dissabte, 16 de desembre de 2017

El color groc

M'han dit que hi ha algunes persones que no els agrada el color groc i es pensen que poden prohibir-lo... La cosa és surrealista. Si un dia et diuen "pensa una cosa ben absurda, quelcom ridícul" doncs una possible resposta podria ser prohibir un color. I llavors, va la realitat i et sorprèn i allò que semblava que només podia passar en el somni d'una nit de mala digestió es converteix en realitat i es prohibeix un color.

I se'ls diu a uns avis, a la ciutat de Reus, que no poden portar bufandes i llaços d'aquest groc llampant que hem triat per demanar la llibertat de bones persones, persones amants de la pau, persones treballadores, persones amb família, amb fills petits... I es prohibeix que es decorin arbres de Nadal amb llacets grocs, i no està permès demanar llibertat, ni democràcia, ni drets humans... i penses que quan s'acabarà això...

Són dolents.

Sí, Assumpta, ets una mica infantil, a vegades, ingènua... dius "són dolents" quan podries dir coses molt pitjors, perquè en tens moltes ganes, però també hi ha l'orgull de no permetre que et facin mal, de no donar-los poder sobre tu, cap poder... El temps posarà tothom al seu lloc. Mentrestant, aquesta tarda he comprat això:


perquè no m'agrada que la gent que fa trobades multitudinàries per donar-se les mans, gent que organitza concerts, gent que estima la cultura i la defensa, passi el Nadal a la presó. Ni el Nadal ni cap dia. I el llacet groc que fa setmanes que porto ja em sembla massa petit.

El Conseller Quim Font celebrava el passat dia 10 de desembre les seves noces d'argent. La seva dona, Laura, va voler donar un caire especial a aquest dia i, tot i no poder gaudir de la presència del seu home, va encarregar una Missa al'església dels Jesuïtes de Casp, de Barcelona... és una església molt gran... la gent ho va saber i van emplenar de gom a gom el temple, acompanyant la Laura i la família amb un silenci respectuosíssim durant tota la missa (concelebrada, per cert, per tota la comunitat de sacerdots que van donar-li, així, el seu suport) i cantant al final el Virolai i els Segadors.

Potser aquests que es pensen que poden prohibir colors no saben la força que tenim... la força de la raó!

dilluns, 27 de novembre de 2017

Heu vist això?

La veritat és que no cal que us ho expliqui... No hi ha res millor que veure les coses directament per un mateix... Cliqueu AQUÍ i ja em direu què en penseu...

dijous, 2 de novembre de 2017

dimecres, 18 d’octubre de 2017

dimarts, 17 d’octubre de 2017

dijous, 5 d’octubre de 2017

No importa la mida, el que importa és l'actitud...

Si espereu uns 20 segons, de cop, com per art de màgia, apareixerà el vídeo que us vull ensenyar ;-)

dijous, 28 de setembre de 2017

Votando voy, votando vengo...


La Tuna Tuninya amb el seu fabulós èxit T1na DiscO :-)


Èric Vinaixa "Dies de Llum"... preciosa

dissabte, 5 d’agost de 2017

Jo encara recordo les pessetes

Doncs sí... no és que tot ho pensi en pessetes, ni molt menys, però a vegades sí que faig un canvi... i m'esgarrigfo! Un petit exemple. Hi ha uns retoladors que m'agraden molt. Per un cantó són normals i per l'altra fan punta com imitant un pinzell... i serveixen per fer cal·ligrafia i tal. A l'Abacus valen 3,80 € UN RETOLADOR o sigui, 632 pessetes!


Us imagineu comprar un retolador per 632 pessetes? Per aquest preu "abans" en compràvem un estoig amb -com a mínim- una dotzena!!

Però bé... així, pensant, vaig voler veure què ha pagat el Paris Saint Germain per Neymar:


Efectivament: gairebé TRENTA-SET MIL MILIONS DE PESSETES...

Recordeu què era UN MILIÓ DE PESSETES? No era una fortuna però era una quantitat respectable. Estalviar-la tenia el seu mèrit.

AVUI EN DÍA, un mileurista necessita MIG ANY per guanyar un milió de pessetes... No és cap tonteria, doncs.

