Bona Pasqua!!

Crist ha ressuscitat! Al·leluia!

Crist ha ressuscitat! Al·leluia!!

Anem a anunciar, a compartir a revelar que és cert: el Senyor és Viu!!

EN: Let us go back to proclaim, to share, to reveal that it is true: the Lord is alive!
PT: Vamos anunciar, partilhar, revelar que é verdade: o Senhor está Vivo!
ES: Vayamos a anunciar, a compartir, a descubrir que es cierto: el Señor está Vivo!
IT: Andiamo ad annunciare, a condividere, a rivelare che è vero: il Signore è Vivo!
FR: Allons annoncer, partager, révéler que c’est vrai : le Seigneur est vivant!
DE: Gehen wir, um zu verkünden, um mitzuteilen und zu offenbaren, dass es wahr ist: Der Herr lebt!

Copiat de l'Instagram del Papa Francesc

Gaudim d'aquest Al·leluia!!

BONA PASQUA A TOTHOM!!!

Dissabte Sant

Silenci, meditació, espera...

Divendres Sant

Text de l'Evangeli (Jn 18,1—19,42):

En aquell temps, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l'altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s'hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. Judes, doncs, s'endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes del temple que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l'hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta: «Qui busqueu?». Li respongueren: «Jesús de Natzaret». Els diu: «Sóc jo». També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. Així que Jesús digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. Jesús tornà a preguntar-los: «Qui busqueu?». Li digueren: «Jesús de Natzaret». Ell respongué: «Ja us he dit que sóc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que aquests se'n vagin». S'havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m'has donat, no n'he perdut ni un de sol». Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava i d'un cop tallà l'orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. Jesús digué a Pere: «Guarda't l'espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m'ha donat?».

Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, i el dugueren primer a casa d'Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d'aquell any. Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Val més que un sol home mori pel poble». Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati de la casa del gran sacerdot. Pere s'havia quedat fora, a la porta. Però l'altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. La criada que feia de portera digué llavors a Pere: «¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'aquest home?». Ell respongué: «No, no ho sóc pas». Com que feia fred, els criats i els guardes del temple havien preparat brases i s'estaven allà, escalfant-se. Pere també s'escalfava amb ells. Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. Jesús li contestà: «Jo he parlat al món obertament. Sempre ensenyava a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d'amagat. Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m'escoltaven quines coses els deia; ells saben el que he dit». Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient: «¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?». Jesús li respongué: «Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?». Llavors Annàs l'envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot. Mentrestant Simó Pere s'estava allà dret, escalfant-se. Li digueren: «¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'Ell?». Ell ho negà: «No, no ho sóc pas». Un dels criats del gran sacerdot, parent d'aquell a qui Pere havia tallat l'orella, li digué: «Però si jo t'he vist a l'hort amb Ell!». Pere tornà a negar-ho, i a l'instant el gall cantà.

Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. Per això Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué: «Quina acusació porteu contra aquest home?». Ells li contestaren: «Si aquest no fos un criminal, no te l'hauríem entregat». Pilat els replicà: «Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d'acord amb la vostra Llei». Els jueus li respongueren: «A nosaltres no ens és permès d'executar ningú». Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir. Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué: «¿Tu ets el rei dels jueus?». Jesús contestà: «¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?». Pilat replicà: «Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?». Jesús contestà: «La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí». Pilat li digué: «Per tant, tu ets rei?». Jesús contestà: «Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu». Li diu Pilat: «I què és la veritat?». Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els digué: «Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?». Ells van contestar cridant: «Aquest, no! Volem Barrabàs». Barrabàs era un bandoler.

