dilluns, 25 d’abril de 2016

Relats conjunts: "Jove decadent"

Ramon Casas, 1899, Jove decadent

SENYORA FELISA.- Mare meva, mare mevaaaa!

NOIA.- ...aaah... aaaahh...

SENYOR JAUME.- Pobra noia!

NOIA.- mmmmnnnh... aaah... aaajuu... ajudeeuu...

Tots els reunits al saló de la família Coll Clot miren alternativament al sostre i a la noia que ha comparegut, repentinament, davant seu. El jove Cisco, tot decidit, s’apropa a la noia però una veu l’atura de cop.

SENYOR ANICET.- Nooooo, no, no, que ningú la toqui! Deixeu-la tal com està! Per la tele sempre ho diuen!!

SENYORA DOLORS.- No et moguis, maca... tranquil·la, ja hem avisat una ambulància.

NOIA.- aaaaah... mmmmm... uuuuggghh

MARIONA.- Mira que feia temps que ho deia món pare! Aquestes escletxes!...

SENYOR JAUME.- Sí, nena, però l’amo no s’ha volgut gastar ni un cèntim!

SENYORA FELISA.- Pobreta! S’hagués pogut matar... Encara ha tingut prou sort d’anar a parar damunt la chaise longue... Què porta a la mà?

MARIONA.- Un llibre. Deuria estar llegint, pobreta... li agafo?

NOIA.- aaaahhh... fffff...

SENYOR ANICET.- Suposo que l’asseguradora pagarà l’arreglo d’aquest forat, Jaume...

SENYORA FELISA.- No, no, Mariona, millor no toquis res.

SENYORA DOLORS.- Nicetu, home, ara el més important és que aquesta noia es recuperi.

NOIA.- Mmmmmmmm... aaaahh... aaaiii...

Niiiiiiiiiiiiiiinoooooooooooooo ninooooooooooo ninoooooooooooooo

Quan arriben els de l’ambulància, la família Coll Clot explica que aquella noia és la veïna de dalt i que s'ha sentit un soroll molt fort...

Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS

16 comentaris:

  1. És com un acte d'una obra de teatre.
    Més que una escletxa era un esvoranc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al principi era una escletxeta de no res, gairebé no es veia... però aquestes coses, si no s'arreglen... :-))

      Elimina
  2. Marededeusenyor!!! quin tros d'escletxa!!!

    Sí, sí, ben bé com una obra de teatre. Molt bé!!! Un aplaudiment!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, gràcies estimat públic :-))

      Elimina
  3. Ho acabo de posar contestant els comentaris del meu relat. Em cito a mi mateix: "El primer que em va venir al cap quan vaig veure la noia del quadre va ser que més que ajaguda sobre el sofà, el que estava és "caiguda" sobre el sofà". :-))

    Ja veus que hem coincidit totalment en la primera impressió del quadre. Després a tu t'ha sortit una obra de teatre força divertida... bé, potser pels protagonistes no ho és tant, pobres. :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, em fa gràcia haver coincidit en la primera impressió! :-)
      De fet, a mi em semblava tan clar que la pobra noia estava en una postura súper incòmoda que això havia de ser completament involuntari... Caiguda del pis de dalt! :-DD

      Elimina
  4. Bravo!! (tu surts de darrere les cortines i me saludes)

    :-))))

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tu em tires em puges un ram de flors a l'escenari :-))

      Elimina
  5. Molt bo, Assumpta! Fins el darrer segon no sabem l'entrellat de tot plegat. Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!!... La veritat és que la postura de la noia em sembla poc "natural", per molt que estès fent mandres... més aviat sembla que s'hagi caigut la pobre :-))

      Elimina
  6. Per tan no es una jove decadent sinó una jove decaiguda.

    ResponElimina
  7. Vaja castanya s'ha pegat!
    Aplaudiments!! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort que ha caigut sobre tou, pobre! :-))

      Jo una vegada, fa molts anys, medint una prestatgeria de casa, vaig caure d'una escala (no gaire amunt) però va ser d'esquena... i hi havia un llit hehehe no em vaig fer res!

      Elimina
  8. Quina pensada, la noia venia de dalt. Doncs sí que es deu haver fotut una bona patacada, i això que ha caigut sobre el sofà... encara bo. Però em pregunto... ella era dreta llegint quan s'ha precipitat al pis de baix... no estava asseguda enlloc? En aquest cas estaria sota seu també...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no... la noia estava asseguda llegint. De cop, ha començat a sentir crec, creec... i uns sorollets estranys. S'ha aixecat sobresaltada pensant d'on vindrien aquells sorolls... ha fet dues passes cap a l'esquerra i... paaaaaaaaam!! s'ha esfondrat el terra justament allí.

      (Eeeei, molt bona l'apreciació!!) :-DD

      Elimina

...i moltes gràcies per la visita!!