divendres, 31 de gener del 2014

El "Gran joc" de trobar el Tresor

Companys,

He perdut un Tresor i necessito trobar-lo. El vaig veure una vegada però no recordo quan. No puc dir si fa quatre anys o si en fa un i mig (sóc fatal per les dates!)

I us preguntareu "Un tresor? Què és aquest tresor?"

Bé, és una forma una mica simbòlica de parlar. En realitat he perdut UN POST. Tot té una explicació. L'amic MAC va fer un enigma abans d'ahir que deia així:


Tan bon punt el vaig veure, vaig saber la resposta, però això no fou gràcies al meu gran enginy sinó a causa de que recordava haver fallat un enigma MOLT semblant a aquest en el mateix blog d'en MAC, fa temps. Llavors em vaig equivocar i ara recordava perfectament quina era la resposta encertada, per això l'he sabut, per memòria.

Ara bé, el curiós del cas és que el propi MAC diu que no recorda -i el llibre tampoc ho recorda- haver posat mai cap enigma semblant. Jo estic segura que sí (hehehe malgrat el Blog sigui d'en MAC confio totalment en la meva memòria)... però no li puc dir quan el va posar perquè no el trobo!!


M'ajudeu? Es tracta d'anar mirant posts del XAREL-10 fins que aparegui aquest, o buscar-ho d'alguna manera secreta que tingueu per trobar posts.

I ara bé el millor de tot: Aquest Joc NO TÉ PREMI! La qual cosa us permet participar tan sols pel plaer de fer una bona obra, d'ajudar-me a demostrar que recordo jo el Xarel-10 millor que els seus propis amos (en Mac i el Llibre) ;-)

Gràcies d'antuvi!!

dijous, 30 de gener del 2014

"Mala sort, Camargo" (Relat per la Carme)

Relat per participar en AQUEST Joc de la Carme Rosanas.


Al tercer cop la porta va cedir i es va obrir amb gran estrèpit, entrant –mig entrebancant-se- l’agent Romeu que, al mateix temps, treia l'arma de la funda amb una velocitat que ni en John Wayne.

- Quiet!

En Camargo va acotar el cap i va deixar anar un sospir de perdedor. La capsa de mistos a les mans tremoloses. Ni tan sols havia tingut temps d’encendre’n un. A la llar de foc, totalment sencer, l'original del dibuix a llapis que, anys enrere, fou utilitzat per anunciar el seu monòleg “Cinema negre”, la seva única incursió al món del teatre amb un cert èxit. La resta, tot fracassos.

Què estúpid havia estat d’utilitzar el barret i els guants en l’assassinat del productor que, dia rere dia, li negava una nova oportunitat! Quina mala sort que la càmera de seguretat dels magatzems del davant -"Gran Felicitat", xinesos- el gravés d’esquena i, el súmmum de la desgràcia, que a l’agent Romeu li agradés el teatre!!

dimarts, 28 de gener del 2014

"CamachoDemanaPerdó". Trending topic mundial

Del diari ARA



Tot va començar no fa res. Tan sols 72 hores!! L'Alícia Sánchez Camacho, en el seu desagradable estil habitual, ofenia els independentistes catalans una vegada més. Potser el que volia era provocar, potser ella i "els seus" esperaven reaccions violentes per poder-les mostrar al món. Reaccions violentes? No!! Però els catalans ja no ens deixem trepitjar, som tossuts, no ens rendim... i, a partir d'uns tuits a ca la Míriam Nogueras, i amb l'actuació decidida de n'Isidre Calbo, que va obrir una petició a Change.org, vàrem anar fent cadena... i ja som més de 30.000 que hem signat per demanar que es disculpi al Parlament.

A més, aquesta tarda s'ha unit una nova acció a l'anterior, la d'intentar fer Trending Topic l'etiqueta #camachodemanaperdó  i s'ha conseguit... i tant que sí! I a nivell mundial! ;-)

Els catalans, quan anem de la mà no se'ns pot aturar!