Un mileurista guanya, a l'any DOS MILIONS DE PESSETES. (1.996.632 pessetes)

Avui en dia, tal com estan les coses, un mileurista no és pas qui menys cobra en el mercat de treball... mare meva! La quantitat de gent que està treballant per 600 i 700 Euros al mes!!

Doncs bé, el PARÍS SAINT GERMAIN ha pagat per Neymar el que un Mileurista cobra en 18.500 anys.

Ja no cal dir res més...

divendres, 4 d’agost de 2017

dimarts, 1 d’agost de 2017

Cada dia...

Hola!!

Cada dia penso que seuré davant l'ordinador i faré un post :-)

Tinc "pendent" el RELAT per la CARME i he d'explicar un munt de coses... però la xafogor em mata.

El meu ordinador (jo no tinc portàtil, ni tablet) és un ordinador normal de sobretaula. És en una petita habitació, amb una finestra que dóna a un carrer on toca el sol a lo bèstia fins que es pon. Això, a l'hivern m'encanta (de fet, tot el pis és molt clar i a l'hivern és ideal, que jo necessito llum), però a l'estiu seure a fer alguna cosa és una tortura... és com entrar en un bany de vapor sense opció a, després, anar a una piscina fresqueta.

Aquesta xafogor em fa sentir molt cansada... molt, molt cansada...


Tornaré!

divendres, 7 de juliol de 2017

Ada Colau: Una persona amb doble cara segons bufa el vent...


Això és el que deia l'ex-activista Ada Colau (sí, la que sempre mirava a la càmera) del referèndum grec...
El que li valia per Grècia no li val per Catalunya...

Mentidera...

dimarts, 20 de juny de 2017

RENFE, CACA

Aquest cap de setmana passat vaig anar a Barcelona a veure la família. Diumenge, per tornar a Reus vàrem decidir agafar un tren que sortia de Passeig de Gràcia a les 19:54. Sorprenentment va sortir puntual...

En arribar a Vilanova ens aturem i anuncien que per "no sé què..." (la megafonia, en castellà, evidentment, s'entén fatal) "... que ha passat a Cunit tindrem unos minutos de retraso"

Passats una mica més de vint minuts, comencem a avançar però sense agafar la velocitat que hauríem de tenir i, arribats a Cunit, passem l'estació i, tant sols uns metres després, ens tornem a aturar... a les 21:16 ens trobem en aquesta situació. Al cap d'una estoneta, tornen a anunciar per megafonia i llavors entenem que diu que hi ha hagut un "arrollamiento" i que estan esperant l'autoritat judicial per fer l'aixecament de cadàver.

Es veuen bombers caminant per les vies. Suposo que buscaven restes de la persona que s'havia tirat, clar... Anava passant el temps...

A les 22:05 el tren es posa en moviment i avança cap enrere els pocs metres que havia fet per quedar just a l'estació de Cunit.

Ningú va informar ja de res més. Ningú sabia si havia arribat el Jutge de Guàrdia. Una noia que entrava a treballar a les 22:00 a Tarragona estava súper nerviosa. La gent buscava informació per Internet amb els seus mòbils...

Cap a les 23:00 van obrir les portes... adéu aire condicionat. Gent baixant a l'andana per estirar les cames. Gent pegant crits als treballadors que per què no ens portaven autocars.

Allò estava FOSC com la boca d'un llop. No es pot entendre que, amb aquella foscor estiguessin buscant encara restes del cadàver. És absolutament increïble... Altres persones demanaven que ja ens podrien portar aigua... (hi ha gent que té sentit de l'humor). Jo vaig enviar un whatsapp a ma germana explicant-li tot i dient-li que truqués a TV3 (no volia trucar directament jo per si em feien esperar molt, no quedar-me sense bateria).

Gent trucant a empreses de taxis, altres a familiars perquè els anessin a buscar.

Cap a les 23:40 em van trucar de TV3, jo els vaig explicar la situació i em van dir que "ara mateix enviem una unitat cap aquí"...

A les 23:55 el tren es va posar en marxa. Aproximadament una hora més tard vàrem arribar a Reus.

Cap a les 00:20 vaig rebre una altra trucada de TV3 dient que havien arribat a Cunit i que no hi havia res de res... i jo li vaig dir que ja havíem sortit, però que la notícia podia sortir igualment, que allí s'havia fet un tap de CINC combois i que Renfe no havia fet res de res per ajudar al passatge. La resposta va ser "Nosaltres som la tele i necessitem imatges, testimonis de la gent, sense això no hi ha notícia"... OK. Espero que no em passi mai més però si em passa li diré a ma germana que truqui a Catalunya Informació, RAC-1 o a qualsevol lloc que no considerin que una notícia sense imatges no és notícia.

