"Relatos londinenses", de Charles Dickens

Autor: Charles Dickens
Editorial, any: Gadir, 2012
Títol original, idioma: Els texts originals de Dickens són en anglès, però el llibre no és la traducció de cap obra anglesa.
Gènere: Articles, relats
Traductors: Celia Recarey Rendo, Carlos Valdés García i Pedro Tena (Paseos nocturnos).
Número de pàgines: 150
Llegit en: Castellà.




Segueixo comprovant -i prou greu que em sap!- que les editorials en castellà s’han pres molt més seriosament la importància del bicentenari del gran Charles Dickens i han tret noves traduccions, edicions commemoratives i, fins i tot, alguns reculls força interessants com aquest del que parlaré.

Relatos londinenses, no és cap obra que Dickens escrivís amb intenció de ser publicada com una unitat, sinó que és una selecció de textos de l’autor, escrits en moments molt diferents de la seva vida i que tenen en comú el fet d’estar localitzats a la ciutat de Londres, ciutat que coneixia moltíssim i que li va servir de font d’inspiració en tantíssimes ocasions.

Quan Dickens era a Londres la ciutat li cansava, la criticava per les seves grans desigualtats, per les seves injustícies, però quan se n’allunyava, l’enyorava i trobava a faltar els passeigs nocturns que hi feia, -principalment en una època en que patia molt d’insomni i sortia a caminar per cansar-se i poder dormir- i en els quals descobria personatges i racons que, després, descrivia a les seves obres.

Trobem aquí, en aquest "ordre-barrejat":

- El corazón de Londres (1841)
- Extraviado (1853)
- Scotland Yard (1836)
- Seven Dials (1837)
- Tascas (1835)
- La ciudad de los ausentes (1863)
- Las crónicas de los gigantes (1840)
- Paseos nocturnos (1860)

Reflexions d’una ciutat plena de contrastos (El corazón de Londres), sensacions d’un nen que passa tot un dia perdut per Londres (Extraviado), articles que va publicar de jove amb el pseudònim de Boz (Tascas, Seven Dials i Scotland Yard –que, per cert, no parla de la policia metropolitana londinenca sinó del barri), reflexions ambientades als cementiris (La ciudad de los ausentes), un relat que havia de ser el començament d’una sèrie sobre llegendes de la Ciutat i que després no va tenir continuïtat (Las crónicas de los gigantes) i las descripcions de zones, personatges i històries viscudes passejant per la ciutat durant tota la nit (Paseos nocturnos).

¡Corazón de Londres, hay una moraleja en cada uno de tus latidos! Mientras observo tu indomable laborar, en el que ni la muerte ni el alboroto de la vida ni la aflicción ni el regocijo de afuera influirán un ápice, me parece oír una voz dentro de ti que se hunde en mi corazón, invitándome, mientras me abro paso a codazos entre el gentío, a tener cierta consideración con el infeliz más desdichado que pasa y, siendo un hombre, a no apartarme con desprecio y orgullo de nadie que tenga sombra humana." (El corazón de Londres)

En fi, un recull força interessant per a Dickens-maníacs que és llegeix ràpid i, malgrat estar ple de descripcions, no es fa gens pesat. Me'l van regalar pel meu sant, el passat 15 d'agost. Demà, més sobre aquest mateix tema :-)

Dickens 2012.- Dos-cents anys i mig!

Avui, dia 7 d’agost, fa exactament dos-cents anys i mig que va néixer Charles Dickens qui, sense cap mena de dubte, s’ha convertit en el meu escriptor preferit. I fa sis mesos de l’homenatge on line que li vàrem fer, un dels moments que sempre recordaré del meu pas per la catosfera.

Casualment, aquest matí en Josep Lluís ha anat a la biblioteca i, quan ha tornat, portava un petit llibre per a mi, un tresor al que penso treure tot el suc possible abans d’haver-lo de tornar, es titula “Dickens” i és la versió en castellà de “Charles Dickens and his world”, de J. B. Priestley.

Quina meravella! Està ple d’imatges que no havia vist mai, tant fotos, com il·lustracions, reproduccions de diaris, etc. El llegiré entusiasmada!

El petit Dickens treballant a la fàbrica de betum, en dibuix de Fred Barnard

Una pàgina de les notes taquigràfiques de Dickens.
Decidit a convertir-se en periodista, Charles va estudiar taquigrafia per les nits,
al temps que treballava a un bufet d'advocats.
Amb el temps va arribar a ser un dels taquígrafs més ràpids del país

Octavilla publicitaria del Bentley's Miscellany,
revista a la que va aparèixer per entregues Oliver Twist

Dickens llegint "Les campanes" als seus amics,
il·lustració de Maclise

Una altre cosa que m’ha agradat molt del llibre és que al final hi ha una cronologia i uns “testimonis” amb opinions d’altres escriptors. Us copio la de Thomas Stearns Elliot:

"Els personatges de Dickens -igual que els de Dante i Shakespeare- pertanyen a l'àmbit de la poesia, ja que una sola de les seves frases és suficient per actualitzar la seva presència entre nosaltres" ("Wilkie Collins and Charles Dickens" a Times Literary Supplement, 1927)

Estic segura que aquest llibre encara donarà per més posts ;-)

Dickens 2012.- Homenatge on-line des de Catalunya.

