diumenge, 26 de febrer del 2017

Relats Conjunts: "Vieja friendo huevos"

Diego Velázquez, 1618, Vieja friendo huevos

- Mama, maaaaama, corre vine, que continuen!!
- Ja s’han acabat els anuncis? Ja era hora!!... No hi ha dret, que demà hem de matinar! Menys mal que mentrestant he deixat tota la roba llesta... Ja està bé aquests programes que...
- Calla, calla, mami, va... que ja parlen!!

Les dues callen i se sent la veu d’un dels jurats:
- Después de un buen rato deliberando, Samantha, Jordi y yo hemos decidido que los treinta mil euros, el curso en el Basque Culinary Center y el trofeo Master Chef 2017 és para Doña Vieja Friendo Huevos!!!

El públic aplaudeix sonorament mentre les càmeres enfoquen als altres concursants que tenen una expressió barreja de decepció i de “ja m’ho temia, aquests ous ferrats tenen una pinta fantàstica”.

En Pepe segueix parlant:
- ¡Y aquí llega su nieto!... –un nen amb expressió tímida s’apropa a la flamant guanyadora d’un dels programes més seguits de la televisió estatal… -Dale un beso a la abuela…

- Caram! Així ha guanyat l’àvia! Quina sort trenta mil euros!... Vols dir que anirà al curs, tan gran, aquesta senyora?
- Ni idea, mama, però estic contenta que hagi guanyat. Des del primer moment que es veia que era la millor...
- Va, tanca i anem a dormir, que demà hem de treballar nosaltres...



Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS

dijous, 23 de febrer del 2017

Bona feina, Assemblea!!

Avui, de bon matí, en Josep Lluís ha passat per l'estació de la RENFE i unes persones d'Assemblea li han donat aquests fulletons. 

Com que més d'acord no puc estar, els he escanejat i us els poso aquí. Sempre he pensat que aquells moments en que veus que el tren no arriba a l'hora; quan puges i no trobes lloc; quan s'atura i ningú explica res de res; quan, de cop, el tren comença a anar a pas de tortuga, etc. són moments ideals per manifestar que n'estem farts!! Farts de trens vells, bruts i que no van bé...

Tan sols amb la Independència podrem gaudir d'un transport públic com cal!








dissabte, 11 de febrer del 2017

Res nou sota el sol...

No havia vist mai en ma vida el quadre... El vaig mirar i no em deia res. De fet, no m'agradava gaire (per no dir gens)... I, per acabar-ho d'adobar, la gent de la catosfera estava súper animada pensant en fer múltiples relats sobre el tema per celebrar la proposta número CENT del Blog "Relats Conjunts".

Mentre la meva vista lliscava per aquells personatges muts, un detall em va cridar l'atenció: Un dels allí retratats em recordava moltíssim la imatge d'en Vincent Van Gogh!... Bé, ja tenia una cosa on agafar-me. Al menys podria fer un relat!!

Als lectors els va fer gràcia la semblança i alguns d'ells van seguir "la broma" en altres escrits seus...

Ai, Assumpta, Assumpta!! Que et pensaves que havies descobert la sopa d'all.

La meva sorpresa ha estat superlativa quan avui, dissabte 11 de febrer, en comentar-ho a en Josep Lluís (que fins acabar el seu relat, avui mateix, no n'havia llegit cap de ningú) m'ha dit "Però és que representa Van Gogh de veritat!"...

Cóm?? Doncs sí. Mentre s'informava sobre el quadre, va trobar que Hopper volia representar Van Gogh!!... Ves quina poca gràcia!... De veritat que no en tenia ni idea... ufffff