Escalfant motors per la celebració del segon centenari del naixement de Charles Dickens.- Dickens 2012.

En un dels posts que darrerament he fet sobre la celebració del segon centenari del naixement de Charles Dickens, l’amic Assur em va deixar un enllaç a un article del diari The Telegraph amb fotografies sobre el Londres de Dickens (Dickens’s London: in pictures). Les vaig estar mirant amb molt d’interès i ja em va passar pel cap fer-ne un post.

Ara bé, quan fa una estona m’ho tornava a repassar, he descobert que el mateix diari té un munt d’enllaços diferents sobre diversos aspectes de l’autor, la seva obra, i gran quantitat de temes relacionats. Així que he pensat fer com un petit tast d’alguns d’aquests articles i posar els enllaços per si algú els vol veure sencers.

Clicant damunt de cada un dels titols en anglès anireu als articles originals de The Telegraph.


Dickens’s London: in pictures

Lower Fore Street. 1865.

Joseph Carney, venedor ambulant d'arangades en un mercat de carrer.

The World of Charles Dickens: photos of locations described in his books

En aquest enllaç es mostren imatges actuals de llocs que surten citats a obres de Dickens.

Estació de Charing Cross, lloc on un taxista (cotxer) s’enfronta amb el Sr. Pickwick
per haver-li fet preguntes i apuntar-les respostes al seu bloc.

Charles Dickens: Best characters in pictures

Imatges dels personatges més coneguts de Dickens

Esther Summerson, d'El Casalot (Bleak House)
Il·lustració de Robert Ball

Madame Defarge, d'Una història de dues ciutats

John Howard Davies va interpretar Oliver Twist
al film dirigit l'any 1948 per David Lean

Great Expectations: Miss Havisham on film

Miss Havisham és un dels personatges que més em va cridar l’atenció en llegir Grans Esperances. Ha estat interpretada per diverses actrius. A l’enllaç en podeu veure moltes. Aquí us deixo a Helena Bonham Carter:



Charles Dickens in pictures

Imatges de l'escriptor. Algunes són molt conegudes, altres no tant. Per exemple, aquesta que us poso, de quan tenia 40 anys, no l'havia vist mai abans:

Tornem al tradicional correu postal?

Fa uns dies, en Garbí ens parlava de com n’estem de “vigilats” a la xarxa, la quantitat de dades nostres que els buscadors van emmagatzemant i com sembla que la nostra privacitat pot arribar a estar amenaçada. Arran d’això, ell ens anima a tornar al correu tradicional (bé, ni que sigui per fer un post) i buscar per casa alguna postal o carta escrites a mà, com es feia abans...

Tot i que no es pot dir que en col·leccioni, sí que en guardo algunes. Les he estat mirant i m’he adonat que en tinc bastantes d’Escòcia, totes enviades per la mateixa persona, la meva amiga (i profe d’anglès) Helen. Aquí en poso tres de les més maques i una “per les dues cares” ;-)



1.- Castle Stalker, Appin Argyll
2.- Loch Achray, Trossachs
3.- Dumbarton Rock and Ben Lomond, the River Clyde

Salm 23.- El Senyor és el meu pastor

El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.


Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.
Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.
Davant meu pares taula tu mateix
enfront dels enemics;
m'has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.
Ben cert, tota la vida m'acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.


(Fotos trobades a Google.)

El Barça passa a semifinals de la Copa!!

Foto El Mundo Deportivo

Foto l'Equipe

El Barça, tot i empatar a casa, ha eliminat al Madrid a la Copa del Rei gràcies al magnífic partit realitzat a l’anada i a la victòria obtinguda allí. Feina ben feta i endavant!! :-))

Com aquests encontres no els donen per televisió en obert, nosaltres els escoltem per la ràdio (Catalunya Ràdio, amb en Puyal) i, a més, si hi ha jugades conflictives, busco alguna pàgina esportiva a Internet per poder llegir altres opinions. Avui m’ha donat per entrar a la web de l’Equipe que també el donaven en directe... i, quina sorpresa tan agradable he tingut quan he vist que, pel diari francès, es reconeixia que el partit era entre catalans i espanyols. He fet dos retalls de pantalla per posar-ho aquí al blog:



Així doncs, és el moment ideal per dir, una vegada més:

VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!!


