dimecres, 23 de setembre de 2020

Relat d'estiu de la Carme fet a la tardor

La Carme, al seu blog, ens proposa fer un relat sobre aquesta imatge... 

Aquesta és la meva aportació...

Cúpula de la Fortalesa de Sant Julià de Ramis (Gironès)

Em miro al mirall i la meva cara fa tota la llàstima del món. Un ull morat (el dret) i un bon bony al cap. El braç esquerre em fa mal tot ell, però el morat és purament al colze. Als genolls i l’esquena no hi tinc mostres visibles de la trompada ni cap mena de ferida, però estic ben escruixida.

 I, au, ara he quedat amb aquella panda de snobs... Què els hi dic quan em preguntin amb les seves estudiades veus “Uiii, nenaaa, què t’ha passat?” “Doncs res, que em vaig despertar per la nit per anar al lavabo, mig adormida vaig relliscar amb les sabatilles i me’n vaig anar de cap per terra?” Es moriran de riure i jo de vergonya. No puc dir la veritat...

 - Hola, gent, què tal?

- Uiii, nenaaa, què t’ha passat?

- Com? De què?

- Filla, ets plena de morats!

- Ah, si, -rialleta traient importància al fet- res, que vaig anar a la "Cúpula dels Sentits"® i al final les sensacions són una mica fortes... però és una experiència brutal, brutal... us la recomano de tot cor!!

- Donaaaa, jo no sé si...

- Res, res, sense manies, és magnífic... Per cert. No em podré quedar gaire estona, tinc cita al Centre d’Investigacions CiberBiòniques... (a veure si m’implanten alguna mena de mini-radar, que estic farta de pegar-me trompades contra tot) per uns estudis...

dijous, 23 de juliol de 2020

Les preposicions...

Ahir sentia per la ràdio que “Es limitaran les reunions multitudinàries a altes hores de la matinada”

Això vol dir exactament que, a partir d’ara, qui vulgui fer una reunió multitudinària, haurà de començar a les 03:00... El què no deia la notícia és l'hora en que s'haurà d'acabar.




Una amiga que tinc a una Gestoria em deia que reben correus electrònics tipus “Solicito una reducción de jornada laboral de 35 horas semanales” que, literalment, vol dir que la Sra. Fulanita només treballarà 5 hores per setmana (suposem que una cada dia).





dilluns, 20 de juliol de 2020

La foto del concurs.- Relats d'estiu de la Carme (juliol)


La CARME, al seu blog, ens proposa escriure un relat a partir d'una imatge molt estiuenca que ha trobat a l'Instagram de la Montse i aquesta és la meva aportació.


LA FOTO DEL CONCURS...

La Laia arriba ràpidament a la cafeteria. Dins ja s'espera la Joana, amb la mascareta encara posada. Entra, demana un americà amb gel i un donut i va directa cap a la taula de la seva amiga. Es saluden amb un somriure només visible en els ulls. La Laia seu al davant de la Joana i una mica en diagonal -cal mantenir la distància social- agafa una capseta de plàstic de la bossa i una ampolleta de gel hidroalcohòlic. Es treu la mascareta amb compte, la plega amb la mà esquerra i la guarda a la capseta. Amb la dreta es tira un bon raig de gel i es frega les mans.

La Joana segueix un cerimonial semblant amb una bosseta de plàstic en lloc de capseta.

Uns moments de silenci i, mentre la cambrera els porta el què han demanat, la Joana diu:

- I doncs? Què és això que et té tan preocupada?

Silenci... A vegades set o vuit segons es poden fer molt llargs... La Laia fa un llarg sospir i, de cop, diu:

- Mira, t’ho dic sense donar-hi més voltes. Crec que en Xavi ja no m’estima.
- Què? Què dius ara? Què ha passat?
- De fet, no ha passat res... però tinc un detall. Un detall molt, molt revelador.
- Dona...

