Finalment, el meu ordinador s'ha mort. Estava cantat... però, tot i així, em fa molta ràbia i estic empipada.
Faig aquest post des d'un portàtil que m'han deixat a la Parròquia però que, evidentment, no és meu i hauré de tornar quan el necessitin.
Doncs bé, he intentat accedir als MEUS blogs i Google m'ha obsequiat amb això:
Si us hi fixeu, diu que algú ha fet servir LA MEVA contrasenya per intentar accedir al MEU compte... i és que, estúpids!, era jo, evidentment... Doncs res. Com estem controlats i vigilats, han detectat que intentava entrar des d'un altre equip i em bloquejaven... Com es pot ser tan... tan... tan... (CENSURAT)?
No hi ha hagut res a fer. Ni dient que se m'havia oblidat la contrasenya, ni res de res. Si no arriba a ser pel Blog de la Parròquia (que el porto jo i s'ha d'entrar amb el meu compte) i el d'Artesania, els hagués dit que ja se'ls podien confitar... N'hagués obert un de nou i ja està. Però finalment he hagut de plegar-me a les seves dictatorials i repugnants demandes de Big Brother i donar-los el meu número de mòbil perquè m'enviessin un número clau per poder entrar... És RIDÍCUL: Algú que sap el meu compte i la meva contrasenya no sabrà el meu mòbil? Un ZERO a Google. I si no fos perquè és tan rematadament complicat, ara mateix em passava a WordPress.
Això un dia em va passar a mi, sense haver canviat d'ordinador ni res.... em van donar la nit... vaig trigar un munt d'estona a resoldre-ho. No podia accedir a res de res...
ResponEliminaJo no podia accedir tampoc al gmail i això era pitjor que els blogs, jo el gmail el faig servir molt.
Quina llauna de gent... per sort si has fet un post és que està resolt
Doncs jo entro al meu bloc des de diferents ordinadors i encara no m'ha passat mai. Però deu n'hi do!!!
ResponEliminaUna abraçada!!!
Vaja, jo que defensava google, va i blogger se'm menja el comentari. Darrerament això em passa sovint, i m'està tocant molt les pilotes, amb perdó. Ho trobo una ximpleria molt gran, no pot ser que funcioni tan malament. Bé, deia que això que em demanin acreditar-me només m'ho ha fet quan em connecto des de l'estranger, em diu que no és la meva ubicació habitual, però no em genera més problemes. El mòbil ja el vaig donar fa temps, no sé si és per això. I res, que em sap molt greu pel teu ordinador...
ResponEliminaPel que veig el teu ordinador s'ha anat a fer companyia al meu portàtil, almenys no estaran sols.
ResponEliminaEm sap greu per tu, nina!
Pel que fa a blogger, també m'ha passat sense canviar d'ordinador, i moltes més coses, perquè cada dia és una sorpresa ... podré comentar? podré fer el post com jo vull i no com a ells els doni la gana? no desapareixeran els comentaris en altres blogs? no es quedarà bloquejat quan obro un bloc amb moltes imatges? etc.etc.etc. És tota una aventura!! ;)
Ànims nina, que ja saps que després d'una dolenta en ve una de bona!!
Bessets i bon dia ☼
Blogger altissimus, fes-mos la bondat
ResponEliminade publicar el post
segons la nostra voluntat...
Comparteixo l'emprenyada. Però saps que fa un dia molt maco per anar a passejar? ;-)
Abraçades i ànims, guapa!!
No m'hi he trobat mai, potser perquè sempre em connecto des del mateix lloc, però t'entenc perfectament perquè jo també m'emprenyaria molt en un cas així . No tenen el meu mòbil i no vull que el tinguin.
ResponEliminaEra una notícia anunciada però no per això em sap menys greu que el teu ordinador hagi petat definitivament. Una llàstima :-(
Son una colla de ineptes toca collons (amb perdó) En sap greu lo del ordinador. Ànims nina!
ResponEliminaDoncs a mi em semblen molt encertats aquests mecanismes de seguretat de Google. La compte de google es la més important per mi ja que en el mail s'hi poden trobar contrasenyes d'altres serveis. Per tan, prefereixo que pequin per excés de seguretat que per falta d'aquesta. Per molt estrany que et sembli, algú que sàpiga el teu compte i la teva contrasenya no te perquè saber el teu número de mòbil, jo mateix sense anar més lluny.... Si no t'agrada tanta seguretat la pots modificar des de la pàgina de seguretat del teu compte, però et recomanaria que no ho fessis.
ResponEliminaPD: Això no treu que et recomani migrar el teu bloc a wordpress, que es molt més fàcil del que et penses ;)
A mi també em va passar. Suposo que deus haver de canviar la contrasenya i ja està. No t'hi preocupis...
ResponEliminaJo no he tingut mai problemes. Un altra cosa és en el que s'ha convertit Google. És una pena però és el preu que hem de pagar per utilitzar els seus serveis. Els paguem amb informació.
ResponEliminatens raó d'estar amb ganes de mossegar , tanmateix pensa que han descobert que fa ja dos anys que a internet es va obrir un gran forat de seguretat que afectava a tot el món virtual, també si tens el sistema operatiu XP aquest ja ha deixat de ser actualitzable, vull dir que microsoft ha decidit no fer més arreglos de seguretat i si hi ha milions de pc que encara el fan servir i tenen a sobre com a navegador habitual l'internet explorer doncs és com deixa oberta la porta de casa teva amb les claus al pany .....quin rotllo m'ha sortit! vaja que si que són molt emprenyadors però tota precaució és poca
ResponEliminaJo crec que el fantasma de l'ordinador mort està darrere de tot això.
ResponEliminaL'emperador google esten la seva maquinària sense control. Fa temps que ho penso, xò ara per ara no hi ha qui ho aturi.
ResponEliminaOhhh, em sap greu per l'ordinador i especialment per tu, es clar. El google ja les té aquestes coses.
ResponEliminaGràcies a tots pels vostres comentaris! Perdoneu que no us respongui un per un però això (l'ordinador portàtil que m'han deixat a la Parròquia) té una bateria limitada i, sobre tot, és incomodíssim... em molesta molt el retolí integrat aquí al davant... Jo vull el teclat en primera línia. Tot i així, ja m'hi vaig acostumant i ahir fins i tot em vaig atrevir a fer un post pel blog d'Artesania i per la Parròquia (que per això tinc la maquineta aquesta hehehe)
ResponEliminaEn quant a Google, ho he parlat amb més gent i hi ha opinions per a tot... no sé, a mi em molesta tanta tonteria: Si jo poso el meu correu i la meva contrasenya, que em deixin passar i ja està...
Ja sé que m'enyoreu molt, eh? :-DDD