Doncs bé, crec que les persones que van inventar -o, sense més, posar en pràctica directament- aquesta afició de la que parlaré, deurien tenir un cervell del mateix tipus...
Mireu quina barreja de llibreta!
Això és un "diari" com cal!! Aquí hi ha de tot... paraules, moltes paraules (lletres escrites a mà, lexicografia dibuixada), papers de colors, retalls, fotografies... tot barrejat i ordenat al mateix temps.
D'aquesta meravella sembla ser que en diuen "Art Journal"... i jo sense saber que existia!! Ho vaig descobrir ahir per la nit! No fa ni vint-i-quatre hores... però m'ha robat el cor.
Certament, veient coses com les següents, ens adonem que és una tècnica germana de l'scrapbooking, però el segon em sembla més "estudiat", menys espontani...
No hi entenc, és la veritat. Són coses que he descobert fa molt poc. Ara bé, jo m'imagino algú que fa scrapbooking comprant papers especials, lletres especials, pintures especials... mentre que veig a qui fa Art Journal retallant papers de revistes, aprofitant papers de regal, agafant velles aquarel·les o retoladors per pintar tota una pàgina, dibuixant-ho i retallant-ho tot de forma més casolana... Igual no és això i estic ficant la pota... però és igual, si no és així, ja ho aniré descobrint. De moment, la sensació que tinc és que l'Art Journal em transmet llibertat i l'Scrapbooking no, tot i que m'agrada i penso que és una afició molt maca, certament, però caríssima si ho vols fer "com cal".
Estic segur que al teu planeta aquest funcionament del teu cervell ha de ser d'allò més normal, però als pobres humans ens sobta una mica. No pateixis, ja ens hi acostumarem.
ResponEliminaJo tampoc sé res d'aquestes dues tècniques, només que s'ho treballen molt en els dos casos, pel que veig. Lluny d'això i sense voler seguir cap moda, jo també tinc una diari de viatges que té coses escrites, dibuixets i alguna cosa enganxada. No serà tan bonic, però és meu i és compartit, així que a mi m'agrada més!
XEXU, jo no recordo com son les coses al meu planeta. Vaig venir aquí de molt petita i ara em sento molt catalana... però, clar, tinc algunes coses rares que no sé d'on venen...
EliminaEi, per què no ens ensenyes una fulla del teu diari de viatges? ;-) Segur que n'hi deu haver alguna que el que posi no sigui massa personal i es pugui mostrar... així podré veure els dibuixets i el que hi enganxes (jo, als meus àlbums de fotos de viatges -fa segles- també hi posava entrades de Museus, bitllets de bus... algun "posa-gots") ;-))
No, no es pot ensenyar, massa personal. Els dibuixets no són meus, que si no el diari ja es podria tirar, però són molt monos i també massa personals. Em sap greu, te l'hauràs d'imaginar!
EliminaI "un trosset" de pàgina? ;-))
EliminaN'hi ha tantes de coses boniques per fer que el problema és triar... Quan deixi els blogs fare un diari d'aquest artistics... Des primers, dels espontanis...
ResponEliminaEt prometo que mentre feia el post pensava en tu!! ;-))
EliminaT'imagines una llibreta on dibuixos, poemes, pensaments, alguna foto d'una excursió, o dels teus nens, una anècdota... tot anés junt? Imagino un resultat fabulós!
No cal que deixis els blogs per fer-ho, dona!! :-))
Oh!!...Cóm m'ha agradat el primer diari!!...Cada cosa un record del moment, no només amb paraules, sinò amb tot allò que pogui evocar-lo...Què maco!!
ResponEliminaM'imagino la gran sensibilitat de la persona que ho ha fet....Mare meva!!
Gràcies per compartir-ho...Una gran troballa!!
Una abraçada.
Moltes gràcies, MONTSE!! ;-))
EliminaHe tingut un munt de dies posat aquest post i, de tant en tant, el mirava (i admirava)... El veig i veig creativitat, imaginació, il·lusió, i... com tu dius, sensibilitat de les persones que ho fan ;-))
Realment són molt xulos i, malgrat la feina que han de donar, el resultat s'ho val. Repassar aquestes pàgines un temps després d'haver-les escrites ha de ser tot un plaer.
ResponEliminaSense saber-ne res tampoc, d'aquestes tècniques també m'ha fet més el pes la primera que la segona. Més espontània i per tant més "real".
T'imagines anar escrivint en un llibre així totes les endevinalles i enigmes que et vinguin al cap? i acompanyar-les de dibuixos, i explicar quin dia feia quan vas descobrir tal o quan enigma :-))
EliminaVal per tot! Per vacances, per pensaments i reflexions...
Es podria també portar una llibreta així amb els pensaments, idees, imatges que et venen al cap amb els llibres que vas llegint ;-)
Resumir (o no) la vida en un collage. Espectaculars aquests diaris.
ResponEliminaFita
S'ha de ser imaginatiu per saber-los fer... M'agrada això de "la vida en un collage" ;-))
EliminaJa veuras si t'agafa la mestra la llibreta així, ja veuras!
ResponEliminaHahahahaha si fes una llibreta així em suspendrien de tot menys de Manualitats ;-)))
EliminaI ja veuré si veu tantes faltes d'ortografia en el meu comentari, ja veuré.
ResponElimina(No es pot escriure amb el mòbil amb seguretat)
Tantes faltes??? Jo -igual ara fico la pota- només veig que falta algun accentet i prou... N'hi ha alguna de més grossa? :-D
EliminaM'estranya que encara no n'hagis començat un... ;)
ResponEliminaHehehe en tinc moltes ganes, moltes... però... no m'atreveixo (sempre em passa igual... snif) m'imagino que a mi no em quedaria tan bonic i... en fi, autoestima baixa... :-)
EliminaSemblen les meves llibretes de quan era petita!!
ResponEliminaHi enganxava de tot, retalls de revistes, retalls de lletres, es barrejaven amb dibuixos i escrits. Ves per on!! ;)
M'agraden molt tots els que ens has mostrat!! Au, anima't!! :)
Aferradetes!
Eeeeei LLUNETA!! Ets una precursora!! ;-))
EliminaA mi m'agradava, quan feia àlbums de fotos, posar-hi també altres records: algunes postals, entrades a museus, bitllets d'autobús o metro... i comentaris amb paperets enganxats (alguna explicació sobre edificis, estàtues, etc.) em quedaven força xulos... però a anys llum de tot això ;-)
Ja m'agradaria, ja, fer-ne un ;-))
Caram! a la meva filla gran li encantarà, per què la seva agenda de cole ja sembla una mica com les fotos que has mostrat. Ella diu que així s'hi enten perfectament.
ResponEliminaSegur que la idea de tenir un diari tant divertit "l'alucina"!!
Li has ensenyat? ;-))
EliminaEspero que li hagi agradat!! Si ja ho fa com a iniciativa pròpia, només caldrà afegir que es fixi en unes quantes idees noves i segur que farà uns diaris preciosos! :-)
quin caos tot plegat, sense cap ordre ni numeració en casos típics ni res...
ResponEliminaHahahahaha Com que sense cap ordre? És un ordre un xic caòtic, però ordre al cap i a la fi... Si t'ho mires bé, veuràs que hi ha senyalades dates, llocs... ;-))
EliminaNo coneixia això de l'art journal. Ma germana si que fa scrapbooking, i la veritat és que no li acabo de veure el què. És molt car!!
ResponEliminaI tant que és car... caríssim!! Demencialment car :-( (Darrerament, entre els cartutxos de tinta de la impressora i el material de manualitats estic mig depre... segueixo sense tinta, clar... i el material... pff)
EliminaPerò sempre hi ha solucions alternatives: No tot han de ser "perforadores de formes"... les formes també es poden retallar amb tisores ;-)) i els papers decorats també se'ls pot fer una mateixa (clar que no seran Kissing Booth de nosé què Gray hahaha... però...) i totes aquelles tintes per envellir paper... si es pot fer igualment amb una mica de cafè soluble o te!! ;-))
Reconec que els resultats no queden tan professionals... però si es tracta de passar-ho bé, doncs millor no preocupar-se ;-))
carai! a mi m'agraden les llibretes, sovint hi faig dibuixets maldestres, anotacions etc però vaja no arribo a tant....fascinant sí és....ja ens ensenyaràs si en fas d'aquestes meravelles
ResponEliminaA partir d'ara, prohibit pensar que els dibuixets que hi fas són maldestres... al contrari! a fer-ne més! a posar-hi color... a gaudir-ne!
EliminaHe de trobar l'ànim per fer-ho... m'agradaria molt, molt, molt ;-))
ohhhh, que mono! Entren ganes eh?
ResponEliminaMoltes, moltes! ;-))
EliminaPer cert... arran de les felicitacions de Nadal, tu vas dir que havies fet alguna coseta d'scrapbooking... vaaaaaaaaaaa donaaa! Explica!!! ;-))
També m'ha agradat més l'art journal que l'scrapbooking. És més natural.
ResponEliminaA part de bonic és un bon record per quan te'l miris uns anys més tard. Ara, la feinada que dóna fer un diari d'aquests.... És una mica com les meves llibretes però en bonic! Les meves tenen retalls, paràgrafs escric a mà amb lletra entenedora, paràgrafs amb lletra estirada que gairebé ni entenc, dibuixos per recordar decoracions dels plats que preparo, fulls als quals els falta un tros de paper que vaig arrencar un dia que el necessitava.... En fi, ve a ser una mica com la nostra pròpia vida posada en paper.
Es nota que també ets artista, MARGARIDA!! ;-) Els teus plats on, tot i que el sabor és el més important, gaudeixes també fent-hi una presentació tan delicada i treballada... ha de ser curiós veure aquests dibuixos que fas (unes cireretes per aquí, unes virutes que xocolata per allà hehe)
EliminaNo perdis les teves llibretes, eh? ;-)
Es veu la fascinació que t/ha produit en el teu post.
ResponEliminaPtnts
Dolça
És que quan ho vaig veure em vaig quedar com enganxada mirant la imatge ;-))) Seria fascinant saber fer una cosa així!
EliminaPetons, maca!! ;-))