Què? / Qui?.- Abril 2013.- Primer dia de Joc.- Imatge inicial.

L'any passat vaig començar un nou joc d’endevinar imatges, una barreja de la “Imatge misteriosa” i del “Personatge Misteriós”: Un mes s’haurà d’endevinar un “QUÈ” i al mes següent un “QUI”.

Però, per fer-ho més emocionant, els “Què” i els “Qui” aniran per parelles de mesos (gener-febrer / març-abril / maig-juny / juliol-agost / setembre-octubre / novembre-desembre) Sis parelles.

Cada encertant d’un Què (imatge) o d’un Qui (personatge), tindrà un punt. Cada persona que encerti un Què i un Qui de la mateixa parella de mesos tindrà un punt extra.

Aquest mes (per una ficció bloguera és com si ara ens traslladéssim al mes d'abril)  toca encertar un QUI (endevinar el personatge), així que recordo les normes:

- El joc durarà un màxim de quatre dies (si s’encerta abans, doncs s’acaba abans).
- El primer dia poso una imatge, alguna pista i ho deixo un dia sencer.
- El segon dia, post nou. Pista (o pistes) noves, publicació dels comentaris rebuts el primer dia. També s’estarà un dia sencer.
- El tercer dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el segon dia.
- El quart dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el tercer dia.
- Durant aquests quatre dies, cada persona podrà donar tantes respostes com vulgui.
- Si al final de les vint-i-quatre hores del quart dia ningú ho ha encertat, doncs no hi ha guanyador. Jo dic el resultat i ja està.
- Hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.
- Els comentaris al blog, durant aquests dies, seran moderats, jo els rebré al correu però els demés no els podreu veure.


Us animeu a jugar? Si? Doncs...

Algú sap QUI ÉS?

Pistes addicionals:
- És un home.
- Va néixer a finals del segle XIX i va morir més jove de cinquanta anys.
- Nom i cognoms comencen amb consonant.

Recordeu que les persones que el mes passat van encertar el "QUÈ", o sigui (copio segons l'ordre dels seus comentaris llavors) McABEU, LLUÏSA, JPMERCH, JO RAI!, XEXU, SALVADOR MACIP i JOMATEIXA, si encerten aquest personatge tindrien, a més, un punt extra per haver fet la parella de mesos "novembre/desembre".

CLASIFICACIÓ GENERAL
(Els empats van per ordre alfabètic)

Quatre punts.- XEXU
Tres punts.- CARME ROSANAS i MIREIA
Dos punts.- LLUÏSA
Un punt.- DAFNE, JJMIRACLE, JOMATEIXA, JO RAI!, JORDI, JPMERCH, McABEU, PONS007, RITS i SALVADOR MACIP

Fins demà a la mateixa hora!! (més o menys)

Fora mandra!!

Abans que vingui en Wert i s'apoderi per Decret dels PREMIS C@TS passant a anomenar-los "Premios Ancha es Castilla y más que quisiera serlo. Premios para Cuadernos en Castellano, lengua que todos debemos amar" us aconsellaria que passéssiu pel Blog corresponent per ajudar una mica, ja que participar en qualsevol iniciativa per fer cada vegada més visible la llengua i la cultura catalanes a la xarxa, també és fer país, eh?

Sí, sí, els C@ts són una estructura d'Estat... Au, Fora mandra i a dir la vostra... sigui quina sigui la vostra!!

Estructures d'Estat

Felicitats, CARME!!!

La fada madrina de la catosfera, la CARME, està de festa!! Celebra el seu post 2.002... tot i que a aquestes hores deu anar ja pel... ui, no em feu comptar!!

Aneu, mireu i ho veureu...

Cada 20 minuts una endevinalla tipus "Si fossis"!! Sí, sí, cada 20 minuts mitja hora, des de bon matí i durant tot el dia (mare meva, Carme, quina feinada hehehe)

Amb la participació de moltíssims blogaires... Si això funciona correctament, quan surti aquest post "el meu" SI FOSSIS ja portarà 60 minuts voltant pel món... ara mateix us l'enllaço mentre us convido a... un bitter amb olives i ametlles... :-DD

PER MOLTS POSTS, COL·LECCIÓ DE MOMENTS!!!

