dilluns, 16 de gener de 2017

Relats Conjunts: "Soir bleu"

Edward Hopper, 1914, Soir bleu

- Aquella gent es coneixien tots, entre ells, vull dir. Clar.
- Quina gent?
- Els artistes. O sigui, que eren com un grup tancat, no? Anaven als mateixos llocs, feien exposicions conjuntes...
- Ah, pensava que parlaves dels personatges del quadre... Doncs... dona, suposo que sí que tenien relació, clar, però...

Les dues estan mirant un quadre d'Edward Hopper. Hi ha un instant de silenci. Què li deu passar pel cap a la Sònia? La noia insisteix.

- Ho dic perquè a vegades, els uns surten en els quadres dels altres. Es retrataven entre ells... Tot i que les dades no quadren, eh? Ell era mort i ben mort, però potser l'admirava... i va voler plasmar la seva imatge. Sí, deu ser això. No és un retrat, és un homenatge. Potser tot el quadre és un homenatge per a ell.

La Clàudia suspira. Quan la Sònia comença a parlar com si tothom sabés què passa exactament pel seu cap és com jugar als enigmes de categoria difícil.

- No et segueixo, Sònia. Em pots dir de què i de qui estàs parlant? A qui veus en el quadre?
- Dona!! -amb l'expressió súper estranyada- No em diràs que no t'has adonat que hi surt en Vincent Van Gogh!
- Qui?... hahaha... però...
- No riguis, noia, que ho tinc claríssim. I ja sé que em diràs, que quan es va pintar el quadre en Van Gogh feia gairebé vint-i-cinc anys que era mort. I què? per això et dic que és un homenatge. Mira-ho bé, abans de començar a riure... que tu...
- Espera, espera... mmmm... deixa'm mirar bé... Bé... el cert és que sí que s'hi assembla molt.
- I tant que s'hi assembla molt!! Aquest quadre és un reconeixement a Van Gogh. Com pot ser que els experts no se n'hagin adonat.
- Doncs -amb un somriure- no hi deuen entendre tant com tu...

De cop... un la Sònia fa un crit...

- Eh!!... I si no era mort?
- Què?
- Doncs que potser no era mort. Potser van explicar que s'havia matat per donar-li una nova identitat, perquè pogués viure tranquil i, ja saps tots els dubtes i misteris que hi ha entorn dels fets i, casualment, potser... sí que es va voler suïcidar, o potser va ser algú altre qui li va disparar..., però se'n deuria sortir... Mira, mira, es nota que és un home gran. De fet, apostaria a que és en Van Gogh amb seixanta-un anys!!

Ara sí que la Clàudia s'ha quedat sense paraules...



Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS


14 comentaris:

  1. Bravo, Assumpta!!! Molt bo i molt propi de tu... homenatge a Van Gogh, total!!!

    ResponElimina
  2. Aquest te l'han servit en safata, eh! Doncs sí que s'hi assembla, sí. Molt ben vist, i si algú se'n podia adonar, aquesta eres tu!

    ResponElimina
  3. En Van Gogh d'incògnit?. Perquè no?. Realment s'hi assembla molt. Ben trobat!! :-DD

    ResponElimina
  4. ostres Assumpta quin bon ull! ja deia jo que em recordava a algú ! el mateix Vincent! genial genial el teu relat!!

    ResponElimina
  5. Quina vista!I quina fantàstica descoberta, en Van Gogh.

    ResponElimina
  6. L'has encertat Assumpta!! És en Vincent Van Gogh. La prova és que l'Edward Hopper, el pinta convenientment amb l'orella amagada rere la petita columna.

    ResponElimina
  7. I per què no? Aviat tots els diaris del món publicaran en la seva portada que una blocaire ha descobert l'autèntica veritat de Vicent Van Gogh i, nosaltres, podrem presumir de ser seguidors d'ella ...

    ResponElimina
  8. Sí! A mi ja m'ho havia semblat també.
    Molt encertat!!

    ResponElimina
  9. La Clàudia va quedar sense paraules i jo també!!
    Imaginació al poder, Assumpta!! ;)
    N'has tret un bon relat.
    Aferradetes.

    ResponElimina
  10. Una descoberta sorprenen !!!
    Fantàstic !!

    ResponElimina
  11. T'he copiat la idea. És talment Van Gogh.

    ResponElimina
  12. Moltíssimes gràcies a tots!! Estic contenta de l'èxit del relat i m'ha fet molta gràcia veure com uns quants agafàveu la idea de Van Gogh i la transportàveu als vostres relats i, fins i tot anàveu afegint noves semblances!!

    Espero que aquesta edició de Relats Conjunts sigui un èxit! S'ho mereixen! I és molt maco veure com tothom s'esforça per fer bons relats. Fins i tot aquells que esteu fent una participació súper múltiple, els feu treballats i a consciència (per exemple, els segons relats d'en MAC i d'en XEXU m'han semblat millors encara que els primers) ;-))

    Visca la CATOSFERA!! ;-))

    ResponElimina
  13. Molt bon relat i homenatge! buscant inspiració i mirant el quadre tb vaig pensar que podria ser Van Gogh, xò no pensava en fer-hi esment. Genial!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!