dilluns, 25 d’agost de 2008

Sóc esquerrana...

Diu el Diccionari de la Llengua Catalana del Institut d’Estudis Catalans:
Esquerrà -ana: “Que se serveix millor de la mà esquerra que de la dreta”.

I el Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana ho defineix així: "Dit de qui se serveix de la mà o el peu esquerre en allò en què la generalitat de les persones empren la mà dreta o el peu dret".

Jo, des de ben petita, vaig demostrar que no era que em servis “millor” de l’esquerra que de la dreta, si no que només em servia l’esquerra :-)

Gràcies a Déu que no se’ls hi va ocórrer forçar-me a fer les coses amb la ma dreta, com s’estava fent fins molts pocs anys abans. Em vaig lliurar per poc! He sentit a dir que molts nens “dretans a la força” tenien problemes de dislèxia, tartamudejaven, etc. Pobrets, quines bestieses es poden arribar a fer en nom del desconeixement!

El meu cas era tan exagerat que em donaven una llibreta i el meu instint era començar-la pel final i passar les fulles cap el principi.



Igualment, el meu cervell em feia escriure de manera que havien de posar les meves primeres paraules davant d’un mirall per poder entendre què hi havia posat.

Aquesta curiosa “habilitat” encara la conservo... sóc capaç d’escriure en les dues direccions.
Ara ho faré en un paper, ho fotografiaré i quedarà demostrat :-)



Em va encantar quan vaig saber que Leonardo da Vinci, exemple del gran geni dels esquerrans (je, je) també escrivia així!!




Un cop em van ensenyar a escriure en la direcció que la majoria de les persones considera “normal”, ho vaig aprendre sense cap dificultat. Amb la ma esquerra, això sí, per suposat, per fer-ho tot: escriure, menjar, pentinar-me...

I ara he de fer una queixa sobre la marginació que patim els esquerrans en una sèrie d’objectes que els dretans han fabricat a mida del seu cervell sense pensar en nosaltres: Tisores, navalles, obridors, canyes de pescar, culleretes de bebè... n’hi ha una llista immensa, però per a mi, el més “graciós” de tots és aquell model de cadira escolar amb braç per escriure... al cantó dret, per suposat, i que ens exposa als esquerrans a patir una deformació de columna i dolors d’esquena de per vida.



Afortunadament, jo vaig trobar una aplicació molt profitosa a aquestes odioses cadires: Els dies d’exàmens!! Podia seure de la manera més torta i més guerxa que volgués (cosa que facilitava la visió de “chuletas” o directament el paper del company més estudiós) i si algun professor gosava dir-me alguna cosa, jo posava cara “angelical” tot dient que no podia seure de cap altre manera amb una cadira dretana com aquella.

45 comentaris:

  1. Traducción al castellano

    SOY ZURDA

    Dice el Diccionario de la Lengua Catalana del Instituto de Estudios Catalanes (en catalán y yo traduzco)
    “Zurdo –a”: “Que se sirve mejor de la mano izquierda que de la derecha”
    y el Diccionario de la Gran Enciclopèdia Catalana lo define así:
    “Dícese que quien se sirve de la mano o pie izquierdo en aquello en que la generalidad de las personas emplean la mano derecha o el pie derecho”.

    Desde bien pequeña yo demostré que no se trataba de que me sirviese “mejor” de la izquierda que de la derecha, sino que tan sólo me servía de la izquierda :-)

    Gracias a Dios que no se les ocurrió forzarme a hacer las cosas con la mano derecha, como venía haciéndose hasta pocos años antes. ¡Me libré por poco! He oído que muchos niños “diestros a la fuerza” tenían luego problemas de dislexia, tartamudeo, etc. Pobrecillos, ¡a cuántas animaladas puede conducir el desconocimiento!

    Mi caso era tan exagerado que, cuando me daban una libreta, mi instinto era empezar por el final e ir pasando las hojas hacia el principio.

    Igualmente, mi cerebro me llevaba a escribir de tal modo que los papeles con mis primeras palabras debían ser puestos ante el espejo para poder entender lo que había escrito.

    Esta curiosa “habilidad” aún la conservo… soy capaz de escribir en ambas direcciones. Ahora lo haré en un papel, lo fotografiaré y quedará demostrado :-)

    Me encantó cuando me enteré que Leonardo da Vinci, ejemplo del gran genio de los zurdos (je, je)¡¡también escribía así!!

    Una vez me enseñaron a escribir en la dirección que la mayoría de personas considera “normal”, lo aprendí sin dificultad. Con la mano izquierda, eso sí, por supuesto, para hacerlo todo: escribir, comer, peinarme…

    Y aprovecharé para formular una queja sobre la marginación que sufrimos los zurdos en una serie de objetos que los diestros han fabricado a la medida de su cerebro y sin pensar en nosotros: Tijeras, navajas, abridores, cañas de pescar, cucharillas de bebé… hay una lista inmensa.

    Pero, para mí, el más “gracioso” de todos es aquel modelo de silla escolar con brazo para escribir… en el lado derecho, por supuesto, y que nos expone a los zurdos a sufrir una deformación de columna y dolores de espalda de por vida.

    Afortunadamente, yo encontré una aplicación muy provechosa para estas odiosas sillas: ¡Los días de exámenes! Podía sentarme del modo más torcido e inclinado que quisiera (cosa que facilitaba la visión de “chuletas” o directamente el papel del compañero más estudioso) y si algún profesor osaba decirme alguna cosa, yo ponía expresión “angelical” mientras decía que con una silla como esa me era imposible sentarme de otro modo.

    ResponSuprimeix
  2. Ara hi pensava en això... ja veuràs... Em sonava que feien canviar als nens d'escriure amb l'esquerra a fer-ho amb la dreta...i jo sempre he sentit a dir que els esquerrans són més intel·ligents, o bé que ho són... i jo sempre ho he volgut ser! jeje. M'ha fet gràcia i sorprès això que comentes que escrius amb les dues direccions... mare eh! és una matada, però impressionant... Realment ets intel·ligent eh... perquè jo no seria capaç de fer-ho... i m'agrada aquest article, al teu bloc vaig aprenent coses :) gràcies i una abraçada...

    ResponSuprimeix
  3. Perdò... que m'he deixat de verificar, que sí, que esteu una mica descriminats i crec que no hauria de ser... a veure si la societat es va ficant al seu lloc ben aviat :)

    ResponSuprimeix
  4. Holaaaa Cesc!!!

    Jejeje això d'escriure en les dues direccions és divertit. De petita em servia per apuntar-me "coses secretes" :-))

    Sí, sí, és cert, hi havia algunes escoles que miraven que els nens i nenes escrivissin tots amb la dreta. En alguns llocs ho feien "per les bones", però he sentit dir que hi havia llocs que fins i tot es hi lligaven la ma esquerra :-( Pobrets!! Em fa una pena quan hi penso!!

    Gràcies a Déu això ja no es fa avui en dia!! :-))

    Més intel·ligents? Jajaja la veritat és que no ho crec... ara bé, el que jo presumeixo amb "Leonardo da Vinci" uaaaaauuu!!

    M'agrada quan a vegades diuen que sóm mes "artistes"...

    De totes formes, jo per fer una resta utilitzo els dits :-PP així que no sé si és molt intel·ligent això... :-))

    Una abraçada!!

    ResponSuprimeix
  5. Ai!! jajaja gràcies per la solidaritat :-))

    ResponSuprimeix
  6. Ostres, he trobat molt divertit el text escrit del revés!

    La meva mare, esquerrana, va ser de les que van obligar a escriure amb la dreta. Coses dels anys 40. Ara és esquerrana per algunes coses (juga a tennis amb l'esquerra però escriu amb la dreta, per exemple).

    Penso que poc a poc es van creant objectes pensats pels esquerrans. Ha de ser així!

    Salut.

    ResponSuprimeix
  7. avui acabo de descobrir que també sóc esquerrà, de peu! bé ja ho sabia que faig servir l'esquerra on la majoria fa servir el dret, però no sabia que també s'aplica la peu.
    Per cert els rodets d'algunes canyes tenen una opció per posar la maneta a l'altra banda.

    ResponSuprimeix
  8. Hola Ferran!!!

    Jejeje la veritat és que avui he vist un article de la Finestreta que parlava sobre coses que ens fan somriure... i he pensat que això d'ensenyar com escriure del revès també podia fer gràcia jeje

    Ai, veus? Pobre la teva mare!! Clar, ella segueix essent més hàbil amb l'esquerra però per escriure la dreta perquè així li van obligar a fer-ho...

    Abraçades!!!

    ---------------------

    Jordi!! Jo tinc un amic que és dretà "de natural" però sempre em diu que quan jugava al fútbol al cole sempre ho feia amb el peu esquerre... és tan especial com tú jeje :-))

    (Sí, ja sé que hi ha coses "adaptables" però és que a mi m'agrada queixar-me ssssshhhhh) ;-))

    Abraçades!!!

    ResponSuprimeix
  9. Cuannta razón tienes!!! Todo está hecho para los diestros. Ahora bien lo del brazo de la silla te vino genial jajaja! besitos tía Elsa

    ResponSuprimeix
  10. Els esquerrans teniu un encant especial. En tinc uns quants d'amics i amigues esquerrans i m'acabo d'adonar que els homes que més m'han copsat són gairebé tots esquerrans!!!

    Per això, he sentit més d'una vegada els maldecaps cotidianis que teniu.Ànims, cada cop hi ha més coses pensades per a esquerrans. A l'escola tenen cadires de braç per a esquerrans.

    Jo sóc força inútil amb l'esquerra. No sóc capaç ni de tallar-me les ungles de la mà dreta (això em fa molta vergonya admétre-ho!!)

    Això d'escriure en les dues direccions és una passada!!

    ResponSuprimeix
  11. Holaaaaa Elsa!! jeje era un poquito traviesa yo... ¡y no veas el partido que le saqué a las dichosas sillas! :-))

    Besoooootes!!!

    ----------------

    Holaaaa Rits, guapa!!

    Homes esquerrans? Ostres, a part d'en Messi no en conec a cap ;-))

    Ai, noia, si em veiessis a mi intentant fer quelcom amb la dreta :-)) No et pensis que ho faig massa bé això de tallar-me les ungles de la ma esquerra amb la meva "torpe" ma dreta.

    Veig que els nens esquerrans d'avui en dia ja no tenen l'excusa dela cadira per copiar, eh? ai, ai.. .jajaja

    Petons!!!

    ResponSuprimeix
  12. Un post bunísim si senyora,tens tota la raó, jo no soc esquerra peró us entenc perfectament, el meu fill sí ho és, bueno es esquerra per algunes coses(menjar, escriure i ...) pero en canvi xuta amb la dreta i llença coses amb la dreta i varies coses més, que les fà així perque vol, nosaltres mai l'hem forçat a res, bueno no m'enrollo més un post genial.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  13. jajaja! què bo lo de la cadira als exàmens! i lo d'escriure de dreta a esquerra: genial, no havia conegut ningú que ho fés. Ets un geni!!!!!

    També sóc esquerrana i m'agrada! Jo el que feia era agafar una altra cadira per dretans i posar-me-la a l'esquerra.... però clar, ja tornes a donar la nota per fer servir dues cadires.

    Petons d'esquerrana a esquerrana!!

    ResponSuprimeix
  14. Mira,... Jo soc de dretes,... aisss que malament sona aixo!!! però el cor el tinc d'esquerres ehhhhh... be fora conya., m'ha agradat molt llegir el teu post, mai m'havia posat a pensar els problemes que poden tenir la gent esquerrana i tu m'has fet pensar en tot això i em sembla molt be que reivindiqueu tot el que dius i mes. Quantes injustícies tenim encara en la nostre societat!!!!.

    Una Abraçada

    ResponSuprimeix
  15. Eeeeeei George!! pare d'un nen esquerrà!!! :-))

    Em fa ilu!! :-))

    Saps una cosa que empipa molt? Els espirals tant durs de les llibretes que es claven a la ma quan arribem a l'extrem... doncs ara es veu que en fan amb espirals més flexibles per a nosaltres jejeje

    Abraçades!!!

    ---------------------

    Robadestiu!!!! Esquerranaaaaa jejejeje Oeeeeeeee oeeeeeeee

    Jo crec que això d'escriure de dreta a esquerra si ho proves una mica et sortirà jeje :-)))

    Ai, de veritat que estic rient a gust amb les vostres opinions!! Això de les dues cadires també ho havia provat jo alguna vegada quan m'interessava poder escriure bé (o sigui, quan no hi havia exàmens jaja)

    Petoooooons ben esquerrans!!

    ---------------------

    Hola Praxis!!! Ai, no ho entenia això que ets "de dretes" jejeje :-)) (és broma, és broma jiji)

    Per a mi, el més empipador son les tisores i els ganivets de serreta, perquè em queda la serreta al revès... i s'ha de reconèixer que cada vegada es fan més coses per esquerrans :-)

    Abraçades!!

    ResponSuprimeix
  16. Ostres quin post més xulo! Recordo que era petita que la Mercè Companys va venir a l'escola i ens va firmar un autògraf alhora amb les dues mans, escrivint com en forma de mirall, i tots ens vam quedar meravellats...

    Jo sóc dretana, però per jugar a futbol esuqerrana!

    ResponSuprimeix
  17. l altre dia vaig portar una dona gran que deia que al colegi per corregir aixo l´hi lligaven la ma esquerra al darrera

    ResponSuprimeix
  18. Que casualidad yo también soy zurdo.Si esas sillas molestan mucho y son incomodas la ver da.Saludos.

    ResponSuprimeix
  19. A la meua època encara havia algú a qui li feia mal a la vista que algú escrigués en l'esquerra. Però per sort avui dia cadascú pot escriure amb la mà que li surt. Sí que és un rollo sí, ho entenc perfectament.

    ResponSuprimeix
  20. Caram Finestreta!!! jajaja aixì sí que és bó!! Utilitzar les dues mans alhora i amb una escriure en el sentit "majoritari" i amb l'altre en el sentit "minoritari" :-)) Si fos capaç d'utilitzar minimament bé la dreta encara miraria de provar-ho, però la meva ma dreta és gairebé tan hàbil com si fos un peu... jajaja (nooooooo no jugo a fútbol amb ella, no)

    Què ets futbolera tú també? :-))))

    Abraçades!!!

    ---------------------

    Hola Ddriver!!!

    Veus? pobra dona... jo és que ho trobo tan cruel això!... En fi, son altres temps i llavors deurien creure que s'havia de fer així, però és ben trist, eh?

    Avui juga el Barçaaaaaa!!! :-)))

    ---------------------

    Bien!! Vegetto!!! pues somos bastantes, eh? jajaja

    ¡Me hace ilusión cada vez que aparece un zurdo!! :-))

    Abrazos!!


    ---------------------

    Holaaaa Bajoqueta!!

    Mira, la meva sogra per exemple jeje cada vegada que em veu agafar el ganivet per tallar pà diu que té la impressió que em faré mal :-))) i li diu almeu marit "ai, talla-li el pa, que es tallarà els dits fent-ho així!!"

    Jejeje em parteixo de riure... fa la tira d'anys que em coneix i encara no s'ha acostumat!! ;-)))

    Abraçades!!

    ResponSuprimeix
  21. Ai com t'entenc... El meu fill gran és ambidextre, i va ser la desesperació de les seves mestres, perquè anava bé en les dues direccions i amb les dues mans i fins i tot podia fer-ho alhora! De més gran va anar adaptant cada cosa a una part del seu cos, segons li anava millor, però ha sigut més una sort que un handicap...fins que el cervell es rebel.la...I és que els esquerrans purs, només heu de lluitar contra els estris, ara per sort ja hi pensen!

    ResponSuprimeix
  22. mmmm... A la meva facultat hi havia cadires també per a esquerrans. Tot i això, sempre he pensat que, encara que seguis «on toca», són cadires incòmodes amb ganes!!

    Al llibre que estic llegint surt una breu referència a això de l'antiguitat i els càstigs als esquerrans (la protagonista és ambidextra) i em fa molta ràbia!

    ...has pensat d'estudiar àrab!!! Segur que ja tindries un avantatge important respecte dels teus companys! ;)

    ResponSuprimeix
  23. Caram Zel, això dels ambidextres sí que ho trobo ben curiós... i el fer anar les dues mans a l'hora em sembla una habilitat extraordinària, sincerament crec que és un "millor" us del cervell, demostra més capacitat, més aprofitament (ai, no sé si m'explico el que vull dir)... tot i que comprenc que a vegades pot provocar algun embolic, sobre tot en una societat que no hi està acostumada...

    Els esquerrans purs (puríssim en el meu cas, que la dreta és torpe amb ganes, jaja) actualment no ho tenim massa complicat :-)

    Petonassos!!

    -------------------

    Siiiiiiii Núr!! jajaja sí que ho he pensat això de l'àrab :-)) no m'ho he plantejat seriosament, però sí que alguna vegada m'ha passat pel cap!!

    De fet estic convençuda que "l'inventor" de la llengua àrab havia de ser un esquerrà poderós que va ser capaç d'imposar la seva manera d'escriure a una majoria de dretans jejeje (l'admiro!! jiji)

    Sí,sí, això dels càstigs a mí també em fa sentir fatal... menys mal que ja no passa! :-)

    Abraçades!!!

    ResponSuprimeix
  24. Si!!!es dificil ser zurdo,los niños sobre todo lo sufren en el colegio.
    En Bs As hay un negacio con todas cosas para zurdos,como tijeras.
    Un beso

    ResponSuprimeix
  25. Mi Jorgelina!!

    Precisamente vengo de tu blog y siempre que voy allí es como si entrase en un mundo de magia.

    Eres mujer y madre pero mantienes el corazón y el alma de una niña y tu blog me fascina... Te lo he puesto allí y lo vuelvo a decir aquí :-)

    Tu artículo de hoy sobre Tasha Tudor, la ilustradora de cuentos infantiles, es para verlo una y otra vez.

    Oye... que yo tengo una amiga en Buenos Aires jeje que visitó Barcelona hace bien poco... ¿a que me voy para allá y me enseñan esa tienda para zurdos? :-)))

    Mil besos!!!

    ResponSuprimeix
  26. Assumpta .¡¡que bueno eso de escribir en ambas direcciones!!.
    Como decís por no estar bien informado.Se decía cualquier cosa de las personas zurdas.
    Un beso.

    ResponSuprimeix
  27. He flipat molt amb això d'escriure en les dues direccions, crec que és una habilitat que poca gent té. Ara només falta que ho facis amb l'ordinador, a veure com te'n surts.

    Per cert, jo he vist cadires d'aquestes per esquerrans. Crec que allà on he estudiat, sempre n'hi ha hagut alguna que altra. I si no, a fer servir la plataforma de la del costat.

    ResponSuprimeix
  28. Gràcies per la teva visita al meu blog. Torna sempre que volguis, que per a mí és una gran satisfacció.
    He aprofitat per a llegir-te i m'ha semblat que ets molt simpàtica i el que escrius és molt interessant!!... Tornaré!!
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  29. Hola Xexu!!!

    El mèrit és que aprengués a escriure "del tret" amb el cervell totalment capgirat com tinc jejeje :-))

    Amb ordinador? ;-)) prou feina tinc amb fer servir el ratolí amb la dreta jaja (ja sé que es pot canviar però quan me'n vaig assebentar ja havia "aprés" de l'altre manera... a més, no sé com s'ho faria el meu marit si l'hi poso a l'esquerra jajaja

    Sí, sí jajaja ara ja no podem fer servir el "truco" de la cadira... tan "bé" que anava!! ;-))

    Abraçades!!!!

    ---------------------

    Hola Montse!!!

    Moltíssimes gràcies per la visita :-))

    Si vaig deixar post al teu quan el vaig veure mentra anava fent saltirons per la blogsfera va ser també perquè em va agradar moltíssim!!! :-)

    Petons!!

    ResponSuprimeix
  30. sineg ed se òxia marac.
    !oticilef te

    ResponSuprimeix
  31. aj ,aj ,aj !!!pirtsE ,sertsO
    !!!eruir tef sah'M

    !!fffu ...licífid sè euq is oxiA

    !!!adaçarba anU

    ^^^^^^^^^^^^^^^^

    Advertència: si em queden seqüeles desprès d'haver escrit "així", les responsabilitats a l'Estrip jeje :-)))

    Al revès però amb les lletres del dret!! Uffffff jajaja... m'ha costat MOLT, MOLT!!

    ResponSuprimeix
  32. Assumpta:
    Tenes razón no me había acordado de esos bancos...Aunque tu recurso infantil estuvo muy bueno.Ja
    Besos
    Vero

    ResponSuprimeix
  33. ets esquerrana esquerrana? o sigui, no tens res de lateralitat creuada? Això està molt bé, per aquests mons diuen que teniu dots artístiques, com el que has demostrat. A més de ser una crack en informàtica, ho ets escrivint de totes maneres!!!

    ResponSuprimeix
  34. Ostres, m'has deixat flipant amb aquesta habilitat d'escriure al revés!!! noia, jo ni que m'hi esforcés molt ho aconseguiria!! Realment és curiós això dels dretans i esquerrans... és una qüestió del cervell però jo em pregunto, en quines altres coses debem ser diferents els dretans dels esquerrans... i per què hi ha tant pocs esquerrans? són misteris que desconec però que m'intriguen!!!
    Un post molt divertit Assumpta, m'has fet riure!

    ResponSuprimeix
  35. Hola Verónica!!

    Jejeje un poco "tramposillo" mi recurso :-)) pero bien útil (ay, ay, qué concepto tomarán de mi jeje)

    Besotes!!!!

    ------------------

    Hola Instints!!!

    Sóc esquerrana cent per cent... amb una ma dreta "torpe" :-) El meu instint és fer-ho tot a la inversa que ho faria un dretà.

    No, afortunadament, res de lateralitat creuada... aquests sí que es poden fer més embolics, pobrets... això sí que pot suposar un handicap.

    Si et sentissin alguns amics meus dient-me crack de la informàtica es farien un fart de riure jaja... em passo la vida preguntant!! :-) Per això, una vegada que "en sabia una" em va fer una ilu poder respondre!!! :-)))

    Gràcies maca!! Petons!!!

    ResponSuprimeix
  36. Hola Iruna!!!

    Nooooooo jajaja per mi l'habilitat és escriure d'esquerra a dreta jeje :-)))

    Fer-ho de dreta a esquerra és lo més lògic del món... llàstima que la gent no ho enten així jeje

    Doncs sembla que seria normal que hi hagués 50% de cada, oi?... No tinc ni idea de què deu dependre. Ni mon pare era esquerrà ni ma mare ho és... i, en canvi, de tres fills que van tenir, les dues noies som esquerranes :-)

    (El noi es molt raro, escriu i menja amb la dreta, el tio)

    Petons!!!

    ResponSuprimeix
  37. Un relat molt fresc i quina sort vas tindre de canviar-te per a la dreta...salutacions

    ResponSuprimeix
  38. uiiiiiisss no eres esquerrana? ho has passat tot a la dreta ??? es per despistar??? jajajajaaja
    Si noia, jo no en soc però si estic d’acord en que sou una mica discriminats en algunes coses, i es que no es pot ser diferent i especial.
    Tu ho ets i no pel fet d’escriure amb l’esquerra.
    Peteonssssssss

    ResponSuprimeix
  39. Hola Toni!!!

    Gràcies per les teves paraules :-))

    --------------------

    Ai la M.Teresa!!! jejeje gràcies guapíssima per aquests regals que has posat al teu blog i que he copiat ràpidament amb il·lusió!!

    Siiiiii jajaja ahir per la nit vaig fer experiments... vaig canviar les columnes de lloc (no sé si m'hi acostumaré,igual ara ho torno a tocar jeje) però el millor és que vaig poder eixamplar el blog, que era molt "alt i prim"

    És nota que ets fotògrafa!! Què observadora!! Has notat bé els canvis!!

    Petonassosss!!

    ResponSuprimeix
  40. Holaaaaa bonica!!!! jajajaja si es que som un grup molt ben avingut i pasen aquestes coses, ens anem trobant per tot arreu !!!!!
    a mi de totes maneres m´agrada veure sempre les mateixas cares, es com mes familiar.
    petonssssssssss

    ResponSuprimeix
  41. Sí que és cert, eh? Ja vas coneixent els gustos de cadascú, ja saps l'estil de cada blog... és bonic :-))

    He tornat a canviar les columnes jeje no reconeixia el blog :-PP

    Petons!!!!

    ResponSuprimeix
  42. Ostres, no havia vist aquest post! No res, que jo també sóc esquerrà... No em recordis les cadires aquestes, que em feien una ràbia... En general, a la universitat n'hi havia unes quantes per a esquerrans (s'agraïa el detall, però no eren a tot arreu, tampoc). Això d'escriure al revés no ho sé fer...

    ResponSuprimeix
  43. Holaaaaa p-cfacsbc2v!! :-))

    Ostreeeees quasi em perdo aquest post!! Què bé, un altre esquerrà!! jajaja :-))

    Això d'escriure al revés jo crec que tots els esquerrans ho portem al cervell, és qüestió de provar-ho ;-)

    Abraçades!!!

    ResponSuprimeix
  44. Jo també sóc esquerrana de mà, per bé que xutar, ho faig amb la dreta! :P
    Tens raó que una de les coses que fa més ràbia són les famoses cadires escolars amb el braç a la dreta. Jo acostumo a seure en una i escriure en el braç de la q tinc al cantó -i q em queda a l'esquerra-. De vegades, algú em mira raro quan ho faig, però els deixo anar un "i com volen q escrigui si no hi ha cadires x esquerrans?!", q han de callar per força.

    PD: Cada cop m'agrada més el teu blog.

    ResponSuprimeix
  45. Avui sóc jo que vinc del futur. Quina passada poder escriure del dret i del reves!

    ResponSuprimeix

...i moltes gràcies per la visita!!