Benvinguts a l’homenatge online que un grup de blogaires catalans hem preparat per unir-nos als actes de commemoració del segon centenari del naixement de Charles Dickens.
Trobareu ressenyes de llibres i altres articles relacionats d’alguna manera amb el gran escriptor anglès.
Tots els textos estan escrits en català, que és la nostra llengua. Podeu utilitzar el traductor de Google per llegir aquells que us interessin, doncs, tot i que no fa unes traduccions perfectes, sí que us donarà una idea general dels continguts.
A continuació teniu enllaçats els blogs que s’estan unint a aquesta celebració. La llista s’anirà actualitzant al llarg del dia, a mida que ens vagin arribant les participacions.

Welcome to this online hommage, created by a team of Catalan bloggers, to commemorate two hundred years since the birth of Dickens.
You will find reviews of books and other articles related to this great English writer. All of the texts are written in Catalan, our mother tongue. You can use the Google translator to read anything that catches your interest. Although the translations might not be perfect, they will still give you a general idea of the contents.
There follows a list of links of the different blogs which have joined in this celebration. This list will continue to be updated with new material as it comes in.

Bienvenidos al homenaje online que un grupo de bloggers catalanes hemos preparado para unirnos a los actos de conmemoración del bicentenario del nacimiento de Charles Dickens.
Encontraréis reseñas de libros i otros artículos relacionados con el gran escritor inglés.
Todos los textos están escritos en catalán, que es nuestra lengua. Podéis utilizar el traductor de Google para leer aquellos que os interesen pues, a pesar de que las traducciones no son perfectas, sí os podrán dar una idea general del contenido.
A continuación aparecen enlazados los blogs que se están uniendo a esta celebración. La lista se irá actualizando a lo largo del día, a medida que vayan llegando las participaciones.

Bienvenus à l'hommage en ligne à Charles Dickens. Celui-ci a été préparé par un group de blogueurs catalans dans le but de rejoindre les actes qui auront lieu par tout le monde ce jour, en raison de la commémoration du deuxième centenaire de la naissance de Charles Dickens.
Vous trouverez des comptes rendus de ses livres et des autres articles qui sont en quelque sorte liés au grand écrivain anglais. Tous les textes ont été écris en catalan, puisque c'est notre langue maternelle. Vous pouvez utiliser le Google Translator pour lire tous ces qui attirent votre attention. Il ne fait pas de parfaites traductions, mais il peut vous donner une idée générale de les sujets qu’on a traité.
Ci-dessous vous pouvez trouver les liens qui vont vous conduire aux blogs qui ont adhéré à cette célébration. La liste sera mise à jour pendant toute la journée à mesure que les participations nous sont confirmés:

BLOGS PARTICIPANTS:

1- A encesa de llum, Pilar.- Charles Dickens, 2n. centenari del seu naixement.

2- A la llum d'un fanalet, Fanal Blau.- Any Dickens i el bicentenari del seu naixement.

3- Ales de paraules, Papallona blava.- Bicentenari de Charles Dickens.

4- Això és un blog?, Josep Lluís.- La señora Lirriper, de Charles Dickens.

5- Antaviana, Arlequí (Roser).- Dickens 2012: Oliver Twist: el llibre i la pel·lícula.

6- Bereshit, Enric H. March.- 200 anys amb Dickens.

7- Bestiolari, Vicent Ferri.- Dickens, una lectura de sempre.

8- Biblioteca Municipal Altafulla, Biblioteca Altafulla.- Dickens, imaginació i ironia.

9- Bloc d'en Francesc Puigcarbó, Francesc Puigcarbó.- Charles Dickens.

10- Blog de l'Assumpta, Assumpta.- "Els papers pòstums del Club Pickwick", de Charles Dickens.

11- Bloguejat, Salvador Macip.- What the Dickens?

12- Ca l'Assur, Assur.- Els Dickens de Carner.

13- Col·lecció de moments, Carme Rosanas.- Charles Dickens.

14- Daniel García Peris - Bloc, Daniel García.- #Tàpies i #Dickens

15- De casa al club, Matilde Urbach.- Pip pip hurra!

16- Des del meu mar, Montse.- Dickens

17- De tot, Jordi.- Homenatge des de Catalunya.

18- Diari d'un llibre vell, Xavier Caballé.- La ràpida traducció del "Pickwick" per Josep Carner.

19- Diccitionari, Puigmalet.- La felicitat és un regal; el truc és no esperar-la, però delectar-se en ella quan arriba.

20- El blog del Maurici, Maurici Capdet.- Dickens 200.

21- El món de la cuina, Margarida.- Pastís Dickens.

22- El porquet de Sant Antoni, El Porquet.- Innocència tornçada, virginitat perduda.

23- Els llibres del celler, Jordi Policarp.- En el bi centenari de Charles Dickens, m'agradaria fer un desig realitat.

