dilluns, 4 d’octubre de 2010

Sant Francesc d'Assís

Avui, 4 d’octubre, es celebra sant Francesc d’Assis. Fa pocs mesos vaig llegir un llibre sobre la seva vida i em va agradar molt. Ahir diumenge, a Missa, el nostre mossèn també va dedicar-li unes paraules durant l’homilia... -o sigui, el sermó- ;-) i, al final de la cerimònia, varem resar tots junts precisament amb la que es coneix com a Pregària de Sant Francesc:

Oh Senyor,
feu de mi un instrument de la vostra pau.

On hi ha odi, que jo hi porti amor.
On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.
On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.
On hi ha dubte, que jo hi porti la fe.
On hi ha error, que jo hi porti la veritat.
On hi ha desesperació, que jo hi porti l'esperança.
On hi ha tristesa, que jo hi porti alegria.
On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum.

Oh Mestre,
feu que jo no cerqui tant:
ser consolat, com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.

Perquè és donant que es rep;
perdonant que s'és perdonat;
morint que es ressuscita a la vida eterna.


A la Basílica del sant, a Assis, hi ha una sèrie de frescs pintats per Giotto que representen diferents escenes de la seva vida. Aquests en són alguns:

Sant Francesc donant el seu mantell a un pobre



Sant Francesc renuncia als bens materials



Sant Francesc davant el Soldà, oferint-se a fer la prova del foc



Sant Francesc institueix el que serà la tradició del Pessebre

22 comentaris:

  1. Hola, guapa!
    Ja vaig comentar-te fa força temps que, a casa, la història de St Francesc d'Assís ens la coneixem "de pe a pa", ja que ma mare n'és una gran devota. Avui ens toca celebrar-ho, felicitant al meu germà.
    Que passis un bon dia, Assumpta!

    ResponElimina
  2. És molt bonica aquesta Pregària de Sant Francesc, llàstima que hagi gent al món que sembla que l'hagin entès completament al revés.
    Bon dia, ASSUMPTA :-))

    ResponElimina
  3. És una pregària preciosa. Que ens convé molt a tots aprendre-la.

    Bon dia i bona setmana. Assumpta!

    ResponElimina
  4. MAFALDA.- Holaaa! Ahir, quan preparava el post, vaig pensar en tu! ;-)) Espero que estigueu tots molt bé (o, com a mínim, "anar fent" que a vegades ja s'agraeix) Que passeu un magnífic dia familiar i felicitats al teu germà! :-)


    McABEU.- Ai, Mac, a vegades em sembla que tots l'entenem malament o, senzillament, l'oblidem :-) jo mateixa, cada vegada que la llegeixo, penso la de vegades que estic fent al contrari!... Llavors faig el propòsit sincer de tornar-ho a provar... i tan bé que aniria tot si li féssim cas ;-)))


    CARME.- I tant que sí :-)) Jo, cada vegada que la llegeixo, m'adono del poc cas que li faig... i, ostres, que tampoc hauria de costar tant, amb una mica de bona voluntat ho aconseguiríem i seriem tots més feliços ;-)
    Molt bon dia i setmana també per a tu, guapíssima!!

    ResponElimina
  5. Fa anys quan era petita i només existia tve vaig veure una pel·lícula sobre la seva vida...i sempre més m'he recordat recordo que em va impressionar el fet que ho deixés tot, família, diners, possessions per emprendre el seu camí ....

    ResponElimina
  6. Ara m'has recordat algunes coses de la carrera, quan havíem d'estudiar l'amic Giotto (a qui la professora [una reusenca bastant "PPular"] anomenava "el maestro de los flanes").

    *Sànset*

    ResponElimina
  7. jo de (més) jove, coneixia una versió cantada d'aquesta pregaria (coses d'haver estudiat als Maristes...), i si és cert que si no l'oblidéssim, com tantes altres coses, senzilles, de "calaix", hi haurien força més somriures...