De nou silenci. A la Laia les parpelles li tremolen i, finalment, sembla que vol caure una llàgrima. Ràpidament fica la mà a la bossa, treu un mocador de paper, s’eixuga els ulls, s’aixeca, va a tirar el mocador a la paperera i es torna a rentar les mans amb gel hidroalcohòlic. Un altre sospir i, segueix parlant:

- Joana, recordes aquella foto tan maca que em va fer el Xavi fa quatre anys, a la platja, de bon matí, passejant per la sorra, amb el vestit blanc d’Eivissa...
- Sí, i tant, una foto preciosa...
- I l'any següent, una prenent el sol, amb aquell banyador groc i verd que em ressaltava tant el bronzejat, mentre llegia un llibre?
- Sí, clar que la recordo, va quedar segon al concurs de fotos d’estiu del poble d’aquell any.
- En fa dos duia aquell pareo tropical i menjava un gelat...
- Sí, aquell dia hi érem tots quan et feia les fotos, va ser divertit i...

La Laia segueix parlant sense escoltar el que ha dit la seva amiga:

- L’any passat me’n va fer una sortint de l’aigua i tirant el cap enrere... Semblava com si hagués agafat el moviment, els cabells molls amb tot de gotes sortint en diferents direccions. La va repetir quatre vegades perquè deia que, a part de l’efecte de l’aigua, volia que jo sortís ben bonica. Sempre em deia que jo era la seva inspiració...
- Bé, és cert. Cada any es presenta al concurs de fotografia amb un parell de fotos en les que surts tu.
- Doncs, ja no. Ja no sóc la seva musa... ja no li agrado. Mira la foto d’aquest any... Per cert. Ha guanyat.



dilluns, 6 de juliol de 2020

Dues versions

Tenen raó aquells que diuen "mai no anirem a dormir sense saber una cosa més". Avui jo he descobert una cosa musical que no sabia (bé, crec que no la sabia, perquè, en cas de saber-la, no la recordava en absolut). És tracta d'una cançó que, quan va sortir (1982), m'agradava moltíssim i ara, passats els anys, la segueixo trobant preciosa: Heartbreaker... i ara jo hagués dit "És Heartbreaker de la Dionne Warwik" i, sí, però no.

El que he descobert avui és que la cançó la va interpretar primer ella, però els autors són, ni més ni menys que els Bee Gees (siiiiiii, clar, ara resulta que tots ho sabíeu, oi?). 

Anys després, els Bee Gees, en un àlbum recopilatori on repassaven tota la seva trajectòria (Their Greatest Hits: The Record, 2001), van incloure quatre temes que havien triomfat interpretats per altres artistes i un n'era aquest.



Quina de les dues us agrada més?

dijous, 28 de maig de 2020

Relats Conjunts: "El jueu errant"


- És aquiiiiií... S’apropaaaa nooooo... noooooooo

La Clàudia deixa anar un crit i es desperta de cop. S’asseu al llit respirant angoixada.
Al mateix temps, al seu costat, el seu marit també ha fet un bot sobresaltat. Obre els ulls i se la queda mirant amb la poca claror de la lluna que es cola per la finestra.

- Quin crit, Clàudia… què tens? Estàs bé?... Un malson?

Ella obre la llum de la tauleta de nit. Poc a poc, va normalitzant la seva respiració i diu:

- He tornat a somiar amb morts. Cadàvers per terra, per tot arreu, sang... Un home caminava entremig d’ells, amb cara aterrida.
- Ja sé que no t’agrada que t’ho digui però ja saps què en penso de tot això que et passa...
- Quin esglai, Jaume, quina por...
- Si em fessis cas...
- Sí, ara esbronca’m... No saps el que pateixo amb aquests somnis...
- Doncs noia, fes el que vulguis. Quedar-se fins a quarts de tres de la matinada mirant Bones al canal Divinity és el que té. Tu mateixa. Però despertar-me cada dia amb un crit esverat a les cinc de la matinada no és massa agradable, eh?

Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS

dilluns, 20 d’abril de 2020

Relats Conjunts: "Noia a la finestra"

Salvador Dalí, 1925, Noia a la finestra


A l'habitació hi té una finestra. Una finestra sense barrots, que pot obrir i tancar quan vulgui. També hi té un llit, una tauleta, una cadira... En fi, això no és massa important. El que a ella li agrada és gaudir d’aquest forat que traspassa la paret, que li permet respirar aire pur i veure la costa a l’altra banda del mar.

Fins i tot una funcionària, que és molt bona persona, li va portar unes cortinetes. Vist des de dins sembla bonic.

Però a l’altra banda de la finestra no hi ha res més que precipici. Un penya-segat tan recte com el més recte dels murs de la presó a la que es troba i alt, molt alt... i, a l’aigua, taurons.

Confinada. Tancada. Presonera.

Som a setembre de 2023, per a la majoria de nosaltres allò del Covid-19 és un record trist i lleig, un malson inexplicable en què vàrem viure un temps d’una manera estranya. Va durar mesos. No. No hi voldria tornar a pensar.

El que passa és que ara m'ha vingut al cap... en veure aquesta foto de la Nancy Unclesam, la científica nord-americana cap del projecte que va crear el virus fastigós amb la intenció de culpar-ne als xinesos... En fi, la història ja la sabeu.


Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS


dimecres, 15 d’abril de 2020

20 reglas del Covid-19.- (Coronavirus V)

M'ho ha passat el meu germà per WhatsApp. Potser molts de vosaltres (ara és com si tingués molts lectors, eh?) ja ho coneixereu, però val la pena. 
En realitat és una paròdia de les informacions que ens donen i de les coses reals amb les que ens trobem, tot immers en un mar de contradiccions. Si no fos perquè s'hi juguen vides, faria molta gràcia.

1. No puedes salir de casa, pero si lo necesitas, si puedes.

2. Las máscaras no sirven de nada, pero sí sirven, si puedes pontela, o si no un foulard o no te la pongas xq en realidad solo sirven si estas contagiado, pero puedes estar contagiado y no lo sabes. Entonces sí, las máscaras sí sirven, pontela. Ah, qué no hay? Pues no te la pongas, porque no sirve para nada.


3. Las tiendas están cerradas, excepto las que están abiertas.

4. No hay que ir a los hospitales, a menos que necesites ir, solo hay que ir en caso de emergencia ¿Cuándo es emergencia? Si ves que te estás muriendo es emergencia, entonces vete. Si no, quédate en casa porque es como una gripe… Bueno, es como una gripe fuerte. Bueno, es mucho peor que una gripe. Bueno, puede que mueras.

5. Los guantes no ayudan, pero pueden ayudar.

6. La comida en el supermercado no faltará, pero hay muchas cosas que faltan si vas al final del día pero no hay que ir por la mañana. Vete al final del día mejor y si falta algo vuelves al día siguiente. No, no, mejor no salgas.

7. Después de ir al supermercado, deja los zapatos en la puerta y lava la ropa a 60º, si la lavas normal el virus no se irá. Que este dando vueltas en la lavadora con jabón a 40º no mata el virus. Eso sí, si lo tienes en las manos, con que te las laves 2 minutos ya lo has matado.

8. El virus no afecta a los niños excepto en aquellos que lo tienen. Bueno, en Madrid ingresan muchos niños, pero más personas mayores (como en todas las enfermedades). Así que no, no afecta a niños.

9. Los animales no están contagiados, pero a pesar de todo un gato dió positivo en febrero en Bélgica… Cuando aún no se hacían pruebas a nadie, pero a este gato sí xq nos caía muy bien, y ya está. Los animales no lo tienen, solo algunos, pero no sabemos xq no les hacemos pruebas, así que están sanos. Aunque el virus lo han trasmitido los animales, pero ya no. Un murciélago, un pangolin, un Laboratorio, bueno no, fue un unicornio, o un panda, o un delfín. Un señor se comió una sopa de algo y la ha liao parda!