PER MOLTS ANYS, CARME!!!

Campions!!!!

Google +

Aquest serà un post una mica estrany... A veure si em sé explicar ;-)

Jo sé que hi ha una cosa que es diu "Google +" (Google Plus) que, pel que m'han dit, és com una mena de Facebook, on pots tenir els teus amics arxivadets per cercles (el cercle més proper, el segon... fins al més allunyat).

Mai he tingut intenció de "fer-me" del Google + aquest. Ara bé, estic gairebé segura que alguna vegada deuria clicar a algun lloc que no tocava i "m'hi deuria apuntar".

Això ho dic perquè, de tant en tant, em surt algun missatge on posa que algú ha "compartit" quelcom amb mi al "Google +", o que m'han afegit als seus cercles. A vegades són persones que no conec, llavors no faig res i ja està però, en altres ocasions, se'm parla de gent que sí conec, ni que sigui virtualment, i em comuniquen que "m'han afegit" o que "han compartit quelcom amb mi"... I què faig jo? Doncs tampoc faig res, perquè no sé com va.

Per tant, el motiu d'aquest post és dir a tota la gent que em convida, m'afegeix o envia coses, que si no dic res, no és perquè no els hi vulgui "a ells", és perquè no m'hi vull a mi!... Que no sé què faig allí ni com hi he arribat però que, de moment, no m'interessa.

Dit això, també penso que potser m'estic perdent alguna cosa bona. Bé doncs, algú sabria explicar-me què és, per què serveix, si és veritablement útil o no, etc?... en llenguatge assequible a persones que no són especialistes informàtics... Gràcies!!!

I ara vaig a fer nones!! :-)

I la guanyadora és...

El número premiat és el:

I correspon a SA LLUNA!!

Enhorabona, Lluneta!! T'emportes el Lot!!!

I a tots, tots els que heu participat el nostre més sincer agraïment, abraçades i petons!!!

El sorteig!!

Durant tota la tarda, els elfs domèstics del meu atelier han estat treballant sense descans per aconseguir un lot com cal pel sorteig que, si no estic mal informada, és a les 10 de la nit.

El lot estarà format per:

Tres polseres fetes amb la tècnica Kumihimo,
una en llana vermella, negra i fil daurat
dos en "cua de ratolí" una en colors càlids i l'altre freds.

Polsera masculina en fil de cotó negre.
trenat i amb nusos.
Tanca amb nus corredís.

Dos clauers amb trenat Kumihimo
Un en colors blau i grana i un altre gris i blau.

Una novetat a la meva botigueta!!
Conjunt de vuit posa-vasos en foamy (Goma-eva)

Punt de llibre estelada
Fons foamy i aplicacions feltre

Espero que us agradi!! :-))

Molta sort!!

S'ha acabat el termini...

Sí, ja som arribats al mes de maig, que ha començat amb una tempesta nocturna de llamps i trons per donar pas a un dia preciós ;-))

I, amb l'arribada del maig, informar-vos que s'ha acabat el termini per fer-se "seguidors" del millor blog jurídic de la catosfera i, per tant, participar en el sorteig d'un fantàstic lot de productes de la botigueta virtual "Assumpta-artesania" ;-)

Gràcies! Mil milions de gràcies a tots els que heu volgut participar en aquesta petita "operació de promoció" ;-) Els vostres avatars, amb les seves imatges i colors, il·luminen la barra lateral del "Blog-despatx" i fa molt de goig!