Llavors Pilat féu assotar Jesús. Els soldats li van posar al cap una corona d'espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. Se li acostaven i li deien: «Salve, rei dels jueus!». I li pegaven bufetades. Pilat tornà a sortir i els digué: «Ara us el trauré aquí fora, perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar». Llavors sortí Jesús portant la corona d'espines i el mantell de porpra. Pilat els diu: «Aquí teniu l'home!». Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren: «Crucifica'l, crucifica'l!». Pilat els diu: «Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar». Els jueus li contestaren: «Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s'ha volgut fer Fill de Déu». Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús: «D'on ets, tu?». Però Jesús no li tornà contesta. Llavors Pilat li diu: «¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te?». Jesús li respongué: «No tindries cap poder sobre mi si no l'haguessis rebut de dalt. Per això el qui m'ha entregat a tu és culpable d'un pecat més gran». Des d'aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar: «Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar». Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal en el lloc anomenat l'Empedrat, en hebreu Gàbata. Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia. Pilat diu als jueus: «Aquí teniu el vostre rei». Ells cridaren: «Fora, fora, crucifica'l!». Pilat els diu: «¿Al vostre rei, haig de crucificar?». Els grans sacerdots respongueren: «No tenim cap altre rei fora del Cèsar». Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat.


Prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se Ell mateix la creu, va sortir cap a l'indret anomenat “Lloc de la Calavera”, que en hebreu es diu Gòlgota. Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus». Molts dels jueus el van llegir, perquè l'indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Però els grans sacerdots digueren a Pilat: «No hi escriguis: ‘El rei dels jueus’. Posa-hi: ‘Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus’. Pilat contestà: «El que he escrit, ja està escrit». Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d'una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells: «No l'esquincem; sortegem-la a veure a qui toca». S'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «S'han repartit entre ells els meus vestits; s'han jugat als daus la meva roba». Això és el que van fer els soldats. Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: «Dona, aquí tens el teu fill». Després digué al deixeble: «Aquí tens la teva mare». I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.

Després d'això, Jesús, sabent que tot s'havia realitzat, perquè s'acabés de complir l'Escriptura, va dir: «Tinc set». Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d'un manat d'hisop una esponja xopa d'aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: «Tot s'ha complert». Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit.

Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, però un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua. El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de crèdit. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. En efecte, tot això va succeir perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «No li han de trencar cap os». I en un altre lloc l'Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat».

Després d'això, Josep d'Arimatea, que era deixeble de Jesús però d'amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l'autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús. També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. Llavors van prendre el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d'enterrar entre els jueus. Hi havia un hort a l'indret on havien crucificat Jesús, i dintre l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Je

Dijous Sant

Text de l'Evangeli (Jn 13,1-15):

Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l'hora de passar d'aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem. Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida.

Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: «Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?». Jesús li respon: «Ara no entens això que faig; ho entendràs després». Pere li diu: «No em rentaràs els peus mai de la vida!». Jesús li contesta: «Si no et rento, no tindràs part amb mi». Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta'm també les mans i el cap». Jesús li diu: «Qui s'ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots». Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: ‘No tots sou nets’».

Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué: «¿Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres».

Teresa de Calcuta, Santa

Avui l'Església catòlica ha declarat Santa a la Mare Teresa de Calcuta; de fet, segons els creients, de sants n'hi ha mooooolts més que els que són "reconeguts", clar. A aquests, als que es reconeix "oficialment" com a sants i se'ls atribueix una data per a celebrar-ho (en aquest cas, el dia de Santa Teresa de Calcuta serà avui, 5 de setembre), se'ls tria com a models o exemples.

Sempre m'ha admirat la vida d'una dona que va deixar tot el que tenia per fer-se monja i dedicar-se a la gent a la que ningú vol ni tan sols tenir a prop.

Era d'una família de classe alta. La seva mare la va educar en la religió catòlica. Cantava molt bé i havia arribat a dirigir la coral de la seva parròquia. Tenia una vida que no semblava massa complicada... Va decidir fer-se monja, i, com a tal, va ser durant molts anys -ja a la Índia- professora de Geografia i Història, arribant, fins i tot a ser directora de l'Escola.

Però, tot i que donar classes li agradava  molt, no l'omplia del tot. Va ser l'any 1946 que va sentir que ella havia de dedicar-se als pobres més pobres d'aquella societat on vivia, a aquells que veia tirats pels carrers, als malalts que gent ignorava, vells moribunds, gent bruta, nafrada. Aquella gent estava allí, en aquell moment. Persones. Éssers humans amb la mateixa dignitat que qualsevol de nosaltres. Fills de Déu.

