dijous, 29 d’octubre del 2009
El poder de la ment
La Laia va agafar el seu telèfon mòbil, va buscar un número concret i va mirar fixament el nom que apareixia a la pantalleta. Es va concentrar en cada una de les lletres que el formaven i després en el nom sencer. La paraula s’anava tornant, a la seva vista, borrosa i clara de manera intermitent. Sense parpellejar gens, mantenia fixos els ulls en el nom d’ell.
En un moment determinat va fer una respiració profunda i va pensar: “Truca’m, si us plau...” “Si us plau...”
No havien passat ni trenta segons que el telèfon va sonar. Van parlar un parell de minutets i van quedar en veure’s més tard per fer un cafè.
Feia temps que havia descobert el poder de la seva ment, sabia que podia comunicar-se amb les demés persones de manera telepàtica. A més, havia practicat molt, ja fos amb fotografies, amb paraules o només amb imatges visualitzades mentalment.
Ara, el seu dubte era si tenia dret a utilitzar aquesta capacitat per aconseguir el seu amor. Sabia que ho podia fer, però...
Etiquetes:
Contes i relats
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ja que té aquest do que l’aprofiti, no?
ResponEliminaA més ningú no se n'adonaria...
He estat a punt de deixar-te aquest comentari per telepatia però no ho he aconseguit.
Adéu!
que vagi practicant, i segur que tard o d'hora podrà aconseguir el seu amor.
ResponEliminaaixò si, jo d'ella, intentaria no deixar-ho tot en mans del poder de la ment, i treballar-s'ho una micarrona.
agh! que interessant! i es final???
ResponEliminaDe segur que aquesta telepatia li sera de ajuda i que la aprofiti, pero li caldran mes coses per trobatr i conquistar un amor.
ResponEliminai tant ..que l'aprofiti al màxim, sempre serà millor el poder de la ment que fer servir altres artimanyes menys ortodoxes.
ResponEliminaJo també vull aquest poder
En aquest cas el poder seria controlar aquest poder mental. Vull dir que el fàcil seria fer-ne un abús i aprofitar-se'n però la Laia, a la llarga, patiria pensant que ha aconseguit un amor forçat en lloc del real.
ResponEliminaNo sé si m'he explicat gairebé, de totes maneres t'he de dir que és un conte molt ben escrit que m'ha agradat de llegir aquí. :-)
Aquest poder l'ha d'aprofitar! Però que s'ho pensi bé abans de fer un pas…
ResponEliminaALBERT Jejeje m'agradaria fer com una enquesta a veure quants/tes farieu servir el poder jajaja
ResponEliminaTu creus que sí! ;-)
Ah! No creguis, que el teu comentari quasi ha estat telepàtic! Has arribat a una gran velocitat quan feia molt poc que el post era posat :-))
Abraçades!!
RITS.- Estic d'acord amb tu (i m'ha fet molta gràcia això de "treballar-s'ho una micarrona" jejeje)
Si només es basa en els poders mentals, sempre li pot quedar el dubte de si l'amor d'ell "és real" :-))
Petons!!
ROQUIS.- Moltes gràcies!! :-))
Doncs el final serà el que decideixi la majoria :-) Ho faries tu? ;-))
Petons!!
STRIPER.- Oh! Pensa que igual aquest poder mental és molt fort... o potser tens raó i no ho pot basar tot en ell jejeje
Abraçades!!
GARBI24.- Doncs veient-ho com ho dius tu, potser tens raó jejeje
La veritat és que no fa cap mal... o potser si? ja que és com treure llibertat al noi... :-))
La veritat és que no ho veig massa clar ;-)
Abraçades!!
McABEU.- Sí que t'has explicat bé, si jejeje
En el fons és el que jo penso també doncs, tot i que és una gran ajuda, sempre li quedaria el dubte de si ell l'hagués estimat si no hagués utilitzat aquests poders i ha de ser difícil viure amb aquest dubte! :-))
Moltes gràcies!! ;-))
Abraçades!!
P-CFACSBC2V.- Clar! és que és una llàstima no fer-lo servir, ni que sigui "una mica" :-))
Ara bé... ho pot fonamentar tot en aquest poder? ;-) Ostres, quins dubtes!!
Abraçades!!
Jo crec que el poder de la ment no arriba a tant...és cert que existeix la telepatia i que si desitges molt alguna cosa i l'altre té sinergia amb tu aleshores passa...jo aprofitaria tots els "poders" al nostre abast ....que la vida son 4 dies!bon relat...continuarà?
ResponEliminaQue sí, que sí!
ResponEliminaPer amor es fa el que calgui i més. :)
Pots estalviar-te l'enquesta, Assumpta, tots els faríem servir els poders. Ja, ja ja! Però tampoc es pot abusar eh? que fer funcionar a algú amb comandament a distància telepàtic, tampoc té cap gràcia. Oi? quina gràcia té sabe r que ell (o ella) fa tal cos a o tal altra perquè jo li dic que ho faci... ai, no! quin rotllo! I la sorpresa?
