saber “Què és el que no és”...

I, tal com diuen les normes del Joc (posades per mi mateixa), aquí teniu una nova imatge de la mateixa “cosa” a veure si us serveix.


En quant als clauers, estic molt contenta que us agradin ;-) Recordeu que estan a la venda (hehe)

Fins demà a la mateixa hora!!

dijous, 26 de juliol del 2012

Què? / Qui?.- Juliol 2012.- Primer dia de Joc.- Imatge inicial.

El mes de gener vaig començar un nou joc d’endevinar imatges, una barreja de la “Imatge misteriosa” i del “Personatge Misteriós”: Un mes s’haurà d’endevinar un “QUÈ” i al mes següent un “QUI”.

Per fer-ho més emocionant, els “Què” i els “Qui” aniran per parelles de mesos (gener-febrer / març-abril / maig-juny / juliol-agost / setembre-octubre / novembre-desembre) Sis parelles.

Cada encertant d’un Què (imatge) o d’un Qui (personatge), tindrà un punt. Cada persona que encerti un Què i un Qui de la mateixa parella de mesos tindrà un punt extra.

Aquest mes toca encertar un QUÈ (imatge misteriosa), així que recordo les normes:

- El Joc durarà dos dies (com a màxim).
- El primer es presentarà una foto molt ampliada, distorsionada o des d’un angle estrany per veure si es pot endevinar què és.
- Si algú encerta què és el primer dia, el Joc ja s’acaba.
- Si ningú l’encerta, hi haurà un segon dia amb una nova imatge de la mateixa "cosa" per fer-ho una mica més fàcil. En cap cas hi haurà pistes "extra", només imatges.
- El segon dia es publicaran les respostes rebudes el primer dia.
- Es podran donar diverses solucions.
- La resposta ha de ser el més exacta possible. Si hi ha respostes poc concretes jo mateixa interpretaré si s’apropen suficientment o no a la solució "ideal" com per ser considerades correctes.
- Cada encertant tindrà un punt. Hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.
- Mentre duri el Joc els comentaris estaran moderats.

Us animeu a jugar? Si? Doncs us pregunto

Algú sap QUÈ ÉS AIXÒ?




La Classificació, a dia d'avui, està així: (els empats van per ordre alfabètic)

SIS PUNTS: McABEU
CINC PUNTS: LLUÏSA
QUATRE PUNTS: JJMIRACLE, XEXU i YÁIZA
TRES PUNTS: JORDI-DE-TOT
DOS PUNTS: CARME, ELFREELANG, EL PORQUET, MIREIA i SALVADOR MACIP
UN PUNT: ALBA, JPMERCH, Ma.VICTÒRIA, PONS007, PUIGMALET i RITS

:::::::::::::::::

Aquest Joc està patrocinat pels nous clauers “Què? Com?”, darrers dissenys del catàleg del blog-botiga-anti-crisi “Artesania Assumpta: Tot fet a mà”. No deixeu de visitar-lo!!



Bé doncs, fins demà a la mateixa hora!!

dimarts, 24 de juliol del 2012

La nova bata

Fa pràcticament dos anys (el dia 30 de juliol de 2010) vaig fer un post en que presentava les meves “Bates d’estar per casa”, model exclusiu, dissenyat per la meva mare estimada, que me les fa amb tot el seu carinyu i bones mans.

Doncs bé, una d’aquelles, va passar a millor vida (la de la segona foto d'aquell post) i en aquests moments, mentre escric això, porto posada la de la quarta foto.

Clar, com m’havia quedat només amb tres, li vaig dir a la meva mami si me’n faria una altre i em va dir que si. Això va ser fa un parell de mesos (el darrer cap de setmana que vàrem anar a Barcelona). Per la tarda, amb la meva germana, vàrem anar a can Ribes i Casals (Roger de Llúria) i ens va agradar molt un retall de roba a quadrets que valia tres eurus (sí, sí, només tres eurus!!... i és que s’han de mirar sempre els retalls). La veritat és que la roba semblava d’estovalles (siiii, estovalles està bé, com estisores), però... i què, que semblés roba d'estovalles?... un, amb la roba que és seva, fa el que vol, i jo volia una bata... ves, qui em podria prohibir fer unes estovalles amb roba de llençol, o de camisa, o roba texana...?