Jo, que sóc una maniàtica de primera i que em costa molt anar a un Hospital de visita, (que sempre porto a la bossa la ditxosa ampolleta aquella de gel amb alcohol que es va posar de moda quan la Grip A per rentar-se les mans) admiro de tot cor les persones que van a visitar malalts, a fer-los companyia. És una cosa meravellosa que no sóc capaç fer. I em dol molt que així sigui ja que, per mi, aquesta incapacitat és quelcom que, entre altres coses, m'allunya de ser "bona persona" (que voleu que us digui, estic escrivint aquestes línies amb el cor més que amb els dits)

Algú que dedica tota la seva vida i el seu esforç, hora rere hora, dia rere dia, any rere any, a ajudar a persones moribundes, a infants abandonats, a persones de les castes més baixes, ferides, alesiades, pudents... algú que les recull, que les porta a un lloc sense cap luxe però on els podran rentar les nafres, on els donaran un plat de menjar, on les miraran com a persones i, si no es pot fer altra cosa, els hi donaran la mà perquè no estiguin sols en el moment de deixar aquest món.

I si li vull fer un homenatge és perquè, tot i que sé que la immensa majoria de la humanitat la valora com la dona excepcional, valenta i generosa, que va ser, també sé que hi ha algunes persones que la menyspreen. Una de les crítiques més sentides és que no feia res per lluitar contra les causes estructurals de la pobresa. Com si ella fos membre del Banc Mundial o alguna organització d'aquestes poderoses... Em sembla que ella mateixa una vegada va respondre a qui l'acusava d'això amb una frase més o menys així "si us plau, faci vostè les gestions per acabar amb la pobresa amb qui calgui, que jo mentrestant vaig a buscar la gent que està ara mateix pels carrers"

La meva més total admiració, Madre Teresa, Santa.

Les Missioneres de la Caritat, les monges de l'ordre que va fundar Santa Teresa de Calcuta són conegudes a tot el món pel seu hàbit que, en realitat, és un sari hindú. Estan a moltíssimes ciutats, sempre als barris més marginals, més oblidats de tothom, acollint a malalts, alcohòlics, drogoaddictes... amb grups de voluntaris que les ajuden. Una persona que m'estimo molt una vegada va veure, al centre que tenen a Barcelona, com els feien el donatiu d'unes caixes de verdures perquè poguessin fer el menjar per tota la gent que va al seu menjador. Em va explicar tota una escena i em va quedar gravada (tot i que jo no ho vaig veure, clar, jo no m'atreviria a anar per aquells barris)... gravada com una imatge de bondat.

Crist ha ressuscitat!

L'amor ha vençut a la mort!

Crist ha ressuscitat, Al·leluia!

Bona Pasqua a tothom!

Àngels: Interior del Sagrari-manifestador de Rafael de Rocafort (1630-1632). Prioral de Sant Pere de Reus

Invocació a Sant Jordi...

Reconec que fins fa uns minuts desconeixia l'existència d'aquest vídeo, però me l'han passat per posar-lo al blog de la Parròquia i m'ha agradat tant que també l'he portat cap aquí ;-)

Nauman Masih

Ja suposo que aquest post tindrà pocs comentaris, sembla que la gent passa del tema, que no interessa, però jo ho poso expressament, per denunciar el silenci generalitzat sobre aquestes coses que estan passant constantment en aquest món en que vivim: assassinats diaris que no surten a les notícies o que la premsa escrita relega a petits quadradets en pàgines interiors. Jo no vull callar. No sé per què alguns morts tenen més "categoria" què altres.

Aquests estudiants cristians van ser acribillats a Kenia justament per ser això, cristians. Aquest terrible crim va coincidir, amb pocs dies de diferència, amb l'accident d'aviació de Germanwings. La desproporció informativa entre un tema i l'altre va ser molt trista. El número de víctimes, gairebé idèntic. Però semblava que la mort dels joves keniates no importava ningú.

BONA PASQUA A TOTHOM!!