ResponEliminaUn bon conte, que fa rumiar ...
que l'aprofiti, però potser llavors es perden coses interessants de conèixer l'altra persona, és fascinant conèixer les persones, per això tenim tantes sorpreses!!!
ResponEliminaEns escriuràs una segona part? jeje. Petonets!!!
Umm... no sé, no sé... Mentre no serveixi per aprofitar-se fraudolentament... carta blanca!!
ResponEliminaI la traducció?????
ResponEliminaPer a l'amor aquestes coses no es poden fer servir... No es pot influir en la voluntat d'una persona. És més fantàstic quan passa tot sol!
Quina enveja, tenir telepatia...quina arma mes perillosa...
ResponEliminasalutacions Assumpta feia temps que no pasava per aqui.
Jo també vull un cafetonet com el del viena.... caram, si s'olor i tot.... i si un té un do, què carai, que tiri d'ell, jo ho faria :) Un petó, reina!
ResponEliminaperò què dius? no, no i mil vegades no. I mentre diu que no, va pensant 'va, truca'm!!' :P
ResponEliminaquina lletra tan maca Assumpta!!!
petons!!!
Ara que estic mirant la sèrie Herois intento aconseguir el poder de llegir la ment i introduir idees al cap a la gent, però no me'n surto, de Matt Parkman només n'hi ha un.
ResponEliminaJo no ho trobo bé. Pot aconseguir posar-se les coses de cara, com aconseguir una trobada, però si l'amor de l'altre ha de venir perquè li mengem el cap, malament rai. Si l'amor no és de veritat no m'interessa.
És un bon relat, però més una incitació a la reflexió.
Hola Assumpta!
ResponEliminaMmm, millor que no ho intenti. Una relació aconseguida així no tindria gaire futur.
salutacions
sílvia
no us h passat que de vegades no voleu veure un i zas al tombar la cantonada set presenta, jo no sé quina relació té tot això però deu ser quelcom semblant però a l'inrevés, allò del sastre...
ResponEliminaQue faci el que li sembli, aquesta noia, tots els poders és paguen, mirem el que passa amb el diner... i d'altres
A demés potser tindria un autòmat en ves d'un ser normal. Anton.
Siiiii que ho aprofiti...... sempre i quan no faci mal a ningú ni s’enganyi ella mateixa, si en fa un bon us pot ser genial.
ResponEliminaCom van les accions del Viena ?? jejejeje
Uau Assumpta! m'has sorprès gratament! m'agrada molt aquest escrit i pensar que tenim poder mentalment, de vegades sí que funciona eh, però t'has de centrar massa! Eiii la foto molt i molt bona i el café què ho era? jeje Visca el Barçaaaaaaaaa
ResponEliminaA l'amor tot s'hi val!
ResponEliminaEstic dacord amb l'Albert, que l'aprifiti ella que pot jeje.
ResponEliminaQuina sort.
Una abraçada
Seguiré amb la meva investigació a veure què faríeu cas de tenir poders jejeje :-)
ResponEliminaELVIRA FR Veig que tu sí que faríes servir els poders jejeje
La veritat és que no pensava continuar-lo, la idea era que quedés així perquè cadascú li pogués donar el final que volgués, però igual n'hi faig un, no ho sé :-))
Petons!!
ÒSCAR.- Ostres!! Un altre vot per l'us dels poders mentals!! T'apunto! ;-))
Abraçades!!
CARME.- Jejeje fer-los servir, però sense abusar potser és el que jo faria ;-))
Els utilitzaria per donar-me a mi mateixa l'oportunitat de que em conegués, de quedar unes quantes vegades, de parlar... però després la cosa s'hauria de deixar al seu aire :-)
M'ha fet gràcia això de "fer funcionar a algú amb comandament a distància!" :-)
Petons!!
INSTINTS.- Però tu que faries? :-)
Sembla que votes per no fer-los servir, oi? Et fa més gràcia anar coneixent a la persona sense fer us de cap poder extraordinari ;-))
Ostres, no hi havia pensat en fer una segona part, però també m'ho han dit abans... igual m'hi animo :-))
Petons!!
JORDI.- Veig que tu t'inclines més abans per l'us d'aquests poders tot i que sense abusar-ne :-))
Abraçades!!
NÚR.- Nenaaaaa!! que em vaig posar un traductor automàtic ja fa més de 15 díes jajaja... ai, que per a tu això del traductor automàtic deu ser... ufff... no vull ni dir-ho ;-))
Aquí un vot claríssim per no fer servir els poders! Molt bé :-))
Petons!!
TONI PONS.- En determinades ocasions pot ser molt útil jejeje ara bé, com tu dius, és perillós :-))
Abraçades!!
CRIS.- Un vot claríssim pel "Sí" a l'ús dels poders jeje
Ara bé, els cafès del Viena són boníssims fins i tot sense cap poder especial :-))
Petons!!
ELUR.- Ai, tu sí que ets maca!! que passes per aquí i em "piropeges" la meva esquerrana lletra :-))
Veig que, tot i dubtar-ne, finalment utilitzaries els poders!! jejeje
Petons!!