Doncs això, que la vaig comprar i li vaig dir a la meva marona que em fes una bata i dissabte passat van venir elles dues (mare i germana) a Reus, a passar el dia, i em van portar la bata. Mireu que xula que li ha quedat! Si no fos pel biaix, no es notaria, però la bata té butxaques, eh? és que ella fa coincidir els quadrets de forma mil·limètrica. La roba del biaix i la cremallera, sempre tan ben combinadet tot, la va triar -i pagar hehe- ella.


Anècdota: Va explicar la mare que, quan va anar a la merceria amb un trosset de roba per comprar el biaix i la cremallera, va demanar quins colors tenien que combinessin bé, i la dependenta, tota estranyada li va dir “A unes estovalles vol posar una cremallera?” i ella, amb cara de pòquer va respondre “No és per estovalles, és per una bata”.

Dissabte, quan ens ho comentava, ens partíem de riure i jo li vaig dir “Li havies d’haver contestat: I és clar! Jo sempre poso cremalleres a les estovalles? Vostè no? I si no en posa, com se li aguanten a la taula?”

En fi, amb aquest post, ja he arribat al número 17 que havia d’aconseguir pel mes de juliol i encara em falta una setmana! :-))

Dedicat als Slow Bloggers

Com a mostra de bona voluntat, en aquesta competició-catosfèrico-estiuenca-ves-alguna-cosa-hem-de-fer, el nostre magnífic davanter, Leo Quick Messi (mic, mic!!) us dedica unes imatges en Slow!!

Millor regal que aquest, impossible!!


dilluns, 23 de juliol del 2012

Tothom a prendre Cafecaolat!!

En aquesta “guerra” de somriures i rialles a “cop de teclat” que tenim organitzada a la catosfera, els Slows conviden a orxata ben fresqueta per prendre còmodament tombats en una hamaca i els partidaris de la Fusió han estat repartint uns deliciosos batuts d’orxata amb Nesquick.

Les indirectes preguntant a què convidàvem els Quicks s’han fet sentir des de primera hora del matí. Doncs bé, la Selecció catalana de Quick Blogging convida a tots els seus seguidors a una beguda creada especialment per l’ocasió. Hem inventat el Cafecaolat!!

La prova l’hem fet -com no!- aquesta tarda (la tarda de diumenge) al Viena. El nostre restaurant oficial (com diu clarament el seu lema -en català, evidentment- per menjar Bé, bo i ràpid). La paraula ràpid la inclouen per fer costat als Quickers, perquè, en realitat, t’hi pots passar tres hores (de rellotge), llegint tranquil·lament i ningú et diu res ni et miren malament en absolut ;-)



Com es fa un Cafecaolat?

1.- Ingredients: un cafè, un sobret de sucre, un vas amb glaçons i un Cacaolat.

2.- Preparació
:

- Es posa el sucre al cafè.
- Es remena amb la cullereta.
- S’aboca el cafè al vas amb els glaçons (jo li he demanat a en Josep Lluís que ho fes ell mentre jo feia la foto) i es remena (això seria un típic “cafè amb gel”)
- Es sacseja el Cacaolat, s'obre i s’aboca dins el vas.
- Es remena tot junt.

Està boníssim!! Gust de bombó de cafè molt suau... i ben fresc!!




Nota: Si us prepareu un Cafecaolat (us prometo que és veritat), al Viena us donaran DOBLE RACIÓ de pastes gratuïtes. No us enganyo.
La gent que només demana un cafè, un tallat, un cafè amb gel, un americà, un cafè amb llet, un capuccino... tots aquests tenen TRES pastes de regal (unes mini-ulleres, una pasteta de cabell d’àngel i una de crema). Els que demanen un Cafecaolat tenen el doble de tot, o sigui SIS pastes de regal! Paraula d’honor. A qualsevol Viena de Catalunya (*)




(*) No us enganyo... hehehe una ració de pastes va amb el cafè i glaçons i l’altre amb el Cacaolat!!

diumenge, 22 de juliol del 2012

Darreres notícies!!

Impressionant exclusiva: Sembla ser que, contràriament al que podria semblar, l’equip català d’Slow Blogging està postejant més que mai!! Fins i tot en dissabte!!

