Seguint amb la meva teoria de que per menjar no cal gastar gaire (ni temps ni diners) i mirant d'embrutar el mínim, avui presentaré una variant del
meu menú del dia 1 de desembre ;-)
Necessitem, com aquella vegada, la magnífica verdureta congelada i feta a trossets (feina feta)
Avui hi posarem salsitxes:
I farem una salsa de tomàquet amb un truquet especial... Per cert, que quan vaig comprar el tomàquet, anaven tres petits paquets i posava “pack indivisible” però us prometo que jo el vaig poder “dividir”, aquí en teniu la prova:
Veieu com posa que és indivisible?
Doncs aquí ja està dividit... Un sol paquet! I no va passar res, de veritat! :-)
Pel truquet de la salsa de tomàquet necessitem una culleradeta de foie-gras i una de sobrassada (o pasta de sobrassada) Aquest és el truco “de la
senyora Sabina”. Si voleu saber qui era la senyora Sabina podeu mirar al final del post. Ara anem per feina :-)
Comencem i, com l'altre vegada, posem a bullir les verduretes amb una mica de sal.
Com es tracta de fer-ho tot el més fàcil possible, partim cada salsitxa en tres trossets i, cap a la paella!!
Quan les salsitxes ja estan ben fregidetes, les traiem de la paella i amb el mateix oli, donem unes voltetes a la verdureta bullida. La verdura agafarà una mica del gustet que té l’oli i queda molt més bona que només bullida i prou.
Però no penseu que la paella ja acabat la seva feina... ara, afegint una mica més d’oli, posem el tomàquet (com ja ve fregit, això ho farem en un tres i no res... per què pelar, ratllar i fregir tomàquet si hi ha empreses que es dediquen a fer-ho? I a més, creen llocs de treball!)
Penseu que és la mateixa paella per tot! És una optimització total de recursos. Només hi hem fregit les salsitxes i la verdureta i això no embruta massa. El que embruta més justament ho hem deixat pel final, clar... ara sí que ja no es podria aprofitar ;-)
Atenció!! Al tomàquet hi afegim una cullerada petita de foie-gras i una de sobrassada i ho remenem bé, que quedi fos... Li donarà un gust molt bo!! :-)
Quan tenim la salsa al punt... un minut i mig i prou, hi aboquem les salsitxes de nou i hi donem unes voltetes (pensem que hem d’anar ràpid, que no es refredin les verduretes)
I ho servim d’aquesta manera tan bonica que fa goig de veure i tot ;-)
De postres, fruita! Mandarines que són boníssimes! ;-) Quan vaig fer aquestes fotos feia poc que havia llegit
el post de la Mireia on deia que volia menjar més fruita... i estic d’acord, mengem fruita que és molt sana!
Qui era la senyora Sabina?Doncs bé. La meva mare era la petita de set germans. El seu germà gran, el meu tiet A., es va casar amb una noia, la meva tieta M. La senyora Sabina era la mare de la meva tieta M., o sigui, la sogra del meu tiet ;-)
Els sogres del meu tiet eren unes persones absolutament entranyables... quan es van fer grans van anar a viure amb ells i tots els nebots els estimàvem. No és que ens veiéssim molt sovint, la veritat, però quan ens veiem eren tan agradables!
Jo, que no he tingut la sort de tenir avis, sempre he pensat que a uns avis com la senyora Sabina i el senyor Jaume els hagués adorat.
Ella era una cuinera excel•lent i un dia, per dinar, ens va fer uns macarrons deliciosos... la salsa de tomàquet tenia un gust especial, molt bo... i quan li varem preguntar ens va explicar el truco ;-)
Des de llavors, a casa meva (ara em refereixo a casa els meus pares, a Barcelona) hi ha un plat especial que es diu “Els macarrons de la senyora Sabina”... i són els meus preferits. Amb la seva carn picada i aquell tomàquet especial :-)
+(1).jpg)