I, canviant de tema, ja som a dia 26, queden només sis dies per fer les propostes per la Millor Iniciativa Blogaire als Premis C@ts! Animeu-vos a passar i dir la vostra clicant AQUÍ!!
Pels blogs en llengua catalana, participeu als C@ts!!



I, ja posats a fer suggeriments, si teniu Facebook, us podeu adherir a la proposta d’en PUIGMALET que ha creat un grup per demanar la col·locació d’una Placa commemorativa a la casa on va néixer en Pompeu Fabra. Cliqueu aquí!

Chop Suey (Relats Conjunts)

Chop Suey, Edward Hopper, 1929

Aquella era la meva cafeteria preferida. L’ambient era tranquil i relaxat i, malgrat haver-hi alguns clients habituals -amb alguns dels quals ens saludàvem en la distància, des de les taules, amb una lleu inclinació de cap i un somriure- la majoria era gent a la que no havia vist mai abans, i això em donava una sensació de llibertat que m’agradava. Una barreja entre conegut i desconegut en la seva justa proporció.

A vegades, mentre feia veure que llegia una revista o que escrivia alguna cosa al meu quadern, em dedicava a escoltar les persones que seien a les taules més properes. No em guiava pas cap intenció de ficar-me a les seves vides, en absolut. Tan sols em sentia una observadora imparcial de la realitat.

Aquella tarda de gener era bastant freda, però al Chop Suey s’estava molt bé. La temperatura era agradable i agradables eren també el cafè i el tall de pastís de mores que havia demanat. Bé, el pastís de mores era més que agradable, estava absolutament deliciós.

A la taula del meu davant hi havia dues noies, una d’elles em quedava de cara i l’altra d’esquena. La que no podia veure semblava que tenia alguns paperets al davant, l’altra posava una expressió absent, com molt pensativa.

Com ja he dit, jo era una observadora imparcial dels fets del meu entorn i em vaig centrar més en elles. Des de sempre he tingut la sort de poder gaudir d’una oïda privilegiada, així que no vaig tenir cap problema per poder sentir la conversa que a continuació transcric:

- Va, dona, vaaaa, -va dir la que estava d’esquena, allargant la darrera "a" amb to fastiguejat- no t’ho pensis tant que se’ns farà tard.
- Espera, que vull recordar què van fer... No hi haurà un diari per aquí? –va respondre la d’expressió somiadora.
- Si, ara anirem a demanar un diari! –va dir la que estava d’esquena amb un to de veu que demostrava que, precisament, el que no anava a fer era demanar cap diari- Digues el primer que et passi pel cap, Marta.
- Ai, dona, que les coses no es poden dir sense meditar una mica.
- Si no l’acabem en deu minuts perdrem el ferrocarril de dos quarts.
- Ufff... va, d’acord doncs, em guiaré per la primera intuïció. Pregunta, pregunta.
- Deportivo Europa - Real Union.
- Ics...
- Arenas de Guecho - Español
- U
- Real Madrid - Barcelona
- Dos
- ...

Efectivament, aquelles dues joves eren seguidores del football, l’esport que s’estava posant tant de moda. Feia cosa d’una setmana, a aquella mateixa taula, dos homes que semblava que entenien d’aquestes coses deien que algun dia el football serà seguit per milions i milions de persones...


Nota: Tot i que l’any 29 no existien les travesses, en el món dels relats pot passar qualsevol cosa!! El que sí és segur és que l'any 29 el Barça va guanyar la primera edició que es feia de la Lliga. Visca el Barça!!

Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts

La web oficial del bicentenari de Dickens ens cita!!

Aquest matí, quan he obert el correu, m’he trobat amb una sorpresa molt gran, en Mac em deia que la web oficial Dickens 2012 ha inclòs el nostre homenatge blogaire al gran escriptor anglès!

Abans d’ahir em vaig registrar a la citada web i els vaig informar del que estàvem preparant. Un cop enviades les dades, va sortir un missatge que deia que s’havia rebut i que estava pendent d’aprovació. La veritat és que no tenia cap confiança en que sortís publicat... Però, sortosament, em vaig equivocar! I aquí ho tenim!!


Oi que fa goig? :-)

Us hi apunteu? Teniu temps! L’Elfreelang es va llegir Grans Esperances en menys de deu dies, i en McAbeu Una història de dues ciutats en una setmana!! Som-hi!!

Dickens 2012.- Falten tres setmanes!!

El somni de Dickens
Robert William Buss

No sóc cap experta en el tema. De fet, puc dir clarament que no hi entenc, que sóc una novençana, una aficionada que en vol aprendre i que fa constants descobriments i que, cada nova informació que trobo, em fa tanta il·lusió com si fos un petit tresor.

Fa uns dies, quan vaig entrar al blog de la Maria, em va cridar l’atenció la imatge que ha posat a la barra lateral per anunciar que s’ha sumat a la proposta de commemorar el bicentenari de Dickens a la catosfera. Era el quadre que encapçala aquest post. No m’era del tot desconegut, però no en sabia el títol i ella me’l va dir: El somni de Dickens. Ell i els seus personatges... En va inventar tants!! I en tinc encara tants per conèixer que la perspectiva em resulta absolutament engrescadora!

Doncs bé, googlejant, he fet un d’aquests descobriments que deia. Resulta que l’autor del quadre, Robert William Buss, va ser encarregat pels editors Chapman & Hall per fer les il·lustracions de “The Pickwick papers” (primera de les obres de Dickens i que, com tantes altres, s’anava publicant per entregues) després que el primer dibuixant, Robert Seymour, es suïcidés. Tan sols va fer dos dibuixos, perquè no va agradar als editors i el van acomiadar, contractant llavors un tercer il·lustrador, Hablot Knight Browne, que utilitzava el pseudònim de Phiz.

Robert William Buss, malgrat la decepció que va tenir, va ser admirador de Dickens durant tota la seva vida i, a la mort de l’escriptor, va pintar aquest quadre de l’autor envoltat dels seus personatges. Més informació sobre les il·lustracions als llibres de Dickens, clicant AQUÍ (en anglès).

Tot això em va interessar força perquè, justament, Los papeles póstumos del Club Pickwick, és el llibre que m’estic llegint jo per poder fer la ressenya el dia 7 de febrer.

També, quan buscava informació sobre el quadre, vaig trobar un article del diari El Punt Avui amb el títol de “Febre per Dickens” i el subtítol “El Regne Unit s'inunda d'exposicions, retrospectives, lectures i tota mena d'activitats per celebrar el bicentenari del gran narrador del Londres victorià”. En copio un paràgraf i, si algú el vol llegir sencer, ho pot fer clicant AQUÍ. De moment, jo deixo aquest fragment:

“...arreu del món hi haurà celebracions en honor seu: representacions teatrals a Lahore, Karatxi i fins i tot Pequín, per exemple, o trobades a Berlín per parlar de què escriuria avui Dickens... Contra el que es pugui pensar, el 2012 no és només l'any olímpic al Regne Unit; el 2012 és, sobretot, l'Any Dickens.”

Doncs bé, com trobo el tema tan apassionant, convido a tothom a participar en un petit homenatge catosfèric al gran escriptor anglès, fent un post relacionat amb ell i la seva obra (en la forma en que cadascú triï) el proper 7 de febrer, dia del segon centenari del seu naixement. A veure si algú encara s’hi apunta. Hi ha temps!! I moltes gràcies a tots els que ja us hi heu afegit!!