Si voleu signar la petició inicial, segueix oberta, i creixent de forma exponencial (en aquests moments, 30.280 persones han recolzat la proposta) cliqueu AQUÍ

Som-hi tots!!!

dimecres, 22 de gener del 2014

Eco (Relats Conjunts)


Theodor Kittelsen, Ekko, 1888

- És preciós, oi? Ja us ho havia dit que valia la pena fer aquesta excursió! Mireu, mireu quina alçada! És maco i inquietant al mateix temps... bé, inquietant perquè et fa sentir petit, però la seva bellesa...

En Jaume està contentíssim i ara assenyala cap a una banda, ara cap a l’altre, mostrant als seus amics el paisatge que el té atrapat. En Joan somriu:
- Tenies tota la raó, Jaume i, mira, encara hi ha parts on la neu no s’ha fos. El més curiós és que estigui tan tranquil, tan solitari.
- Suposo que és aquella part tan estreta, allí on el riu s’endinsa pel que sembla una cova. La gent te por de passar-hi, però si ho fas, veus que no és perillós i com després s’eixampla en aquest llac fantàstic!... Ei, Mariona, no dius res? Estàs molt callada.

La Mariona somriu però no respon.
En Jaume proposa acostar-se a la riba i baixar.
- Mireu, la part baixa, plena de gespa... Segur que hi ha flors precioses... He portat la càmera nova, podríem fer unes fotos espectaculars!... Mariona, què tens? No vols baixar?
- Bé... és que si baixem, potser se’ns farà tard. Imagina que es fa fosc i hem de tornar sense llum. Pensa que és una horeta ben bona de remar!
- Però, noia! Si són les tres de la tarda!!
- Sí, però... no veieu la boira? A mi aquest lloc... Bé, és maco, misteriós però, et sents tan desconnectat...

Els dos nois es miren i, de sobte, en Joan diu:
- Ei, Mariona... No serà el que estic pensant?
- Eh?... Mmmmm...
- Què tens a les mans?
- No res... hehehe... Val, d’acord, tornem a casa, nois... aquí no hi ha cobertura! No puc utilitzar el meu smartphone, segur que tinc whatsapps per respondre i...
- No pot ser!! –Criden els dos a una sola veu

- SER!... SER!... SER!... repeteix l’eco...


Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts.

dimecres, 15 de gener del 2014

Aquí, abans, hi havia un blog... oi?


Mmmmmm.... potser que faci el propòsit de mirar de revitalitzar-lo, pobret ;-)

D'altre banda, les meves articulacions, ossos, nervis, tendons... totes aquestes coses malicioses que tenim per fer-nos mal, es queixen del meu abús de la xocolata, els kikos, els cacauets, el picar a tothora... i m'han dit que faci el favor de posar-me a dieta de nou. I he dit que sí (quin remei... uff! qui pateix els brots de dolor sóc jo!)

Sóc una mica (per no dir molt) tonta. Quan faig dieta perdo pes. Ho sé. Tinc força de voluntat i m'hi poso seriosament. Però quan arribo al pes desitjat, començo a menjar una mica més... i NO m'engreixo... iupiiiiiii... una mica més... al cap d'uns dies m'he engreixat un quilet... Oh, va, un quilet no és res!!... Som-hi tots!! Tan bones com són les galetes i tota la marranadeta de bolleria industrial (que, a més, al Mercadona és baratíssima, molt més barata que el pernil i el formatge)... recupero un altre quilet... i un altre... i llavors passa la hecatombe: S'acaba la pila de la bàscula!!

Amb les setmanes i els mesos la roba comença a fer-se petita... cada vegada més petita. I arriba el dia que no pots caminar, que els genolls et maten, que l'esquena et fa un dolor rosegador i torturant, que aprens perfectament tota l'anatomia de l'articulació del maluc perquè et porta pel camí de l'amargura... i compres una pila nova per la bàscula i dius... "Noooooooooooooo!!"


Així que... Tornem-hi.