Vàrem arribar a casa amb la boca seca, mig groguis... i amb la sensació que si tot això arriba a passar a Madrid els hi posen autocars al cap d'una hora.

Jo anava en aquest:



Però, si us plau, llegiu el testimoni d'aquesta noia que es va quedar també en el mateix "tap" que jo però en un altre dels cinc trens afectats:


Si algú té curiositat per llegir més comentaris, AQUÍ.


Si volem uns Ferrocarrils on ens tractin com a persones... VOTEM INDEPENDÈNCIA!!


dijous, 15 de juny de 2017

Semblava que no arribaria mai el dia!!


Ara torno a disposar d'hores per viure!! :-))

MAC, no pateixis, ja me'n recordo del llibre (el pobre ha passat uns dies ben abandonat!)

CARME, ara parlarem dels estoigs! ;-)

diumenge, 11 de juny de 2017

Deixeu-me posar una medalla...

Ja fa més de tres anys que es va posar de moda el que ha estat un dels èxits més rotunds del Club Súper 3 (potser només superat per la cançó d'aniversari "Anys i anys per molts anys"). Tan bon punt la vaig sentir em va fer pensar en el procés del nostre país cap a la Independència (ho poso en majúscula conscientment hehe). Llavors, el 30 d'octubre de 2013, vaig posar aquest tuit, que no va tenir massa èxit, tot s'ha de dir


Passava el temps, volíem fer referèndum, ens deien que no... El 15 de març del 14 vaig tornar a posar-ho, fent broma amb tot allò que ens deien de l'adoctrinament...


I llavors, per si algú no coneixia la cançó, la vaig enllaçar:



Ara, en saber la data pel referèndum, resulta que 1-O (1 d'octubre) sona igual que Uh, Oh!... i molta gent ha recordat la cançó!

Fins i tot en JORDI CALVIS, ha fet un disseny que PRODUCTES DE LA TERRA ha convertit en samarreta






Cantem!!! Cantem!!!




Ser valents és molt millor que tenir força!!!
1-O
No tenim por!!!

Ni Soraya ni Rajoy!
1-O
No tinc por!!

dimecres, 24 de maig de 2017

Relats Conjunts: "El Cavaller irritant"

Berthold Woltze (1874), El cavaller irritant

La pobra noia fa una carona! Al principi, tot just sortir el tren, ha obert la seva bonica bossa de viatge i ha tret un llibre petitó, jo diria que de poesia. Ha anat a una pàgina que tenia marcada amb una cinta de seda i no crec que hagués llegit ni dues línies que aquell home ja li ha preguntat una cosa. Tinc la sensació que anava a seure al seu costat però ella ha fet un moviment ràpid i hi ha deixat la bossa. Ell ni s’ha immutat, ha tret el cap per darrera i ha començat a xerrar. Ella ha sospirat, ha guardat el llibret i ha contestat amb algun monosíl·lab.

Després d’un parell de minuts de silenci i, quan la noia semblava que feia el gest de tornar a agafar el llibre, l’home ha tornat a insistir, girat, inclinant el cos per damunt el seient, mig de genolls sobre la seva pròpia cadira. Aquesta vegada les seves paraules han estat més directes que si ets molt bonica, que com és que viatges sola, que on vas, que si t’esperen...

Les faccions de la jove han anat canviant d’avorriment, a cansament, preocupació i ara ja se la veu espantada, com si tingués por. La seva expressió és tot un poema, pobreta, em fa llàstima. És tan clar que, a través de la mirada està demanant ajut que...

-Talleu!! És bona!!

De cop, tota l’escena es desfà. La noia somriu relaxadament, l’home del seu darrera es posa dret mentre diu:

-Ostres! Que n’és d’incòmoda aquesta postura. Encara m’agafarà lumbàlgia... No podria seure al costat de la Lídia?

-Nooooooo -respon un dels càmeres- que diu el jefe que ella ha de demostrar que no t’hi vol posant la bossa...

El pobre home es posa a caminar fent-se ell mateix, com pot, unes fregues als ronyons...