Pastís de poma senzill i casolà

Ingredients:

- 1 iogurt de llimona (el pot ens servirà de mida pels altres ingredients)
- 1 mida del pot de iogurt d'oli
- 2 mides de sucre
- 3 mides de farina
- 3 ous
- 1 sobret de llevat
- 3 pomes
- mantega
- farina.

Elaboració:

- Pelem les tres pomes.
- En un bol barregem els tres ous amb el sucre.
- Barregem el sobret de llevat amb la farina i ho afegim al bol.
- Afegim el iogurt.
- Afegim l’oli i ho anem barrejant tot molt bé.
- Untem un motlle amb mantega i hi tirem també una miqueta de farina, una capa fina per tota la superfície.
- Aboquem la barreja dins el motlle.
- Afegim les pomes fetes a trossets.
- Ho posem al forn a 170 graus durant 30-35 minuts.

El passat dissabte, dia 7 de gener, entre la meva germana i jo vàrem fer aquest pastís. Em va dir que la recepta era de l'Arguiñano. El resultat va ser força bo. Ara bé, el tema de la temperatura del forn i el temps va ser ben bé a ull, perquè el seu forn no té graus, sinó que pot anar "fort" o "fluix". Com quan encara no portava mitja hora ja es sentia l'oloreta que estava cuit, el vàrem apagar. Lamentablement, s'havia cremat una mica de sota, però era poquet, ho vàrem treure i llestos.

Bon profit!!

Què? / Qui?.- Gener 2012.- Segon dia de Joc i ja tenim guanyadores!

Doncs bé, ja han passat les vint-i-quatre hores per pensar i, sorprenentment, ja tenim dues persones que puc donar per encertants!

Això sí, el que vull fer, abans de continuar, és donar-vos les gràcies a tots els que heu passat i heu estat una estona mirant, tractant d’endevinar què era, per donar vida al joc. Moltes gràcies!! ;-)

La imatge era una ampliació, una mica “estirada” horitzontalment, d'un fragment d’aquesta foto:


El dissabte passat, a casa la meva germana, vàrem fer un pastís de poma i jo li vaig fer una foto a ella just al moment que llançava un ou damunt el sucre.

Alguns heu vist intuït que aquí hi havia un ou, però heu dit “ou ferrat” i no la puc donar per bona. Es tracta d’un ou cru, no està cuit de cap de les maneres, cosa que canviaria el color de la clara. Pensava que ningú l’encertaria de ple, quan ha aparegut la LLUÏSA i l’ha clavat. La seva resposta parla clarament del rovell i la clara d’un ou i, fins i tot, remarca que és veu l’ombra!! detall totalment cert i que tampoc calia :-) La “cosa” sobre la que cau l’ou és un bol amb sucre.

Però també la vull donar per bona a la Ma. VICTÒRIA perquè, malgrat que també parla de l’ou ferrat, primer diu “un ou sense closca”.
La seva resposta és doble: o és un ou sense closca o és un ou ferrat.
Com accepto més d’una resposta, considero que també és correcta.
Ara bé, vull aprofitar aquest exemple, per dir que si ella hagués dit primer que creia que era un ou sense closca i després hagués dit quelcom semblant a “no, no és un ou sense closca, que és un ou ferrat”, llavors, òbviament, no la donaria per encertant perquè ella mateixa hauria anul·lat l’opció correcta. Però no és el cas.

D’altre banda, molta gent ha vist bosses de plàstic, objectes de plàstic... i m’ha semblat curiós remarcar-ho. El pastís va sortir bo. No semblava gens plastificat ;-)

Així doncs, en aquest primer concurs de l’any, obtenen UN PUNT cada una:
- LLUÏSA
- Ma. VICTÒRIA.