Vaig començar el divendres, 3 de gener i en 12 dies he perdut 3,800... Que està molt bé... Seguiré informant...

dimecres, 8 de gener del 2014

Signa un vot per la independència

El proper dia 9 de novembre estem cridats a les urnes per decidir, en un referèndum, si volem que Catalunya sigui un Estat Independent.

Si la situació de l'Espanya actual fos d'una democràcia normal i corrent aquesta qúestió no tindria cap problema per, arribant el dia, convertir-se en realitat. Però resulta que per poder fer el referèndum aniria molt bé que l'Estat espanyol hi col·laborés i, de moment, està fent tot el contrari i Mariano Rajoy ja ha declarat el la consulta no es farà.


L'Assemblea Nacional de Catalunya està recollint signatures per demanar aquest dret a votar però, A MÉS, per si un cas no hi hagués forma de poder fer la consulta, cada signatura "és ja un vot per la independència" doncs, segons el Dret de Petició (reconegut a la Constitució espanyola) es demana als nostres representants polítics que prenguin la decisió de declarar la independència de forma unilateral.

Imagineu com n'és d'important aconseguir un número altíssim de signatures. Cada signatura és una persona que està dient clarament que vol la Independència i "autoritza" o, millor dit, DEMANA al Parlament que ho faci ell mateix en cas que no se'ns permeti votar.

Els dies 11 i 12 de gener hi haurà una recollida massiva de signatures per tot Catalunya. Jo us poso horaris i punts per signar a Reus. Consulteu com es farà a les vostres respectives localitats i participeu!!

Actualitzat: Com molt bé diu en PONS, passeu per aquesta web http://signa.assemblea.cat/ per buscar les dates de les vostres localitats ;-)

divendres, 3 de gener del 2014

Lectures 2013

Estava pensant en fer aquest post amb una lletra diminuta, com a mostra de la vergonya per haver llegit tan poquet. Aquí teniu els llibres que he llegit durant tot el 2013:


Una altre opció era justament la contrària, utilitzar una lletra ben gran perquè semblés que hi havia més llibres, que tot plegat ocupés força espai.


Però, finalment, he pensat que hi ha el que hi ha i que no s'hi pot fer més :-)

D'altre banda, tinc la idea que me'n deixo un (això era impensable en mi altres anys... però sí, sí... crec que me'n falta algun per aquí al mig) i també he de reconèixer que les Cartes a Theo no les he acabat. M'agrada anar-les llegint amb calma, poc a poc, gaudint dels dibuixos que en Vincent posava a les cartes...

Bé doncs, crec que la meva llista de lectures del 2013 és aquesta:

1.- Rebecca, de Daphne du Maurier
2.- Sentido y sensibilidad, de Jane Austin
3.- La pedra lunar, de Wilkie Collins
4.- El fracassat, de Martí Domínguez
5.- Estampas de Italia, de Charles Dickens
6.- L’ombra de l’Atzavara, de Pere Calders
7.- Mar i Cel, d’Àngel Guimerà
8.- La tienda de antigüedades, de Charles Dickens
9.- La máquina del tiempo, d’H. G. Wells
10.- El asesinato de Rogelio Ackroyd, d’Agatha Christie
11.- Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain
12.- Cartas a Theo, de Vincent Van Gogh
13.- El pare Goriot, d’Honoré de Balzac


NOTES i COMENTARIS:

- Títols en color vermell: Llibres escrits en català o traduïts a la llengua catalana.
- Títols en color blau: Llibres escrits en castellà o traduïts a la llengua castellana.
- Autors masculins en color verd.
- Autores femenines en color salmó.

- Vaig començar The murder of Roger Ackroyd (en anglès) però anava taaaaan poc a poc que vaig decidir deixar-ho pel 2014 que serà un any molt millor (però MOLT millor) en tots els sentits.

- Si més endavant trobo apuntat en algun altre lloc el llibre que crec que em falta, ja tornaré a posar-ho.

- I això és tot amics!