Hi ha vint-i-cinc seguidors. Una dels quals sóc jo, que no participaré al sorteig, és clar i, per tant, en queden vint-i-quatre. El número va fantàstic per poder repartir dues butlletes a cada participant i en sobrarà una (el "49") que esperem que no surti i, si surt, doncs passarà al sorteig següent. Bé, no anem tan ràpid... El sorteig al que em refereixo és al de la Lotto 6/49 (Loteria de la Generalitat) i el número que determinarà el guanyador serà el "COMPLEMENTARI"

Els sorteigs de la Lotto 6/49 són dimecres i dissabte i, després dels números de la combinació guanyadora en treuen un més "complementari" que és un número que va de l'1 al 49 (després treuen més coses però ja no sé com va) Doncs aquest COMPLEMENTARI és el que ens interessa ;-)

Casualment, avui és dimecres, però AVUI no juguem encara perquè em falta alguna coseta per posar al "Lot"... El sorteig que ens interessa és el del DISSABTE, 4 de MAIG. Si l'atzar volgués que el complementari fos el 49, doncs res, tot igual pel següent sorteig (dimecres 8 de maig) i així anar fent ;-)

Els números els he atorgat segons l'ordre en que us anàveu fent seguidors i són aquests:

01 i 25.... SA LLUNA
02 i 26.... CARME ROSANAS
03 i 27.... LLUÏSA
04 i 28.... ALBA
05 i 29.... XEXU
06 i 30.... FERRAN
07 i 31.... RAMON
08 i 32.... GLO.BOS.BLOG
09 i 33.... MONTSE SUBIRATS
10 i 34.... McABEU
11 i 35.... SALVADOR MACIP
12 i 36.... THERA
13 i 37.... JOMATEIXA
14 i 38.... MARTA
15 i 39.... EL PORQUET
16 i 40.... MIREIA
17 i 41.... MARIA
18 i 42.... MARGARIDA
19 i 43.... MONTSERRAT Q.P.
20 i 44.... RITS
21 i 45.... ELFREELANG
22 i 46.... ANNA
23 i 47.... VERO
24 i 48.... AIGUA

Bé doncs, gràcies de nou a tots i sort!!! ;-)

Ja és Sant Jordi a casa!

Jo sóc d'aquelles a qui els agrada que Sant Jordi sigui dia laborable... Potser serà perquè no treballo fora de casa?... No, bromes a part, trobo que aquesta diada nostra té molta més vitalitat quan cau entre setmana que no pas si és dissabte o diumenge. Els diferents horaris de la gent fa que tot el dia hi hagi moviment, fins i tot a l'hora de dinar -que és l'únic moment que molts es poden escapar una mica-.

El mossèn de la meva Parròquia (que és molt bloguero) ha fet un breu post per avui i diu unes paraules que li copiaré, entre altres coses perquè jo (i segur que molts) també les pensem:

«Un poble que per felicitar-se el dia del seu patró es regala un llibre i una rosa, no és un poble qualsevol»

Aquí us ensenyo la meva preciosa rosa i els dos llibres que ens hem regalat (sempre els triem junts, anem "sobre segur") tenint, com a condició prèvia, l'única característica que fossin en català.

En Josep Lluís s'ha decantat per una novel·la de l'escriptor valencià Martí Domínguez (és la seva quarta novel·la i, de moment, no n'havíem llegit cap, i està centrada en Cézanne, tot i que no és una novel·la històrica)

Jo, amb la meva dèria victoriana, he anat cap a Wilkie Collins (de fet, no tenia una opció única... anava cap a un autor d'aquestes característiques, que l'obra fos traduida al català i que no costés una animalada)

Què? / Qui?.- Març 2013.- Tercer dia de Joc.- Ja tenim encertants!

Hola!!

Veig que la mínima ampliació de la part visible de l'objecte ha estat de molt ajut doncs sou bastants els que l'encerteu!

Els que no l'encerteu, dieu el que jo pensava que diríeu (un pinta-llavis) excepte els dos que aposteu pel bolígraf, que m'heu deixat parada doncs el boli i el retolador podrien assemblar-se força, excepte en la punta, que és completament diferent!

Per tant, he estat pensant i he decidit que si fos un retolador però agafat d'un altre angle, podria donar per bona la resposta "bolígraf", però essent justament aquest extrem de fibra tèxtil el que es veu (que a molts us ha fet pensar en feltre, pelfa, roba, coixins...) no la puc donar per correcta.

I, dit això, com ja haureu entès, confirmar que la resposta correcta és: UN RETOLADOR!!