    Ah! La pel.lícula que anomena l'Elvira, suposo que és "Brother Sun, Sister Moon" (germà sol, germana Lluna), d'en Franco Zefirelli, amb música de Donovan. (si, si, aquell escocès que va escriure Colors, Universal Soldier, Maria Magenta, etc...)

    ;¬)*

    ResponElimina
  8. Perdona que torni...

    He trobat el tema principal de la pel.licula en aquest link...
    I la lletra (per si us fa gràcia)

    Brother Sun, Sister Moon
    Donovan Leitch
    Brother Sun and Sister Moon
    I seldom see you seldom hear your tune
    Preoccupied with selfish misery

    Brother Wind and Sister Air
    Open my eyes to visions pure and fair
    That I may see the glory around me.

    I am God's creature, of Him I am part
    I feel His love awakening my heart.

    Brother Sun and Sister Moon
    I now do see you, I can hear your tune
    So much in love with all that I survey.



    ;¬)*

    ResponElimina
  9. MIra que la pregària s'explica bé però, com més o menys ha dit en McAbeu, tinc tota la impresió que la gent no l'hem acabada d'entendre o, pitjo encara, l'hem entès a l'inrevès. :(

    ResponElimina
  10. ja seria bo que pràctiquessim el significat de'aquestes frases...
    una bona benedicció per a tots seria. Anton.

    ResponElimina
  11. Felicitats a tots els Francescs i Cescs!!!
    sempre en recordo un de blogaire ben especial!!!!

    ResponElimina
  12. És una llàstima que, per no voler compartir determinades creences, moltes persones segurament rebutjarien llegir escrits tan bonics com aquesta pregària. Més enllà del que cregui cadascú, el que és bonic, és bonic.

    Gràcies, Assumpta

    ResponElimina
  13. ELVIRA FR.- El teu comentari m'ha fet somriure perquè justament abans responia un correu d'un amic més jove i li comentava això de tenir un o dos canals de televisió... i en blanc i negre!! ;-))
    L'altre dia, preparant la Catequesi per aquests dies, al llibre vaig trobar la biografia de Charles de Foucauld... impressionant també. Són uns testimonis que m'encanten, com la Mare Teresa de Calcuta... com tants d'altres que es fan veritablement admirables :-))


    SÀNSET.- Epsss!! No pots dir això de "los flanes" i marxar sense explicar-ho!! Tornaaaa! :-)) Què volia dir? :-)


    BARBOLLAIRE.- Una versió cantada? No l'he sentit mai! :-))
    Ai, si en fessim una mica de cas, oi? I tant que hi hauria molts més somriures...
    Moltíssimes gràcies per l'enllaç de la pel·lícula!! :-)
    No coneixia la cançó (el títol de la peli em sona, però crec que no l'he vist) i m'ha agradat molt, molt... l'he escoltat ja fa unes hores, en tornar d'una reunió, quan m'he connectat i, des de llavors, ja l'he posat cinc vegades!! :-DD


    ÒSCAR.- Sí... són les paraules d'algú molt generós. Si tots féssim un petit esforç per mirar de seguir-les una mica més... :-)


    REBAIXES.- Amic ANTON... quanta raó tens!!... Si tothom hi posés una mica de la seva part... una autèntica benedicció :-))


    RITS.- Tu sí que ets especial!! ;-))
    Estic segura que aquest blogaire també es recorda de tu, que sempre li deies coses positives i maques :-))


    FERRAN.- Aquest comentari teu és magnífic. No puc més que dir que penso exactament igual que tu. Quan algú diu quelcom que és maco, que és bo, llegir-ho només pot fer be... és igual sigui quina sigui la seva creença :-)))
    Parlar d'amor, de perdó, de veritat, d'esperança, de consol, de comprensió... només pot aportar coses bones :-)

    ResponElimina
  14. Bon dia Assumpta.
    Torno a ser el xerraire pesat.
    En aquest enllaç trobaràs la versió (en castellà) amb els acords i la melodia en format midi (horrible).