Icona de la Resurrecció

Passat el dissabte, quan clarejava el diumenge, Maria Magdalena i l'altra Maria anaren a visitar el sepulcre. Tot d'una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s'hi va asseure al damunt. Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. De por d'ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. L'àngel digué a les dones:
--No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. Aneu de seguida a dir als seus deixebles: "Ha ressuscitat d'entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu." Aquest és el missatge que us havia de donar. (Mt. 28,1-7)

BONA PASQUA A TOTHOM!!

Gaudim (si podeu, a tot volum) d'aquesta joia musical de Marco Frisina"Cristo nostra Pasqua"!

Us deixo també un fragment de la magnífica homilia de Pasqua de Sant Joan Crisòstom:

" (.../...)
Celebreu tots aquest Dia! Els qui heu dejunat i els qui no heu dejunat, alegreu-vos avui i feu festa! La Taula està parada per tothom, sacieu-vos tots sense una ombra de temença. El vedell gras està servit tot sencer, que ningú se’n vagi amb fam. Veniu tots a assaborir el banquet de la fe, veniu tots a pouar les riqueses de la misericòrdia del Senyor. Que ningú lamenti la seva pobresa, perquè el Regne s’ha manifestat a tots. Que ningú s’afligeixi dels seus pecats, perquè el perdó ha ressorgit resplendent del sepulcre. Que ningú tingui por de la mort, perquè la mort del Senyor ens n’ha deslliurat. Sí, quan ell l’abraçava l’ha vençuda; el qui ha baixat a l’infern l’ha espoliat. 
(.../...)
Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló? Crist ha ressuscitat i l’infern ha estat aniquilat. Crist ha ressuscitat i el príncep d’aquest món ha estat expulsat. Crist ha ressuscitat i els àngels se n’alegren. Crist ha ressuscitat i la vida ha manifestat el seu Regne. Crist ha ressuscitat i els sepulcres han quedat buits. Crist ha ressuscitat, primogènit d’entre els morts, a ell li sigui donada la glòria i l’honor pels segles dels segles. Amén."

Aquesta homilia es llegirà avui, diumenge, a totes les Esglésies ortodoxes, ja que es considera que es insuperable, que ningú ho pot explicar millor que com ho va fer Sant Joan Crisòstom. Si la voleu llegir sencera la teniu AQUÍ

Jesús és nat! Molt bon Nadal a tothom!!

Amb aquest post nadalenc, aprofito per participar al Joc de Microrelats de la Jomateixa:

“Com no estava acostumat al cava, en Dani es va quedar adormit com un tronc i no es va adonar que ja treien els torrons. Quan es va despertar es va posar a la recerca del temps perdut... Va ser inútil: els infants no n'havien deixat ni una engruna!”

Capellans pel 9N.- Cristians per la Independència.- Monjos de Montserrat.- Fem-ho: Socialcristians pel Sí+Sí.- Els bisbes catalans pels drets de Catalunya

Em fa molt feliç fer aquest "post-miscel·lània"! ;-)


1.- Amb la gent dels nostres pobles

Manifest de diversos capellans de Catalunya

Els signants, som preveres i diaques de l’Església Catòlica al servei de diverses parròquies de Catalunya. Amb aquestes ratlles no volem posar-nos al davant de la gent dels nostres pobles però tampoc no en volem quedar al marge.

Amb molts col·laboradors parroquials (catequistes, Càritas, animadors litúrgics, famílies de catequesi, caps escoltes, consells...), una bona colla de nosaltres vam participar a la manifestació del dia 11 de setembre del 2014 a Barcelona a favor de la consulta del 9 de novembre i d’iniciar un procés que condueixi a la independència de Catalunya. I altres col·laboradors parroquials que no hi van participar (per raons laborals, per obligacions familiars, per salut...) ens manifestaren que s’hi senten identificats.

Referent a això han parlat clar els darrers sants pares. Ho recull bé Mn. Antoni Oriol Tataret al seu llibre “Nació i magisteri pontifici” (Proa, 2007). També ho fan els bisbes amb seu a Catalunya als documents “Arrels cristianes de Catalunya” (el 1985) i encara “Al servei del nostre poble” (el 2010). I darrerament ho han concretat bé i explicitat el bisbe Francesc Pardo de Girona, el bisbe Xavier Novell de Solsona, l’abat de Montserrat Josep M. Soler.