10. Tendrás muchos síntomas si estás enfermo, fiebre muy fuerte, pérdida de olfato y gusto, falta de aire, disnea….Pero también puedes enfermarte sin ningún síntoma, tener síntomas sin estar enfermo (embarazo psicológico) o ser contagioso sin síntomas o tener alergia a la primavera o alergia a la primavera y te mueres de todas formas pero no.

11. Para no estar enfermo, tienes que comer bien y hacer deporte, pero come lo que tengas a mano y no salgas a hacer deporte. Bueno, en casa puedes, hay muchos vídeos, todo el mundo hace deporte. Yoga yoga, haz mucho yoga.


12. No tengas contacto con personas mayores, pero tienes que cuidarlos y llevar a tus vecinos mayores compras y medicinas. Es decir, ten contacto.

13. Puedes pedir comida preparada que tal vez la haya preparado personas que no usan máscaras ni guantes. Pero cuando te llegue no te la comas y dejas que se descontamine por 3 horas afuera de la casa.

14. No puedes ver a tu madre o abuela, pero puedes coger un taxi y conocer a un taxista mayor o hablar con la de la farmacia que es una señora mayor muy simpática.

15. El virus permanece activo en diferentes superficies durante dos horas, no, cuatro, no, seis, no, no, no hemos dicho horas, tal vez sean días? Pero necesita un entorno húmedo. Oh, no, no necesariamente.


16. El virus permanece en suspensión en el aire, o no, o sí, tal vez… especialmente en una habitación cerrada. En una hora un enfermo puede contaminar diez, así que si cae un niño, todos vuestros hijos ya han sido contaminados en el Escuela hace tiempo, pero mejor las cerramos xq no se han contagiado todavía.

17. Se dice el número de muertos pero no se sabe decir cuántas personas están infectadas. Vamos a hacer pruebas masivas, pero mañana, no pasado, no la semana que viene. Bueno, ya las haremos, no hay prisa. Es que nos dieron tongo con los tests. Pues ya no las hacemos ala! si te sientes mal estás contagiado y ya está.

18. No tenemos tratamiento pero tal vez haya uno, que aparentemente no es peligroso y funciona pero en realidad no, o sí ,tal vez, es que solo ha dado buenos resultados en algunos pero no en todos, entonces tenemos tratamiento, pero no, no tenemos.

19. Deberíamos permanecer confinados hasta que el virus desaparezca pero solo desaparecerá si llegamos a una inmunidad colectiva y por lo tanto, siempre que circula… y para eso tenemos que dejar de estar confinados…

20. No os preocupeis que está todo controlado y lo tenemos todo claro xq en Egpaña hay los mejores pofesionales y sanidá. La Reina Letizia bien de salud, gracias.

PD: Sal a aplaudir y canta Resistiré varias veces al día para no deprimirte. Que cada día que mueren 500 personas, sea como si a diario se estrellase un avión con 500 pasajeros, no quiere decir nada xq el número va bajando, y es una cifra y es importante aplaudir y cantar y ambiente festivo. Españoles mucho españoles.

dimecres, 8 d’abril de 2020

Recepta de cuina... (Coronavirus IV)

Una de les coses que té això del confinament (avui -dimarts- ha fet vint-i-sis dies que no surto al carrer per res) és que tens taaaaant de temps per fer coses rares...

Ahir (dilluns) buscant vídeos a YouTube de no recordo què, me'n va sortir un de cuina. Un cuiner molt simpàtic anomenat Gorka explicava com per uns Spaghetti facilíssims. Com dura poc més de dos minuts, us la poso:


I res, que avui (dimarts) l'he volgut fer i m'ha quedat força bé:


Siiii el color es veu molt diferent però és cosa de la llum. De veritat.

Aclariments per si els voleu fer:

1.- Tenia por que tinguessin massa gust d'all i en absolut, els alls que comencin a ser rossets i que no es cremin i el gust és suau.