24- Es desclou la tenebra, Deomises.- A la intempèrie (Dickens 2012)

25- Fons d'armari, Montse.- Charles Dickens.

26- Garbí 24, Garbi24.- Dickens 200 anys.

27- Gazophylacium, Puigmalet.- El lexicògraf de Dickens.

28- La Mirandolina, LaMirandolina.- Recordant Dickens.

29- La panxa del bou, Júlia.- De quan Dickens visitava el Poble Sec.

30- La veritat dins la ficció, MBosch.- Una història de dues ciutats, de Charles Dickens.

31- Llibres llegits i per llegir, Kweilan.- Any Dickens: David Copperfield (1848-1849)

32- Margarida i Pere: Les nostres sortides a peu i en Btt, Margarida.- Bicentenari del naixement de Charles Dickens.

33.- Onsevol, Estranger.- Dickens i Carner.

34- Notícies del dia, Francesc Nadal.- Charles Dickens 1812 - 2012

35- Paraules per tu. Paraules d'hivern, Marta.- Dickens 2012

36- PepeGins, Josep Tanqueray.- Dickens 200 anys: vigent o desfasat?

37- Planeta aigua, Aigua.- 200 espelmes!!!

38- ¡Por el poder de las Diosas!, Isabel.- Charles Dickens.

39- Quatre gotes mal comptades, Laie.- Dickens 2012. Homenatge on-line des de Catalunya.

40- Raons que rimen, Víctor Pàmies.- Bicentenari del naixement de Charles Dickens.

41- Reading at the moonlight, littleEmily.- Per què continuem llegint en Dickens?

42- Roses llegeix.- Charles Dickens, nascut el 7 de febrer de 1812.

43- Sala de lectura, Pilar.- David Copperfield / Neixo / Nazco

44- Saragatona, Miquel.- Un brindis per Dickens i per Pegagrega.

45- Si dubto és que sóc, si penso és que sóc, Elfreelang.- Grans esperances, Charles Dickens (1812-2012)

46- Somnis de plastilina, Maria.- L'home maleït que va pactar amb el seu fantasma.

47- Taller de creació literària, Eutrapèlia.- Dickens, mort? Aleshores el Pare Noel també es morirà?

48- The daily avalanche, Allau.- Dickens segons Orwell.

49- Thera, Thera.- Per llegir quan es fa fosc.

50- Tumateix llibres, Jomateixa.- Historia de dos ciudades, de Charles Dickens.

51- UHF, Aris.- Dickens seria un indignat.

52- Un altre invent, Mireia.- Dickens 2012.

53- Un tel als ulls, Clidice.- Dickens? Em sona d'alguna cosa...

54- Vi franc, Ramon Francàs.- Vi de Xeres pel bicentenari de Dickens.

55- Vuit8ena, Rits.- Dickens 2012.

56- Xarel-10, McAbeu.- Homenatge a Charles Dickens.

"Els papers pòstums del Club Pickwick", de Charles Dickens.

Autor: Charles Dickens
Editorial: Debols!llo, clásica
Títol original, idioma, any: The Posthumous Papers of the Pickwick Club, anglès, 1836 (per entregues)
Traductor al castellà: José Maria Valverde
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 999


Després d’haver llegit uns quants llibres de Dickens sense seguir cap ordre concret en quant a cronologia, em vaig adonar que justament no havia començat pas pel primer que havia escrit sinó mes aviat al contrari (Grans esperances, la meva primera lectura seva, va ser escrita 1860-1861, Una història de dues ciutats l’any 1959 i, en general, tot el que havia llegit era més proper a la seva maduresa), així doncs vaig decidir buscar la seva primera novel·la.

Després d’una infància molt difícil en la que el seu pare va ser empresonat per deutes (cosa que el va marcar profundament i que apareix a moltes de les seves obres) trobant-se ell en la necessitat de treballar des de els dotze anys, el jove Charles va prendre la encertada decisió d’estudiar taquigrafia, cosa en la qual es veu que ben aviat va destacar essent-li fàcil trobar llocs de treball a despatxos d’advocats, procuradors, etc. La reelaboració i redacció de les notes que prenia eren molt bones i va arribar a ser reporter de la Càmera dels Comuns, escrivint els informes que se li demanaven.

L’any 1836 va començar a publicar al Monthly Magazine una sèrie de contes que signava amb el pseudònim de Boz. Aquestes narracions li van donar, amb tan sols vint-i-quatre anys, cert prestigi als diaris anglesos de l’època (que eren el planter de molts escriptors). Aquell mateix any, l’editor del diari Evening Chronicle va proposar-li la redacció d’una sèrie d’episodis, que s’anirien publicant per entregues, que havien d’explicar les aventures de diversos membres d’un imaginari club londinenc. Aquests capítols van ser el que després, l’any 1937 es va editar en forma de llibre amb el nom d’els Papers Pòstums del Club Pickwick.