Així doncs, ho encerten, per ordre de participació:

McABEU, LLUÏSA, JPMERCH, JO RAI!, XEXU, SALVADOR MACIP i JOMATEIXA

Enhorabona a tots!!! ;-)))

Afegir un recordatori: Tots els encertants, si també endevineu el personatge del mes d'abril, podeu tenir un punt “extra” per haver completat la “parella” de resultats “març/abril”.

LA CLASIFICACIÓ GENERAL QUEDA AIXÍ (Els empats van per ordre alfabètic)

Quatre punts.- XEXU
Tres punts.- CARME ROSANAS i MIREIA
Dos punts.- LLUÏSA
Un punt.- DAFNE, JJMIRACLE, JOMATEIXA, JO RAI!, JORDI, JPMERCH, McABEU, PONS007, RITS i SALVADOR MACIP

Si us plau, si algú troba alguna errada de càlcul, que m'avisi (i em disculpi) ;-)

I ara vaig a dinar!! Nyam, nyam!!

Disculpeu el retard

Benvolguts, 
A casa meva les bombetes exploten... Petits inconvenients com aquest han fet retardar l'aparició de la solució del "Què Qui" del mes de març (hehehe total, si és del mes de març ja no ve d'una mica més de retard) En fi, que ara m'hi poso ;-))

Què? / Qui?.- Març 2013.- Segon dia de Joc.- Pistes addicionals.

Benvolguts companys bloguers, ho reconec... si, ho admeto... aquesta imatge no hi havia persona humana capaç de saber què era... hehehe... Difícil... molt difícil.

Així doncs, i seguint estrictament la legalitat vigent que, en el seu article 4t, diu: "Si ningú l’encerta, hi haurà un segon dia amb una nova imatge de la mateixa "cosa" per fer-ho una mica més fàcil. En cap cas hi haurà pistes "extra", només imatges." 

De totes formes, com he publicat ja les respostes al post d'ahir, veure tot el que NO és, us pot ajudar a resoldre el misteri :-)

I aquí teniu la nova imatge de la mateixa "cosa"

Bé doncs, moltíssimes gràcies per jugar!... Sort a tothom i fins demà més o menys a la mateixa hora ;-))

Què? / Qui?.- Març 2013.- Primer dia de Joc.- Imatge inicial.

Amb l'ordre que em caracteritza, i tot i ser conscient que ja ha passat més de la meitat del mes d'abril, passo a proposar-vos el joc del mes de març ;-)

El mes de gener de 2012 vaig començar un nou joc d’endevinar imatges, una barreja de la “Imatge misteriosa” i del “Personatge Misteriós”: Un mes s’haurà d’endevinar un “QUÈ” i al mes següent un “QUI”.

Per fer-ho més emocionant, els “Què” i els “Qui” aniran per parelles de mesos (gener-febrer / març-abril / maig-juny / juliol-agost / setembre-octubre / novembre-desembre) Sis parelles.

Cada encertant d’un Què (imatge) o d’un Qui (personatge), tindrà un punt. Cada persona que encerti un Què i un Qui de la mateixa parella de mesos tindrà un punt extra.

Doncs bé, encara que ja som a Abril, la publicació el mes passat d'un Relat Conjunt en fascicles em va canviar tot l'ordre (més o menys ordre) mental dels posts, fa que, pel que respecta al Què / Qui ens trobem al mes de Març i, per tant, toca encertar un QUÈ (imatge misteriosa). Us recordo les normes:

- El Joc durarà dos dies (com a màxim).
- El primer es presentarà una foto molt ampliada, distorsionada o des d’un angle estrany per veure si es pot endevinar què és.
- Si algú encerta què és el primer dia, el Joc ja s’acaba.
- Si ningú l’encerta, hi haurà un segon dia amb una nova imatge de la mateixa "cosa" per fer-ho una mica més fàcil. En cap cas hi haurà pistes "extra", només imatges.
- El segon dia es publicaran les respostes rebudes el primer dia.
- Es podran donar diverses solucions.
- La resposta ha de ser el més exacta possible. Si hi ha respostes poc concretes jo mateixa interpretaré si s’apropen suficientment o no a la solució "ideal" com per ser considerades correctes.
- Cada encertant tindrà un punt. Hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.
- Mentre duri el Joc els comentaris estaran moderats.