Per això “quan s’afirma que Catalunya no té dret a l’autodeterminació i que seria il·legal la consulta del 9-N, s’està usant la llei per impedir un dret fonamental que és anterior i superior a l’ordenament jurídic vigent. La Constitució del 1978 hauria d’aplicar-se de tal manera que fes possible que les nacions que formen l’Estat Espanyol puguin decidir lliurement el seu futur” (Mons. Xavier Novell).

A més “conèixer què desitgen els ciutadans és fonamental per assumir decisions, siguin les que siguin, i per configurar el present i el futur” (Mons. Francesc Pardo).

Immergits i compromesos en la vida de la gent dels nostres pobles, sentim nostra aquesta qüestió i defensem la llibertat dels responsables de l’Església respecte a qualsevol posicionament polític com també la legitimitat moral del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya.

Per acabar, invoquem la protecció dels nostres patrons, la Mare de Déu de Montserrat i el cavaller sant Jordi, per tal que ens ajudin a fer realitat les nobles aspiracions del nostre poble.

Ramon Alventosa i Montfulleda, Jaume Angelats i Morató, Pere Artigas i Reverter, Jaume Avellí i Bastons, Pere-Lluís Aymerich i Armengol, Enric Bahí i Regincós, Josep Balateu i Coromina, Josep Barcons i Muntada, Josep M. Barcons i Vila, Salvador Batalla i Gardella, Lluís Bonet i Armengol, Ramon Bosch i Brugada, Martirià Brugada i Clotas, Cinto Busquet i Paredes, Jesús Calm i Masó, Josep Maria Castellà i Marcet, Jordi Castellet i Sala, Joaquim Cervera i Duran, Pere Codina i Mas, Josep Colomer i Puig, Miquel Cubero i Balboa, Rossend Darnés i Bosch, Pere Domènech i Feixas, Dídac Faig i Vinyes, Miquel Àngel Ferrés i Fluvià, Josep Frigola i Ribas, Ignasi Forcano i Isern, Benet Galí i Johera, Francesc Jordà i Capellera, Ignasi Lòpez i Clevillé dc., Ramon Masachs i Plana, Carles Mundet i Tarrés, Félix Mussoll i Segura, Ramon Oller i Hereu, Àngel Pagès i Isern, Pere Pau i Cos, Jordi Pla i Planas dc., Lluís Plana i Sau, Francesc Planella i Arnau, Enric Plantés i Badosa, Narcís Ponsatí i Prujà, Joan Pujol i Prat, Miquel Ramió i Feliu, Jaume Reixach i Felipe, Joan Riu i Ferrer, Francesc Romeu i Torrents, Enric Roura i Sabà, Lluís Solà i Triadú, Josep Soler i Llopart, Joan Solés i Pujol, Josep Taberner i Vilar, Joan Triadó i Serracant, Enric Tubert i Pagès, Miquel Vall-llosera i Desmiquels, Eudald Vilà i Canal, Xavier Xutglà i Ruiz, Ernest Zaragoza i Pascual.


2.- Cristians per la Independència:

Integrats des de fa temps dins l'Assemblea Nacional Catalana. Aquesta és la seva pàgina web.

3.- Monjos de Montserrat

M'ha fet molta gràcia trobar a la xarxa aquestes imatges, en les que els monjos, davant el Monestir, mostren cartells amb el "Volem Votar". Tant les fotos com el text que segueix són de Guillem Carbonell i surten publicats al web Barcelona Street Times:

"Dimarts a 2/4 de 8 del vespre alguns monjos de Montserrat es van concentrar davant del monestir amb cartells de “Volem Votar”, en el mateix moment que milers de catalans ho feien davant dels seus ajuntaments convocats per l’ANC i Òmnium. M’expliquen que és la primera vegada, que se sàpiga, que monjos de Montserrat fan una manifestació."