Al contrari dels altres llibres que havia llegit de l’autor, amb un fil argumental clar de principi a fi, aquí el que trobem és una sèrie d’episodis protagonitzats per uns personatges molt especials, el Sr. Samuel Pickwick, i tres dels seus seguidors, un d’uns cinquanta anys i dos força més joves. El Sr. Pickwick és un home de mitjana edat, molt ric i molt bona persona, idealista, somiador i que es dedica a fer viatges (sense allunyar-se mai massa de Londres) per fer estudis de la naturalesa humana, conèixer curiositats, costums, històries, tradicions dels llocs que visita.

Ben aviat se’ls uneix un nou personatge, Sam Weller, que va ser extraordinàriament ben acollit pels lectors de l’Evenig Chronicle, fent pujar la tirada de la publicació d’una forma espectacular i és que el bo d’en Sam, que entra a treballar com a fidel criat del Sr. Pickwick, s’expressava en l’anomenat cockney, o anglès de la baixa classe urbana anglesa i això va caure molt bé als seguidors de les històries.

Els protagonistes passen per diversos episodis en que es troben en diferents embolics i coneixen els més estranys personatges. Viuen les intrigues d'un procés electoral, passen força dificultats a una cacera, un d’ells es veu embolicat en un duel, tenen problemes amb la justícia i un munt de situacions divertides i insòlites.

Diuen que Dickens havia llegit el Quijote i li havia agradat molt, inspirant-se en els dos personatges principals, Don Quijote i Sancho Panza, per crear les figures del Sr. Pickwick i Sam Weller (tot i que amb diferents descripcions físiques). És molt possible que així fos.

Enmig de la narració principal, trobem que alguns personatges expliquen algun conte, o es troben alguns papers amb alguna història interessant, o algú recorda alguna vella llegenda. D’aquestes n’hi ha de tots els tipus, de fantàstiques, de tristes, de por...

En tot cas, és un llibre ben diferent a tot el que havia llegit fins ara de Dickens, però on es veuen ja clarament algunes de les seves característiques més típiques. La crítica a algunes institucions (advocats i sistema judicial no surten massa ben parats), el seu sentit de l’humor que en alguns passatges em va fer riure de bona gana, algun record d’infantesa (les presons de deutors) i la capacitat de crear personatges de les característiques més diverses i aconseguir que el lector se’ls cregui.

En fi, llegim Dickens i gaudim-ne, val la pena!! Feliç any Dickens a tothom!!

Dickens 2012 i el nostre homenatge a l’Espai Internet de TV3

Ahir per la tarda vaig rebre un correu que em va fer molta il·lusió. Començava així:

T’escrivim per avisar- te que el teu blog apareixerà recomanat al pròxim Espai Internet previst per emetre's al Telenotícies Migdia de diumenge 5 de febrer (cap a la part final, sobre les 15:15).
Aquell dia comencem l'Espai parlant del bicentenari de Dickens i ens ha semblat que la teva pàgina era prou representativa, interessant i útil com per aparèixer seleccionada.




El que va començar com una idea llençada per en McAbeu i que jo vaig recollir ràpidament, està agafant cert ressò i si això és així és perquè –i segur que la gent de TV3 així ho ha vist- els posts que jo he anat fent sobre el tema s’han omplert ràpidament de blogaires donant el seu suport, dient que ja estaven llegint tal o qual llibre, o que farien un post relacionat d’alguna manera amb el bicentenari de Dickens. Així doncs, moltes, moltes gràcies! Estic contenta i una mica nerviosa (jo, que no patia gairebé mai quan havia de fer un examen!)... Però segur que tot anirà bé i tindrem una bona festa!



I aquí tenim el vídeo del programa!! (Gràcies, MAC!!) ;-)

Escalfant motors per la celebració del segon centenari del naixement de Charles Dickens.- Dickens 2012.

En un dels posts que darrerament he fet sobre la celebració del segon centenari del naixement de Charles Dickens, l’amic Assur em va deixar un enllaç a un article del diari The Telegraph amb fotografies sobre el Londres de Dickens (Dickens’s London: in pictures). Les vaig estar mirant amb molt d’interès i ja em va passar pel cap fer-ne un post.

Ara bé, quan fa una estona m’ho tornava a repassar, he descobert que el mateix diari té un munt d’enllaços diferents sobre diversos aspectes de l’autor, la seva obra, i gran quantitat de temes relacionats. Així que he pensat fer com un petit tast d’alguns d’aquests articles i posar els enllaços per si algú els vol veure sencers.

Clicant damunt de cada un dels titols en anglès anireu als articles originals de The Telegraph.


Dickens’s London: in pictures

Lower Fore Street. 1865.

Joseph Carney, venedor ambulant d'arangades en un mercat de carrer.

The World of Charles Dickens: photos of locations described in his books

En aquest enllaç es mostren imatges actuals de llocs que surten citats a obres de Dickens.

Estació de Charing Cross, lloc on un taxista (cotxer) s’enfronta amb el Sr. Pickwick
per haver-li fet preguntes i apuntar-les respostes al seu bloc.

