dijous, 15 d’agost del 2019

Relats d'estiu de la Carme

La ratlla del NO


Senyal de trànsit "tunejada" a Maià

La CARME, al seu blog, ens proposa escriure un relat a partir d'aquesta imatge... Després de tenir una idea amb una barra de gel, he vist que no era original en absolut, així que n'he fet un altre. No he llegit els altres!! Després ho faré :-)


- Ostres, Joan, mira, mira... On va en Pere amb aquella “cosa blanca”?
- Ni idea, Pep, però sembla que li pesa, eh? Què deu ser? I amb aquesta calda que fa, es posa a carregar coses...
- Pereeeeeeeee, on vas amb això? –Pregunta en Pep.

El noi, tot vestit de negre, recolza la barra blanca metàl·lica en un arbre, respira, es treu un mocador de la butxaca i s’eixuga la suor... i no contesta.


- Pereeeee!! D’on ho has tret això? Què fas? Necessites ajuda?

- Ho he de fer ràpid! –Respon en Pere.
- Però...

Uns homes uniformats amb cara enfadada s’apropen al noi i li criden:

- Ei tu! Deixa aquest NO on l’has trobat!

- Casum!!! Joan, corre, ajudem en Pere!! Això que té és una “ratlla de prohibició” un “NO”... ho deu haver arrancat d’alguna de les senyals que cada dia ens posen per controlar-nos!!


Els dos nois corren, en Joan agafa la barra blanca i tots tres fugen pels carrerols del poble.


Els homes uniformats no saben per on han tirat, no coneixen bé el poble i, amb expressió més enfadada encara, murmuren... “Són molt tossuts, molt. Massa. Aquesta gent no es rendeix mai”.