dilluns, 10 de febrer de 2014

"Les aventures d'en Huckleberry Finn", de Mark Twain

El mes d'abril de l'any 2010 (com passa el temps!), la Kweilan, una de les blogaires que més entén de literatura i que, tot i que ha baixat molt el seu nivell d'aparicions a la catosfera, segueix traient el cap de tant en tant, va fer un post titulat CLÀSSICS PER SANT JORDI, en el que feia una llista de vint llibres d'aquells "de tots els temps" que ella considerava imprescindibles.

He marcat en groc els llibres llegits a dia d'avui.

Llavors vaig pensar que, encara que potser no tots, sí que m'agradaria llegir una gran part d'aquestes obres. Alguns ja els tinc "a la saca", altres els tinc en un punt de mira molt proper (el divuit i el dinou) -De fet, si el dinou encara no l'he llegit és perquè el tinc en castellà (el tinc des de fa un munt d'anys, quan encara no tenia la "febre Dickensiana", el va comprar en Josep Lluís en una edició de tapes toves, econòmica però amb una lletra no massa gran) i sempre penso que, si pogués, el voldria comprar en català. Com cada vegada ho veig més difícil, crec que ja no esperaré més i el llegiré en castellà- i cada vegada que en puc marcar un a la llista, estic contentíssima!

Doncs bé, el llibre del que ara vaig a parlar NO surt a la llista!! (Oi que sóc original? Una intro llarguíssima per parlar d'un altre llibre...) però bé, tot té la seva explicació i és que Les aventures d'en Huckleberry Finn són la continuació de Les aventures de Tom Sawyer, llibre que sí surt a la relació d'obres de la Kweilan. Vaig a veure si sóc capaç de fer una ressenya, que fa segles que no en faig cap.




Autor: Mark Twain
Editorial, any: La Magrana, 2010
Títol original, idioma, any: Adventures of Huckleberry Finn, anglès, 1885
Traducció: Joan Fontcuberta
Gènere: Novel·la d'aventures
Número de pàgines: 367
Llegit en: Català



"Tota la literatura nord-americana moderna ve de Les aventures de Huckleberry Finn. És el nostre millor llibre" Ernest Hemingway




Ens trobem a mitjans del segle XIX a una petita localitat americana, a la vora del Mississippi. Tom Sawyer és un noi orfe, que viu feliçment amb la seva tieta i uns cosins (noi i noia). Malgrat els esforços de la pobre dona, que l'estima molt, és un trapella de primera categoria. Però el més remarcable d'en Tom és la seva imaginació desbordant.

Un dels seus millors amics és en Huckleberry Finn. La situació d'aquest és molt diferent doncs no té mare i el seu pare el té mig abandonat; poden passar mesos sense que doni senyals de vida. El xiquet, d'uns catorze anys creix totalment lliure, al seu aire, dorm on vol, fuma en pipa i és feliç.

Un dia la vida de l'Huck presentarà uns canvis inesperats: En primer lloc, una barreja d'atzar i aventura fa que els nois trobin una bona quantitat de diners i, en segon lloc, una viuda de la ciutat, decideix que el noi no pot viure sense cap educació i, amb la millor intenció i bona fe, decideix afillar-lo. L'Huck haurà d'anar a l'escola, a l'església, no fumar, no sortir de casa per la finestra...

Però les notícies corren de poble en poble i el pare de l'Huck assabentat que el seu fill té diners, torna a  la petita ciutat disposat a apropiar-se'n. Se l'emporta de casa de la viuda i li exigeix els diners -que són guardats i administrats per un Jutge- un dia sí i l'altre també. A cada borratxera que agafa li clava unes pallisses de por i el deixa hores i hores tancat, sol, en una cabana.

El noi aconsegueix escapar i aquí és on comencen les seves autèntiques aventures. En la seva fugida es troba amb en Jim, un negre -esclau- al que ja coneixia i que també s'escapa perquè ha sentit que la seva mestressa el volia vendre.

A través de totes les situacions en les que es troben l'Huck i en Jim, l'autor ens presenta la realitat de l'època: En primer lloc l'esclavitut, la vida al riu (el moviment de canoes, rais, vapors...), baralles entre clans familiars, estafadors i truans, gent generosa i acollidora... Coneixem costums, supersticions dels esclaus...

El llibre es fa molt agradable de llegir, té bon ritme i els protagonistes van d'embolic en embolic, ens fan patir i ens fan riure. Als darrers capítols, Mark Twain introdueix un element que, en la meva opinió, fa baixar una mica el nivell de la història però, finalment, tot pot quedar explicat i justificat. Recomanable a tothom.

17 comentaris:

  1. ja veig... si et va agradar "Les aventures de Tom Sawyer no deixis escapar les aventures d'en Huckleberry Finn".

    PD: Un mon feliç d'en Huxley es molt recomanable

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar, era com deixar la història a mitges, no? ;-)

      Home, dius que és molt recomanable, però a la teva ressenya no el deixes massa bé... hehehe... de totes formes crec que entenc el què vols dir. Que el llibre està bé però que tu n'esperaves més. Doncs mira, potser et faré cas i el llegiré ;-))

      Elimina
  2. El primer que t'he de dir que encara te'n recordes prou de fer bones ressenyes. :-)))

    Ja n'hem parlat d'aquesta lectura i saps que coincideixo amb les teves impressions. M'ha semblat un bon llibre que va una mica més enllà d'explicar unes aventures juvenils, que és el que trobem a "Les aventures de Tom Sawyer". En aquesta continuació, trobo que el nivell augmenta i, a més, de les aventures del viatge riu avall podem llegir també com era la vida en aquell lloc i en aquella època on l'esclavitud era tan normal com esmorzar cada matí. Estic d'acord també que en els capítols finals es perd força aquest retrat de la societat amb la introducció, com dius tu, d'un element que distorsiona una mica la història però jo també li dono una molt bona nota i el recomano per a tothom, potser fins i tot més per a tothom que el de Tom Sawyer que és un pèl més infantil, al meu parer.

    Pel que fa a la llista de la Kweilan, amb una primera ullada diria que n'he llegit els nº 2, 3, 10, 11 i 20. Encara que alguns d'aquests fa ja tant de temps que potser es mereixerien una relectura. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe ets molt amable ;-))

      Totalment d'acord amb tu ;-) afegir que, malgrat que diem que aquest segon és més madur, més complert que el primer (Tom Sawyer) crec que si es vol gaudir ben bé de les aventures i els personatges, el millor que es pot fer és llegir-los tots dos amb poc temps de diferència :-)

      De la llista també n'hi ha un que mil segles que vaig llegir. Laura a la ciutat dels sants, però tinc ben present l'argument i tot això ;-))

      Elimina
  3. La llista de la Kweilan és força impressionant, però això no vol dir que no hi hagi altres llibres imprescindibles, i que els seus ens hagin d'agradar a tots. El que expliques d'aquest llibre se'm fa interessant, però sobretot el principi. El plantejament de la història el trobo bo, no sé si les aventures posteriors estaran a l'alçada. Però mira, tot i les meves reticències habituals, no et dic que no el llegiré en un futur, qui sap. Em convenç el que dius, però si us plau, no treguis la pistola...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pateixis home (ostres, quina fama que tinc!) que no trauré cap pistola, de veritat... Tan sols, si em permets, un consell ;-)

      En aquesta ressenya he fet una mica de "trampa" però sense cap mala intenció. Doncs els dos primers paràgrafs i part del tercer -del que és la ressenya en sí- són de "Les aventures de Tom Sawyer" i, després, ja em centro en les de l'Huck i és que ambdós surten en els dos llibres. Si volem saber ben bé qui són en Tom i l'Huck hem de llegir primer les aventures de Tom Sawyer, doncs allí es on presenta tot el marc en el que neixen les dues històries. L'amistat entre els dos nanos, el poble, l'escola, les primeres aventures, etc.

      Tal com era la gent llavors, és obvi que, per les "bones famílies" (que n'hi ha a la petita ciutat) l'amistat amb un xiquet mig vagabund, fill d'un pare alcohòlic i busca-raons, com en Huck no és gens recomanable... en canvi a en Tom això no li importa i el valora per sí mateix.

      En Tom viu amb la seva família (tot i ser orfe, està perfectament integrat, estimat, etc. per la seva tieta) en una casa normal, va a l'escola, a catequesi, a l'església... però li encanta fugir de totes aquestes obligacions i donar via lliure a la seva fantasia extremadament desbordant (jugar a ser una banda de pirates, o de lladres, o de...)

      Tot i que moltes vegades penso que l'Huck té molt més seny que en Tom, el cert és que aquest és molt més "líder" i que el primer l'admira de veritat (moltes vegades pensa "si en Tom fos aquí ell sabria bé què fer").

      En definitiva, dels dos llibres, puc dir que m'ha agradat més el segon que el primer, però que probablement, sense haver llegit el primer no hauria gaudit tant del segon ;-)

      Em ambdós llibres surten tots dos nois i és que, en realitat, són com un "tot", com una "primera part" i una "segona part". Per tant, donat que es llegeixen ràpid i són molt entretinguts, el meu consell seria que si un t'ha fet goig, els llegissis tots dos, per ordre... veuràs que t'agradarà més ;-)

      Elimina
    2. XEXU.- Segueixo!! Hehehe... ah! clar que hi ha més llibres per triar a part de la llista de la Kweilan, però aquesta em va fer gràcia i sempre la tinc present.

      A part d'això, fa temps que tinc claríssim que vull llegir "Els germans Karamazov" perquè me l'han recomanat molt, i el tinc a casa (però en castellà) veurem què fem :-))

      Elimina
  4. Me`l vaig llegir fa molts anys i em va encantar! Ara estic llegint Jane Austen Orgull i prejudici.
    Tant Les aventures de M. T. com Tom Sawyer son lectures que no passen de moda i que agradena jovenets i no tan joves...
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest de la Jean Austen el vull llegir fa temps. Li vaig demanar a una amiga que el tenia i em va portar "Sentido y sensibilidad"... El vaig llegir, clar, però em vaig quedar amb les ganes de l'altre ;-))

      Fa moooooolts anys, la meva mare era sòcia del Círculo de Lectores i una de les vegades va demanar aquests llibres (en castellà, llavors, clar... parlo de fa prop de 40 anys!) Vaig llegir el primer i em va agradar molt, però amb el segon em vaig encallar. Crec que el personatge del pare de l'Huck em feia mitja por... no recordo haver-lo acabat ;-))

      Elimina
  5. ets molt original , no ho dubto pas....això dels clàssics és relatiu, la llista de l'estimada kweilan era prou bona però no pas exhaustiva, jo hi sumaria de grat les aventures de Huckleberry Finn i fixa't que també s'hi podria afegir algun Dickens més....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, ja li he dit a en XEXU que aquesta llista de la KWEILAN a mi em feia il·lusió i la tenia com a referència, però que segur que se n'hi podien afegir o remodelar segons els gustos del lector... sobre tot si aquest lector vol anar afegint Dickens :-DDD

      Elimina
  6. Fa anys que el vaig llegir, però no em sabria greu tornar-hi.
    Gràcies per la ressenya!

    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que si els tornes a llegir en gaudiràs molt! ;-))
      Jo els havia llegit, però en castellà (crec que aquest no el vaig acabar... ehem) però et parlo de fa prop de 40 anys, així que m'ha encantat fer aquesta re-lectura :-))

      Elimina
  7. L'Huck i en Tom eren els meus herois. Quin parell de trapelles!
    I la Jo de "Mujercitas" també m'agradava molt. Ara és deu dir "Donetes", té nom de berenar. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha què bo això de les "Donetes"!! ;-))

      Doncs trobo que tenies uns herois així com... ehem... una mica "moguts" ;-)) Però sí, els dos nanos són molt simpàtics i la veritat és que alguns dels embolics en els que es fiquen són de campionat ;-))

      Elimina
  8. jo en vaig comprar una versió adaptada per les nenes quan eren petites.
    M'agrada molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si et va agradar la versió adaptada, segur que l'original t'encantaria! ;-))

      Elimina

...i moltes gràcies per la visita!!