Però els Quicks no ens rendim... ràpidament hem estat els primers -no podia ser d’altre forma- en comentar a ca l’Elfri (no us perdeu el seu post i la interessant enquesta que ens proposa, essencial per entendre més bé les dues tendències més actuals “Slows” i “Quicks”)

I aquí deixo dos fantàstic vídeos... Ràpids, però també molt relaxants! :-))



dissabte, 21 de juliol del 2012

Samarretes oficials de la Selecció Catalana de Quick Blogging

En rigorosa primícia, per a tota la catosfera, aquí estan les samarretes oficials de la selecció catalana de Quick Blogging (i, amb això, ja tinc un post nou!!) Ei, ei, que sembla fàcil perquè és curt, però costa, eh? que les samarretes les he fet amb un Word i anar afegint coses i imatges, formes, colors...

divendres, 20 de juliol del 2012

Quick blog

Actualment s’ha posat de moda a la catosfera l’Slow Blog, ilustres blogaires s'hi estan apuntant... Cada vegada són més!! Els seguidors de l'Slow Blog augmenten en progressió geomètrica!! La seva proposta és bloguejar amb un ritme lent i relaxat. Jo, de molt bon rotllo, però amb un clar esperit de contradicció, faig pública la meva intenció de, durant els mesos d’estiu, augmentar el ritme de posts ;-)

En realitat això serà bastant inútil, perquè no ho llegirà gairebé ningú ja que, precisament, tothom estarà practicant l'Slow blog o de vacances... però bé, jo ho faré i, només de pensar-ho, em fa gràcia (al menys tindré un objectiu!)

He vist que el meu blog de gener a juny va tenir 80 posts. Si dividim 80 entre 6 (a veureeee, una calculadoreeeea, si us plau!) dóna una mitjana de 13,3 posts per mes. Doncs bé, els mesos de juliol, agost i setembre postejaré, com a mínim 16 entrades... a més les faré en dies desèrtics com poden ser diumenges... i, el que hagi de passar, passarà.

Aquestes són les mascotes dels “Quick bloggers”: El “correcamins” i “Speedy Gonzales”:



Tenim un ball especial, el Quickstep, que m’agrada molt...



Habilitats curioses com aquesta... amb campionats mundials i tot...



I el millor futbolista del món, el més ràpid!! El gran Lionel Messi!!


Amunt Quick blogging!! :-))

dijous, 19 de juliol del 2012

"El misterio de la guía de ferrocarriles", d'Agatha Christie


Autora: Agatha Christie
Editorial: Molino. Selecciones de Biblioteca Oro.
Títol original, idioma, any: The A.B.C. murders, anglès, 1935,1936.
Traductor al castellà: José Mallorquí Figuerola
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 223


De tant en tant m’agrada rellegir algun dels llibres d’Agatha Christie. Els tinc tots, en aquella antiga i entranyable col·lecció d’Editorial Molino; comprats per mi mateixa o rebuts com a regal al llarg dels anys.

Tinc els meus preferits, que trobo genials i que conec força bé (aquest estiu em llegiré l’Assassinat de Roger Ackroyd en anglès hehe em fa il·lusió, serà el primer llibre que llegiré en llengua shakespeariana, a part dels “adaptats” per a estudiants, és clar), però n’hi ha d’altres que gairebé no recordo i, quan els agafo, em puc trobar amb dues coses: o que em semblin fluixets (això passa molt poques vegades) o que em resultin interessantíssims i això últim és el que m’ha passat amb “El misterio de la guía de ferrocarriles”.

Aquest és el típic llibre on tenim investigació de principi a fi: Poirot i el seu amic el capità Hastings i, a més, la policia de diverses poblacions. Deixant a part les típiques errades tipogràfiques de la col·lecció (aquest és un dels volums en que menys n’he trobat, per cert), he passat unes tardes molt interessants amb aquesta història.

El llibre és mogudet des del començament: Hèrcules Poirot rep una carta signada per un tal A.B.C. en el que l’avisa que el dia 21 d’aquell mes (juny) alguna cosa passarà a la localitat d’Andover i el repta a resoldre el cas que li presenta.

Arriba el dia 21 i a Andover troben assassinada una senyora gran que té un petit estanc, la Sra. Asher, persona apreciada per tothom. Al taulell de l’estanc hi ha una Guia de Ferrocarrils de la marca A.B.C. oberta per la pàgina on surt Andover.


