dissabte, 14 de novembre del 2015

França...

Notre Père qui es aux cieux,
que ton nom soit sanctifié,
que ton règne vienne
que ta volonté soit faite sur la terre comme au ciel.

Donne-nous aujourd'hui notre pain de ce jour.
Pardonne-nous nos offenses
comme nous pardonnons aussi à ceux qui nous ont offensés,
et ne nous laisse pas entrer dans la tentation,
mais délivre-nous du mal.
Amen

Je Vous salue Marie, pleine de Grâce,
le Seigneur est avec Vous,
Vous êtes bénie entre toutes les femmes
et Jésus, le fruit de vos entrailles, est béni.
Sainte Marie, Mère de Dieu,
priez pour nous pauvre pêcheurs,
maintenant et à l'heure de notre mort.
Amen

18 comentaris:

  1. M'has fet plorar...

    Ja sabia la terrible notícia, però malgrat que ho sabia des d'ahir a la nit, no és fins ara mateix en llegir-te que m'han vingut les llàgrimes als ulls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahir vespre miràvem una pel·li absurda a TV3, i, tot just acabar, faig zapping... els canals estatals feien els seus programes habituals i, quan torno a TV3 veig tota la terrible desgràcia que estava passant a Paris... atemptats simultanis, camp de futbol, sales de festa... morts... Fa plorar CARME estimada, és tan incomprensible, salvatge, terrible...

      Elimina
  2. Ple de tristesa i d'incomprensió. No entenc que hi hagi gent capaç de fer aquests atemptats a França o que massacri els cristians d'Orient Mitjà o que assassini gent innocent arreu del món... Diuen que ho fan en nom de Déu?, això és mentida aquesta classe de gent no poden creure en cap Déu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord en tot el que dius, paraula per paraula, al cent per cent... Quan penso en Déu, penso que Ell m'estima malgrat totes les meves ximpleries, errades, mal geni... penso que m'accepta, m'acull... tot el que penso són coses que porten a la pau interior, a la calma, a la felicitat...
      Quina mena de felicitat o pau interior pot sentir algú que es dedica a massacrar persones a les que no ha vist en la seva vida? Pensar que hi haurà milers de famílies desfetes, plorant la mort d'un fill, un germà, un pare... Això ho mana Déu? Déu? Impossible, el que ha creat els arbres, els ocells, els rierols, les muntanyes, aquest és el que ens diu que ens estimem, compartim, ens ajudem... No sé en què creuen aquesta gent, però en Déu, segur que no.

      Elimina
  3. Jo me n'he assabentat per la ràdio, cap a les 4 de la matinada. No puc dir res; només, com vosaltres, tinc ganes de plorar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Plorem... que segur que som moltíssims que ho fem i, segur, segur, que les nostres llàgrimes serviran per alguna cosa... Escric el que llegeixo i pot semblar ridícul,.. però no ho crec. Penso que, al final, el bé sempre guanyarà i que tots aquests que ara ploren algun dia es retrobaran amb els seus, amb aquests que ara els han pres de forma tan salvatge... i que, llavors, tots retrobaran la pau.

      Elimina
  4. Hi ha coses que no s'entenen i qui digui que si es que no està bé del terrat.
    Indignació, incomprensió, tristesa infinita pel que està passant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, JOMA, només un boig o un criminal sanguinari pot justificar una massacre d'innocents :-(

      Elimina
  5. A més de tristesa, estupor: sóc ateu, però entenc que qui diu matar en nom de Déu és blasfem, a més d'assassí. I hi ha un pensament que em neguiteja: ¿per acabar amb això, hi haurà algun altre camí que no passi per la intervenció armada? Perquè si és que no, llavors anem cap a un cercle viciós: més dolor, més "màrtirs" i encara més irracionalitat.
    Joan Colom

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria pensar que SÍ que hi ha algun altre camí que no passi per la intervenció armada. Per començar "desarmar-los"...

      Qui ven armes a aquesta gent, sabent que estan completament embogits, és tan culpable com ells...

      Ells són uns assassins desitjosos d'eliminar tothom que no pensa com ells, però estan tan fanatitzats que no els importa morir en el mateix acte, fins i tot morir matant deu ser més meritori encara, per tant no hi ha política que valgui: si poden, ens maten... i si ens poden tallar el cap i gravar-ho i emetre-ho per YouTube encara millor. Ara bé, els hem "envalentonat", els hem armat i ara, quan veiem el que fan ens esgarrifem.