Us animeu a jugar? Si? Doncs us pregunto:

Algú sap QUÈ ÉS AIXÒ?

Us recordo que, en aquests moments,  LA CLASIFICACIÓ GENERAL ESTÀ AIXÍ (Els empats van per ordre alfabètic)


Tres punts.- CARME ROSANAS, MIREIA i XEXU
Dos punts.- ----
Un punt.- DAFNE, JJMIRACLE, JORDI, LLUÏSA, PONS007 i RITS

Fins demà a la mateixa hora!!!

El relat d'en Roger

Amb motiu de la Festivitat de Sant Jordi, el Centre on el meu nebot gran, en Roger, de 17 anys, estudia 2n de Batxillerat, ha organitzat un concurs de redacció.

Avui era el darrer dia per presentar els escrits. Fa una estona, parlant amb ell per telèfon, ho comentàvem, m'ha explicat de què anava la seva redacció i, com m'ha agradat tant, li he demanat permís per posar-la al blog.

És per a mi un orgull molt gran i un honor molt especial presentar-vos el relat d'en Roger.


Camí cap a Ítaca

Conten les velles padrines dels pobles una història que ha sigut transmesa des de fa anys de generació en generació, fins al punt de no saber-se el veritable origen. Hi ha qui diu que tan sols és una rondalla que s’explica als més menuts de les cases i hi ha qui recolza la possibilitat que pugui ésser certa. El que de ben segur es pot afirmar, és que la llegenda ha anat patint petites variacions amb el transcurs del temps. Sigui com sigui, si és verídica o no, jo no ho sé. I, per tant, em limitaré a explicar-la i deixar que cada u pensi el que vulgui.

En Berenguer era ben bé allò que hom en diu “un bon home”. Era l’hereu del Mas Pujol i a més de la feina diària, encara trobava temps per fer d’alcalde.

El seu era un poble no massa gran però molt bell. Les seves gents eren treballadores, responsables, afables i solidaries. La bona convivència, la pau i l’harmonia regnava entre tots ells.

Però com sol passar en totes les histories, aquesta també tenia el seu punt fosc. El poble d’en Berenguer formava mancomunitat amb un poble veí el dirigent del qual era un home barbut, malcarat i amb una cara poc expressiva, d’aquelles cares que mai saps que pensen, però que no te’n refiaries gaire. I com el poble era al sud de la Pica d’Estats, el van començar a anomenar, i no sense justificació, el monstre de l’Estat.

“El monstre” tenia com a estranya mascota un toro, no tenia ni nom, tan sols es referia a ell com a mon toro, suposo que fou per això que la gent l’acabà coneixent com a Montoro, com si fos un sol mot. Com a ma dreta del monstre, hi havia un personatge de poca cultura, que les seves màximes expressions d’enginy es produïen quan explicava algun acudit brut i de poc gust, per això la gent li havia posat el pseudònim del “verd”.

A la vila d’en Berenguer no s’explicaven gaire bé de que vivien la gent del sud. Pensaven que es dedicaven a l’industria tèxtil, per que quan preguntaven que fa aquell poble, la resposta sempre era: roba, roba i roba.

Ningú no entenia massa bé, perquè amb els diners que aportaven a la mancomunitat, no aconseguien veure millores, ni un major progrés en el poble. Per contra, la vila del monstre cada cop lluïa més, gastava molt i sempre estava fent festes. De ben segur la confecció havia d’esser una industria creixent.

Berenguer, que era un bon alcalde, va decidir que havia de fer alguna cosa. Va recordar que tenia un cosí, que vivia a la Jonquera, que era enginyer tèxtil i el va fer venir.
El cosí, que tot i ser borni, tenia molt bon ull per aquesta mena de negocis, de seguida ho va tenir clar.

–Estimat Berenguer, has vist algun teler o alguna filatura? Has vist passar camions de bobines de fil, de llançadores, o de confecció acabada? Has vist el fum de les xemeneies o has sentit la remor de les fàbriques?

En Berenguer va fer memòria.

