dissabte, 31 d’agost de 2013

"La máquina del tiempo", d'H. G. Wells


Autor: H.G. Wells
Editorial, any: Alianza Editorial. Biblioteca Juvenil. 2002
Títol original, idioma, any: The Time machine, anglès, 1895
Traducció: Nellie Manso de Zúñiga
Gènere: Ciència Ficció
Número de pàgines: 132
Llegit en: Castellà


Aquest llibre va venir a parar a les meves mans per pura casualitat. No el tenia a cap llista de pendents, ni l'havia vist altres vegades (després vaig recordar que potser fa molts anys havia vist algun tros de pel·lícula antiga... però no tenia present res de l'argument). Havia de comprar unes coses i, per estrany que sembli, m'havia costat molt més bé de preu del que tenia previst i em vaig trobar amb deu Eurus a la butxaca. Enlloc de fer com una bona noia i guardar-los per als següents dies, vaig pensar que segur que em podia regalar un llibre per aquest preu (feia molt poc que havia estat el meu sant, així que no em vaig voler negar el detall). Així doncs, vaig entrar a una llibreria i, directa cap a les edicions de butxaca, clar. I, després de buscar i mirar... pam! aquest em va dir:

- Ei!!... psssst... ei... aquí... Tria'm a mi, dona!! I encara et quedaran calers per un cafè!
- Ostres, un llibre que parla.
- És que sóc de ciència ficció.
- Ah, està bé... En general m'agraden els llibres de ciència ficció.
- Doncs jo sóc un dels primers del gènere... i he envellit bé, no et semblaré ridícul ni passat de moda. Ja ho veuràs.
- Mmmmm... Deixa'm que et fullegi... Tens la lletra una mica petita.
- No pas gaire.
- Bé, tampoc és res exagerat.
- És que n'acabes de llegir un que tenia la lletra gran, eh?
- Hahahaha, sí, sí és cert ;-) Va, explica'm una mica de què vas... em caus bé, crec que et compraré.
- Siiiiii!! Si us plau!!... Doncs bé, resulta que hi ha un científic anglès que creu que el temps no és més que la quarta dimensió de l'espai. Normalment, considerem que l'espai te tres dimensions: alt, ample i fons... i en aquestes dimensions ens podem moure... és fàcil anar endavant i endarrere, a dreta o esquerra. Ja costa més anar cap amunt o cap avall (si fem un salt ens aixequem poc). Però amb màquines ens podem elevar molt, oi?
- Doncs sí.
- Bé... si el temps fos una dimensió de l'espai, també ens hi podríem moure... Lliurement... caminar pel temps. Amb l'ajut d'una màquina també, clar.
- Em costa d'imaginar, però la idea m'agrada!
- El protagonista de la meva història arriba fins a l'any 802.701...
- Uaaaaau!! No em diguis res més. Vens amb mi!!
- Gràcies!! No et defraudaré! T'agradaré tant que tan bon punt m'acabis, faràs una ressenya. Ja ho veuràs...


... I tenia raó!!


13 comentaris:

  1. Sembla un llibre perfecte per tu, realment. No només els llibres de ciència ficció parlen, a mi em parlen tots, però no passen de cridar-me i convèncer-me que els triï, no hi tinc converses com les teves...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És un llibre molt sociable, segur que si algun dia te'l trobes també estareu xerrant una bona estona i també te'l compres ;-))

      Suprimeix
  2. Tot un clàssic de la ciència-ficció però he de reconèixer que no l'he llegit encara. Del mateix autor tinc "La guerra dels móns" i "L'home invisible", i els recordo com llibres que malgrat el munt d'anys que fa que van ser escrits no desmereixen gens i t'enganxen de seguida.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Què no l'has llegit? No pot ser!! Has de subsanar aquesta mancança... i és que la seva teoria sobre el futur és moooooooolt... molt... molt...
      Llegeix-lo! ;-)

      (Si vols te'l deixo!) ;-)

      Suprimeix
  3. Jo no l'he llegit, però en vaig veure la pel·lícula i em va agradar força.

    ResponSuprimeix
  4. A mi també m'agraden les màquines del temps, vull dir els llibres que parlen de màquines del temps...

    Crec que vaig veure la peli, jo també.

    A mi con a en Xexu, els llibres em criden, però no em donen tanta conversa... ;))))

    ResponSuprimeix
  5. bravo! has fet un post genial Assumpta amb aquest diàleg entre el llibre i tu! ah trobar-se deu eurus....quina sort! bona lectura!

    ResponSuprimeix
  6. ben fet! bona conversa i bon llibre (i això que com pots imaginar, el que he fet és veure la peli, no pas llegir el llibre)

    ResponSuprimeix
  7. Vaig veure la peli nova, i no està malament, un 6/10. Suposo que com gairebé sempre el llibre estarà millor.

    ResponSuprimeix
  8. Jo que treballo en una biblioteca....si els llibres parlessin.....quin atabalament!!!! He llegit la guerra dels móns del mateix autor i està bé encara que jo no sóc massa amant de la ciència ficció. Comprar un llibre és genial i quan i llegir-lo et transporta et permet navegar, volar, vas cap al futur o cap al passat, la lectura t'ho permet tot, és una de les millors medicines!

    ResponSuprimeix
  9. M'encanten els llibres que parlen!!!!!
    El problema és quan en trobes més d'un. Perquè aleshores... quin tries?

    Aquest no l'he llegit però he vist la pel·li. D'entrada els llibres de ciència-ficció són els que menys m'atrauen, però a vegades tens sorpreses!!!!

    ResponSuprimeix
  10. aiii que al final no vaig deixar el comentari. Això em passa molt sovint ultimament. Llegeixo un post, penso el comentari i no l'escrit. Era una tonteria però em feia gràcia dir-te que hi ha un personatge d'una sèrie que es diu Almacen 13 on H. G. Wells no és un home, sinó una dona. Aprofiten algunes idees sobre aparells dels llibres perquè sortin a la serie.

    El post m'agradat molt... això de que els llibres et cridin està molt bé.

    ResponSuprimeix

...i moltes gràcies per la visita!!