-Ha quedat molt, molt bé –manifesta el director- una bona estona seguida, en temps real... Molt bé les teves mirades, Lídia, al final em feies llàstima de debò. Podeu anar a l’hotel a descansar una mica. A les quatre de la tarda tots aquí.

La Lídia es posa a riure... S’aixeca i surt corrents darrera el seu marit. En Pere Gomis i la Lídia Agustí porten ja quatre anys de casats. La diferència d’edat no és cap problema, se’ls veu cada dia més enamorats... S’allunyen agafats de la mà mentre ella li va dient:

-Quan arribem t’estires una mica, que si has agafat una mala postura...



Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS

dilluns, 22 de maig de 2017

Ja recordeu aquest blog?

Aquest blog segueix existint...


Ja el teniu a les vostres llistes? A les barres laterals? Segur? Potser penseu que sí i per alguna causa ja no hi és... Sabeu quan s'actualitza?

Així, així, de puntetes, sense massa públic, ell ja ha fet sis anyets. Si l'aneu a veure podreu llegir la història d'unes estovalles

dissabte, 13 de maig de 2017

MOMENTS D'ANIVERSARI

Estimada Carme,

Porto dies pensant en el teu aniversari, en la qüestió de bons records i records no tan bons... La veritat és que de bons en tinc moltíssims (els posts d’aquests dies d’en McABEU en són un exemple... tota aquella història de les agendes! Què bé ho vàrem passar!) En general, sempre he gaudit molt amb tot el que significava interacció bloguera.


Són magnífics records els premis C@ts, les desvirtualitzacions, les trobades... Darrera dels blogs hi ha persones excepcionals. Sorprenents. Amb un cor enorme. Algunes de les coses que explicaria aquí potser és millor no dir-les ja que tal vegada estaria desvetllant coses que qui les va fer prefereix que no tinguin publicitat però, insisteixo, parlo de molt bona gent...

Voldria ser original i no repetir el mateix que digui la majoria. Intentar recordar quelcom molt especial... però, cada vegada que hi penso, em venen més i més coses al cap!... A veure si em surten coses diferents o repeteixo amb altres...

- La creació del blog-via per la independència (amb la SARGANTANA i tu, CARME), aconseguint que, l’any 2013 no tan sols centenars de milers de catalans sortissin a donar-se les mans creuant tot Catalunya sinó que també un munt de blogs s’enllacessin donant-se pas els uns als altres en una cadena de posts de contingut català.

- L’homenatge a Dickens… Aquí també hi va intervenir en MAC… Jo, dickensiana fins al moll de l’os em vaig unir (instigada per en MAC) als actes oficials que, amb el vist-i-plau des de Londres- s’organitzaven a tot el món. Molts blogaires (més de cinquanta) van participar llegint un llibre de Dickens i fent un comentari. Vàrem aconseguir que la web de Londres parlés de “Online tribute to Dickens by bloggers from Catalonia”. Tot va ser recollit a “L’espai Internet de TV3

- Quick-blog: Recordo també un any d’un estiu especialment calorós en que algunes blogaires (especialment la CARME i la SARGANTANA) es van posar en mode-SLOW i jo,per portar la contrària, vaig decidir que faria un post cada dia... I ho vaig aconseguir!!

- I moltes, moltíssmes coses més... Ara que ja tenia el post acabat me'n recordo de les mandales que vàrem pintar!

Mandala pintada per la CARME

Però, en lloc de centrar-me en coses concretes, diré dues coses molt positives que m’han aportat els blogs “en general”

1.- Recuperar l’afició per la lectura: Jo, de petita i joveneta, era una fanàtica de la lectura, després –tot i que sempre he llegit, clar- el volum va anar baixant i vaig perdre aquell costum de tenir sempre un llibre entre mans. Això ho vaig recuperar gràcies als blogs, a les llistes d’en XEXU, als comentaris d’altres blogaires de llibres que havien llegit, a la gran afició lectora en general de tota la catosfera i, fins i tot, a la creació d’un blog molt humil però al que estimo molt “Silenci, estem llegint” que es manté actiu gràcies a la paciència d’en MAC.