4.- Fem-ho: Socialcristians pel Sí+Sí

Aquest és un grup nou que he conegut avui al Tuiter. Al migdia tenia 301 seguidors i, en aquest moment, en té 799... (perdó, 801)

Després, he buscat més i he trobat una notícia a VilaWeb de la que poso un fragment:

'Creiem que la resposta que millor garanteix el desenvolupament personals dels catalans, la seva dimensió comunitària com a nació, i l'aportació fraternal que Catalunya pot fer a la resta de pobles és l'assoliment de la independència política de Catalunya, i que per tant votarem sí-sí', diu el manifest.

El text reivindica, a més de l'objectiu d'una Catalunya independent, la definició d'un nou país basat en 'uns valors morals que trobem en la tradició cristina i la I·lustració que ha han forjat Europa'. I en aquest sentit defineix quatre punts: 'un nou país defensor dels drets civils: conviccions fermes en una societat diversa; construït sobre una realitat econòmica solidària i fraternal; sòlid des d'un punt de vista ètic i moral i radicalment democràtic'.

EDITAT EL 3 D'OCTUBRE A LES 20:56

Més bones notícies!!

5.- Els bisbes catalans demanen que no es limitin els drets de Catalunya

Copio del diari "El Punt Avui"

Els bisbes catalans han demanat aquest divendres que “els drets de les persones i dels pobles” no es limitin ni a Catalunya, ni a l'Estat espanyol ni en el context europeu... A més, recorden que ja el 1985 el document Arrels cristianes de Catalunya, elaborat pels bisbes catalans d'aleshores i refermat el 1995 pel Concili Provincial Tarraconense, constatava “la realitat nacional de Catalunya amb més de mil anys d'història” i demanava que se li apliqués la doctrina social de l'Església sobre nacionalitats i minories nacionals.

Podeu llegir el Document sencer, AQUÍ.

Oi que som macos? ;-)

La destrucció dels cristians JOAN F. MIRA (EL TEMPS.CAT)

Avui copio un post. Així, tal qual ho dic. Copiat de principi a fi, (jo tan sols he marcat els ressaltats) perquè ja està bé de fer veure que no passa res. Aquest drama "no fa sortir al carrer manifestants solidaris", de fet, jo mateixa no he vist ni un sol post a la catosfera en que tan sols es mencioni aquesta massacre.

El blog es diu "Els Papers de Santa Maria de Nassiu", i és dels allotjats a VilaWeb.

Diu així:


La persecució universal dels cristians en terres de l’Islam, des de Nigèria fins al Pakistan o Malàisia, sembla un simple detall més d’aquesta violència que s’escampa i que tenim cada dia present en les notícies. Però no és un detall, ni un accident: en alguns llocs crucials ha esdevingut una catàstrofe total, un daltabaix històric. I jo no sabria expressar-ho millor, ni amb més contenció i més autoritat, que un article (El martiri de la indiferència) del P. Manuel Nin, monjo de Montserrat, orientalista, arximandrita i director del Pontifici Col·legi Grec a Roma, article que m’ha enviat amablement el P. Josep Miquel Bausset. Del qual reproduiré ací només alguns paràgrafs, sense comentaris, sense glosses, sense comparacions, sense res que no siguen els fets mateixos, de què tan rarament i tan mínimament informen les nostres televisions i els nostres diaris, com si es tractara d’anècdotes sense importància. Com aquest: “Mosul, ciutat custodi i podríem dir apòstol de la paraula de Déu, ha esdevingut avui custodi de la sang dels màrtirs. Cremades les cases, cremades les biblioteques, cremada i destruïda una tradició cristiana de quasi dos mil·lennis. Zones cristianes, tot l’Orient Pròxim, poblades per monjos i monges, per cristians de tantes confessions eclesials catòliques i ortodoxes…Germans nostres que últimament no sols pateixen persecució a causa del nom de Crist sinó que, en aquells mateixos llocs que són seus des de fa dos mil anys, han deixat d’existir… Aquests dies el patriarca siri catòlic Josep III Younan ha fet una forta denúncia dels fets que s’hi estan produint, en aquests termes: ‘No existeix absolutament cap raó per atacar cristians innocents i altres minories, a Mosul i en altres llocs. No hi ha una sola raó per destruir llocs de culte, esglésies, seus episcopals, parròquies, en nom d’una anomenada organització terrorista que no escolta la raó i no atén  a la consciència. Amb amargor, diem que el nostre arquebisbat a Mosul ha estat cremat totalment, amb els manuscrits i la biblioteca. I ja han amenaçat que, si no es converteixen a l’islam, tots els cristians seran morts. És terrible! És una vergonya per la comunitat internacional!” Però la “comunitat internacional” és només una etiqueta còmoda per als informatius i les declaracions: és un no res, una abstracció. I en qualsevol cas, aquella variant de “comunitat” formada pels assistents a manifestacions de solidaritat i pels firmants de condemnes diverses, no considera aquest cas entre els que mereixen atenció o indignació.