–Tenen un esplèndid polígon industrial, presumien de haver gastat un dineral, que a la fi, havien pagat tres cops més que el pressupostat. Però ben mirat, sempre que hi passo a prop, sembla abandonat, buit i sense moviment. Les naus no tenen rètols, les persianes son baixades i els aparcaments deserts.

Aquell bon home, començava a veure-hi clar.

– Com poden gastar tant? D’on surten els diners i per què nosaltres no podem invertir i créixer tant com ells?
-Berenguer, que n’ets d’innocent. – deia el cosí de la Jonquera - D’on no n’hi ha, no en pot rajar. Ells tenen i vosaltres no, on creus que van a parar el vostre esforç i sacrifici? Per on es perd el fruit del vostre treball? On es el resultat del vostre esforç i de les vostres il·lusions?

“BAND: L’alcaldia del poble fa saber, que es convoca a tots els habitants a una reunió urgent i de gran importància, que tindrà lloc al casal el proper dia onze. Qui no hi assisteixi que després no es queixi”

El dia assenyalat, el casal era ple de gom a gom, poques vegades s’havia vist tanta gent reunida. Joves i grans, dones i homes, nens i nenes, de la muntanya i de la plana, obrers i patrons, autòctons i nouvinguts. Hi eren tots. Respectuosament, varen escoltar amb atenció les explicacions d’en Berenguer i poc a poc es varen sorprendre, indignar, emprenyar i ofendre.
Després, tothom ho va tenir molt clar. Calia desfer la mancomunitat i avançar cadascú pel seu camí.

Per contra “el verd” proposava de fusionar els dos pobles en un de sol per, segons ell, poder ser més grans i mes forts. Però no se’n sortia. I quan menys cas li feien, més ximpleries deia, més s’encenia i a la fi, amenaçava.

El monstre de l’Estat i la seva colla, van voler fer pressió i van incomunicar el poble d’en Berenguer, tallant la carretera a la sortida de la seva vila, també van tallar els pals de la llum i del telèfon, i no els van enverinar l’aigua del riu, per que aquest baixava en direcció contraria.

Va ser una època difícil, però els homes, treballadors i honestos, acostumats al sacrifici del molts anys, van obrir nous camins cap el nord, sense deixar mai de mantenir el contacte amb les bones gents que hi havia al sud. I així el poble va créixer, va prosperar i va tornar a ser ric i ple.

Els fets i personatges que apareixen en aquesta narració futurista són fruit de la imaginació del seu autor. Qualsevol semblança amb la realitat és tan sols coincidència.

Joc de Lletres de Sant Jordi 2013

El Blog TUMATEIX LLIBRES ens convida a participar en un JOC DE LLETRES de SANT JORDI.

Es tracta de fer fins a tres microcontes amb un màxim de 50 paraules cadascun  que continguin els mots "princesa", "cavaller" i "drac" però sense relació directa amb la llegenda de Sant Jordi. Els microrelats participants apareixeran al blog JOCS DE LLETRES i optaran al premi d'un lot de llibres. Animeu-vos a participar, el termini s'acaba el 15 d'abril. 

(Sí, MAC, m'he copiat la introducció del teu blog hehe... és que tinc una mica de feina i no puc estar massa temps pels blogs. Gràcies!!!)

1r.

En Domènec Princesa estava fart de les burles que sempre havia d’aguantar pel seu cognom. Quan en Miquel Cavaller va insistir amb la brometa davant la noia més bonica de la classe, no ho va dubtar i li va llençar la baldraca pel cap. El va deixar ben estabornit.


2n.

- Els de la dreta sou dracs, els de l’esquerra cavallers! Quan digui “ara” el primer de cada equip surt corrent a veure qui arriba primer.
- Que maca és la senyoreta Marta –pensa en Martí- com una princesa.
- Ara! –crida la senyoreta.
I ell somiant.
- Vaaaaaaaaaa Martí!!


3r.

Dames i cavallers, el jurat del Concurs de Tapes del Barri Princesa ja té veredicte!
Han participat catorze establiments amb un total de setanta especialitats, totes boníssimes i de qualitat... I, per la seva originalitat, proclamem campiona la “Tapa de rodanxetes de drac amb vinagreta de calçots socarrimats i all”!!!