2.- Ell hi posa mooooooolt de formatge i a mi m'ha fet por i no n'he posat tant. ERROR. Eren bons, però potenciant el gust del formatge haurien estat genials. Així que no tingueu por, formatge a dojo!!

BON PROFIT!!!

dimarts, 31 de març de 2020

Cinc afirmacions... o vuit


Recullo el guant de l’amic XEXU i em poso a jugar també a això de dir cinc coses sobre mi mateixa i que només una sigui mentida. A veure si endevineu quina és.
Com fa pocs dies al Twitter vàrem jugar al mateix, no cal que aneu a mirar el què vaig posar allà perquè les posaré diferents hehe

Bah... cinc és massa fàcil Ho canvio VUIT AFIRMACIONS i DUES MENTIDES.

1.- Quan tenia vuit anys vaig guanyar un premi a l’escola per una disfressa de robot feta per mi mateixa.

2.- Em vaig discutir “a plena veu” en una oficina de la Caixa per unes comissions que em van semblar abusives. Vaig guanyar.

3.- Em van entrevistar per la ràdio arran d’un article meu publicat en una revista local.

4.- En Jordi González em va dir que tenia una veu molt maca i que podria ser locutora.

5.- Vaig fer uns ninots de feltre amb forma de fetge humà per a uns laboratoris farmacèutics per un projecte que al final no es va dur a terme.

6.- El meu marit és més jove que jo.

7.- Mai he militat a cap partit polític ni he estat sòcia de cap club (si eliminem el carnet de la piscina del Reus Deportiu, que ja NO tinc).

8.- Fa uns anys em va explotar una bombeta del menjador i un vidret se'm va clavar a la mà.

dijous, 26 de març de 2020

Signeu, si us plau (Coronavirus III)

Avui (ahir) he fet aquest tuit:

(Ara direu "Aquest rotllo tan llarg és un tuit?"... Bé és que jo, quan vull posar rotllos al tuiter, els escric en un word i llavors ho retallo com a imatge i pim, pam... En total retallar aquest text m'ha ocupat dues imatges hehe)


"Disculpeu la meva gosadia, no sóc economista, per tant, no controlo gens el tema del què vaig a parlar, per això us demano ajuda.

Tots recordareu que fa anys es van posar de moda els “plans de pensions”. La gent anava guardant cada més una quantitat per, el dia que es jubilés, tenir una pensió complementària a la que li correspongués de la Seguretat Social.

Amb el temps, algunes persones que havien obert un d’aquests plans de pensions van tenir algun problema econòmic i volien RETIRAR part d’aquells estalvis que tenien dipositats en els Plans de Pensions. Estalvis que, al cap i a la fi eren seus. Però la normativa ho prohibia rotundament i aquells diners no es podien tocar fins als 65 anys i tal. No es podien tocar ni tan sols amb una penalització sobre interessos ni res.



Passats uns anys la normativa es va suavitzar una mica i es va permetre que si feia una barbaritat d’anys que tenies el pla i et quedaves a l’atur, doncs llavors sí que ho podies tocar.

Com sempre, els autònoms, pàries de la societat, quedaven desprotegits perquè, per poder-ho treure no era suficient que el negoci t’anés malament, que portessis uns mesos desastrosos, que se t’hagués calat foc a la botiga... NO, tan sols es permetia si havies hagut de tancar. Quan un treballador per compte d’altri es queda sense feina és un drama, però quan un autònom ha de tancar, a més que es queda sense ingressos, es queda amb un munt de deutes...

La meva proposta és: Per què no es permet que els autònoms (que estem obligats a pagar la quota SÍ o SÍ i sinó al dia següent ja ens multen amb un 20% més) puguin rescatar els diners de plans de pensions?

Algun entès en economia em pot ajudar i em pot dir si estic dient una cosa una mica sensata? Perquè si em dieu que sí, faig el que sigui per fer-ho arribar a qui sigui.

Ajudeu-me, si us plau!! Gràcies!!"

