 |
| Gustav Klimt.- Birch forest, 1903 |
 |
| Egon Schiele.- Four Trees. 1917 |
 |
| Santiago Rusiñol.- Carretera de tardor, 1888 |
 |
| Claude Monet.- Effet d'automne à Argenteuil, 1873 |
 |
| Joaquín Sorolla.- Árboles en otoño, 1907 |
 |
| Joaquim Mir.- Jardí. Reus |
Avui, al concurs "Saber y Ganar" de La 2 de TVE han posat una sèrie de quadres tardorencs perquè els concursants relacionessin la imatge amb l'autor. Quan ho he vist, he agafat un llapis i he començat a apuntar-los. Ara els he buscat tots i n'he fet aquest post... I és que els colors de la tardor són tan bonics que, ara que, per fi, ha començat a fer fresqueta, he volgut homenatjar la millor estació de l'any amb totes aquestes imatges.
Ara bé, com no vull que falti en Vincent en un post meu on surten pintures, n'he afegit unes d'ell. Sé que estarà content. Totes són del mateix lloc i del mateix any. El sanatori on va estar ingressat una temporada a Saint-Rémy de la Provença.
 |
| Vincent Van Gogh.- The garden of Saint Paul hospital with figure, 1889 |
 |
| Vincent Van Gogh.- Stone Steps in the Garden of the Asylum, 1889 |
 |
| Vincent Van Gogh.- The Garden of Saint Paul Hospital, 1889 |
Tots són genials. El que m'ha agradat més és el de Rusiñol, digue'm clàssic. :-)
ResponEliminaClàssic!! :-DD
Elimina(Tu m'ho has demanat, eh? hehehe)
I el teu arbret?
ResponEliminaAquests dies li he fet unes fotos... a veure si en faig un post quan s'observin més canvis ;-)
EliminaLa millor estació de l’any? Una afirmació molt discutible, des del meu punt de vista està clar que no.
ResponEliminaQuina és la millor des del teu punt de vista? Al meu marit li agrada l'hivern, per exemple :-)
EliminaA mi m'agrada l'estiu
Eliminapreciosos tots.....m'hi apunto i el teu, nostre arbre com està?
ResponEliminaEl nostre arbre està molt bonic... Des de que vaig veure que em demanàveu fotos n'hi vaig començar a fer unes quantes... seguiré uns dies, faré una tria, i a veure si surt un post acceptable ;-))
EliminaCom l'estaves esperant, oi? Jo també tenia ganes de tardor, ja tocava. Aquest estiu, tot i que va ser molt calorós, no se'm va fer tan pesat, però on hi hagi la tardor, que s'apartin les altres! Ja han començat les cremes de carbassa, i ara a per les castanyes!
ResponEliminaFixa't!! Ja ha passat la castanyada i tot!!... Però aquests preciosos colors ens acompanyen abellint els nostres parcs, que estan magnífics i dóna gust de passejar-hi...
EliminaL'estiu, moooolt cansat, molt...
La tardor és molt maca. Els seus colors també i els quadres que la representen, també.
ResponEliminaA mi em costa de triar-ne un com a preferit... Perquè m'agraden tots, però sense rumiar-hi gaire diré que em sento atreta pel Mir.
Dels d'en Vincent, el primer m'agrada molt.
Saps que hi ha gent que compara en Mir amb en Van Gogh? Jo no ho sabia, ho vaig descobrir quan preparava el post (sempre m'encanto quan trobo alguna cosa que em fa gràcia i, llavors, em poso a buscar més info i tal) :-)) A mi també m'agrada molt en Mir!! :-))
EliminaQuan vaig veure el títol comptava en trobar-hi el teu arbre. Tinc ganes de veure com va.... Les quadre precsiosos . Tot i que sóc de bon temps, els dies assoleiats de tardor tenen una llum i uns colors especials
ResponEliminaAviat, aviat hauré de fer un post amb l'arbret, que veig que molta gent se'n recorda... Quina il·lu!! :-))
EliminaPreciosos!
ResponEliminaAquests colors... què deuen tenir que ens resulten tan bonics? :-)
EliminaEls artistes aconsegueixen amb els pinzells, transmetre, a més dels colors, les sensacions que van viure en les seves tardors.
ResponEliminaExactament... té molt de mèrit transmetre no tan sols una imatge sinó tota una "escena" :-)
EliminaHa de ser molt maco saber dibuixar o pintar!
Mirades d'artistes que saben expressar allò que la realitat amaga als nostres ulls.
ResponEliminaAixò és com fer poesia... poesia visual :-))
EliminaBon dia, Assumpta!
