Grans esperances, de Charles Dickens

Tot i ser un d’aquells escriptors als qui tothom coneix, he d’admetre que, de Charles Dickens, poca cosa més sabia jo que el que havia llegit en algun llibre d’aquells “resumits” per a estudiants d’anglès (escalonats en nivells segons el vocabulari que contenien), alguna versió cinematogràfica d’Oliver Twist, les dotzenes d'adaptacions de la Cançó de Nadal i la mini-sèrie televisiva de David Copperfield, protagonitzada per un petit Daniel Radcliffe que, poc temps després, es faria famós interpretant al genial Harry Potter.

Trailer de la mini sèrie de televisió de l'any 1999, David Copperfield

I la veritat és que aquest poc coneixement de l’autor britànic no seria per falta de llibres a casa perquè, quan vaig buscar a la meva biblioteca, vaig trobar (mèrit d'en Josep Lluís) tot això ;-)



Doncs bé, resulta que fa unes setmanes, viatjant per un blog que m’agrada moltíssim, Mots emblocats, vaig trobar la ressenya d’un llibre que em va fer gràcia “El senyor Pip”, de Lloyd Jones.

Ma-Poc, en el seu post, ens deia que el llibre en qüestió era una mena d’homenatge a una obra d’en Dickens “Grans Esperances”, per tant, vaig pensar que si volia gaudir plenament de la lectura d’El senyor Pip, m’havia de llegir primer l’altre.

Quin gran encert! I que contenta estic d’haver-ho fet... I és que el llibre em va encantar!

Malgrat que l’edició que corria per casa era senzilla i amb una lletra molt petita, cosa que em feia avançar lentament (la vista no és el meu fort), vaig aconseguir submergir-me totalment en la història.

A Grans esperances vaig trobar un món que no puc saber si és real o fantàstic perquè no he viscut a l’Anglaterra del segle XIX, però que em va atrapar... uns personatges increïbles, però que jo me’ls creia, com la senyoreta Havisham i el seu temps aturat; altres que em van arribar al cor, com Joe Gargery; o que em queien fatal, com Estella...
Uns escenaris on t’hi trobes... el cementiri, els aiguamolls, un Londres vell i brut però impressionant.

Grans esperances va ser publicada per primera vegada per entregues en un diari que editava el propi Dickens, per això es nota com va mantenint interès al llarg de tots els capítols fins que arriba un moment en que totes les peces es van col•locant al seu lloc. A títol personal, he de dir que moltes de les coses que al final es descobreixen jo les havia deduït, però això no treu ni mica d’emoció al llibre, al contrari, encara em va fer més gràcia!

En definitiva... jo el recomanaria a tothom!

Fragment inicial de la pel·licula de 1946, dirigida per David Lean,
absolutament fidel al text, com ha de ser.