Al cap d’uns dies arriba una nova carta, també signada per A.B.C., en que l’avisa que el 25 de juliol tornarà a actuar a Bexhill-on-Sea i, efectivament, el dia mencionat mor una noia, el cognom de la qual comença per “B” a la citada localitat i, de nou, al costat del cos, es troba una Guia de Ferrocarrils de la marca A.B.C. senyalant, aquesta vegada, la plana corresponent a Bexhill-on-Sea.


Què està passant? Ens trobem amb un boig que tria les seves víctimes per l’ordre alfabètic del lloc on viuen l i del seu cognom? Per què hi deixa la Guía de Ferrocarrils al costat? Per cridar l’atenció sobre l’ordre a, b, c...? Tenen alguna relació les víctimes entre elles? Què hi diu la policia? Hi haurà més morts?... Doncs, per saber tot això, haureu de llegir el llibre... Us el recomano, passareu una estona ben entretinguda amb la imaginació de la gran escriptora britànica.


Les fotos les he retallat del YouTube de la pel·lícula i només agafen fins la part que he explicat, per descomptat.

dimecres, 18 de juliol del 2012

M'encanta aquest anunci!

El trobo molt ben fet, és maquíssim!

Jugant amb la càmera (IV) "Efectes fantasmals"


Bé, jo li dic “efectes fantasmals”... m’agrada, és com si les coses es tornessin mig transparents, perdessin corporeïtat, tot fos moviment... És com fotografiar les energies que ens envolten...

dilluns, 16 de juliol del 2012

Font Miraculosa

Fa gairebé mig any, concretament el 20 de gener, la Fanal Blau, al seu blog, va posar aquesta frase de D. Sam Abrams “Un poema que no s'ha llegit en veu alta és com una partitura musical que no s'ha interpretat.”

Jo, que en tema poesia sóc molt ignorant, em vaig manifestar en desacord amb la frase dient que “... crec que màgia de les paraules hi és exactament igual, tant si es llegeix en veu alta com si es fa interiorment...”

Però, en admetre el meu desconeixement sobre el tema, també vaig considerar la possibilitat d’estar totalment equivocada i, per tant, vaig mirar de llegir alguns poemes en veu alta i, immediatament, em vaig adonar que m’arribaven molt més. De totes formes, jo no en sé de llegir poesia però, com que ho feia per mi i hi posava la millor intenció, doncs ja m’anava bé.

Fa uns dies, en llegir un escrit de la Carme, li vaig comentar que a vegades ho feia en veu alta i em va respondre que li faria molta il·lusió sentir-me llegint un poema seu i jo, que no tinc cap vergonya de res per fer el ximplet i que tant em fa cantar el “Por qué, por qué” de Mourinho, com el “Baúl de los recuerdos” de la Karina, li vaig dir que ja faria una gravació i li regalaria en un post pel seu sant (i el seu sant és avui, dia 16 de juliol)

Ara bé, com això no era per fer riure (eeeei!! de veritat, que NO és per riure, eh? hehe) i volia que no quedés malament, “he patit” una mica més... ho he assajat, he fet proves, he començat i esborrat i ho he gravat quatre vegades senceres fins que n’he trobat una que he considerat acceptable. No sé si vaig massa ràpid o massa poc a poc, o si li dono l’entonació correcta. No tinc ni idea de què pensaria un bon rapsoda (i sé que per la catosfera n’hi ha de molt bons) així que espero que no siguin massa durs amb mi :-)

A més, jo no tinc un bon micro (bé, no tinc micro, ni bo ni dolent) ni cap programa per gravar so, ni res semblant (clar que també seria inútil tenir un programa de so, si no tinc micro) així que tan sols em quedava una opció: La meva amiga, la càmera de fotos!, element indispensable del meu blog!... Així doncs, ho he gravat amb la càmera de la càmera (i valgui la repetició), mentre enfocava la pantalla de l’ordinador, ho he pujat a YouTube i... bé, aquí està!!




MOLTES FELICITATS CARME!!!

divendres, 13 de juliol del 2012

Mosques i dietes (post de divendres per la tarda)

Quan tens un blog-anticrisi d’artesania, moltes vegades mires altres pàgines similars per agafar idees. No es tracta de copiar, perquè això no es fa (al menys jo crec que no s’ha de fer, que plagiar és molt lleig) però sí que pots inspirar-te o pensar en una cosa nova per fer.