ResponEliminaCom vaig posar, ahir mateix, al final del meu comentari a l'enigma del taxista assassí d'en McAbeu, els designis del Senyor són inescrutables. Hauria de parlar de l'atzar, perquè de fet no tinc creences religioses, però tampoc seria precís, perquè en aquest cas, haver-te trobat virtualment a dos blogs, Xarel-10 i Blog de l'Assumpta (el meu país és tan petit, com diu en Llach...), l'atzar estava mediatitzat per la paraula "jocs": amb l'intenció de trobar blogs de sudokus en català, per deixar-hi la meva targeta de visita, he trobat que la primera referència a Google cercant-hi per "blogs en català" era "Blogs Català: el directori dels blogs en català", i com que no he vist cap tema específic de passatemps, entreteniments o jocs, he provat amb l'últim mot amb el motor de cerca d'aquesta pàgina; m'han sortit 10 resultats (la majoria inactius, tot i que "Fem bullir l'olla!" també penso visitar-lo) i el 5è era el teu blog. Abans de tafanejar-hi una mica i adonar-me que aquesta Assumpta era la mateixa que visitava Xarel-10, ja pensava enviar-te un comentari, perquè la teva última entrada m'ha impresionat: a mí també m'agrada la tardor i m'interessa la pintura (jo mateix havia pintat a l'oli, fa gairebé mig segle, i molts cops me n'he penedit d'haver-ho deixat), tot i ser molt més modern en les meves preferències musicals que en arts plàstiques. Per a mí, la Història de la Pintura en majúscula (almenys la que em commou de veritat) s'acaba bàsicament amb els impressionistes. Però en la teva selecció totes les obres fan olor de terra molla, fins i tot les de Van Gogh, a qui respecto com a persona que perseguia obsessivament un objectiu, però que com a pintor no m'entusiasma (per entendre'ns, jo no seré dels qui farà cua a la Fundació Mapfre de Barcelona per veure l'exposició dels postimpressionistes).
Ja me'n diràs alguna cosa. He pensat que la primera part d'aquest rotllo macabeu l'hagués pogut deixar aquí però la segona era més políticament correcte deixar-te-la a l'altre blog o enviar-te-la per e-mail, però com que sóc un antic esquerrà sobiranista-federalista, reciclat en secessionista per obra i gràcia del PP, t'ho acabo deixant tot aquí, tot i que em pots contestar a joancolom47@gmail.com. En conseqüència, em despedeixo amb el nom de guerra, però et puc dir que ahir va ser el meu Sant, talment com si fos un enigma d'en McAbeu.
Joan Colom
Holaaaa!!
EliminaA veure, si ahir era el teu sant, et deus dir Carles... però si signes Joan... No et diràs pas Joan Carles? A veure si seràs l'ex-monarca camuflat de blogaire? :-)))
Et vaig a confessar una cosa: Mai he fet un sudoku... de fet, no entenc com es fan. Sóc taaaaaaaaan de lletres, però taaaaaant, que els lectors del Blog d'en MAC ja em coneixen i saben que quan hi ha un enigma o endevinalla matemàtica jo és com si no hi fos :-DDD
Estic d'acord amb tu (i per aquí hi ha més gent que pensa així, en XEXU, per exemple) que no ens cansem de dir que no entenem l'art modern...
A mi en Van Gogh m'agrada molt perquè el personatge em té fascinada... clar que jo ho veig amb els ulls d'avui en dia, no sé com hagués reaccionat si l'hagués conegut en el seu temps. Un home que buscava ser estimat, acceptat, valorat... però no aconseguia res de tot això. Cap de les dones que va estimar el va correspondre, ni tenia bons amics... (en Gauguin és mooooooooolt mala persona... no m'estranyaria que li tallés ell l'orella)... :-DD
Bé, que, encantada de saludar-te :-)
Tinc MOLTS blogs, aquest només és "El principal" :-) fa anys escrivia molts posts, però ara estic envellint ràpidament i porto un ritme més lent :-)
Si us plau, Joan Carles no! Si he dit que Joan Colom és el meu nom de guerra i ara afegeixo que el meu blog és bilingüe català/español (encara que els sudokus no t'agradin, no se't cauran els anells si hi vas i et limites a la portada informativa), veient els pocs visitants que tinc potser entendràs per què vaig adoptar-lo.
EliminaA diferència de tú, sóc un bloguer principiant (de quatre mesos) i que en sap molt poc d'aquest món virtual (o hauria de dir evanescent?). Fins al punt que entre l'últim i el penúltim paràgraf del meu comentari hi havia més text (m'imagino que alguna virtut tindrè, però la brevetat, la concisió i la capacitat de síntesi no són les més remarcables, com hauràs vist), que he hagut de traslladar com a missatge a l'adreça e-mail que dones en el que jo em referia com "l'altre blog": "Artesania Assumpta: Tot fet a mà", perquè en acabar i provar de publicar-lo m'ha sortit un avís que m'advertia que no podia fer-lo més llarg de 4.096 caràcters. Així que mira el correu.
Joan Colom
Aaaaah!! Ara entenc això del mail! :-))
EliminaPerdona, ja et dic que em faig vella... hehehe... no t'havia entès.
Però una cosa sí que entenc perfectament: Jo també sóc de fer comentaris mooooooolt llargs. No sempre, però quan m'hi poso, m'hi poso... i a vegades també m'he trobat amb aquest rotllo de limitació dels 4.096 caràcters (que fa uns anys no existia, tot s'ha de dir). El que has de fer llavors és seleccionar la meitat final del comentari i guardar-la. Enviar el comentari amb la primera meitat i, tot seguit "pegar" la segona meitat del comentari i tornar-lo a enviar... així surten els dos comentaris seguits (primera part i segona part) i ja està ;-)
De totes formes, ara ja he trobat el correu que em deies i passo a respondre't com cal per allí ;-))