És una història maca, i de veritat l'hem de tenir en compte. Però ja saps que no puc estar d'acord amb tu en aquest tema, i tampoc no vull discutir. Clamem per la llibertat del nostre poble, perquè la llibertat és un dret de tots, és quelcom que tenim i que no ens poden prendre, que no ens hem de deixar prendre. Doncs penso que també cal vetllar per la llibertat de les dones que decideixen no tirar endavant el seu embaràs. Respecto molt, moltíssim, les que decideixen tirar endavant malgrat tot. Són valentes i es mereixen tot el suport i ajuda que puguin necessitar. Però s'hauria de respectar les que no volen. Ningú no obligarà cap dona a avortar, com va passar amb el cantant, van suggerir a la seva mare que ho fes i no va voler, i va encertar. Però ningú la va obligar. Amb quin dret podem obligar a no avortar aquelles dones que sí que ho volen. Igualtat de condicions, llibertat de decisió i sobretot respecte.
I al final, m'he embolicat, i torno al principi, no ens posarem d'acord, però això ja ho sabies quan has fet el post.
I és clar que ho sabia que no ens posaríem d'acord... però és que jo sempre pensaré que no és atribució nostre decidir qui té dret a viure i qui no té dret a viure.
En aquest cas podríem dir que "els metges tenien raó" perquè el xiquet va néixer cec... però ell dóna gràcies a la seva mare per haver-lo deixat néixer.
I tant que clamem per la llibertat del nostre poble! Jo vull decidir el meu futur i no vull que ningú el decideixi per mi. En el cas del vídeo, segur que algú seria capaç de pensar que "no val la pena portar al món un nen amb un handicap tan gran com la ceguesa" i decidir per ell que no té dret a néixer. Qui som per decidir pels altres?
Llegint la teva resposta, i també el comentari de l'Alba, veig on xocarem, i ho diré perquè no ens discutim inútilment. La clau està en què considerem el fetus, i a partir de quan considerem que és 'persona'. Aquest és un tema molt espinós, jo no estic d'acord en poder avortar lliurement, crec que a partit de cert moment l'embaràs s'ha de dur a terme. Però durant una bona part, i perdona l'expressió freda, només es tracta d'una massa informe de cèl·lules, sense funcions vitals ni molt menys consciència. El que entenem molts és que 'allò', que creixerà i esdevindrà un ésser humà, de moment només forma part de la mare, és com un òrgan més. Mentre no té consciència, no té res a decidir, sent bèstia, i et demano disculpes altre cop, és com si ens extirpessin un tumor que creix descontroladament a l'úter. La dona és qui ha de decidir si vol que allò vagi fora o si deixa que esdevingui una persona. A partir de cert punt, aquesta capacitat ja deixa de tenir-la, perquè el fetus està format, és un crim no deixar que el nen o nena neixi. Però és que el temps que és (o era) possible avortar no és cap nen ni cap nena, ja et dic. Però bé, entenc que molts penseu que sí, i que quan ja està fet, ja no hi ha marxa enrere.
Per altra banda, el que diu l'Alba és molt cert, prendre aquesta decisió per una futura mare ha de ser terrible, desprendre's del que podria ser el seu fill... però precisament, en les primeres fases tampoc se'l sent tan seu, i si és per malformacions, com per violació, pot decidir treure's aquell 'tumoret' de dins. Ara, si ha decidit tenir-lo i després s'ho repensa, que s'aguanti, no fotem!
Bé, t'estic fotent el rotllo, i segueixo pensant que no ens posarem d'acord. La gran diferència està en què considerem el fetus. Si penses que des que és zigot ja és un ésser humà, naturalment que no vols que el treguin d'allà. Jo penso que fins ben endavant és només una part de la mare i que ella decideix què fa, que ja prou dur serà per ella. No obviaria, però alguna característica que ens fa ser humans, com la consciència. Fins que no n'hi ha, poc d'humà tenim.
Ah, i no penso que deixar viure l'Andrea Bocelli fos una irresponsabilitat ni res semblant. Probablement la seva mare el desitjava amb tot el cor, i l'estima tal com és. Ell està agraït i en comptes d'enfonsar-se per la seva discapacitat, ha tirat endavant perfectament i és feliç, i un gran cantant i pianista! No tothom tindria la mateixa sort, i hi ha malformacions i malformacions. Però aquí importa que era un fill molt desitjat. Quan el fill no és desitjat què fem, ha de prevaldre la voluntat (inexistent, perquè no té consciència) del fetus, o la de la mare?
Sí, estic d'acord amb tu, clar, el "conflicte" ve de que alguns considerem que aquella "massa de cèl·lules" si ningú ho evita, serà un nadó i que altres consideren que aquella "massa de cèl·lules" encara no és "res-independent".
De fet, el mot independent també té molta importància aquí doncs un bebè, ja nascut, amb els seus tres quilets i mig, rodonet i ben fet, sense cap malformació i perfectament sa... no és en absolut independent dels seus pares, i els necessita per tot, essencialment per alimentar-se. Ell solet no ho farà. I no ho dic per fer broma o un acudit tontet, no... ho dic perquè ho penso. Un nadó és un ésser totalment dependent.
D'altre banda, a les cinc setmanes de gestació ja es poden sentir els batecs del cor del fetus. A les cinc setmanes!!... Un batec propi, d'aquell cor tan petitó... Un batec que va "pel seu compte", a part del batec del cor de la mare. Això sol hauria de ser suficient per considerar que aquella "coseta" de cinc setmanes, ja és una vida i una vida indefensa, la vida més innocent de totes... Qui en tindrà cura? Qui el defensarà? La llei del PSOE no, evidentment, doncs és una llei de terminis absolutament freda, crua i que permet avortar fins a molt més endavant. Avortament lliure fins a la setmana 14!! M'esgarrifo, XEXU, t'ho prometo.
" En la semana 14 de embarazo comienza a aparecer el lanugo. Es una fina capa de vello que cubre todo el cuerpo del feto. El bebé recién nacido puede conservar parte del lanugo. Después del nacimiento lo irá perdiendo poco a poco.
Las embarazadas suelen sentirse más estables, en todos los sentidos, en el segundotrimestre de embarazo. Desaparecen molestias como el cansancio, las náuseas y sienten mayor apetito.
El feto está formado en la semana 14 de embarazo. En la semana 14 de embarazo, el feto ya ha adquirido la forma del cuerpo de un bebé a término, pero de un tamaño mucho menor.
El feto de 12 semanas de gestación (14 semanas de embarazo) ya puede hacer movimientos faciales. Hace muecas que le sirven de entrenamiento de los músculos de su cara. También puede chuparse el dedo y succionar."
L'ordinador se'm va col·lapsant de tant en tant i com tinc por que desaparegui tot el que he escrit, prefereixo fer-ho en diferents comentaris :-)
Doncs això... que el problema d'aquesta "Llei GALLARDÓN" és, precisament que l'ha fet en GALLARDÓN, que el PP és un partit fastigoset, que moltes vegades pretén donar lliçons de coses i per l'altre banda són corruptes com els que més... i, clar, molta gent ja s'hi tira en contra per qui l'ha fet. A mi això tant se me'n dóna... m'és igual... No és una qüestió política per mi. Mai he entès aquesta barreja per la qual se suposa que si estàs en contra l'avortament ets un feixista de dretes (a mi m'ho van dir ahir al twitter, tranquil·lament, gent que no em coneix de res) i si estàs a favor de l'avortament ets una persona que es preocupa pels drets de les dones, algú socialment bo i respectable, un bon progre.
Doncs no... no és així... o no hauria de ser així. De fet, m'encantaria conèixer algú d'esquerres que els tingués ben posats i digués "doncs sí, jo crec que el fetus té els seus drets i que l'avortament lliure fins la catorzena setmana és una bestiesa"... i, després de dir això, marxés a una mani a favor dels afectats per la hipoteca i anés a fer pintades a La Caixa.
Segur que es pot trobar un terme mig. Primer dir que un nadó és totalment dependent, però té consciència. I si ens posem estrictes, cada cèl·lula és un ésser viu, no n'hauríem d'eliminar cap, i ho fem contínuament. La vida és molt relativa. Entenc que si no fas res amb el fetus esdevindrà una persona, igual que si no fas res amb un tumor, t'acabarà matant. Les dues coses parteixen del mateix, un grapat de cèl·lules que creixen. El que passa que el tumor no té el programa per crear unes estructures concretes activat.
Jo no estic a favor de l'avortament lliure, penso que hi ha casos en que no s'ha de permetre, però d'altra banda, penso que n'hi ha molts que sí. Que el fetus no té la culpa? És cert. Però la té la dona? Moltes vegades no. Per què mirar més pels drets del fetus (que per mi encara no té consciència, per bé que és viu), que pels de la mare (que té consciència plena i decideix amb tota la pena del seu cor)? Jo donaria prioritat absoluta a la mare, ningú no hauria de decidir per ella. Ningú hauria de decidir pel fetus tampoc, si ho vols, però qui hi té més dret, la seva mare o el Gallardón? O tu, o jo? A més, no sabem què triaria el fetus, assumim que vol viure, però no ho sabem perquè no té consciència ni capacitat per decidir. La mare sí. I igual que quan neixi la mare prendrà totes les decisions i ningú la qüestionarà, doncs abans de néixer encara més.
Ara, jo no poso al mateix sac un anti-avortista amb un feixista. Són idees que no tenen res a veure. Però el problema és que generalment els anti-avortistes volen imposar aquest criteri, que no es pugui avortar. En canvi, els pro-avortament demanen aquesta possibilitat per ells, però no la volen imposar a ningú. Repeteixo, ningú obligarà una mare a avortar, només tindrà aquesta possibilitat. En canvi, qui no ho vulgui, rebrà les millors atencions igualment, com és natural. I ningú no mirarà aquesta soferta mare malament, al contrari, li reconeixeran la valentia. No t'ho prenguis malament, però uns imposen, i els altres demanen la possibilitat. Això fa que es malentengui la molt lloable posició anti-avortista. Només et dic que cadascú pot fer amb el seu cos el que vulgui, el cos és de les poques coses pròpies que ens queden. I sí, que el fetus també hauria de triar-ho, però no pot ni mai podrà, perquè no té consciència. I pels humans sense consciència solen decidir els familiars més propers.
Decidir fer un avortament crec que no ha de ser cosa fàcil. la desició ha de ser dura, molt dura, segur que cap mare desitjaria haver-ho de fer mai. I crec que ningú pot jutjar a ningú per la seva decisió.... perquè estem d'acord en que tots volem el dret a decidir no?? Decidir sobre el teu propi cos és una desició molt bèstia..... I no parlo de si el nen/a sortirà amb discapacitat o no, perquè la discapacitat pot venir durant el part, o fins i tot hores després de que hagi nascut... això mai se sap! Però em sap greu pensar que hi ha gent (partits polítics, religions...) que volen imposar les seves maneres de pensar.... cadascú fa el que pot! :(
Tots els partits volen sempre imposar les seves formes de pensar en tot, des de les coses més senzilles a les més importants...
Dius que ningú pot jutjar ningú per la seva decisió i això és una cosa que jo sempre he pensat... Suposo que la gran majoria de les dones que decideixen avortar segur que no ho fan com una festa i amb alegria, deuen estar tristes, angoixades... Però és que aquesta reforma de la llei de l'avortament que tothom critica sense haver llegit no culpabilitza, ni condemna, ni sanciona en cap cas a la dona... sí, sí, és cert. Cap dona que avorti "en contra de la llei" rebrà cap pena ni sanció, mentre que la llei socialista de 2010 manté multes per les dones que incomplissin la llei.
"La futura reforma de la ley del aborto suprimirá cualquier tipo de condena punitiva a la mujer que aborte fuera de lo contemplado en la legislación. Así lo han asegurado fuentes del Ministerio de Justicia, que han explicado que la nueva norma ni penará con la cárcel ni con multas a las mujeres que aborten fuera de los supuestos contemplados en la nueva norma.
La actual Ley de Salud Sexual y Reproductiva y de Interrupción Voluntaria del Embarazo eliminó la pena de cárcel de seis meses a un año de prisión que contemplaba el artículo 145 del Código Penal para la mujer que se sometiera a un aborto no permitido por la ley. Mantiene sin embargo la pena de multa de seis a 24 meses."
Doncs si es restringeix l'avortament, per a qui seran les sancions? Doncs, evidentment pels Centres mèdics, clíniques avortistes (sí, aquests que feien totes les trampes amb el "perill per la salut psicològica de la mare") els metges etc... Aquests no estan sota pressió, no estan patint... Són professionals de la salut i la seva obligació és salvar vides, no impedir-les.
Jo penso que l'important d'aquesta història és que la mare va fer el que ella volia. Els metges li van donar la seva opinió però ella no va ser obligada a fer res en contra del que sentia i per això va tenir el seu fill que va venir al món desitjat i, per tant, estimat. Hauríem de desitjar que les coses sempre anessin així.
Doncs sí, tant de bo les coses sempre anessin així i les mares lluitessin pels seus fills. (Sí, ja sé que tu no ho deies en aquest sentit, sinó en el sentit de que sempre poguessin decidir tant en un sentit com en l'altre)
Estem en contra la pena de mort, en general, per principi... encara que es parli d'un assassí, però som capaços de defensar que una dona decideixi que no vol tenir un fill senzillament perquè "ara no li va bé" (que és el que fa la llei socialista de terminis... fins a la setmana 14 avortament lliure... quan ja fa NOU setmanes que aquell petit cor està bategant, quan el fetus ja està totalment format i és igual que serà el nadó però "en petit"...) 14 setmanes avortament lliure... això és propi d'una societat humana?
Jo com en Mc, la decisió d'aquesta mare va ser bona i sobretot va ser la que ella volia. S'ha de ser valent per tenir un fill i fer-se'n responsable... Se n'ha de ser més encara si aquest fill té alguna mena de limitació. Ser cec n'és una, però tot i ser important no és ni de bon tros la pitjor. Jo admiro aquesta mare i també aquest noi que té alegria deviure i força i empenta... Però no tots els casos són així. L'avortament hauria de ser en molt, molt última instància, però jo també crec que ha de ser legal. No podem afegir més patiment al que porta una decisió i un problema així... Hauria de ser legal i donar molt recolzament a les mares en situació difícil, per si es pot evitar... Hi ha casos que seria millor evitar-lo, n'hi ha d'altres que no. Hi ha vides gairebé vegetals que per a mi no tenen cap sentit.
Tant en XEXU com tu, CARME, defenseu el dret a l'avortament tot i que de forma moderada, com a darrera solució, amb limitacions...
Si vols que et digui la veritat, crec que la vostra opinió deu ser la majoritària entre la gent que ha reflexionat una mica sobre el tema: Llavors -em pregunto- per què quan els socialistes fan una llei de terminis que permet l'avortament lliure fins a la setmana 14 (i en altres casos molt més endavant, que fa esgarrifar de pensar-hi) la gent no protesta??
Tothom s'empassa la llei socialista, que és terrible, que permet avortar fetus totalment sans, sense haver de justificar res de res (vergonya de societat!!) però ara sembla ser que s'ha de posar el crit al cel per la reforma d'en Gallardón i parlar dels drets de la dona sobre el seu propi cos... No ho entenc.
Tal com ho explico, en situacions límit, considero que és la meva manera de veure i la meva manera de gestionar-ho si fos jo la implicada. Que mai no ha estat el cas.
Però si no poso el crit al cel i no m'escandalitza la llei socialista és perquè crec que no tothom es com jo, ni tothom té les condicions que tinc jo a la vida. I que en algunes situacions entenc perfectament la decisió de les mares, encara que els fetus siguin sans. Portar nens no volguts, no cuidats i desgraciats al món tampoc és una cosa que em sembli adequada. Les persones haurien de ser responsables i prendre precaucions per no tenir fills si no poden tenir-los, però a vegades, en algunes situacions, crec que l'avortament és un mal (perquè el considero així, una mala solució) gairebé necessari.
I és clar que és una mala solució. I no és que jo no pugui entendre -que sí que ho entenc- que un fill no desitjat, inesperat, arribat en mal moment, etc. és una experiència que ningú voldria passar, però... per què existeix l'adopció? A aquesta mare que no vol -o no pot- tenir cura del fill que espera, enlloc de facilitar-li el camí per avortar-lo, per què no se l'ajuda perquè tingui el nen i el doni en adopció?
Mira, un cas real.- Un sacerdot catòlic sap d'una parella que esperen un nen amb síndrome de Down i el volen avortar. Els hi demana que no ho facin, que ell els trobarà uns pares adoptius pel petit... i la parella accepta!! I, quan la notícia es fa pública, centenars de parelles s'ofereixen voluntàries per adoptar el petit. Digue'm cursi, antiquada, ridícula... però a mi això m'emociona. Això és molt més humà.
La llei ha de permetre escollir lliurement per poder dir sí, o no. Per anar endavant o enrere. Després actuar en conseqüència i acceptar els resultats. Ens podem equivocar o podem encertar. No es pot prohibir el dret bàsic de la dona a escollir la seva opció. En aquest tema i en tots els altres que afectin el futur d'homes i dones. Fita I la història que explica el cantant és molt tendre.
I els drets del fetus? Em molesta quan es parla del dret sobre el propi cos... A que no es tallarien una cama o un braç?... El fetus no és una part del cos de la dona, el fetus és una nova vida, un ésser que ja té un cor que batega des de la cinquena setmana... per què li hem de negar el dret a la vida?
Portar a sobre una discapacitat tota la vida és molt dur, no tan sols pels pares, els fills es porten la pitjor part. Però veig que la discussió va per un altre costat. Crec que som lliures de fer el que ens plagui amb el nostre cos, a partir d'aquí crec que la decisió que s'ha de prendre és individual. Els errors o encerts van subjectes a aquesta capacitat de triar lliurement. Sobre els embarassos no desitjats o no convenients es podria parlar hores i hores, tantes com casos hi ha. Hi hauria moltes opinions i no crec que ens poséssim tots d'acord.
Capacitat de triar lliurement sobre la vida d'un altre? Jo no hi puc creure en això. Que tothom faci el que vulgui amb el seu cos, que se l'ompli de tatuatges o de forats, que en tingui cura o que es maltracti... però és que el fetus no és el cos de la dona. No puc entendre que la humanitat arribi als extrems de practicar la violència al lloc on el petit hauria d'estar més segur, estimat i protegit: el sí de la mare.
Tampoc jo estaré d’acord amb tu en aquest tema... Crec que cada dona té que poder decidir que fa amb el seu cos en cada moment. També estic d’acord amb en Xexu que tot depèn de quant considerem que comencen a ser una personeta o quant solament es una munió de cèl•lules – per molt que siguin cèl•lules vives que acabaran conformant un esser humà – de moment només son això, cèl•lules. Per mi aquest es el moment decisiu. Quant comença a ser un esser viu, una personeta... a no ser que hi hagi un risc important per la mare o per el fill – i en aquest casos cadascú té que seguir poden escollir el que millor li sembli, ja que tot depèn de moltes circumstàncies – l’embaràs hauria de acabar amb el naixement de la criatura, de totes maneres sempre respectaré qui per unes raons o altres tingui que interrompre’l estant ja avançat (donat el cas que no fos pel cas abans esmentat). No podem jutjar a la gent sense saber-ne tots els components i si els sabem crec que mereixen un respecte encara que no hi estiguem d’acord. Dit això, diré que jo no seria –no ho vaig ser en el seu moment, quant amb una lligadura de trompes feta des de feia un any en vaig tornar a quedar embarassada, avortament que es va produir igualment però de forma natural ja que no era viable – d’avortar mai, per coherència, però només per la meva coherència, per la de ningú més. Que jo no sigui capaç de fer-ho no en fa millor persona que un altre que ho fa i no soc ningú per jutjar-la, crec que totes les dones devén tenir aquest dret a decidir sobre el nostre cos i la nostra vida.
Ah, no pateixis, si ja m'ho pensava que ningú estaria d'acord amb mi en aquest tema... ja estic acostumada (i si hi ha algú que ho està no té els nassos de dir-ho perquè queda més progre dir que estàs a favor de l'avortament)
Com ja he dit als altres companys, la dona que faci el que vulgui amb el seu cos... però és que el fetus no és el seu cos... De fet, no conec ningú a qui, un dia, de cop, li caigui una cama, li surti un pulmó per la boca o li salti un ull... En canvi el fetus té aquesta tendència tan curiosa a "sortir"... o sigui néixer i manifestar-se com a un humà independent. I és que la cama, el pulmó i l'ull sí que són part del cos de la mare... el fetus no ho és.
En tot cas, tu també parles de malformacions i malalties... però ningú s'enfronta a dir què pensa de la llei socialista que teníem fins ara: Avortament lliure fins a la setmana 14. Sense haver de donar cap explicació... Fetus completament sans, viables, que es desenvolupen sense cap problema eliminats, sentenciats a mort perquè "algú" considera que té el dret a decidir que no mereixen viure.
D'això em queixo jo... Us agradava la llei del 2010? De veritat esteu d'acord amb l'avortament totalment lliure fins la setmana 14? Doncs jo no. Ho trobo una falta d'humanitat terrible i una vergonya per la societat que ho permet.
D'aquesta història, el que m'agrada és que ella va poder decidir lliurament, podia decidir tirar endavant o no.
I ara, amb la nova llei de l'avortament, s'està minvant (per no dir una altra paraula molt més gruixuda) la capacitat de decidir de les persones.
Tinc un exemple proper en uns amics que van decidir tirar endavant malgrat una prova va sortir malament, però també tinc uns amics que van decidir no tirar endavant per unes malformacions. En ambdós casos, recolzo les seves decisions. No crec que ninguna sigui millor que l'altra.
Si demanem llibertat per a poder decidir el nostre futur com a país, també hem de ser coherents i demanar llibertat per a decidir sobre el nostre futur personal. I l'avortament penso que és tan personal i íntim que només és cosa d'un o de dues persones.
Ho sento, però per mi avui és un dia ben trist, sobretot en l'avenç de la societat.
I sento molt, però és la teva fe, però no és la fe de tots. Aquests dies s'està dient molt que el tema de anar en contra de l'avortament és un tema del catolicisme. Doncs no hi estic gens d'acord si és així.
I hi ha molt sector de l'Església catalana que tampoc hi està d'acord. Et recomano llegir la conferència que va fer l'Abat de Montserrat el dia 23 de gener de 2014. La trobaràs al Punt Avui del dia següent. Segur que celebraràs moltes coses de les que va dir. Doncs jo li sumo una de ben important. En un moment donat va dir que aquestes lleis vulneren l'ètica de la societat. I la religió no és ètica, la religió fa una determinada moral, però no fa ètica de la societat.
També et recomano llegir la germana Llúcia Caram, aquests dies l'he sentit molt propera.
A mi el que més m'agrada és que va tirar endavant... Ara veiem que si l'autèntic interessat en la qüestió -l'Andrea Bocelli- hagués pogut triar directament hauria triat néixer, està claríssim... dóna les gràcies a la seva mare per no haver-li negat el dret a viure! I si la mare l'hagués avortat? Una persona que és feliç de viure -malgrat la seva ceguesa- no hauria nascut... i això és terrible!
Clar que demano llibertat per decidir el meu futur polític... el meu futur polític... En el cas de l'avortament el futur que es decideix no és el de la mare, és el del fetus... La comparació no té res a veure.
No puc entendre que el fet que es salvin vides signifiqui un dia trist per a tu... Ei, compte amb el que dic: Ara no estic parlant de malformacions ni res... estic parlant de l'avortament lliure durant les primeres 14 setmanes de l'embaràs: això t'agrada? Això és salvatge. Hi ha dones (poques, gràcies a Déu) que són avortistes reincidents... o sigui que si es queden embarassades, com si res, van a lliurar-se "d'aquella munió de cèl·lules vives" que els molesta" i au, tornem-hi que no ha estat res. Per mi, això sí que és trist. Molt trist. Fetus sans, sense problemes, eliminats perquè, amb l'avortament lliure, hi ha aquesta facilitat.
Una societat que aplaudeix una llei com la socialista és una societat cruel i inhumana.
És una història maca, i de veritat l'hem de tenir en compte. Però ja saps que no puc estar d'acord amb tu en aquest tema, i tampoc no vull discutir. Clamem per la llibertat del nostre poble, perquè la llibertat és un dret de tots, és quelcom que tenim i que no ens poden prendre, que no ens hem de deixar prendre. Doncs penso que també cal vetllar per la llibertat de les dones que decideixen no tirar endavant el seu embaràs. Respecto molt, moltíssim, les que decideixen tirar endavant malgrat tot. Són valentes i es mereixen tot el suport i ajuda que puguin necessitar. Però s'hauria de respectar les que no volen. Ningú no obligarà cap dona a avortar, com va passar amb el cantant, van suggerir a la seva mare que ho fes i no va voler, i va encertar. Però ningú la va obligar. Amb quin dret podem obligar a no avortar aquelles dones que sí que ho volen. Igualtat de condicions, llibertat de decisió i sobretot respecte.
ResponEliminaI al final, m'he embolicat, i torno al principi, no ens posarem d'acord, però això ja ho sabies quan has fet el post.
I és clar que ho sabia que no ens posaríem d'acord... però és que jo sempre pensaré que no és atribució nostre decidir qui té dret a viure i qui no té dret a viure.
EliminaEn aquest cas podríem dir que "els metges tenien raó" perquè el xiquet va néixer cec... però ell dóna gràcies a la seva mare per haver-lo deixat néixer.
I tant que clamem per la llibertat del nostre poble! Jo vull decidir el meu futur i no vull que ningú el decideixi per mi. En el cas del vídeo, segur que algú seria capaç de pensar que "no val la pena portar al món un nen amb un handicap tan gran com la ceguesa" i decidir per ell que no té dret a néixer. Qui som per decidir pels altres?
Llegint la teva resposta, i també el comentari de l'Alba, veig on xocarem, i ho diré perquè no ens discutim inútilment. La clau està en què considerem el fetus, i a partir de quan considerem que és 'persona'. Aquest és un tema molt espinós, jo no estic d'acord en poder avortar lliurement, crec que a partit de cert moment l'embaràs s'ha de dur a terme. Però durant una bona part, i perdona l'expressió freda, només es tracta d'una massa informe de cèl·lules, sense funcions vitals ni molt menys consciència. El que entenem molts és que 'allò', que creixerà i esdevindrà un ésser humà, de moment només forma part de la mare, és com un òrgan més. Mentre no té consciència, no té res a decidir, sent bèstia, i et demano disculpes altre cop, és com si ens extirpessin un tumor que creix descontroladament a l'úter. La dona és qui ha de decidir si vol que allò vagi fora o si deixa que esdevingui una persona. A partir de cert punt, aquesta capacitat ja deixa de tenir-la, perquè el fetus està format, és un crim no deixar que el nen o nena neixi. Però és que el temps que és (o era) possible avortar no és cap nen ni cap nena, ja et dic. Però bé, entenc que molts penseu que sí, i que quan ja està fet, ja no hi ha marxa enrere.
EliminaPer altra banda, el que diu l'Alba és molt cert, prendre aquesta decisió per una futura mare ha de ser terrible, desprendre's del que podria ser el seu fill... però precisament, en les primeres fases tampoc se'l sent tan seu, i si és per malformacions, com per violació, pot decidir treure's aquell 'tumoret' de dins. Ara, si ha decidit tenir-lo i després s'ho repensa, que s'aguanti, no fotem!
Bé, t'estic fotent el rotllo, i segueixo pensant que no ens posarem d'acord. La gran diferència està en què considerem el fetus. Si penses que des que és zigot ja és un ésser humà, naturalment que no vols que el treguin d'allà. Jo penso que fins ben endavant és només una part de la mare i que ella decideix què fa, que ja prou dur serà per ella. No obviaria, però alguna característica que ens fa ser humans, com la consciència. Fins que no n'hi ha, poc d'humà tenim.
Ah, i no penso que deixar viure l'Andrea Bocelli fos una irresponsabilitat ni res semblant. Probablement la seva mare el desitjava amb tot el cor, i l'estima tal com és. Ell està agraït i en comptes d'enfonsar-se per la seva discapacitat, ha tirat endavant perfectament i és feliç, i un gran cantant i pianista! No tothom tindria la mateixa sort, i hi ha malformacions i malformacions. Però aquí importa que era un fill molt desitjat. Quan el fill no és desitjat què fem, ha de prevaldre la voluntat (inexistent, perquè no té consciència) del fetus, o la de la mare?
Sí, estic d'acord amb tu, clar, el "conflicte" ve de que alguns considerem que aquella "massa de cèl·lules" si ningú ho evita, serà un nadó i que altres consideren que aquella "massa de cèl·lules" encara no és "res-independent".
EliminaDe fet, el mot independent també té molta importància aquí doncs un bebè, ja nascut, amb els seus tres quilets i mig, rodonet i ben fet, sense cap malformació i perfectament sa... no és en absolut independent dels seus pares, i els necessita per tot, essencialment per alimentar-se. Ell solet no ho farà. I no ho dic per fer broma o un acudit tontet, no... ho dic perquè ho penso. Un nadó és un ésser totalment dependent.
D'altre banda, a les cinc setmanes de gestació ja es poden sentir els batecs del cor del fetus. A les cinc setmanes!!... Un batec propi, d'aquell cor tan petitó... Un batec que va "pel seu compte", a part del batec del cor de la mare. Això sol hauria de ser suficient per considerar que aquella "coseta" de cinc setmanes, ja és una vida i una vida indefensa, la vida més innocent de totes... Qui en tindrà cura? Qui el defensarà? La llei del PSOE no, evidentment, doncs és una llei de terminis absolutament freda, crua i que permet avortar fins a molt més endavant. Avortament lliure fins a la setmana 14!! M'esgarrifo, XEXU, t'ho prometo.
Copio d' aquí:
" En la semana 14 de embarazo comienza a aparecer el lanugo. Es una fina capa de vello que cubre todo el cuerpo del feto. El bebé recién nacido puede conservar parte del lanugo. Después del nacimiento lo irá perdiendo poco a poco.
Las embarazadas suelen sentirse más estables, en todos los sentidos, en el segundotrimestre de embarazo. Desaparecen molestias como el cansancio, las náuseas y sienten mayor apetito.
El feto está formado en la semana 14 de embarazo. En la semana 14 de embarazo, el feto ya ha adquirido la forma del cuerpo de un bebé a término, pero de un tamaño mucho menor.
El feto de 12 semanas de gestación (14 semanas de embarazo) ya puede hacer movimientos faciales. Hace muecas que le sirven de entrenamiento de los músculos de su cara. También puede chuparse el dedo y succionar."
(segueixo...)
EliminaL'ordinador se'm va col·lapsant de tant en tant i com tinc por que desaparegui tot el que he escrit, prefereixo fer-ho en diferents comentaris :-)
Doncs això... que el problema d'aquesta "Llei GALLARDÓN" és, precisament que l'ha fet en GALLARDÓN, que el PP és un partit fastigoset, que moltes vegades pretén donar lliçons de coses i per l'altre banda són corruptes com els que més... i, clar, molta gent ja s'hi tira en contra per qui l'ha fet.
A mi això tant se me'n dóna... m'és igual... No és una qüestió política per mi. Mai he entès aquesta barreja per la qual se suposa que si estàs en contra l'avortament ets un feixista de dretes (a mi m'ho van dir ahir al twitter, tranquil·lament, gent que no em coneix de res) i si estàs a favor de l'avortament ets una persona que es preocupa pels drets de les dones, algú socialment bo i respectable, un bon progre.
Doncs no... no és així... o no hauria de ser així. De fet, m'encantaria conèixer algú d'esquerres que els tingués ben posats i digués "doncs sí, jo crec que el fetus té els seus drets i que l'avortament lliure fins la catorzena setmana és una bestiesa"... i, després de dir això, marxés a una mani a favor dels afectats per la hipoteca i anés a fer pintades a La Caixa.
En fi, ho deixo per ara...:-)
Segur que es pot trobar un terme mig. Primer dir que un nadó és totalment dependent, però té consciència. I si ens posem estrictes, cada cèl·lula és un ésser viu, no n'hauríem d'eliminar cap, i ho fem contínuament. La vida és molt relativa. Entenc que si no fas res amb el fetus esdevindrà una persona, igual que si no fas res amb un tumor, t'acabarà matant. Les dues coses parteixen del mateix, un grapat de cèl·lules que creixen. El que passa que el tumor no té el programa per crear unes estructures concretes activat.
EliminaJo no estic a favor de l'avortament lliure, penso que hi ha casos en que no s'ha de permetre, però d'altra banda, penso que n'hi ha molts que sí. Que el fetus no té la culpa? És cert. Però la té la dona? Moltes vegades no. Per què mirar més pels drets del fetus (que per mi encara no té consciència, per bé que és viu), que pels de la mare (que té consciència plena i decideix amb tota la pena del seu cor)? Jo donaria prioritat absoluta a la mare, ningú no hauria de decidir per ella. Ningú hauria de decidir pel fetus tampoc, si ho vols, però qui hi té més dret, la seva mare o el Gallardón? O tu, o jo? A més, no sabem què triaria el fetus, assumim que vol viure, però no ho sabem perquè no té consciència ni capacitat per decidir. La mare sí. I igual que quan neixi la mare prendrà totes les decisions i ningú la qüestionarà, doncs abans de néixer encara més.
Ara, jo no poso al mateix sac un anti-avortista amb un feixista. Són idees que no tenen res a veure. Però el problema és que generalment els anti-avortistes volen imposar aquest criteri, que no es pugui avortar. En canvi, els pro-avortament demanen aquesta possibilitat per ells, però no la volen imposar a ningú. Repeteixo, ningú obligarà una mare a avortar, només tindrà aquesta possibilitat. En canvi, qui no ho vulgui, rebrà les millors atencions igualment, com és natural. I ningú no mirarà aquesta soferta mare malament, al contrari, li reconeixeran la valentia. No t'ho prenguis malament, però uns imposen, i els altres demanen la possibilitat. Això fa que es malentengui la molt lloable posició anti-avortista. Només et dic que cadascú pot fer amb el seu cos el que vulgui, el cos és de les poques coses pròpies que ens queden. I sí, que el fetus també hauria de triar-ho, però no pot ni mai podrà, perquè no té consciència. I pels humans sense consciència solen decidir els familiars més propers.
Decidir fer un avortament crec que no ha de ser cosa fàcil. la desició ha de ser dura, molt dura, segur que cap mare desitjaria haver-ho de fer mai. I crec que ningú pot jutjar a ningú per la seva decisió.... perquè estem d'acord en que tots volem el dret a decidir no?? Decidir sobre el teu propi cos és una desició molt bèstia..... I no parlo de si el nen/a sortirà amb discapacitat o no, perquè la discapacitat pot venir durant el part, o fins i tot hores després de que hagi nascut... això mai se sap! Però em sap greu pensar que hi ha gent (partits polítics, religions...) que volen imposar les seves maneres de pensar.... cadascú fa el que pot! :(
ResponEliminaTots els partits volen sempre imposar les seves formes de pensar en tot, des de les coses més senzilles a les més importants...
EliminaDius que ningú pot jutjar ningú per la seva decisió i això és una cosa que jo sempre he pensat... Suposo que la gran majoria de les dones que decideixen avortar segur que no ho fan com una festa i amb alegria, deuen estar tristes, angoixades... Però és que aquesta reforma de la llei de l'avortament que tothom critica sense haver llegit no culpabilitza, ni condemna, ni sanciona en cap cas a la dona... sí, sí, és cert. Cap dona que avorti "en contra de la llei" rebrà cap pena ni sanció, mentre que la llei socialista de 2010 manté multes per les dones que incomplissin la llei.
"La futura reforma de la ley del aborto suprimirá cualquier tipo de condena punitiva a la mujer que aborte fuera de lo contemplado en la legislación. Así lo han asegurado fuentes del Ministerio de Justicia, que han explicado que la nueva norma ni penará con la cárcel ni con multas a las mujeres que aborten fuera de los supuestos contemplados en la nueva norma.
La actual Ley de Salud Sexual y Reproductiva y de Interrupción Voluntaria del Embarazo eliminó la pena de cárcel de seis meses a un año de prisión que contemplaba el artículo 145 del Código Penal para la mujer que se sometiera a un aborto no permitido por la ley. Mantiene sin embargo la pena de multa de seis a 24 meses."
Doncs si es restringeix l'avortament, per a qui seran les sancions? Doncs, evidentment pels Centres mèdics, clíniques avortistes (sí, aquests que feien totes les trampes amb el "perill per la salut psicològica de la mare") els metges etc... Aquests no estan sota pressió, no estan patint... Són professionals de la salut i la seva obligació és salvar vides, no impedir-les.
Mentre les mares puguin decidir perfecte, el problema ve quan ni tan sols les deixen decidir...
ResponEliminaNingú hauria de tenir a les seves mans la decisió de qui té dret a viure i qui no.
EliminaJo penso que l'important d'aquesta història és que la mare va fer el que ella volia. Els metges li van donar la seva opinió però ella no va ser obligada a fer res en contra del que sentia i per això va tenir el seu fill que va venir al món desitjat i, per tant, estimat. Hauríem de desitjar que les coses sempre anessin així.
ResponEliminaDoncs sí, tant de bo les coses sempre anessin així i les mares lluitessin pels seus fills. (Sí, ja sé que tu no ho deies en aquest sentit, sinó en el sentit de que sempre poguessin decidir tant en un sentit com en l'altre)
EliminaEstem en contra la pena de mort, en general, per principi... encara que es parli d'un assassí, però som capaços de defensar que una dona decideixi que no vol tenir un fill senzillament perquè "ara no li va bé" (que és el que fa la llei socialista de terminis... fins a la setmana 14 avortament lliure... quan ja fa NOU setmanes que aquell petit cor està bategant, quan el fetus ja està totalment format i és igual que serà el nadó però "en petit"...) 14 setmanes avortament lliure... això és propi d'una societat humana?
Jo com en Mc, la decisió d'aquesta mare va ser bona i sobretot va ser la que ella volia. S'ha de ser valent per tenir un fill i fer-se'n responsable... Se n'ha de ser més encara si aquest fill té alguna mena de limitació. Ser cec n'és una, però tot i ser important no és ni de bon tros la pitjor. Jo admiro aquesta mare i també aquest noi que té alegria deviure i força i empenta... Però no tots els casos són així. L'avortament hauria de ser en molt, molt última instància, però jo també crec que ha de ser legal. No podem afegir més patiment al que porta una decisió i un problema així... Hauria de ser legal i donar molt recolzament a les mares en situació difícil, per si es pot evitar... Hi ha casos que seria millor evitar-lo, n'hi ha d'altres que no. Hi ha vides gairebé vegetals que per a mi no tenen cap sentit.
ResponEliminaTant en XEXU com tu, CARME, defenseu el dret a l'avortament tot i que de forma moderada, com a darrera solució, amb limitacions...
EliminaSi vols que et digui la veritat, crec que la vostra opinió deu ser la majoritària entre la gent que ha reflexionat una mica sobre el tema: Llavors -em pregunto- per què quan els socialistes fan una llei de terminis que permet l'avortament lliure fins a la setmana 14 (i en altres casos molt més endavant, que fa esgarrifar de pensar-hi) la gent no protesta??
Tothom s'empassa la llei socialista, que és terrible, que permet avortar fetus totalment sans, sense haver de justificar res de res (vergonya de societat!!) però ara sembla ser que s'ha de posar el crit al cel per la reforma d'en Gallardón i parlar dels drets de la dona sobre el seu propi cos... No ho entenc.
Tal com ho explico, en situacions límit, considero que és la meva manera de veure i la meva manera de gestionar-ho si fos jo la implicada. Que mai no ha estat el cas.
EliminaPerò si no poso el crit al cel i no m'escandalitza la llei socialista és perquè crec que no tothom es com jo, ni tothom té les condicions que tinc jo a la vida. I que en algunes situacions entenc perfectament la decisió de les mares, encara que els fetus siguin sans. Portar nens no volguts, no cuidats i desgraciats al món tampoc és una cosa que em sembli adequada. Les persones haurien de ser responsables i prendre precaucions per no tenir fills si no poden tenir-los, però a vegades, en algunes situacions, crec que l'avortament és un mal (perquè el considero així, una mala solució) gairebé necessari.
I és clar que és una mala solució. I no és que jo no pugui entendre -que sí que ho entenc- que un fill no desitjat, inesperat, arribat en mal moment, etc. és una experiència que ningú voldria passar, però... per què existeix l'adopció? A aquesta mare que no vol -o no pot- tenir cura del fill que espera, enlloc de facilitar-li el camí per avortar-lo, per què no se l'ajuda perquè tingui el nen i el doni en adopció?
EliminaMira, un cas real.- Un sacerdot catòlic sap d'una parella que esperen un nen amb síndrome de Down i el volen avortar. Els hi demana que no ho facin, que ell els trobarà uns pares adoptius pel petit... i la parella accepta!! I, quan la notícia es fa pública, centenars de parelles s'ofereixen voluntàries per adoptar el petit. Digue'm cursi, antiquada, ridícula... però a mi això m'emociona. Això és molt més humà.
La llei ha de permetre escollir lliurement per poder dir sí, o no. Per anar endavant o enrere. Després actuar en conseqüència i acceptar els resultats. Ens podem equivocar o podem encertar. No es pot prohibir el dret bàsic de la dona a escollir la seva opció. En aquest tema i en tots els altres que afectin el futur d'homes i dones.
ResponEliminaFita
I la història que explica el cantant és molt tendre.
I els drets del fetus? Em molesta quan es parla del dret sobre el propi cos... A que no es tallarien una cama o un braç?... El fetus no és una part del cos de la dona, el fetus és una nova vida, un ésser que ja té un cor que batega des de la cinquena setmana... per què li hem de negar el dret a la vida?
EliminaPortar a sobre una discapacitat tota la vida és molt dur, no tan sols pels pares, els fills es porten la pitjor part.
ResponEliminaPerò veig que la discussió va per un altre costat. Crec que som lliures de fer el que ens plagui amb el nostre cos, a partir d'aquí crec que la decisió que s'ha de prendre és individual. Els errors o encerts van subjectes a aquesta capacitat de triar lliurement.
Sobre els embarassos no desitjats o no convenients es podria parlar hores i hores, tantes com casos hi ha. Hi hauria moltes opinions i no crec que ens poséssim tots d'acord.
Per cert, sóc fan de Bocelli.
Aferradetes :)
Capacitat de triar lliurement sobre la vida d'un altre? Jo no hi puc creure en això.
EliminaQue tothom faci el que vulgui amb el seu cos, que se l'ompli de tatuatges o de forats, que en tingui cura o que es maltracti... però és que el fetus no és el cos de la dona. No puc entendre que la humanitat arribi als extrems de practicar la violència al lloc on el petit hauria d'estar més segur, estimat i protegit: el sí de la mare.
Tampoc jo estaré d’acord amb tu en aquest tema... Crec que cada dona té que poder decidir que fa amb el seu cos en cada moment. També estic d’acord amb en Xexu que tot depèn de quant considerem que comencen a ser una personeta o quant solament es una munió de cèl•lules – per molt que siguin cèl•lules vives que acabaran conformant un esser humà – de moment només son això, cèl•lules. Per mi aquest es el moment decisiu. Quant comença a ser un esser viu, una personeta... a no ser que hi hagi un risc important per la mare o per el fill – i en aquest casos cadascú té que seguir poden escollir el que millor li sembli, ja que tot depèn de moltes circumstàncies – l’embaràs hauria de acabar amb el naixement de la criatura, de totes maneres sempre respectaré qui per unes raons o altres tingui que interrompre’l estant ja avançat (donat el cas que no fos pel cas abans esmentat). No podem jutjar a la gent sense saber-ne tots els components i si els sabem crec que mereixen un respecte encara que no hi estiguem d’acord.
ResponEliminaDit això, diré que jo no seria –no ho vaig ser en el seu moment, quant amb una lligadura de trompes feta des de feia un any en vaig tornar a quedar embarassada, avortament que es va produir igualment però de forma natural ja que no era viable – d’avortar mai, per coherència, però només per la meva coherència, per la de ningú més.
Que jo no sigui capaç de fer-ho no en fa millor persona que un altre que ho fa i no soc ningú per jutjar-la, crec que totes les dones devén tenir aquest dret a decidir sobre el nostre cos i la nostra vida.
Ah, no pateixis, si ja m'ho pensava que ningú estaria d'acord amb mi en aquest tema... ja estic acostumada (i si hi ha algú que ho està no té els nassos de dir-ho perquè queda més progre dir que estàs a favor de l'avortament)
EliminaCom ja he dit als altres companys, la dona que faci el que vulgui amb el seu cos... però és que el fetus no és el seu cos... De fet, no conec ningú a qui, un dia, de cop, li caigui una cama, li surti un pulmó per la boca o li salti un ull... En canvi el fetus té aquesta tendència tan curiosa a "sortir"... o sigui néixer i manifestar-se com a un humà independent. I és que la cama, el pulmó i l'ull sí que són part del cos de la mare... el fetus no ho és.
En tot cas, tu també parles de malformacions i malalties... però ningú s'enfronta a dir què pensa de la llei socialista que teníem fins ara: Avortament lliure fins a la setmana 14. Sense haver de donar cap explicació... Fetus completament sans, viables, que es desenvolupen sense cap problema eliminats, sentenciats a mort perquè "algú" considera que té el dret a decidir que no mereixen viure.
D'això em queixo jo... Us agradava la llei del 2010? De veritat esteu d'acord amb l'avortament totalment lliure fins la setmana 14? Doncs jo no. Ho trobo una falta d'humanitat terrible i una vergonya per la societat que ho permet.
D'aquesta història, el que m'agrada és que ella va poder decidir lliurament, podia decidir tirar endavant o no.
ResponEliminaI ara, amb la nova llei de l'avortament, s'està minvant (per no dir una altra paraula molt més gruixuda) la capacitat de decidir de les persones.
Tinc un exemple proper en uns amics que van decidir tirar endavant malgrat una prova va sortir malament, però també tinc uns amics que van decidir no tirar endavant per unes malformacions. En ambdós casos, recolzo les seves decisions. No crec que ninguna sigui millor que l'altra.
Si demanem llibertat per a poder decidir el nostre futur com a país, també hem de ser coherents i demanar llibertat per a decidir sobre el nostre futur personal. I l'avortament penso que és tan personal i íntim que només és cosa d'un o de dues persones.
Ho sento, però per mi avui és un dia ben trist, sobretot en l'avenç de la societat.
I sento molt, però és la teva fe, però no és la fe de tots. Aquests dies s'està dient molt que el tema de anar en contra de l'avortament és un tema del catolicisme. Doncs no hi estic gens d'acord si és així.
I hi ha molt sector de l'Església catalana que tampoc hi està d'acord. Et recomano llegir la conferència que va fer l'Abat de Montserrat el dia 23 de gener de 2014. La trobaràs al Punt Avui del dia següent. Segur que celebraràs moltes coses de les que va dir. Doncs jo li sumo una de ben important. En un moment donat va dir que aquestes lleis vulneren l'ètica de la societat. I la religió no és ètica, la religió fa una determinada moral, però no fa ètica de la societat.
També et recomano llegir la germana Llúcia Caram, aquests dies l'he sentit molt propera.
A mi el que més m'agrada és que va tirar endavant... Ara veiem que si l'autèntic interessat en la qüestió -l'Andrea Bocelli- hagués pogut triar directament hauria triat néixer, està claríssim... dóna les gràcies a la seva mare per no haver-li negat el dret a viure!
EliminaI si la mare l'hagués avortat? Una persona que és feliç de viure -malgrat la seva ceguesa- no hauria nascut... i això és terrible!
Clar que demano llibertat per decidir el meu futur polític... el meu futur polític... En el cas de l'avortament el futur que es decideix no és el de la mare, és el del fetus... La comparació no té res a veure.
No puc entendre que el fet que es salvin vides signifiqui un dia trist per a tu... Ei, compte amb el que dic: Ara no estic parlant de malformacions ni res... estic parlant de l'avortament lliure durant les primeres 14 setmanes de l'embaràs: això t'agrada? Això és salvatge. Hi ha dones (poques, gràcies a Déu) que són avortistes reincidents... o sigui que si es queden embarassades, com si res, van a lliurar-se "d'aquella munió de cèl·lules vives" que els molesta" i au, tornem-hi que no ha estat res. Per mi, això sí que és trist. Molt trist. Fetus sans, sense problemes, eliminats perquè, amb l'avortament lliure, hi ha aquesta facilitat.
Una societat que aplaudeix una llei com la socialista és una societat cruel i inhumana.