2.- Assolir un nivell força bo de català escrit. Sé que no tinc un català perfecte i que els meus posts poden tenir alguna falta, però estic segura que, en general, el nivell és bo. No era així fa uns anys. Jo ho vaig estudiar tot en castellà (tinc 55 anys) i mai he “estudiat català”. Tot el que sé és auto-didacta. Llegint, consultant, preguntant... Fa uns anys (parlo ben bé de catorze o quinze anys enrere), quan jo ja era activa a Internet (en fòrums i coses similars) el meu idioma d’expressió era el castellà, perquè era l’únic en que era capaç d’escriure bé. Quan escrivia coses personals ho feia en català, clar, però “en públic” no em refiava de no fer errades de l’alçada d’un campanar. Em feia vergonya demostrar que no dominava la meva llengua. Fins que vaig dir “prou” i em vaig llençar. I estic molt contenta perquè crec que ho faig prou bé ;-)

I millor que ho deixi o això no acabarà mai!! :-)

Paint de la CARME

Gràcies per tot, CARME, moltes felicitats per l'aniversari del teu blog i, si us plau, no marxis, segueix sempre per aquí perquè tens una màgia molt especial que, crec sincerament, és un dels elements que fa que encara existeixi aquesta catosfera nostra!! La catosfera, sense tu, no seria el mateix i en quatre dies es desmembraria... Molts publiquem menys, entrem menys, estem més "dispersos"... però seguim aquí perquè ens hi trobem bé, i un dels elements que dóna aquesta sensació de trobar-se a gust, és LA CARME ;-)

dimecres, 10 de maig de 2017

Avui riurem a l'àmbit judicial :-)

També és una llista que fa temps que corre per la xarxa, però es va completant...


1.- Y bien, Doctor, ¿no es cierto que cuando una persona muere durante el sueño, no se entera hasta la mañana siguiente?


2.- El hijo más joven, el de veinte años, ¿qué edad tiene?


3.- ¿Estaba usted presente cuando se tomo su foto?



4.- ¿Estaba usted solo o era el único?


5.- ¿Fue usted o su hermano menor quien murió en la guerra?


6.- ¿Él le mató a usted?


7.- ¿A que distancia estaban uno del otro los vehículos en elmomento de la colisión?


8.- Usted estuvo allí hasta que se marchó, ¿no es cierto?


9.- ¿Cuántas veces ha cometido usted suicidio?


10.- Pregunta: ¿De modo que la fecha de la concepción (de su bebe) fue el ocho de agosto?Respuesta: Sí
Pregunta: ¿Y qué estaba usted haciendo en ese momento?


11.- Pregunta: ¿Ella tuvo tres hijos, cierto?
Respuesta: Sí.
Pregunta: ¿Cuantos fueron varones?
Respuesta: Ninguno.
Pregunta: ¿Hubo alguna mujer?


12.- Pregunta: ¿Dice usted que las escaleras bajaban al sótano?
Respuesta: Sí.
Pregunta: ¿Y esas escaleras, también subían?


13.- Pregunta: Mr. Slatery, usted se fue a una Luna de Miel bastante rebuscada. ¿No es cierto?Respuesta: Fui a Europa.
Pregunta: ¿Llevó a su esposa?


14.- Pregunta: ¿Cómo terminó su primer matrimonio?
Respuesta: Por muerte.
Pregunta: ¿Y por la muerte de quién terminó?


15.- Pregunta: ¿Puede usted describir al individuo?
Respuesta: Era de talla media y tenía barba.
Pregunta: ¿Era hombre o mujer?


17.- Pregunta: Doctor, ¿cuántas autopsias ha realizado usted sobre personas fallecidas?Respuesta: Todas mis autopsias las realicé sobre personas fallecidas.


18.- Pregunta: Cada una de sus respuestas debe ser verbal, ¿de acuerdo? ¿A qué escuela fue usted?
Respuesta: Verbal....
Risas y comentarios jocosos en la sala.



19.- Pregunta: ¿Recuerda usted la hora a la que examinó el cadáver?
Respuesta: La autopsia comenzó alrededor de las 8:30 p.m.
Pregunta: Mr. Dennington ¿estaba muerto en ese momento?
Respuesta: No, estaba sentado en la mesa preguntándose por que estaba yo haciéndole una autopsia....
El Sr. Juez tiene que imponer orden en la sala, el alboroto es tremendo, se escuchan carcajadas por todas partes...