I continua: “Una nova massacre de cristians avui a l’Iraq, a Siria, en tot l’Orient Pròxim. Maalula i Saydnaia, fa pocs mesos, van perdre els seus tresors d’esglésies, monestirs, biblioteques, icones…i sobretot van perdre moltes de les verdaderes icones del Senyor que són els cristians. Avui a Mosul, i en tants altres llocs d’Iraq, les poblacions són espoliades, escarnides, deixades enmig del desert, el físic, àrid i sense aigua, com un eco del psalm, i l’espiritual, creat al seu voltant pel silenci, per la indiferència de tants i tants, cristians inclosos, que callen, que no poden o no gosen o no volen fer sentir la seua veu. De nou, a la vora del centenari del martiri de milions de cristians armenis, siríacs orientals i siríacs occidentals [[massacre sempre negada violentament per la Turquia “laica i modernitzada”...]], de nou la fe cristiana és posada a prova.” I el pobre patriarca siríac catòlic proclama encara, inútilment: “És una vergonya! Demanem a la comunitat internacional que siga fidel als principis dels drets humans, de la llibertat religiosa, de la llibertat de consciència. Nosaltres som a l’Iraq, a Síria i al Líban: nosaltres, els cristians, no hem sigut importats, som ací des de fa mil·lennis i, per  tant, tenim el dret de ser tractats com a éssers humans i ciutadans d’aquests països…” Dissortats patriarques, arquebisbes, monjos i fidels cristians: poden ser expulsats dels més antics llocs de la seua fe (llocs que ja eren cristians sis segles abans de l’Islam), poden ser massacrats, espoliats, perseguits, i poden ser arrasats i cremats els seus monestirs, biblioteques i esglésies, poden ser víctimes d’atrocitats metòdiques per tal de fer-los desaparèixer de la terra. Tant se val: la seua dissort històrica no fa moure un dit a ningú, no altera la digestió de la diplomàcia europea, no fa eixir al carrer manifestants solidaris, no provoca una simple condemnació moral, només una perfecta indiferència. Jo sé per què, i potser ho explicaré un altre dia.

Joiosa llum santa...

Joiosa llum santa

que ens portes la glòria

del Pare del cel immortal,

Déu i Salvador, Jesucrist.

Crist ha ressuscitat!

Jesús és viu!

Al·leluia!

Al·leluia, d'El Messies de Haendel - Choir of King's College, Cambridge.

BONA PASQUA A TOTHOM!!!

Andrea Bocelli ens explica una història...

Sí, ell mateix ens l'explica, escoltem-lo. És breu, dos minuts i mig...

Jesús és nat! Bon Nadal a tothom!

En la profunda calma de la silenciosa nit

Tot té una nova llum,

Déu, pel seu Amor, fa que la nit sigui dia.

BON NADAL A TOTHOM!!

Us presento a Tony Melendez

Avui l'he vist per primera vegada i m'he promès a mi mateixa que el miraré cada dia, pel matí, quan em llevi, com si fos una pregària, perquè després d'escoltar en Tony, la veritat és que venen ganes d'anar endavant, endavant... :-)

Els patrons de Catalunya.- Blog enllaçat per la Independència.

Els que normalment seguiu aquest blog sabeu que la majoria dels meus posts són molt llargs. Però avui penso fer un autèntic esforç per ser "una mica breu" ja que hi ha moooolta feina a fer!!