Charles Dickens: Best characters in pictures

Imatges dels personatges més coneguts de Dickens

Esther Summerson, d'El Casalot (Bleak House)
Il·lustració de Robert Ball

Madame Defarge, d'Una història de dues ciutats

John Howard Davies va interpretar Oliver Twist
al film dirigit l'any 1948 per David Lean

Great Expectations: Miss Havisham on film

Miss Havisham és un dels personatges que més em va cridar l’atenció en llegir Grans Esperances. Ha estat interpretada per diverses actrius. A l’enllaç en podeu veure moltes. Aquí us deixo a Helena Bonham Carter:



Charles Dickens in pictures

Imatges de l'escriptor. Algunes són molt conegudes, altres no tant. Per exemple, aquesta que us poso, de quan tenia 40 anys, no l'havia vist mai abans:

La web oficial del bicentenari de Dickens ens cita!!

Aquest matí, quan he obert el correu, m’he trobat amb una sorpresa molt gran, en Mac em deia que la web oficial Dickens 2012 ha inclòs el nostre homenatge blogaire al gran escriptor anglès!

Abans d’ahir em vaig registrar a la citada web i els vaig informar del que estàvem preparant. Un cop enviades les dades, va sortir un missatge que deia que s’havia rebut i que estava pendent d’aprovació. La veritat és que no tenia cap confiança en que sortís publicat... Però, sortosament, em vaig equivocar! I aquí ho tenim!!


Oi que fa goig? :-)

Us hi apunteu? Teniu temps! L’Elfreelang es va llegir Grans Esperances en menys de deu dies, i en McAbeu Una història de dues ciutats en una setmana!! Som-hi!!

Dickens 2012.- Falten tres setmanes!!

El somni de Dickens
Robert William Buss

No sóc cap experta en el tema. De fet, puc dir clarament que no hi entenc, que sóc una novençana, una aficionada que en vol aprendre i que fa constants descobriments i que, cada nova informació que trobo, em fa tanta il·lusió com si fos un petit tresor.

Fa uns dies, quan vaig entrar al blog de la Maria, em va cridar l’atenció la imatge que ha posat a la barra lateral per anunciar que s’ha sumat a la proposta de commemorar el bicentenari de Dickens a la catosfera. Era el quadre que encapçala aquest post. No m’era del tot desconegut, però no en sabia el títol i ella me’l va dir: El somni de Dickens. Ell i els seus personatges... En va inventar tants!! I en tinc encara tants per conèixer que la perspectiva em resulta absolutament engrescadora!

Doncs bé, googlejant, he fet un d’aquests descobriments que deia. Resulta que l’autor del quadre, Robert William Buss, va ser encarregat pels editors Chapman & Hall per fer les il·lustracions de “The Pickwick papers” (primera de les obres de Dickens i que, com tantes altres, s’anava publicant per entregues) després que el primer dibuixant, Robert Seymour, es suïcidés. Tan sols va fer dos dibuixos, perquè no va agradar als editors i el van acomiadar, contractant llavors un tercer il·lustrador, Hablot Knight Browne, que utilitzava el pseudònim de Phiz.

Robert William Buss, malgrat la decepció que va tenir, va ser admirador de Dickens durant tota la seva vida i, a la mort de l’escriptor, va pintar aquest quadre de l’autor envoltat dels seus personatges. Més informació sobre les il·lustracions als llibres de Dickens, clicant AQUÍ (en anglès).

Tot això em va interessar força perquè, justament, Los papeles póstumos del Club Pickwick, és el llibre que m’estic llegint jo per poder fer la ressenya el dia 7 de febrer.

També, quan buscava informació sobre el quadre, vaig trobar un article del diari El Punt Avui amb el títol de “Febre per Dickens” i el subtítol “El Regne Unit s'inunda d'exposicions, retrospectives, lectures i tota mena d'activitats per celebrar el bicentenari del gran narrador del Londres victorià”. En copio un paràgraf i, si algú el vol llegir sencer, ho pot fer clicant AQUÍ. De moment, jo deixo aquest fragment:

“...arreu del món hi haurà celebracions en honor seu: representacions teatrals a Lahore, Karatxi i fins i tot Pequín, per exemple, o trobades a Berlín per parlar de què escriuria avui Dickens... Contra el que es pugui pensar, el 2012 no és només l'any olímpic al Regne Unit; el 2012 és, sobretot, l'Any Dickens.”

Doncs bé, com trobo el tema tan apassionant, convido a tothom a participar en un petit homenatge catosfèric al gran escriptor anglès, fent un post relacionat amb ell i la seva obra (en la forma en que cadascú triï) el proper 7 de febrer, dia del segon centenari del seu naixement. A veure si algú encara s’hi apunta. Hi ha temps!! I moltes gràcies a tots els que ja us hi heu afegit!!

Falta un mes i dos dies... (Proposta Any Dickens)

El passat dia 30 de desembre, quan vaig fer el post de lectures de l’any, vaig posar un petit apèndix final. No ho tenia previst però, en el moment de redactar-ho, em va venir el rampell i vaig escriure això:

2012 és l’any Dickens. Farà dos-cents anys del naixement de l’autor britànic. Algú s’anima amb algun llibre seu?