    Molt millor que agafis una guitarra i ho provis.

    Jo l'havia tocat un munt de vegades. Si, si tots tenim un passat, del qual no em penedeixo gens.

    ;¬)*

    (PS. paraula de pas rewin... dona un xic "remember when..." si que ens hem posat... X¬DDD)

    ResponElimina
  15. Doncs que quan pintava muntanyes tenien forma de flam. Diguéssim que no era una professora massa “profunda”...

    Per cert, saps que quan Giotto representava a st. Francesc amb barba volia dir una cosa diferent que quan no en portava?

    *Sànset*

    ResponElimina
  16. ja paro, ja paro...
    aquí, la 141 tal i com nosaltres la cantàvem...

    i ja no dic res més...

    (espero em perdonis aquesta saturació d'entrades...)

    ResponElimina
  17. A mi aquestes coses no m'apassionen, però mai està de més aprendre coses.

    P.D. I quan és Sant Ronaldo d'Assís? O el que és el mateix, St.Ronaldinho.
    Adéu!

    ResponElimina
  18. BARBOLLAIRE.- Tres coses... i no sé quina posar primer :-))
    - Que mai demanis perdó per posar molts comentaris, perquè a mi m'agrada i jo mateixa ho faig moltes vegades... Com exemple, pots veure aquest post d'ahir mateix, a cal McAbeu on, de 24 comentaris, 8 són meus... aissss :-))

    http://xarel-10.blogspot.com/2010/10/267-el-globus-i-lagulla.html

    - En segon lloc, que estic al·lucinant de tot el que saps d'aquesta cançó... i m'agrada :-))

    - I, la que falta... que moltíssimes gràcies per haver buscat tant per poder posar músiques, lletres i acords... pensava que poca gent faria cas a un post així i m'has fet molt contenta, de veritat... Smuaaaaaaaaaaac!!!


    SÀNSET.- Hahahahaha mare mevaaaa!! Ara mateix vaig a buscar quadres de Giotto amb muntanyes per veure això dels flams!! Estic impressionada!! Quina saviesa la teva profe!! ;-))
    En quant al tema de la barba... en realitat ell en duia, el que passa és que, en segons quins àmbits els homes amb barba tenien una imatge dolenta "de pèssima estirp" i per això, Giotto a vegades no li pintava :-))
    (Eeeeei, m'has fet investigar una mica, eh? l'he encertat?) (Llibre de Luciano Bellosi) :-)


    ALBERT.- Però home, encara que no siguis religiós, aquestes paraules valen per tothom, parlen de pau, d'esperança, de perdó...
    És el que ha dit en FERRAN... molta gent ni els hi fa cas perquè com no són creients... i, en canvi, porten un missatge preciós :-)

    ResponElimina
  19. Muy hermosa la historia de San Francisco de Asis,me gusto acompañado por tan lindas imágenes. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  20. Veig que ja ho saps... una qüestió de modes. En les representacions posteriors a Giotto però, ja li tornen a posar.

    P.S. De "saviesa" poca la meva profe. Imagina't si n'era de sàvia, que em va arribar a posar els mil problemes per fer l’examen de l’assignatura en català. Corria la llegenda negra que, qui el feia emprant la nostra llengua automàticament suspenia. Després d’estudiar molt, vaig posar a prova la veracitat de la llegenda.

    *Sànset*

    ResponElimina
  21. Veig que segueixes incansable com sempre i amb treballs dignes de una reverencia.
    Gràcies pels teus ànims i "sorpresa", estic molt aprop teu. Passo molts dies a Reus, ja quedarem.

    Quie tinguis un bon dia.

    ResponElimina
  22. Sí...Recuerdo aquel post donde nos contabas del libro de Asís.
    Son varios los que voy agendando para futuro leerlos.
    Un beso grande y buen fin de semana.
    Las imágenes son Bellísimas

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!