Com he tingut força retuits m'he animat i he fet un Change.org d'aquells... aquí us el deixo per si el voleu signar, moltes gràcies!!!

dilluns, 23 de març de 2020

Veritablement emocionant... (Coronavirus II)

Tinc un jersei començat i, oh, tonta de mi, vaig pensar que amb el confinament l'acabaria aviat i el que passa és que gairebé no el toco i em passo el dia fent la friki al tuiter (veure formes de fer la friki al tuiter) . Hi ha unes batalles històriques. Jo he fet la promesa de contenir una mica les males formes (tot i que, normalment, no sóc de les persones que insulta i tal) i, de moment, me'n surto.

Però no tot és dolent al món del tuiter. Es poden llegir històries precioses, com la que explicava un tuitero sobre una notícia que havia llegit a La Voz de Galicia. Una cuidadora de dos avis que l'anima a ell a tocar l'harmònica (ella està molt pitjor) tot dient-li que els aplaudiments que la gent fa des dels balcons per al personal sanitari són per a ell. Us copio la notícia:

Cada tarde a las ocho, numerosos vigueses salen al balcón para aplaudir en apoyo del personal sanitario en plena crisis del coronavirus, pero en ese preciso instante la melodía de una armónica sale puntual de una de las ventanas de la ciudad olívica. Detrás de esta hay un hombre, Hermann Schreider, un octogenario alemán que no falla a la cita con su público. O eso cree él, porque padece alzhéimer desde hace años al igual que su esposa, la gallega Teresa Domínguez. No se trata de una confusión derivada de la enfermedad neurodegenerativa, se corresponde con el bello gesto de su cuidadora, Tamara Sayar. Ella es la persona que le ha entregado el regalo que simboliza la ilusión de contar con toda una serie de conciertos diarios, haciéndole creer que los aplausos son a su música.
Hace años que Schreider olvidó el castellano, su esposa, que también tiene alzhéimer, hace tiempo que no puede hablar. Pero el silencio no logró alcanzar al dominio del hombre con la armónica, que aprendió a tocar cuando tenía 5 años, mientras su madre se ocupaba de elaborar mantequilla. «Pedazo concierto, eh, Hermann, ¿Ves? Te has puesto nervioso. Mucho público», le dice Sayar en uno de los emotivos vídeos que toma cada tarde. Justo cuando acaba el recital, el octogenario se suma a los aplausos desde la humildad, para luego cumplir con el protocolo de higiene y el pertinente lavado de manos, cuestión para que la sanitaria le ha ayudado a recordar instalando un gran cartel en alemán con un dibujo.

I ara un altre exemple... Us vaig a copiar, senceret, amb retalls de pantalla, el fil de l'Ángel, un català nascut a Sevilla, com diu ell, que treballa en un supermercat amb anècdotes molt maques d'aquests dies:




Au, ja hem fet un altre post hehehe

dijous, 19 de març de 2020

Ràdio i geografia (Coronavirus-I)

L'amic XEXU va tenir una idea molt bona i m'hi vaig apuntar...


Es tracta de aprofitar el confinament per donar una mica més de vida a la nostra estimada "Catosfera"... Els vells blogàires catalans mai no moren!!

Aquests dies segur que esteu rebent un munt de coses per fer activitats, o vídeos d'altres persones que les fan (com jugar a fer malabarismes futboleros però, en lloc de fer-ho amb una pilota, fer-ho amb un rotllo de paper higiènic). Aprofito per preguntar-vos: Va, confesseu, quants rotlles teniu a casa amagatzemats, eh? Jo un paquet de 12 rotlles extra. O sigui, he fet "una mica" de previsió però, sincerament, crec que hem tingut prou seny.



De totes les coses que em van passar la millor és aquesta que ara us diré. Potser ja la coneixeu, jo no en tenia ni idea i em va encantar. És una pàgina en la que, sense que calgui baixar-se cap aplicació, podeu sentir totes les emissores de ràdio del món!! Es tracta de RÀDIO GARDEN. Radio Garden és un projecte de recerca i ràdio digital holandesa sense ànim de lucre desenvolupat des del 2013 fins al 2016, per l’Institut Holandès de So i Visió, per la Plataforma Transnacional de Coneixement de Ràdio i cinc altres universitats europees.

