dimarts, 19 de gener de 2016

Les agulles originalment acolorides.


Sabeu què és això de la foto? Doncs sí, unes agulles de fer mitja!!... Oi que mai n'havíeu vist unes de tant originals? Les "normals" són metàl·liques o de plàstic d'un color gris claret, ara es posen de moda unes de fusta... però jo mai n'havia vist unes tan boniques com aquestes.

Un dia, fa uns mesos, a Barcelona, la meva marona me les va ensenyar com a cosa original i em van fer moltíssima gràcia.

Fa uns anys, una senyora de l'església on ella normalment va a missa, li va proposar col·laborar en un grup de senyores grans que fan mantetes i altres cosetes a mitja o ganxet. Els donen la llana, les agulles i elles van fent. Les mantes són d'una mida de bebè, totes més o menys iguals, però els colors i els dissenys ja depenen de la imaginació de qui les fa i segons la llana de que disposen. Tot això, com alguns ja haureu imaginat és per pro-vida (alguns ara poseu mala cara, no sé per què), amb la qual cosa, la meva mare està molt contenta pensant que les seves mantetes (que ja n'ha fet un munt!) serveixen per abrigar infants "reals", que no les tenen entretingudes per passar l'estona sinó que tot el que fan té una utilitat (unes fan mantetes, però altres fan jerseiets, mitjonets, etc.).

Jo tinc moltes agulles de fer mitja. Si ara tinc ja cinquanta-quatre anys, doncs en fa ja més de quaranta que la meva mare em va ensenyar "els primers passos" per teixir. A mi ja m'agradaven les manualitats i allò d'agafar "un fil" i convertir-ho en "un teixit" em resultava un punt màgic. Era una cosa "feta amb les mans", "creada" amb la meva "habilitat". Poso habilitat entre cometes perquè recordo que, quan tindria uns catorze any, em vaig fer un jersei en tons beige i marrons, amb una llana molt fina i unes agulles més aviat gruixudetes que... mmmmmm... no sé... va quedar una mica... "elàstic" (si algú que llegeix això sap fer mitja, sabrà "com es dóna" un teixit amb agulles grosses i llana primeta) però jo me'l posava! i tant que me'l posava! i ben orgullosa que n'estava! :-)

Sabent fer el més elemental, aprendre més coses és tan sols posar-hi una mica d'interès: vuits i trenes, punts calats, etc. tot ho aprenia amb força facilitat a poc que algú m'ho expliqués (lamentablement, aquesta facilitat que tenia amb les dues agulles, mai l'he tingut amb el ganxet, en el qual el meu nivell és bastant bàsic)

Actualment encara en tinc algunes d'èpoques ben antigues, a les que s'han anat sumant altres comprades segons les necessitats de cada moment. Aquesta tarda les he fotografiat totes:


Les tres que estan "desaparellades" i una mica més amunt, envoltades d'una mena de bunyol blanc, són les que estic utilitzant. Unes del cinc i dues del quatre i mig:





Però bé, anem al què anàvem... a aquestes agulles tan especials:

"Les vaig sentir dringar quan,  amb tendresa, va moure la bossa on les tenia. Pel so encara no vaig distingir què eren. Es va apropar, em va fer un petó i, amb una complicitat plena d’il·lusió, em va xiuxiuejar a l’orella:
Oi que em vas dir que t’agradaven?
Els ulls li espurnejaven i jo, en obrir la bossa, li vaig fer una abraçada plena d’alegria i amb una rialla vaig dir!
Les agulles més acolorides del món!!"

Amb aquest text participo a la proposta PUZZLE DE PARAULES que, des del seu blog, ens ha fet la CARME ROSANAS.

Resulta que quan vaig veure aquelles agulles tan xules li vaig dir a la meva marona que en volia unes! (capriciosa, la nena) que em digués on les podia aconseguir, que eren les més boniques que havia vist mai ... i ella em deia que no en tenia ni idea, que el senyor (marit d'una de les companyes "teixidores") que sempre els porta el material les hi havia donat.

Quan, avui justament fa un mes, va ser el meu aniversari, me les va regalar. Es veu que quan va entregar la manteta que tenia començada, va preguntar per les agulles i li van dir que se les podia quedar amb tota tranquil·litat. Ara en té unes altres, i ja està fent una nova manta perquè un altre nen o nena pugui estar ben abrigadet... i les agulles les tinc jo! I el proper projecte que comenci serà amb elles!!


Curiositat: Les agulles que hi ha just a la dreta de les noves, unes que són de color beige, de plàstic, són les més antigues que tinc. No sabria dir quants anys tenen, però molts, molts... potser uns trenta-cinc.

11 comentaris:

  1. La teva aportació a la proposta de la Carme, genial!

    Ja saps que per aquestes coses de les manualitats sóc una negada, de fet només recordo haver fet una bufanda quan tenia uns 13 o 15 anys, em posava tan "nervi" que quan vaig acabar la bufanda gairebé podia caminar de lo atapeïda que la vaig fer i molt llaaarga, com un dia sense pa. :(
    Aquestes agulles m'agraden, pel seu colorit sembla que faran meravelles ;)

    Aferradetes, bonica!!

    ResponElimina
  2. Una participació genial dins d'un post genial. M'ha encantat aquesta manera de posar-nos en antecedents abans de presentar-nos el micro-relat. Un aplaudiment!! :-)

    PS: Molt xules, aquestes agulles acolorides! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb això de mircro-relat m'has donat una idea pel RELAT CONJUNT hehehe

      Elimina
  3. Caram, el tema t'ha sortit rodat per poder participar a la proposta de la Carme, has pogut ajuntar els dos temes perfectament. Bona col·lecció, i ara ja tens la joia de la corona!

    ResponElimina
  4. Gràcies, Assumpta per aquesta participació tan maca... Aquestes agulles fan goig. I tant!!!
    A mi també m'agraden molt. Com El teu mini relat amb tantes paraules boniques.

    ResponElimina
  5. Són xulíssimes. A mi també m'agrada fer mitja, però no havia vist cap agulles així.

    ResponElimina
  6. Bon puzzle, Assumpta, i les agulles molt xules.
    A mi se'm donen fatal les manualitats, no tinc gens de traça...

    ResponElimina
  7. aplaudeixo amb totes dues mans i si pogués ho faria també amb les orelles per la teva col·lecció d'agulles per contribuir al puzle per la carme de manera tan original i per tot

    ResponElimina
  8. xulíssimes!!!!!
    i les més gruixudes????? quina llana teixeixen?

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies a tots per ser tan macos (i maques) i passar per aquí a deixar el vostre comentari. La veritat és que el tema de les agulles, tot i no ser important, em feia gràcia... poder-lo "reforçar" amb la participació al JOC DE LA CARME, m'ha donat l'excusa per fer el post! :-))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!