No era res més que una invitació en general, sense cap mena de concreció. Però l’amic McAbeu em va deixar un comentari on deia:

2012 és l'Any Dickens?. Doncs potser si que és una bona excusa per llegir-ne alguna cosa, no?... Va, més que res perquè callis :-DDD, em comprometo a llegir alguna cosa de Dickens i fer-ne un enigma (o similar) pel dia del seu naixement (07 de febrer, segons la Wiki).
(PS: Això de que callis és broma, eh. De fet, et demanaria just el contrari que hi continuïs insistint... potser algun altre blogaire s'anima a fer alguna cosa per celebrar l'any Dickens) ;-)

Em va fer riure això de fer-ho “perquè calli”, perquè he de reconèixer que són moltes ja les vegades que miro de convèncer la gent de llegir alguna obra del gran autor anglès, i, al mateix temps, em va fer tantíssima il·lusió, que li vaig respondre per correu electrònic, agafant la seva idea al vol (no fos cas que després se’n penedís!)

Efectivament, com deia en Mac al seu comentari, Charles Dickens va néixer el 7 de febrer de 1812, falta un mes i dos dies perquè sigui la data exacta del segon centenari del seu naixement. Doncs bé, jo us vull fer una proposta concreta, què us sembla si ens llegim un llibre de Dickens i el dia 7 de febrer posem la ressenya als nostres blogs?

Quin llibre? Tant hi fa, el que vulguem.
Com hem de fer la ressenya? És igual, cadascú a la seva manera.
I si no tenim temps de llegir-ne cap però en vàrem llegir fa temps? Doncs fem un post recordant aquell que fa temps que vàrem llegir.
I si enlloc d’una ressenya volem fer un comentari més general o unes impressions personals? Doncs endavant. Mentre es faci referència a Dickens i, com a mínim, a una obra seva, ja està bé.

En definitiva, tan sols es tractaria que, el dia 7 de febrer, la catosfera es veiés plena de posts parlant de Dickens i la seva obra. Que nosaltres també ens suméssim a la gran quantitat d’actes que, per tot el món, s’estan preparant.

Si aconseguim esser un petit grupet, enviaré un correu electrònic a la web que he enllaçat més amunt informant que, un grup de blogaires que en llengua catalana, faran comentaris de les obres de Dickens i que sortiran publicats el dia 7 de febrer.

Em fa molta, molta il·lusió, així que us convido a tots a participar. Gràcies!!

"Una història de dues ciutats", de Charles Dickens

Autor: Charles Dickens
Editorial: Edhasa, Clàssics moderns, 1991
Títol original, idioma, any: A tale of two cities, anglès, 1859
Traductor al català: Jordi Arbonès
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 423


Fa més de tres setmanes que vaig acabar aquest llibre i des de llavors volia fer-ne la ressenya, però tenia “mitja por” de no saber-la fer prou bé. Finalment m’he decidit a posar-me a la feina perquè sinó em canviarà l’any tant donar-hi voltes.

En primer lloc diré que, amb aquest, són ja sis els llibres que he llegit de l’autor -si m’agafo els contes de Nadal com a un tot-. Vaig començar per Grandes esperanzas (en castellà, doncs la traducció al català és tan enrevessada que m’hauria fet abandonar) El Casalot, Tots els contes de Nadal, Notas de América (també en castellà, perquè només el vaig trobar així) i Temps difícils. Doncs bé, amb aquests sis he pogut llegir coses molt diferents: novel·les, contes, llibres de viatges, i amb continguts ben diversos, fantasia, critica social, imaginació i realitat... i, en canvi, totes porten el segell inconfusible de l’autor.

He llegit a vegades ressenyes de llibres d’altres escriptors als que critiquen que, per mantenir un estil propi, acaben fent tots els llibres iguals. Això no passa amb Dickens, ell sap conservar els trets de la seva personalitat com a escriptor genial, fer que gaudeixis d’escenes que et fan pensar “dickensià cent per cent” i, al mateix temps, esser ben diferent en cada una de les seves obres.

El seu sentit de l’humor, la seva capacitat crítica, la seva imaginació, la seva meravellosa forma de conduir els seus personatges i de fer-nos entrar en la història. Tot això és Dickens. Jo puc dir ja que s’ha convertit en el meu escriptor preferit i estic contentíssima que, pel meu recent aniversari, tant el meu marit com la mare i la germana es van posar d’acord per “omplir-me” de llibres d’ell i “sobre” ell, així que m’espera un 2012 impressionant. Cosa que, per cert, es revesteix d’un especial significat si tenim en compte que, precisament aquest any que ve, serà el del segon centenari del naixement del gran escriptor anglès.

I anem a centrar una mica l’obra.

Certament, en la meva llista de llibres pendents de Charles Dickens, aquest no ocupava un dels llocs preferents i és que, per les referències que en tenia, no m’atreia massa. Per mi, Dickens és Anglaterra: personatges anglesos, carrers anglesos, costums angleses, meteorologia anglesa... i, a més, de mitjans del segle XIX. Llegir una obra que tenia com a marc històric la Revolució Francesa no em feia ni fred ni calor.