Aneu a RADIO GARDEN i trobareu un preciós globus terraqui amb totes les emisores del món (bé, i si no hi són totes, gairebé totes)


Movent el Globus amb el ratolí (atenció la rodona és fixe, el que es mou és la Terra hehehe) podeu anar allà on vulgueu i escoltar l'emissora que més us agradi.


Què tal una emissora holandesa d'èxits musicals (en general i, sobre tot, holandesos hehehe) dels 80? Ei, que estan força bé!!


Au, va, a jugar, ballar, escoltar notícies en francès, anglès... feu clic AQUÍ i hi anireu directament.

divendres, 13 de març de 2020

Coronavirus


No tothom podrà, però els que podem, ho hem de fer.

No anar a treballar no vol dir omplir les cafeteries, fer calçotades i trobades d'amics...

Que els nens no vagin a les escoles no vol dir que s'hagin de trobar al xiqui-park

No!!! Es tracta d'un aïllament, que no ens encomanem els uns als altres.

Si pots quedar-te a casa, fes-ho, no surtis, pel bé de tots. Gràcies!!

dimarts, 11 de febrer de 2020

Segon post de l'any

Sí, clar, l'altra dia poso un post i tothom pensa... ja està aquí l'Assumpta posant el seu post anual i dient que troba a faltar els blogs i tal i, amb sort, en posa un altre el setembre que ve. Doncs us heu equivocat!

Entre els laberints d'en Mac i les classes de japonès de la Carme, en XeXu ens diu que té una cançó per a cada cosa... 
Analitzem la frase. 
És possible això? 
O sigui, quan a en XeXu li agrada una cançó i li fa pensar en una excursió pel cap de setmana a la muntanya, aquesta cançó sempre servirà per  pensar en excursions de cap de setmana a la muntanya, però no per pensar en anar a sopar a una pizzeria. 



La cançó que fa pensar en anar a sopar a la pizzeria és una altra. I la cançó de quan un està refredat, la de que la feina és molt pesada, la de m'he discutit amb el veí, el Barça ha guanyat, la de l'augment de sou, la de no entenc que algú negui el canvi climàtic, la de m'he de comprar unes sabates noves... I, quan pensa en que s'ha de  comprar unes sabates noves, la cançó de el Barça ha guanyat no serveix per a res.

Aquesta és la meva cançó de no pegar ni brot un diumenge per la tarda. Com és molt curta s'ha d'escoltar tres vegades seguides o no fa efecte...


Jo també us poso la traducció (l'hauria de traduir al català, però em fa mandra i al castellà ja m'ho he trobat fet hehe)

divendres, 7 de febrer de 2020

El Jersei de l'Hermione Granger

Holaaaaaaaa!!!

Darrerament m'ha donat per la mitja. Aquest hivern he fet un munt de colls xulíssims, tant per regalar com per vendre (per cert, bona gent, recordeu que jo segueixo fent manualitats per encàrrec i que una bufanda teixida a mà és mil vegades més maca que una "industrial", sigueu solidaris)



Així que passo un munt de temps fent mitja. A vegades em venen idees totalment noves, fruit de la meva imaginació. Però altres vegades veig algú que porta algun jersei, bufanda, xal, gorret, el què sigui que m'agrada i em venen com unes ganes boges de fer quelcom semblant o, inspirant-me en allò, crear una cosa nova.

Aquest passat mes de desembre (crec que era desembre) a no sé quin canal (potser Cuatro) van passar, durant quatre caps de setmana seguits totes les pel·lícules de la sèrie Harry Potter que, com molt bé sabreu, són vuit (set llibres i el darrer llibre es va fer en dues parts). Jo les vaig veure totes de nou, clar. I, de cop, en una d'elles em va cridar l'atenció un jersei que duia l'Hermione! El vaig trobar preciós. Era una escena en el Hogwarts Express (el tren que porta als alumnes a l'escola de màgia).