21.- Pregunta: ¿Está usted cualificado para proporcionar una muestra de orina?
Respuesta: Lo he estado desde mi más tierna infancia.


22.- Pregunta: Doctor, antes de realizar la autopsia, ¿verificó si había pulso?
Respuesta: No.
Pregunta: ¿Verificó la presión sanguínea?
Respuesta: No.
Pregunta: "¿Verificó si había respiración?"
Respuesta: No.Pregunta: Entonces, ¿es posible que el paciente estuviera vivo cuando usted comenzó la autopsia?
Respuesta: No.
Pregunta: ¿Cómo puede usted estar tan seguro, Doctor?
Respuesta: Porque su cerebro estaba sobre mi mesa, en un tarro.
Pregunta: "¿Pero podría, no obstante, haber estado aun vivo el paciente?
Respuesta: Es posible que hubiera estado vivo y ejerciendo de abogado en alguna parte.

dijous, 4 de maig de 2017

Notes parroquials

Estic segura que molts de vosaltres coneixereu aquesta llista de "NOTES PARROQUIALS". A mi me l'ha passat en Josep Lluís que l'ha trobat en el blog d'un Mossèn. Jo en recordava algunes, d'haver-les vist fa molt de temps, però en rellegir-ho ara m'he fet un bon tip de riure!!

El fet és que diuen que totes són certes, i ho podrien ser perfectament... Per allò d'escriure ràpid, t'oblides una coma, canvies una paraula de lloc i, el resultat, és molt, molt divertit. Aquí les teniu :-))



Para los que tienen hijos y no lo saben, tenemos en la parroquia una zona arreglada para niños.

El viernes, a las 7, los niños del Oratorio representarán la obra "Hamlet" de Shakespeare, en el salón de la iglesia. Se invita a toda la comunidad a tomar parte en esta tragedia.

Estimadas señoras, ¡no se olviden de la venta de beneficencia! Es una buena ocasión para liberarse de aquellas cosas inútiles que estorban en casa. ¡¡Traigan a sus maridos!!

Tema de la catequesis de hoy: "Jesús camina sobre las aguas".Catequesis de mañana: "En búsqueda de Jesús".

El coro de los mayores de 60 años se suspenderá durante todo el verano, con agradecimiento por parte de toda la parroquia.

Recuerden en la oración a todos aquellos que están cansados y desesperados de nuestra parroquia.

El torneo de basquet de las parroquias continúa con el partido del próximo miércoles por la tarde. ¡Acompáñennos a derrotar a Cristo Rey!

El precio para participar en el cursillo sobre "oración y ayuno" incluye también las comidas.

Por favor, pongan sus limosnas en el sobre, junto con los difuntos que deseen que recordemos.

El párroco encenderá su vela en la del altar. El diácono encenderá la suya en la del párroco, y luego encenderá uno por uno a todos los fieles de la primera fila.

El próximo martes por la noche habrá cena a base de guiso de frijoles en el salón parroquial. A continuación tendrá lugar un concierto.

Recuerden que el jueves empieza la catequesis para niños y niñas de ambos sexos.

El mes de noviembre terminará con un responso cantado por todos los difuntos de la parroquia.

diumenge, 23 d’abril de 2017

Feliç Sant Jordi!!


Tenim la gran sort de pertànyer a un país que celebra una festa preciosa en la que amor, cultura, amistat, primavera, llum... es donen la mà.

De tots els costums i tradicions de la meva estimada Catalunya, la festa de Sant Jordi és una de les que més orgullosa em fa sentir. És tan nostre, tan característica, tan catalana... és allò que mai et cansaries d'explicar a un visitant que ve de lluny i que ho faries amb els ulls plens d'il·lusió, sabent que expliques una cosa que segur que agrada...















diumenge, 16 d’abril de 2017

Crist ha ressuscitat! Al·leluia!!

Anem a anunciar, a compartir a revelar que és cert: el Senyor és Viu!!



EN: Let us go back to proclaim, to share, to reveal that it is true: the Lord is alive!
PT: Vamos anunciar, partilhar, revelar que é verdade: o Senhor está Vivo!
ES: Vayamos a anunciar, a compartir, a descubrir que es cierto: el Señor está Vivo!
IT: Andiamo ad annunciare, a condividere, a rivelare che è vero: il Signore è Vivo!
FR: Allons annoncer, partager, révéler que c’est vrai : le Seigneur est vivant!
DE: Gehen wir, um zu verkünden, um mitzuteilen und zu offenbaren, dass es wahr ist: Der Herr lebt!