I és que som DINS UNA CADENA!! Una cadena virtual, uns blogs que s'enllacen els uns als altres per, tractant temes relacionats amb la nostra terra, deixar ben clar que volem la Independència. En aquesta cadena cada blog és una baula.

I el meu trosset de cadena el vull dedicar als patrons de Catalunya: La Mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi, tots dos celebrats el mes d'abril. Per això, he demanat al Sr. Arquebisbe de Barcelona que m'ajudi i ho ha fet amb unes paraules molt maques que podeu sentir en menys de tres minutets:

I, a ells dedicats, uns fragments de goigs antics en que se'ls encomana la nostra terra.

Oh, Catalunya, que portes

aquesta rosa al teu pit,

si les muntanyes són fortes,

fort el braó, el teu delit

per defensar nit i dia

la teva fe i llibertat.

Per l'àngel que en trenca el dia

a Vós us ha saludat:

protegiu Santa Maria,

els devots de Montserrat.

Mai de Crist res no ens allunya,

combatents pel seu honor.

Vetlleu per la fe i l'amor

i la pau de Catalunya.

Implorem de vós mercè:

vetlleu per la nostra fe. Amén.

I, per seguir amb la cadena, ens enllacem amb el Blog ARA MATEIX, de la ZEL, clicant AQUÍ.

Els fascinants misteris de Google

Segueix fent calor, si. Molta. Massa. Però he vingut a donar una ullada i m'he dit... "Ja que hi ets posada, fes un post pel blog de la Parròquia, que el tens mig abandonat" i m'he contestat "Va, sí, faré un post pel blog de la Parròquia"

He anat a buscar un fragment d'una homilia (1) del Papa Francesc a Santa Marta (2) per fer-ne un post. El tema parlava de que a l'Església hi ha estructures que estan molt bé però altres que estan caduques i que s'han d'adaptar als temps, igual com també al lloc, etc.
Per explicar això feia referència (sense citar expressament, però com jo ho sé, ja us ho explico) a un fragment bíblic que trobem als tres Evangelis Sinòptics (3) que és aquest (Us ho posaré segons Mateu):

"Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esquinç més gros. Tampoc no posen vi nou en bots vells: els bots es rebentarien, es farien malbé i el vi es vessaria. El vi nou s'ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi."

Però, és clar, jo volia posar-hi també una imatge i, he posat al cercador "pedaç de roba nova en túnica vella" pensant que em trobaria alguna il·lustració bíblica... Bé, aquests són alguns dels exemples d'imatges que m'han sortit:

No sé quin criteri té la persona que està "dins" de Google i que tria les imatges, però jo crec que està mig adormit o adormida. Ara bé, n'he trobat una que sí podríem dir que està justificada... A veure si endevineu per què:

Siiiiii!! Perquè és Patchwork i el patchwork és un tipus de manualitat feta a partir de trossos de roba i una traducció literal seria "treball de pedaços".

Bé doncs, ja n'hi ha prou per avui. No us perdeu les notes a continuació que us aniran bé ;-))


NOTES DE CULTURA RELIGIOSA

(1) HOMILIA.- L'homilia és l'explicació que fa el mossèn després de totes les lectures de la Paraula (Primera Lectura: Normalment de l'Antic Testament; Salm, Segona Lectura: Nou Testament i Evangeli). Popularment es conegut com a "sermó".

(2) SANTA MARTA.- Residència oficial del Papa Francesc.

(3) EVANGELIS SINÒPTICS: Els evangelis canònics són quatre, escrits per Marc, Mateu, Lluc i Joan. Els tres primers són coneguts com a "Sinòptics" perquè tenen moltíssims fragments iguals. De fet és segur que l'Evangeli de Marc -el primer que es va escriure- va servir com una de les fonts en que es van basar -a part d'altres fonts pròpies- Mateu i Lluc.

Crist ha ressuscitat!!

CRIST HA RESSUSCITAT!

AQUESTA ÉS LA RAÓ DE LA NOSTRA ALEGRIA!

L'AMOR HA VENÇUT A LA MORT!!

MOLT BONA PASQUA A TOTHOM!!