Parlant amb l'MBosch ell, sabent de la meva admiració per l’escriptor britànic, em va preguntar per la Història de dues ciutats i llavors vaig decidir que l’havia de llegir per poder respondre la seva pregunta. Com no n’estava massa convençuda doncs, a més, la novel·la històrica no és el meu gènere preferit en absolut, no el vaig comprar sinó que el vaig aconseguir de la biblioteca (ara ja estic pensant en comprar-lo)

Se’m feia raríssim pensar en llegir un llibre en que l’autor anglès no escrivís sobre la seva època, però després vaig pensar que, al cap i a la fi, quan Dickens va néixer, no feia encara vint-i-tres anys de la presa de la Bastilla. Quan jo vaig néixer en feia vint-i-cinc de l’inici de la guerra civil espanyola. Vull dir que tampoc escrivia sobre quelcom que li era tant llunyà. A més que, segons vaig veure a les notes del llibre, Dickens es va inspirar molt en l’historiador Thomas Carlyle i, en tot cas, mai m’agafaria una novel·la històrica com a una classe d’història.

Així doncs, tenim una novel·la dickensiana en un marc històric concret, però no ens pensem que ens passarà com a “El ocho”, de Katherine Neville (dels pocs llibres del gènere que he llegit) que sortia tota l’enciclopèdia sencera i on, de forma sorprenent, tothom tenia relació amb tothom. A la Història de dues ciutats no trobarem a Robespierre, ni a Marat, ni a Danton... no, el que trobarem són els personatges de Dickens posats en aquest context.

I què dir de l’argument?

Doncs que a mi em va agradar moltíssim. En algunes escenes em feia posar la pell de gallina quan mirava de traslladar situacions d’aquell temps al món actual, quan veia què pot passar quan els oprimits n’estan fins al capdamunt de ser aixafats pels privilegiats de sempre. I com, quan les coses es giren, els que abans eren les víctimes poden convertir-se en botxins tan cruels i sanguinaris com ho havien estat aquells als quals han vençut.

Ell llibre comença amb el “retorn a la vida” del Doctor Manette, un home empresonat injustament a la Bastilla durant molts anys. Quan finalment és alliberat, la seva jove filla Lucie el porta a Anglaterra on, poc a poc, recupera la raó i on tenen una vida tranquil·la. També al principi coneixerem el Sr. Lorry, fidel i honrat treballador del banc Tellson, amb oficines a París i a Londres. A Anglaterra hi ha també en Charles Darnay, un noble francès amb idees properes a la revolució... i en Sydney Carton, un advocat anglès que porta una vida gens recomanable. A París podrem veure l’evolució de Monsieur i Madame Defarge i, al llarg de les pàgines de la novel·la, llegirem com diverses circumstàncies porten els protagonistes a viatjar entre ambdues ciutats i com es troben engolits per l’esclat de la Revolució.

No vull explicar res més perquè qualsevol cosa que digui podria donar pistes i el desenvolupament de la història és quelcom que s’ha d’anar assaborint pàgina a pàgina. No cal dir que la recomano molt i molt. Ara bé, si no heu llegit res de Dickens, espereu. Comenceu per Grandes esperanzas!! Després ja anireu avançant!

"Notas de América", de Charles Dickens

Autor: Charles Dickens
Editorial, any: Clásicos Zeta, Ediciones B, 2010
Títol original, idioma, any: American notes, anglès, 1842
Traductora: Beatriz Iglesias
Gènere: Viatges
Número de pàgines: 379


Feia temps que no escrivia una ressenya seriosa (la del 20 de juliol no val hehe) però és que aquest llibre s’ho mereix.

Vaig veure el llibre que avui comento a l’Abacus deu fer cosa d’un any, el vaig tenir a les mans, el preu era molt temptador (vuit eurus; set i escaig pels socis i jo sóc sòcia). Vaig llegir la contraportada i vaig veure que no era una novel·la sinó un llibre de viatges... Ep! Sorpresa! No sabia que Dickens també havia cultivat aquest gènere. Vaig dubtar. I si no m’agradava? El vaig deixar... Cada vegada que tornava a l’Abacus mirava si encara hi era i, finalment, va arribar pel meu aniversari el passat mes de desembre. La llista de pendents era llarga i ara li ha tocat el torn. Doncs bé, estic encantada i considero que és dels millors llibres que he llegit darrerament.

Tot i així, he de dir que, com passa amb la majoria de llibres de viatges, la part descriptiva a vegades se’m feia una mica pesada, però com la resta del llibre és tan i tan bo (magnífic!) ho compensa tot amb escreix.

L’any 1842, als vint-i-nou anys, a punt de fer-ne trenta, Charles Dickens, acompanyat de la seva senyora, s’embarca al Britannia per conèixer Amèrica. S’hi passen sis mesos i fins i tot fan una petita estada al Canadà. Dickens, que era ja un personatge conegut, visita diferents institucions, hospitals, presons, parlaments, ajuntaments i ens en fa una crítica sincera i sense contemplacions: el que li agrada ho diu clarament, el que no li agrada també.