Copiat de l'Instagram del Papa Francesc

Gaudim d'aquest Al·leluia!!



BONA PASQUA A TOTHOM!!!

dissabte, 15 d’abril de 2017

Dissabte Sant


Silenci, meditació, espera...

divendres, 14 d’abril de 2017

Divendres Sant

Text de l'Evangeli (Jn 18,1—19,42):

En aquell temps, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l'altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s'hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. Judes, doncs, s'endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes del temple que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l'hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta: «Qui busqueu?». Li respongueren: «Jesús de Natzaret». Els diu: «Sóc jo». També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. Així que Jesús digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. Jesús tornà a preguntar-los: «Qui busqueu?». Li digueren: «Jesús de Natzaret». Ell respongué: «Ja us he dit que sóc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que aquests se'n vagin». S'havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m'has donat, no n'he perdut ni un de sol». Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava i d'un cop tallà l'orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. Jesús digué a Pere: «Guarda't l'espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m'ha donat?».


Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, i el dugueren primer a casa d'Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d'aquell any. Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Val més que un sol home mori pel poble». Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati de la casa del gran sacerdot. Pere s'havia quedat fora, a la porta. Però l'altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. La criada que feia de portera digué llavors a Pere: «¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'aquest home?». Ell respongué: «No, no ho sóc pas». Com que feia fred, els criats i els guardes del temple havien preparat brases i s'estaven allà, escalfant-se. Pere també s'escalfava amb ells. Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. Jesús li contestà: «Jo he parlat al món obertament. Sempre ensenyava a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d'amagat. Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m'escoltaven quines coses els deia; ells saben el que he dit». Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient: «¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?». Jesús li respongué: «Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?». Llavors Annàs l'envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot. Mentrestant Simó Pere s'estava allà dret, escalfant-se. Li digueren: «¿Vols dir que tu no ets també deixeble d'Ell?». Ell ho negà: «No, no ho sóc pas». Un dels criats del gran sacerdot, parent d'aquell a qui Pere havia tallat l'orella, li digué: «Però si jo t'he vist a l'hort amb Ell!». Pere tornà a negar-ho, i a l'instant el gall cantà.


Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. Per això Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué: «Quina acusació porteu contra aquest home?». Ells li contestaren: «Si aquest no fos un criminal, no te l'hauríem entregat». Pilat els replicà: «Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d'acord amb la vostra Llei». Els jueus li respongueren: «A nosaltres no ens és permès d'executar ningú». Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir. Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué: «¿Tu ets el rei dels jueus?». Jesús contestà: «¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?». Pilat replicà: «Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?». Jesús contestà: «La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí». Pilat li digué: «Per tant, tu ets rei?». Jesús contestà: «Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu». Li diu Pilat: «I què és la veritat?». Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els digué: «Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?». Ells van contestar cridant: «Aquest, no! Volem Barrabàs». Barrabàs era un bandoler.


Llavors Pilat féu assotar Jesús. Els soldats li van posar al cap una corona d'espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. Se li acostaven i li deien: «Salve, rei dels jueus!». I li pegaven bufetades. Pilat tornà a sortir i els digué: «Ara us el trauré aquí fora, perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar». Llavors sortí Jesús portant la corona d'espines i el mantell de porpra. Pilat els diu: «Aquí teniu l'home!». Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren: «Crucifica'l, crucifica'l!». Pilat els diu: «Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar». Els jueus li contestaren: «Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s'ha volgut fer Fill de Déu». Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús: «D'on ets, tu?». Però Jesús no li tornà contesta. Llavors Pilat li diu: «¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te?». Jesús li respongué: «No tindries cap poder sobre mi si no l'haguessis rebut de dalt. Per això el qui m'ha entregat a tu és culpable d'un pecat més gran». Des d'aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar: «Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar». Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal en el lloc anomenat l'Empedrat, en hebreu Gàbata. Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia. Pilat diu als jueus: «Aquí teniu el vostre rei». Ells cridaren: «Fora, fora, crucifica'l!». Pilat els diu: «¿Al vostre rei, haig de crucificar?». Els grans sacerdots respongueren: «No tenim cap altre rei fora del Cèsar». Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat.


Prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se Ell mateix la creu, va sortir cap a l'indret anomenat “Lloc de la Calavera”, que en hebreu es diu Gòlgota. Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus». Molts dels jueus el van llegir, perquè l'indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Però els grans sacerdots digueren a Pilat: «No hi escriguis: ‘El rei dels jueus’. Posa-hi: ‘Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus’. Pilat contestà: «El que he escrit, ja està escrit». Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d'una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells: «No l'esquincem; sortegem-la a veure a qui toca». S'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «S'han repartit entre ells els meus vestits; s'han jugat als daus la meva roba». Això és el que van fer els soldats. Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: «Dona, aquí tens el teu fill». Després digué al deixeble: «Aquí tens la teva mare». I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.


Després d'això, Jesús, sabent que tot s'havia realitzat, perquè s'acabés de complir l'Escriptura, va dir: «Tinc set». Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d'un manat d'hisop una esponja xopa d'aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: «Tot s'ha complert». Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit.

Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, però un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua. El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de crèdit. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. En efecte, tot això va succeir perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «No li han de trencar cap os». I en un altre lloc l'Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat».


Després d'això, Josep d'Arimatea, que era deixeble de Jesús però d'amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l'autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús. També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. Llavors van prendre el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d'enterrar entre els jueus. Hi havia un hort a l'indret on havien crucificat Jesús, i dintre l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Je

dijous, 13 d’abril de 2017

Dijous Sant

Text de l'Evangeli (Jn 13,1-15):

Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l'hora de passar d'aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem. Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida.


Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: «Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?». Jesús li respon: «Ara no entens això que faig; ho entendràs després». Pere li diu: «No em rentaràs els peus mai de la vida!». Jesús li contesta: «Si no et rento, no tindràs part amb mi». Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta'm també les mans i el cap». Jesús li diu: «Qui s'ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots». Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: ‘No tots sou nets’».

Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué: «¿Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres».

diumenge, 9 d’abril de 2017

La cagada de Rufián

Molta gent el troba divertit... fa gràcia com parla, "sense filtre"... cita els personatges d'El Padrino, copia a en David Fernández...

Imagino que per fer aquest post molta gent se'm tirarà al damunt però ja aviso que m'és igual. Moltes vegades a tuiter he defensat en Rufian pensant que anava de bona fe, que en el seu discurs sempre hi havia un fons de veritat i que estava molt bé que la gent s'expressés de diferents formes per arribar a diferents grups.

Però ha arribat un moment en que em dóna la sensació que es creu tan graciós i tan perfecte que es pensa ves a saber què i parla sense conèixer, sense contrastar...

Justament he entrat a tuiter per veure comentaris sobre la final d'Oh happy day. (Jo anava amb SoundSix i han quedat segones). He posat els meus comentaris i he mirat de què més es parlava i, entre molts temes (com la reunió del President Puigdemont amb el President Carter) m'apareix aquesta perla:


Tothom que em coneix sap que sóc creient, practicant, catequista i... súper esquerrana. Evidentment no m'he empassat la notícia ni per una centèsima de segon. Ara bé, he pensat que alguna cosa hauria dit l'arquebisbe que ja els anti-clericals de sempre estaven interpretant de la manera pitjor possible. Com és lògic, he googlejat una mica per veure què havia dit veritablement el pobre home... I resulta que el pobre home no havia dit ni això ni res semblant. No res. Res sobre aquest tema. La frase surt d'una paròdia humorística de la SER. Igual com els hi pot donar per imitar al Rey, a Rajoy o a Trump i fer-los dir el què vulguin, un dia (a més, el programa ja té gairebé un anyet) els va donar per fer una paròdia d'aquest arquebisbe i dir això.

El senyor diputat Gabriel Rufián ho troba ves a saber on, li fa gràcia i, sense contrastar res, ho penja al seu tuiter... sense venir a conte de res. Perquè ficar-se amb l'Església mola molt. I ara, a mi m'ha molat moltíssim fer aquest post... Rufian, l'has cagat, disculpa't.

I és que el que més em rebenta és que el tuit estava ple de persones comentant el que havia posat en Rufian, criticant l'Església i criticant l'arquebisbe per haver dit això perquè, clar, un creu que quan algú de "certa categoria" (com pot ser tot un senyor diputat) diu alguna cosa, aquesta cosa és certa...