Relats Conjunts "Passeig sota la pluja"

Leonid Afremov, oli sobre llenç

Avui es sabran els resultats. Ha dormit poc i està nerviós.

Falten quatre hores. L’acte comença a les dotze en punt però primer hi haurà els parlaments dels promotors i de l’Alcalde... espera que siguin breus!

Fa deu anys que va decidir dedicar-se al que més l’entusiasmava: la pintura. Fins i tot va deixar una feina segura per poder entregar-se el màxim a allò que el tenia atrapat. Volia estudiar, provar, aprendre, practicar... viure l’art que el cridava a dedicar-hi cada dia més temps.

Mai abans s’havia presentat a cap “concurs”. El nom tècnic que li donaven era un altre, però per a ell era un concurs, amb un premi econòmic que necessitava. S’havia equivocat en deixar la feina i els ingressos segurs que representava. Venia pocs quadres. Havia intentat donar classes de dibuix, però res...

Falten tres hores i mitja.

Els haurà agradat el meu quadre? És el millor que he fet mai. Hi he posat el cor i l’ànima. Vaig passar dies i dies buscant les combinacions de colors que donessin aquells tons tardorencs que volia plasmar. Vaig pintar a l’exterior i a l’estudi. Vaig fer i refer fins que em va quedar exactament com el meu cap visualitzava que havia de quedar.

Volia que fos una imatge plena de vida, malgrat que la tardor per a molts simbolitza el contrari... per això hi va posar pluja, que fa renéixer i renova... i fanals, per il·luminar un camí... i una parella que s’estima. Tot el conjunt havia de ser un homenatge a l’esclat, a la il·lusió de viure. Però on s’havia entregat totalment era en els arbres, en els tons de cada una de les fulles.

Falten tres hores i deu minuts. El temps se’m fa etern.

S’asseu al sofà. S’hi està bé... Clar, no ha dormit en tota la nit. Ara s’hi troba bé al sofà... i s’adorm... plàcidament.


Escrit segons la imatge proposada per Relats Conjunts