      De totes formes, ara, com s'atura això?... Algú ho sap? :-(

      Elimina
  6. Ahir al vespre no era un malson. Aquest les notícies ens confirmaven matí la tragèdia augmentada.
    Penso igual que Joan Colom. Cal trencar el cercle viciós de l'ull per ull.
    Si occident respongués amb bombardeigs indiscriminats moririen innocents d'altres continents. Hi hauria més mares plorant els seus fills. Més fills orfes.
    Nosaltres plorem pels nostres innocents, al nord d'Àfrica i molts altres llocs del món també.
    És imperatiu que tots els estats i nacions del món parlin a les Nacions Unides o allà on sigui. I que no hi hagi l'incomprensible "dret a veto" que tenen els més poderosos.
    No s'han de destruir els països, cal destruir les armes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, bombardeigs indiscriminats de cap manera... Un nen mort és un nen mort, sigui d'on sigui, un pare de família, una àvia...

      Les Nacions Unides són una estafa molt gran... Tu mateix ho dius quan parles del dret de veto, és una cosa incomprensible, no té cap lògica... tot està sotmès als calers i la venda d'armes, els exèrcits, mouen molts calers...

      Ara bé, d'alguna forma se'ls ha d'impedir seguir avançant... "algú" ha de mirar de parar-los els peus i dono per segur que intervencions armades n'hi hauran, és clar... és com una bola que es va fent gran, com una bèstia que es retroalimenta a sí mateixa. Tan sols espero que tinguin un mínim de seny i vagin, de veritat, per objectius militars i prou... Ara bé, deu ser tan difícil!!

      La gent es baralla per manar... si jo hagués de "manar" a algun lloc (per obligació, perquè fos el meu destí i no me'n pogués escapar) el més amunt que acceptaria arribar seria un Ajuntament... i encara d'un poble petit... Qui pot tenir ganes de manar? Com es deuen sentir ara els governants que han de prendre decisions sobre temes on es juguen vides humanes?

      Elimina
  7. estava desperta mirant tv3 i ho vaig saber mentre anaven arribant noticies , vaig sentir el que explicaven noies i nois catalans que hi eren allà a París , esgarrifar pensar que hi ha unes colles d'eixelebrats assassinant indiscriminadament persones innocents .....entenc de sobte d'una manera molt pregona el sentit de la trista paraula terrorisme escampar el terror....la sang .....pobres bons musulmans del món per uns quants que assassinen covardament en nom del seu Déu .... pobres famílies destrossades .....em fa mal el cor ......cap religió va en contra de la vida .....cap ni una....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres miràvem una pel·lícula molt estranya sobre un home que no sabia si tenia un fill o no... allí, abrigadeta al sofà, i amb un refredat de campionat, amb les pastilles i tal, crec que hi havia moments que em quedava mig adormilada... no sé si en algun moment van tallar la pel·lícula per donar algun avanç, perquè jo diria que vaig sentir alguna cosa d'explosions... però després recordo que seguien fent la pel·lícula. Quan es va acabar, vaig agafar el comandament i vaig començar a fer una repassada per altes canals... no sé si era Antena3 feien imitacions de cantants, vaig veure uns 10 minuts i, en arribar de nou a TV3 o potser el 3/24, ja em vaig trobar amb totes les informacions... Llavors ens vàrem quedar llevats una bona estona...

      Em va impressionar moltíssim que fossin tants llocs, tantes formes diferents, bombes, armes... No una cosa aïllada i un sistema aïllat... no, no, van voler demostrar que poden fer el que els hi dóna la gana, com i quan volen... com dius tu mateixa: sembrar el terror.

      Saps el que a mi em deixa parada? Que hi pugui haver gent que es senti atreta per això... gent que s'escolti a qui li predica que ha de MATAR a qui pensa diferent (aixafar, terroritzar)... Quin és aquest déu tan dolent que no vol convèncer sinó que tan sols vol vèncer? On està la seva delicadesa, la seva seducció?

      Elimina
  8. Arribo tard perquè fins ara, des d'ahir a la tarda, no he pogut seure a l'ordinador. Aquest és el primer post que llegeixo sobre el tema (quan em connecto després de temps miro d'anar comentant per ordre cronològic d'aparició), suposo que me'n trobaré molts altres. Ha estat una autèntica desgràcia. Encara miro d'entendre com és possible una cosa així. Estarem en xoc uns quants dies més, suposo. Pobra gent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt fort pensar, com tu dius, com ha pogut passar una cosa així... És el que deia ara a l'ELFRI, diferents atemptats, diferents mitjans, diferents punts de la ciutat... No em puc ni imaginar com es deu sentir algú que s'hi ha trobat... o algú que, senzillament, viu a París i potser agafa por de sortir al carrer, o potser no... I si passés a Barcelona? O a Reus?... I les persones que han perdut familiars, amics, coneguts... Molt, molt trist :-(

      Elimina

...i moltes gràcies per la visita!!