XEXU Ostres, he buscat a Google aquest personatge que cites i... la fan actualment aquesta sèrie? Ha de ser molt bona!! :-))
Crec que faries el mateix que jo. Utilitzar el poder per propiciar de quedar i poder conèixer-se, però després l'amor ha de ser veritat, sinó no seria bonic :-))
Abraçades!!
SÍLVIA.- També un decidit vot per NO i és que, clar, no és maco que algú estigui amb tu perquè li controles la ment :-)
Petons!!
REBAIXES.- Jajajaja si, sí... just aquella persona que en aquell moment preferiries no veure, allí te la trobes!! :-) però clar, això potser és efecte d'haver-hi pensat!! :-))
Sí, potser el pobre noi amb el pensament controlat més abans semblaria un autòmat... comparació molt ben trobada, Anton :-)
Abraçades!!
M.TERESA.- Unaaaaaaa bruixeta màgica que faria servir els seus poders :-))
Ostres, oi que sí que hauria de demanar participar en el repartiment de beneficis del Viena? :-))
Petons!!
CESC.- Jejeje "de vegades sí que funciona" ;-) Home, a mi em funciona sempre, eh? hauràs de practicar més :-))
Mira, encara que no quedi massa modest, he d'admetre que la foto també m'agrada, em va quedar xula jejeje i ooooh! els tallats del Viena són boníssims! Què t'he de dir? :-))
Abraçades!!
KWEILAN.- Aquest potser és el SÍ més clar de tots!! :-))
Petons!!
GEORGE.- Ai, ai, que em sembla que guanyen els sí!! Quina gràcia!! Ja veig que t'agradaria tenir-los aquests poders :-))
Abraçades!!
Doncs sí... estic bastant en contra dels traductors automàtics, no tant per por que em prenguin la feina (haurien de millorar massa!), sinó perquè redactar un text que un traductor automàtic tradueixi mínimament bé no és tan fàcil. Cal anar molt amb compte amb l'ortografia (aquí tu no hi tens problemes), amb les paraules que fas servir (primeres, segones o terceres accepcions), amb l'estructura de la frase... etc. Jo sempre dic que, per bé que no et queda un text ben redactat, almenys tens un text divertit! hehehehe ;)
ResponEliminano, no, dubtar-ne no, amagar-me'n! jejeje
ResponEliminaah! el boli també m'agrada molt!! jeje
petons!
NÚR.- Jejeje impossible que un automàtic d'aquests et prengui la feina jeje ;-) És ben bé el que tu dius, fan textos divertits ;-)
ResponEliminaPerò em vaig quedar al·lucinant, perquè jo feia la traducció vigilant que quedés força bé, a vegades fins i tot canviava alguna petita cosa o posava algun aclariment si així tenia més sentit... Doncs bé, el primer dia que vaig posar el traductor i NO vaig fer-la jo, va entrar una noia de León (que té un blog que fotos MAG-NI-FIC, un dels millors que he vist mai) i em va dir: "Pues mira, me alegro mucho, por fin podré leer tu blog como Dios manda, sin tener que entrar aquí para enterarme del asunto.
Es un detalle por tu parte, además traduce bastante bien, yo también lo tengo en mi blog.
Un abrazo, Assum!" :-))
I és que, clar, és molt millor llegir-ho al davant, podent veure cada foto al lloc, que no llegir-ho tot seguit en un comentari (encara que la traducció fos molt millor jeje)
Llavors vaig pensar "magnífic!! menys feina i els agrada més!! jeje"
Petons!!
ELUR.- Jajaja així que tu faries servir els poders de la ment sense que ningú ho sabés!! :-))
Preeeeeeemiiii!!! Has estat l'única que ha vist el meu preciós boli (de plàstic, però preciós) del Museu Van Gogh!! :-))))
Abraçades!!
Es que el poder de la mente no tiene límites. Yo también lo tengo y lo voy a utilizar para que te gusten los bichos. Verás, relájate, cierra los ojos y repite en voz alta:
ResponElimina"Me gustan los bichos, me gustan los bichos, sobre todo los de Mariluz..."
Esto durante dos semanas, tres veces, después de cada comida. Ya me contarás.
Ahí va! Si hablas de mí más arriba! Mierda, y no me puedo enterar de lo que pone porque desde aquí dentro no se puede traducir. Sólo entiendo lo que puse yo, y eso ya lo sabía.
ResponElimina¿noia? mmm...¿niña? ¿chica? ¿muchacha? ¿fotógrafa guapísima que hace unas fotos alucinantes? va a ser esto último. Lo buscaré en otro traductor.
Uffff, Assum, cuanto trabajo me das...
MARILUZ.- El propio traductor traduce jejeje
ResponEliminaQuiero decir que tu vas al traductor pero clicas un poco más arriba, no donde dice "Selecciona idioma" sinó donde pone "Google Traductor" y se te abre una página donde puedes introducir cualquier texto en un montón de idiomas y pedir que lo traduzca a otro montón de idiomas (¡hasta Chino hay!) :-))
Noia: chica, muchacha, mujer joven...
Nena: niña
Dona: Mujer
:-))