I han participat també: ALBA, CARME, ELFREELANG, EL PORQUET, JOMATEIXA, JORDI, MARTA, McABEU, MIREIA, SALVADOR MACIP, TÍA ELSA, TU, JO I L’OTIS, XEXU i YÁIZA.

Moltíssimes gràcies a tots per jugar!!... i el mes que bé un personatge!!

Què? / Qui?.- Gener 2012.- Primer dia de Joc.- Imatge inicial.

Estic d’estrena!! ;-)

Començo un nou joc d’endevinar imatges que serà una barreja de la “Imatge misteriosa” i del “Personatge Misteriós”. Quelcom tan senzill com fer que un mes s’haurà d’endevinar un “QUÈ” i al mes següent un “QUI”.

Però, per fer-ho més emocionant, els “Què” i els “Qui” aniran per parelles de mesos (gener-febrer / març-abril / maig-juny / juliol-agost / setembre-octubre / novembre-desembre) Sis parelles.

Cada encertant d’un Què (imatge) o d’un Qui (personatge), tindrà un punt. Cada persona que encerti un Què i un Qui de la mateixa parella de mesos tindrà un punt extra.

Els QUI (Endevinar el personatge) funcionaran exactament igual que l’any passat. Però potser més val que recordi les normes, oi?

- El joc durarà un màxim de quatre dies (si s’encerta abans, doncs s’acaba abans).
- El primer dia poso una imatge, alguna pista i ho deixo un dia sencer.
- El segon dia, post nou. Pista (o pistes) noves, publicació dels comentaris rebuts el primer dia. També s’estarà un dia sencer.
- El tercer dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el segon dia.
- El quart dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el tercer dia.
- Durant aquests quatre dies, cada persona podrà donar tantes respostes com vulgui.
- Si al final de les vint-i-quatre hores del quart dia ningú ho ha encertat, doncs no hi ha guanyador. Jo dic el resultat i ja està.
- Hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.
- Els comentaris al blog, durant aquests dies, seran moderats, jo els rebré al correu però els demés no els podreu veure.

Els QUÈ (Imatge misteriosa) estrenen normes:

- El Joc durarà dos dies (com a màxim).
- El primer es presentarà una foto molt ampliada, distorsionada o des d’un angle estrany per veure si es pot endevinar què és.
- Si algú encerta què és el primer dia, el Joc ja s’acaba.
- Si ningú l’encerta, hi haurà un segon dia amb la mateixa foto una mica més fàcil. En cap cas hi haurà pistes, només imatges.
- El segon dia es publicaran les respostes rebudes el primer dia.
- Es podran donar diverses solucions.
- La resposta ha de ser el més exacta possible. Si hi ha respostes poc concretes jo mateixa interpretaré si s’apropen suficientment o no a la solució "ideal" com per ser considerades correctes.
- Cada encertant tindrà un punt. Hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.
- Durant la duració del Joc els comentaris estaran moderats.

Us animeu a jugar? Si? Doncs... Aquí tenim el primer QUÈ?...

Algú sap QUÈ ÉS AIXÒ?




Fins demà a la mateixa hora!!

Ah!! I recordeu... el 7 de febrer, celebrem l’Any Dickens!! No us podeu imaginar com n’estic de contenta en veure la quantitat de gent que s’hi està apuntant!! Encara hi sou a temps! Moltíssimes gràcies a tots!!

El microones: aquest gran desconegut. La reixeta: més desconeguda encara.

Els Reis Mags m’han portat un microones. L’han anat a comprar aquesta tarda (són uns Reis intel·ligents i han esperat a les rebaixes hehe) i ja el tinc a la cuina. Ens estem coneixent.

El microones és un aparell que sempre m’ha fet mitja por. Així que, qualsevol dubte que se’m presenta, em genera desconfiança. De totes formes, la meva mare i la meva germana són súper fans d’aquest electrodomèstic i han estat elles les que m’han animat a posar-lo a la carta. Quan, fa un moment, parlant amb la meva germana li he dit “ja tinc el microones”, m’ha contestat quelcom semblant a “què bé, ja veuràs que contenta estaràs!!”

