dimarts, 18 de març de 2014

Que ens hem tornat bojos?

Espero que aviat podré postejar i comentar amb un ritme normal, però mentrestant, aquí deixo unes imatges per a la reflexió. Les vaig fer la setmana passada aquí mateix, a Reus. Són dues botigues diferents. Una de roba juvenil i l'altre de roba de dona.



Ah, no us penseu que porten aplicacions amb fils d'or ni pedreria... Roba completament normal.

20 comentaris:

  1. És que està fet a Xina i costa molt portar-ho......

    ResponElimina
  2. És el preu de la vida. Tot és desproporcionadament car, sobretot si ho comparem amb els ingressos que tenim. Però no oblidis que si és així de car és perquè hi ha gent que ho compra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el que no entenc, que hi hagi qui compri roba "normal" a aquests preus... Cert que hi ha gent molt rica... però bé, jo, si fos rica, doncs em compraria moltes eines de manualitats, viatjaria molt, tindria cotxe amb xofer... però no crec que em donés per "tirar" els calers... perquè, t'asseguro que aquesta roba la pots trobar, de la mateixa qualitat, a meitat de preu (que, ja és molt!!)... però, clar, si vols anar vestit de "la botiga pija"... doncs... :-)

      Elimina
  3. Segur que hi ha gent que ho compra... Però en tot cas són ells els que s'han tornat bojos, no pas els que no ho comprem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben dit, CARME!! Hi ha gent que els agrada molt "figurar" i dur una bossa d'una determinada botiga (en aquest cas són dues botigues) fa molt interessant... i pots mirar els demés per damunt de l'espatlla i tal... En fi, bojos.

      Elimina
  4. Ja veuràs que en poc temps aquests mateixos productes estan, almenys, a meitat de preu i és quan et preguntes ... què valen en realitat??
    Conec el món del calçat (semblant al de la roba) i et quedaries amb cara de ximple si sabessis realment el cost del producte abans de sortir a les botigues. :(

    Esperem i desitgem aquest ritme normal!! ;)
    Bessets, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ja imagino que el cost real del producte deu ser moooolt petit al costat del preu de venda... En part ho entenc perquè hi ha molta gent que hi viu. Els majoristes, els transportistes, els botiguers... Ara bé, tot té un límit i us asseguro que aquesta roba no val això. La jaqueta de 215 fins i tot era una mica... cursi, lletgeta, sense cap gràcia. No me la posaria pas.

      En canvi, sí que em posaria la samarreta, la jaqueta de punt, el jersei... no estaven malament, però no eren res de l'altre món i, sense cap dubte, es podrien vendre a meitat de preu...

      Elimina
  5. És la llei de l'oferta i la demanda. Responent a la pregunta de SA LLUNA, jo diria que les coses (aquestes que no són de primera necessitat) valen el que n'estem disposats a pagar. Si algú vol anar a l'última moda ha de pagar un preu, si t'esperes un temps segurament pagaràs molt menys pel mateix producte en rebaixes. El que hem de tenir clar és que no ens obliguen a comprar i que no hi ha res més fàcil que passar de llarg quan no ens interessa, una mica com diu la CARME, encara que els preus s'hagin tornat bojos nosaltres no ens hi hem de tornar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no m'ho podria comprar ni que volgués... però la gràcia està en que no hi pateixo gens perquè tampoc m'agrada... Algunes coses estan bé, però altres són cursis...
      Just a la vorera del davant hi ha una botiga mega-econòmica... cert que la roba es veu més senzilla (potser l'ideal seria un entremig) però tenen coses molt xules, moooolt més modernes, coses que conjunten, samarretes que te'n pots posar dues una damunt de l'altre, camises per combinar... i les samarretes per 20 Eur. com a molt... camises per 25... i, quan venen les rebaixes, encara més econòmic... A finals de l'estiu passat em vaig comprar una jaqueta per 5 Euros!! :-DDD

      Elimina
  6. En material tècnic, unes sabatilles a Barcelona 135€, a la xarxa i portant-les des Anglaterra o Alemanya 69-89€.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostreeeeeeees!!... Doncs això és una vergonya. No hi ha dret.

      Mira, no té res a veure, però a mi m'agraden molt les manualitats... doncs bé, els fils de brodar aquí valen gairebé un euro i mig... comprats per Internet a Anglaterra MENYS de la meitat!!

      Elimina
  7. al final haurem d'anar despullats!!!!! que són , botigues de marca?
    jo fa temps que no me'n compro de roba ! ara entenc la etimologia del mot és clar: roba del verb robar...ell roba, ella roba, ells roben

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, són dues botigues de marca... mmmmmm... bé, no, la "marca" és la botiga (botiguers locals, eh?)... Són dues botigues que tenen fama de roba bona... però t'asseguro que no n'hi ha per tant.
      algunes de les coses que venen no me les posaria pas

      Elimina
  8. De vegades he entrat en algun aparador i m'he espantat també. Però teniu raó, si hi ha aquests preus serà per què algú ho compra, si no segur que baixarien de seguida. Quins disbarats. Amb el sou que tenen molts o el no sou, aquestes coses són impensables.
    El primer són les necessitats bàsiques i si necessites vestir-te trobes roba de qualitat per molt menys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, i el que tingui un sou encara... jo no tinc cap sou :-(
      Sincerament, jo penso que alguns preus arriben al llindar de la immoralitat...
      Sortosament, com tu dius, també pots trobar roba que estigui bé a preus molt més raonables...

      Elimina
  9. Mentre hi hagi gent que estigui disposada a pagar aquests preus, la cosa no canviarà!!!. Jo no negaré que aquests aparadors me'ls miro, però... compro en llocs més econòmics que ofereixen gairebé el mateix per la meitat de preu. El que em sembla més indecent és el preu de les sabates. Vas a sabateries de tota la vida i per menys de 100€ ja no trobes res. I no pots comprar-les en botigues barates perquè et fan mal els peus (si més no, jo no puc perquè tinc els peus delicats).
    Haurem de treure la pols a les tisores i a la cinta mètrica, al guix i a les agulles i tornar a fer-nos nosaltres mateixos la roba. Jo de joveneta em cosia tota la roba i anava a la moda!! Ah, i no trobava mai ningú que portés aquella mateixa peça!!! Ara en canvi, (anant de baratillo), sempre veig algú que té alguna cosa com la que tinc jo a l'armari...
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó. A mi em passa el mateix amb les sabates. Necessito calçat que sigui bo. Tinc artritis i ja prou que camino malament com per portar unes sabates que no siguin còmodes, que respirin, etc... T'asseguro que cada vegada que en necessito unes és un mirar i mirar i remirar per veure si puc trobar alguna cosa que no sigui massa abusiva...

      No diguis que també saps cosir!!... I no em refereixo a fer una vora o canviar uns botons sinó a "cosir" amb majúscules... fer tota la roba! Tu ets un tresor!! :-DDD

      Elimina
  10. Ja fa un quant temps que alguns s'han tornat bojos: els que permeten això: "Els rics esquiven la crisi mentre els més pobres perden un terç dels seus ingressos". Les coses cares i luxoses es venen ara més que abans de la crisi. No més hi ha que passejar-se pel Passeig de Gràcia on es veuen etiquetes de roba i sabates amb preus que multipliquen per deu els que tu has fotografiat. Mentre, cada dia més persones depenent de la caritat...un escàndol monumental.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escàndol monumental defineix perfectament tot això... Som tanta gent que no tenim feina!! I els que cobren el Salari mínim... tan ridícul (al costat de sous com els de la "Maleni", imputada ella, que cobra a Luxemburg 23.000 Eur al mes)

      I què hem de fer per canviar-ho? Jo em sento totalment impotent... No veig cap sortida... Però n'hi ha d'haver alguna... i la trobarem. No vull perdre l'esperança.

      Elimina

...i moltes gràcies per la visita!!