Fa uns dies vaig decidir buscar-lo per fer-ne la meva interpretació, així que vaig començar a googlejar coses tipus "jerseis Hermione", però em sortien els de l'uniforme de Hogwarts. Finalment, buscant en anglès, "Hermione in the train sweater" (no sé si la frase hauria estat més correcta dient "Hermione ON the train..." però la qüestió és que el jersei en qüestió va sortir!! hehehe
A part d'en MAC, crec que sóc la millor buscadora de Google que conec :-D



En aquesta foto podem veure que el jersei en qüestió porta caputxa, cosa que no tinc la menor intenció de fer-li al "meu".

Però... atenció!! I és que l'Hermione té un altre jersei MOLT semblant... però no és el mateix, eh? Quin us agrada més?


dimarts, 17 de desembre de 2019

Aquest blog es retroalimenta

Una de les coses curioses que té el meu blog és que he parlat de temes taaaaaan diferents i tan barrejats, que la gent deu buscar coses a Google i encara els deu sortir alguna pàgina meva hehehe... perquè, la veritat, la de visites que té, estant tan adormit com està, és ben alta, eh?


Pobret meu... ell m'espera i, quan escric alguna cosa, es posa feliç i content.

I ja que estic aquí, he vist que en XEXU, al seu blog, ha resumit un any de la seva vida en un post... Doncs jo vaig a resumir-lo en una imatge hehehe


A la barra lateral del blog encara tinc posat el seguiment d'un intent de dieta de fa més de tres anys hehehe

dilluns, 9 de desembre de 2019

La casa torta...

"Crooked house" (La casa torta)

Agatha Christie té una novel·la amb aquest títol, però crec que aquest edifici polonès no té res a veure amb el llibre de la gran escriptora anglesa.
Està situat a Sopot i data de l'any 2004. Els arquitectes Szotyński i Zaleski es van inspirar en il·lustracions de contes de fades.




Holaaaaa!!

Vaig començar a fer aquest post el 10 de juny de 2015... Fa una mica més de quatre anys. Es va guardar automàticament a les 19:59.

Volia fer-lo més llarg i posar altres cases "rares", però es va quedar així...

Ara, que es torna a acabar un any (sempre se m'acaben els anys... se m'escapa el temps... ) i em reafirmo una i mil vegades més en que no vull tancar el blog, que tan sols és que les circumstàncies no em deixen ser activa. I, per demostrar-ho, he anat a buscar aquest vell post per donar-li vida.

Segueixo essent bloguera... I us segueixo recordant a totes i tots!!!!

diumenge, 29 de setembre de 2019

Relats Conjunts: "Corpus de Sang"

Hermenegildo Miralles, 1910, Corpus de sang (Els segadors)

- Ei, Miquel Àngel, què tens les fotos?
- Ara mateix vinc de la impremta, n’he fet un joc per a cadascú...
- A veure?
- Hahahaha què impacient! El cert és que han quedat magnífiques...

En Miquel Àngel obre la bossa i treu uns sobres... els mira i n’agafa un:
- Té, Xavi, aquí tens les teves –diu amb una rialla- a veure què et semblen.

En Xavi no es fa pregar gens ni mica, treu les fotografies del seu embolcall i comença a riure mentre va dient “Boníssimes, boníssimes”...
- Ostres, mira aquesta, tots amb les falçs enlaire i en Joan fent veure que l’han ferit!! Hahahaha... Mira, mira aquesta... La roba era una passada, eh? I les armes... tan reals!
- Ja us ho vaig dir que aquesta empresa preparava uns comiats de solter boníssims.
- I tant!
- Jo ja n’estava fart de les vulgaritats de sempre... s'ha de ser original. Igual et preparen un comiat així, d’època, com...

Els dos amics van caminant, mentre segueixen repassant les fotografies del dia tan agradable que havien passat.


Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS