dimecres, 18 de setembre de 2013

Us presento a Tony Melendez


Avui l'he vist per primera vegada i m'he promès a mi mateixa que el miraré cada dia, pel matí, quan em llevi, com si fos una pregària, perquè després d'escoltar en Tony, la veritat és que venen ganes d'anar endavant, endavant... :-)

19 comentaris:

  1. Respostes
    1. La veritat és que, quan l'he vist, m'he dit a mi mateixa que havia d'evitar al màxim dir "no puc" i intentar-ho ;-))
      Petonets!!

      Suprimeix
  2. ara mateix vaig amb molt poc temps...demà quan pugui ho miro

    ResponSuprimeix
  3. Quina història i quina persona!!! Potser sí que aquestes persones valentes són les que més esperança ens poden donar.

    Jo sí que me l'he mirat. Pensar en un nen així m'omple el cor de tristor i en canvi ell ha sabut viure una vida sencera...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És impressionant, oi? Jo recordo quan van fer els Jocs Olímpics a Barcelona, just acabar van empalmar immediatament amb els Paralímpics per aprofitar tot l'ambient de festa de la ciutat... això, sumat a que les entrades als diferents esports eren gratuïtes, va fer que fossin uns Jocs Paralímpics molt, molt seguits.
      Doncs bé, nosaltres vàrem anar a veure algunes proves... Tennis de taula, atletisme, natació... i jo, que no sé nadar, veia aquells atletes sense cames o sense braços i els admirava tant, tantíssim!

      Va bé, que una persona així, que ho ha tingut tant difícil et digui "va, no diguis que no pots, va... fes-ho!" :-))

      Suprimeix
  4. Caram, Assumpta, quina història... I per favor! Quina habilitat amb els peus! Brutal!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo m'he emocionat quan l'he vist... m'he posat a plorar... i la meva amiga m'ha dit que me'l mirés cada dia i m'he promès a mi mateixa que ho faria. I ho faré ;-)

      Suprimeix
  5. Una gent admirable aquests que amb tantes limitacions s'esforcen a aconseguir coses que altres amb tots el membre i tots els sentits no arriben a fer. Impressionant!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A partir d'ara, cada vegada que vulgui dir "no puc", m'ho pensaré dues vegades... hem de buscar la força que segur que tenim al nostre interior ;-))

      Suprimeix
  6. Hi ha molta gent que han sabut superar incapacitats i viuen més plenament que moltes d'altres que ho tenen (ho tenim) més fàcil. És cert, que hi hauríem de pensar quan ho veiem tot negre o ens sembla que hem arribat al nostre límit.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo sóc molt de "no puc", "no puc" i desanimar-me i, en realitat moltes vegades és que, com penso que no podré, ni ho intento i això està molt, molt malament. A vegades s'han de córrer riscs, intentar-ho, provar-ho, equivocar-te i tornar-hi... i jo sóc bastant covarda, la veritat... Però avui estic intentant millorar :-))

      Suprimeix
  7. Les lliçons de vida sempre ens les donen persones que tenen alguna mancança, i malgrat tot, viuen amb alegria el dia dia, sense queixar-se i amb un somriure als llavis...I és ell qui ens diu que tenim un món que ens està esperant...Realment veient això, la força de voluntat d'una persona que estima la vida malgrat tot, ja és un miracle!
    I nosaltres que ho tenim tot, de què ens queixem?

    ResponSuprimeix
  8. M'ha agradat molt el vídeo, Assumpta, gràcies per penjar-lo.

    ResponSuprimeix
  9. "La música ha calmado mi corazón". Caram

    Una història ben punyent!

    ResponSuprimeix
  10. ara sí et puc dir que ja l'he vist....aquestes petites grans històries de superació personal ens ensenyen molt! a la que pugui els hi passo als meus nous alumnes! gràcies!

    ResponSuprimeix
  11. tinc la pell de gallina!
    i després ens queixem de tonteries, quan hi ha tanta gent que ha de superar coses molt greus.

    ResponSuprimeix

...i moltes gràcies per la visita!!