El llibre mostra en molts moments un fi sentit de l’humor i una ironia que feia que a vegades em petés de riure: frases amb segones intencions, anècdotes divertidíssimes. Començant pel primer viatge en el vaixell i el mal temps, totes les “desventures” estan explicades amb una gràcia que li desconeixia a l’autor. Per exemple, en una petita travessia que han de fer de Springfield a Hartford (quaranta quilòmetres) que, com els camins estan malament, decideixen fer-la per riu, llegim fragments com aquest:

“Desde luego, la embarcación no se llamaba “pequeño varco de vapor” por casualidad. Olvidé preguntarlo pero pienso que debería tener medio poni de potencia (.../...) No me atrevo a decir cuántos centímetros de corto tenía esta embarcación, o cuantos centímetros de estrecho...”

Altres vegades el que ens narra és ple d’una sensibilitat tan gran que gairebé emociona, com quan no li importa dedicar dotze pàgines senceres -que no es fan gens llargues, en absolut- a la història de la Laura, una nena cega, sorda i muda d’un centre de Boston a la que, amb paciència i dedicació, aconsegueixen ensenyar a comunicar-se i que arriba a fer-ho amb una facilitat sorprenent. No cal dir que aquest centre, i altres semblants de la mateixa zona, mereixen els millors qualificatius.

Però no tot és bo. Hi ha una crítica ferotge a l’esclavatge (encara vigent als estats del sud). Les paraules contràries són duríssimes, desqualificant en general tots els estats que la mantenen. Dickens ho il·lustra amb notes dels diaris de l'època com aquestes:

"Huida Caroline, negra. Llevaba collar de hierro con una púa doblada"
"Huido el negro Manuel, con muchas marcas de grilletes"
"Detenida en comisaría la criada negra, Myra. Lleva marcas de varios latigazos y grilletes en los pies."
"Encarcelado hombre negro. No tiene dedos en el pie izquierdo"
"Huido Anthony, con una oreja cortada y la mano izquierda rebanada por un hacha"

Anècdotes com el fastigós costum de mastegar i escopir tabac que tenen molts americans (tant hi fa si són a una habitació on hi ha una bonica catifa), o sobre la forma de ser dels conductors de diligències, de com són els trens, els transbordadors, etc. van omplint les pàgines d’una obra que no entenc com no és molt més coneguda. La recomano a tothom.

Grans esperances, de Charles Dickens

Tot i ser un d’aquells escriptors als qui tothom coneix, he d’admetre que, de Charles Dickens, poca cosa més sabia jo que el que havia llegit en algun llibre d’aquells “resumits” per a estudiants d’anglès (escalonats en nivells segons el vocabulari que contenien), alguna versió cinematogràfica d’Oliver Twist, les dotzenes d'adaptacions de la Cançó de Nadal i la mini-sèrie televisiva de David Copperfield, protagonitzada per un petit Daniel Radcliffe que, poc temps després, es faria famós interpretant al genial Harry Potter.

Trailer de la mini sèrie de televisió de l'any 1999, David Copperfield

I la veritat és que aquest poc coneixement de l’autor britànic no seria per falta de llibres a casa perquè, quan vaig buscar a la meva biblioteca, vaig trobar (mèrit d'en Josep Lluís) tot això ;-)



Doncs bé, resulta que fa unes setmanes, viatjant per un blog que m’agrada moltíssim, Mots emblocats, vaig trobar la ressenya d’un llibre que em va fer gràcia “El senyor Pip”, de Lloyd Jones.

Ma-Poc, en el seu post, ens deia que el llibre en qüestió era una mena d’homenatge a una obra d’en Dickens “Grans Esperances”, per tant, vaig pensar que si volia gaudir plenament de la lectura d’El senyor Pip, m’havia de llegir primer l’altre.

Quin gran encert! I que contenta estic d’haver-ho fet... I és que el llibre em va encantar!

Malgrat que l’edició que corria per casa era senzilla i amb una lletra molt petita, cosa que em feia avançar lentament (la vista no és el meu fort), vaig aconseguir submergir-me totalment en la història.

A Grans esperances vaig trobar un món que no puc saber si és real o fantàstic perquè no he viscut a l’Anglaterra del segle XIX, però que em va atrapar... uns personatges increïbles, però que jo me’ls creia, com la senyoreta Havisham i el seu temps aturat; altres que em van arribar al cor, com Joe Gargery; o que em queien fatal, com Estella...
Uns escenaris on t’hi trobes... el cementiri, els aiguamolls, un Londres vell i brut però impressionant.

Grans esperances va ser publicada per primera vegada per entregues en un diari que editava el propi Dickens, per això es nota com va mantenint interès al llarg de tots els capítols fins que arriba un moment en que totes les peces es van col•locant al seu lloc. A títol personal, he de dir que moltes de les coses que al final es descobreixen jo les havia deduït, però això no treu ni mica d’emoció al llibre, al contrari, encara em va fer més gràcia!

En definitiva... jo el recomanaria a tothom!

Fragment inicial de la pel·licula de 1946, dirigida per David Lean,
absolutament fidel al text, com ha de ser.