La metamorfosi (basat en fets totalment reals)

Dilluns matí, amb ressaca del cap de setmana, m’aixeco. Arrastrant els peus llastimosament em dirigeixo al lavabo i, en veure la meva imatge reflectida al mirall, crido!! Tinc tres ulls!!

Els tanco -tots tres- i, poc a poc, miro de tornar-los a obrir... Si!!! N’hi ha tres!!

M’ha crescut un ull al mig del front, és de la mateixa mida que els altres dos i igualment bonic. No tinc perquè dissimular, i menys en una situació tan kafkiana com en la que em trobo. És cert: els ulls són l’única cosa bonica de la meva cara.

Tinc el nas una mica massa xato, tot i que podríem dir que acceptable, fins i tot simpàtic. Les dents són tortes... malament. Però el que més m’ha acomplexat sempre és el meu maxil•lar inferior, massa petit, allò que en castellà en diuen una “barbilla huidiza” que fa que odiï veure’m en una foto de perfil.

Estava dient que els ulls són macos, però ja m’agradava tenir-ne dos... encara que hagi de portar ulleres.

Per cert, una cosa bona!! Ara no les necessito!! La visió conjunta dels tres ulls ha eliminat la meva miopia!! És ben estrany això que em passa.

No sé si tornar al llit, pensar que tot és un malson -excepte la desaparició de la miopia- i esperar a despertar-me “de veritat” i veure que tot està igual que ahir vespre, o avisar directament al servei d’urgències.

La cosa no té cap gràcia... però miro de no dramatitzar... Assumpta, no ens posem histèrics, em dic a mi mateixa. Penso que, si em pentino amb una mica de serrell, potser el tercer ull no es veurà, podré sortir al carrer amb més o menys tranquil•litat i anar a preguntar a la farmàcia què puc fer.

Ha estat una mala pensada... el serrell se’m fica dins el tercer ull, em molesta i em fa fer ganyotes. I si m’hi poso una gassa i un esparadrap? Amb molt de compte, per suposat!! Llavors sí que ningú podria sospitar res de res... però tornaré a necessitar les ulleres, quina llàstima!

A mida que m’adono que no estic somiant, que tot és cert i que, veritablement, tinc un nou ull al mig del front, m’entra una sensació d’angoixa.

Finalment, decideixo trucar, però a qui, ¿al servei d’urgències normal? ¿i si són al•lucinacions? Bé, si tot és fruit del meu cap, també necessitaré un metge, és clar.

D’acord... aviso... passen vint minuts... truquen a la porta... obro... un metge, una infermera i dos camillers... tots quatre tenen tres ulls a la cara!!


PS/ Escrivia aquest relat pel blog de 365 contes de la Bajoqueta… animeu-vos a participar!! Però com m’he passat molt de paraules per això el poso aquí

PS.2/ Això de que està basat en fets reals no és una mentida, eh? És una broma!! Jejeje (com dèiem quan érem petits)

PS.3/ Ulleres especials per si, amb el temps, pateixo de vista cansada, obsequi d'Angle (Editat dissabte 20-6-09 ales 18.50)