Ara bé, una de les coses que sempre havia sentit jo és “Al microones no hi posis res metàl·lic!” (dit amb expressió de terror) I, quina és la meva sorpresa quan, en obrir-lo, el primer que em trobo és una reixeta metàl·lica!! (A la foto la podeu veure damunt del microones, l'he posat aquí perquè es veiés bé)


Miro les instruccions i l’únic que posa és que entre les peces hi ha una “rejilla metálica”, però no em diu perquè serveix.

La meva lògica em fa pensar que deu ser pel grill... Però no tinc ni idea de com es fa servir. Algú més savi que jo em pot ajudar?

Sí, ja ho sé, ho puc googlejar (en realitat, ja ho he fet) però m’estimo més que m’ho expliqueu vosaltres, que em doneu més confiança. Gràcies!!!

Mentrestant, vaig a preparar-me un te pel sistema tradicional de bullir l’aigua al foc hehehe

Falta un mes i dos dies... (Proposta Any Dickens)

El passat dia 30 de desembre, quan vaig fer el post de lectures de l’any, vaig posar un petit apèndix final. No ho tenia previst però, en el moment de redactar-ho, em va venir el rampell i vaig escriure això:

2012 és l’any Dickens. Farà dos-cents anys del naixement de l’autor britànic. Algú s’anima amb algun llibre seu?

No era res més que una invitació en general, sense cap mena de concreció. Però l’amic McAbeu em va deixar un comentari on deia:

2012 és l'Any Dickens?. Doncs potser si que és una bona excusa per llegir-ne alguna cosa, no?... Va, més que res perquè callis :-DDD, em comprometo a llegir alguna cosa de Dickens i fer-ne un enigma (o similar) pel dia del seu naixement (07 de febrer, segons la Wiki).
(PS: Això de que callis és broma, eh. De fet, et demanaria just el contrari que hi continuïs insistint... potser algun altre blogaire s'anima a fer alguna cosa per celebrar l'any Dickens) ;-)

Em va fer riure això de fer-ho “perquè calli”, perquè he de reconèixer que són moltes ja les vegades que miro de convèncer la gent de llegir alguna obra del gran autor anglès, i, al mateix temps, em va fer tantíssima il·lusió, que li vaig respondre per correu electrònic, agafant la seva idea al vol (no fos cas que després se’n penedís!)

Efectivament, com deia en Mac al seu comentari, Charles Dickens va néixer el 7 de febrer de 1812, falta un mes i dos dies perquè sigui la data exacta del segon centenari del seu naixement. Doncs bé, jo us vull fer una proposta concreta, què us sembla si ens llegim un llibre de Dickens i el dia 7 de febrer posem la ressenya als nostres blogs?

Quin llibre? Tant hi fa, el que vulguem.
Com hem de fer la ressenya? És igual, cadascú a la seva manera.
I si no tenim temps de llegir-ne cap però en vàrem llegir fa temps? Doncs fem un post recordant aquell que fa temps que vàrem llegir.
I si enlloc d’una ressenya volem fer un comentari més general o unes impressions personals? Doncs endavant. Mentre es faci referència a Dickens i, com a mínim, a una obra seva, ja està bé.

En definitiva, tan sols es tractaria que, el dia 7 de febrer, la catosfera es veiés plena de posts parlant de Dickens i la seva obra. Que nosaltres també ens suméssim a la gran quantitat d’actes que, per tot el món, s’estan preparant.

Si aconseguim esser un petit grupet, enviaré un correu electrònic a la web que he enllaçat més amunt informant que, un grup de blogaires que en llengua catalana, faran comentaris de les obres de Dickens i que sortiran publicats el dia 7 de febrer.

Em fa molta, molta il·lusió, així que us convido a tots a participar. Gràcies!!