Doncs bé, aquí us mostro una cosa que segur que ni faré mai ni em donarà cap idea per res similar... (Ecccs)




I com això quedaria molt curt i no semblaria meu, ara posaré un bon rotllet que no té res a veure, però així aprofito el post:

Ara fa poc més d’un any vaig començar a fer dieta (els meus pobres genolls m’ho reclamaven) i, per obligar-me a seguir-la, vaig posar un “marcador” de pes a la barra lateral. La meva dieta tenia dues parts. A la primera volia perdre set quilos, que em semblaven imprescindibles, segons antigues recomanacions del meu reumatòleg. La segona, ja més “per completar”, i una mica per “presumir”, constava de cinc quilets més. En total, doncs, vaig perdre dotze quilos en mig any. No vaig fer res especial, senzillament: sopar molt poc i no picar entre hores.

Darrerament, això de menjar pa amb mantega per sopar (com els personatges d’en Dickens) m’ha fet recuperar dos quilos... i NO!!! Ara sóc a temps d’aturar-ho!!


Per tant, em poso de nou a dieta. El dimecres passat pesava justament deu quilos menys que quan vaig començar l’any 2011. Però, clar, anunciar tot això per dos quilos no té cap gràcia, així que em proposo perdre’n CINC!! Amb la qual cosa, si ho aconsegueixo, pesaré quinze quilos menys que el juny de l’any passat i em podré posar dos texans que fa moooooolts anys que no m’entren ;-) Dimecres que ve posaré de nou el “marcador”.

dimecres, 11 de juliol del 2012

Lliurament premi "Porra títols Barça"

Diu el refrany català “el que és promès, sigui atès” i també diu que “més val tard que mai” així que, finalment, va arribar el dia en que vaig poder procedir al lliurament del premi al guanyador de la Porra blaugrana proposada en aquest blog el passat 20 d’abril.

El resultat no es va saber fins cinc setmanes després i gairebé un mes i mig és el que ha esperat el pobre JORDI, per poder gaudir d'aquest regal d'incalculable valor. Lloc de trobada? El Viena de la Plaça Prim de Reus, és clar! ;-)

Com va anar tot? No cal que ho expliqui jo, doncs ell mateix en fa una exacta i precisa narració, totalment ajustada a la realitat, com tot el que s’explica al seu blog, i que podeu llegir clicant AQUÍ.

El que jo faré és presentar-vos un “pas a pas” des del moment en que comença a obrir l’embolcall del premi fins que ja ho ha vist tot. Això és un document gràfic que passarà a la història...

En el precís instant en que procedia a desenganxar el primer dels trossets de cinta adhesiva, com una llum va il·luminar les seves mans...








I, de cop, el fulgor de tanta joia va emetre uns raigs de llum tan intensos, que ell va deixar anar una expressió d’admiració...



Absolutament emocionat davant tan preuat tresor, va voler deixar constància, peça per peça de les meravelles que el formaven...














El focus de llum va passar d’aquell prodigiós regal a la seva expressió que ho deia tot... estava vivint un moment absolutament inoblidable!



I la claredat es va escampar per tota la sala!!




L’Alba, que és la simpatia en persona, no es va limitar a mirar les coses, sinó que, en un gest que a mi em va fer molt feliç, immediatament es va treure les arracades que duia posades i les va canviar per les del premi que, per cert, li queden fantàsticament bé!! Gràcies, Alba!! ;-)




I aquí podem veure detalladament el fantàstic tresor guanyat per en Jordi Alba... vull dir, en Jordi i l'Alba (hehe... aquesta broma he de dir que no és idea meva sinó de la Gemma Sara, que la va posar a cal Banyeres)


I bé, si heu arribat fins aquí, segur, segur que esteu pensant “ostres, que xulo li ha quedat això a l’Assumpta”, “com ho haurà fet per trucar les imatges així?”... i jo pregunto... “De veritat penseu que jo sé fer això?”, doncs no, fills meus, no... Tota la part tècnica de les fotos és obra del gran McAbeu que, com és així de bona persona, doncs sempre ajuda a qui li demana... Gràcies, Mac!! :-))

Ja sabeu que la resta de la història, la trobareu a cal Banyeres!!!

PS/ Aquest és el post 750 d'aquest blog.