dijous, 28 de gener del 2016

Relats Conjunts "L'escriba"

Retrat de fra Domènec aquella vegada que es va espatllar la fotocopiadora, gener 2016 (*)


 - Com va això, fra Domènec?

 - Ja ho veieu, fra Mateu. Porto hores i avanço poc a poc...

- Mira que és mala sort! Espatllar-se la fotocopiadora just en cap de setmana i amb una nevada com aquesta, amb la feinada que hi ha!

 - Ja ho podeu ben dir, amic meu, això d’escriure a mà no té tecla correctora i del Tipp-Ex, evidentment, no en volen ni sentir a parlar.



(*) El peu de foto original és: Retrat de Jean Miélot mentre escrivia "Vida i miracles de nostra senyora", 1456

Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS
Escrit per Assumpta a 0:06:00
Etiquetes: ,

16 comentaris:

  1. cantireta28 de gener del 2016, a les 0:44

    :-)))))

    ets un cas! Genial!!

    ResponElimina
  2. Alfonso Robles Motos28 de gener del 2016, a les 1:01

    Ja veurem si no es va també la llum amb una nevada tan gran. Molt bo Assumpta.

    ResponElimina
  3. Consol28 de gener del 2016, a les 7:14

    És ben cert que els monjos d'avui dia tenen una semblança més que sospitosa dels monjos del segle XV. Per increïble que sembli, el teu relat pot ben ser.

    ResponElimina
  4. McAbeu28 de gener del 2016, a les 9:19

    M'has fet riure... encara que segur que Fra Domènec no li veuria la gràcia. :-DD
    Molt bo, trobàvem a faltar els teus relats conjunts. :-)

    ResponElimina
  5. Sergi28 de gener del 2016, a les 10:21

    Riu riu, però avui en dia, se'ns espatlla alguna cosa d'aquestes que ens facilitat tant la vida, i ja podem córrer! Ens hem tornat tan dependents de la tecnologia que se'ns fa un món haver de fer segons què de manera tradicional. Si ens veiessin els de l'Edat Mitjana es riurien de nosaltres...

    ResponElimina
  6. xavier pujol28 de gener del 2016, a les 10:44

    El tipp-ex ha passat gairebé tant a la història com el paper carbó.
    Les hores de dedicació a un treball artesà, també.

    ResponElimina
  7. Carme Rosanas28 de gener del 2016, a les 10:47

    Ha, ha, ha... M'has fet riure... Quina feinada se'ls ha hurat, pobres frares... Molt bo!!!!

    ResponElimina
  8. jomateixa28 de gener del 2016, a les 18:04

    Pobre, ara ja havia perdut el costum de treballar tant, acabarà amb la mà inflada :D

    ResponElimina
  9. sa lluna28 de gener del 2016, a les 21:56

    Doncs si que es fotut que passi això, el dia que no anava l'ordinador a la feina i en trigaven uns quant per a solucionar-ho era un caos.
    Quina feinada!! ;)

    ResponElimina
  10. Glo.Bos.blog28 de gener del 2016, a les 22:36

    Pobre fra Domenec, és de compadir!

    ResponElimina
  11. montse29 de gener del 2016, a les 12:43

    malauradament si ens falla la llum, ens trobem perduts.

    ResponElimina
  12. Elfreelang31 de gener del 2016, a les 13:05

    hahahahaha quina gràcia que m'ha fet ! mira que espatllar-se la fotocopiadora!

    ResponElimina
  13. Rafel31 de gener del 2016, a les 21:02

    Ja es veia avenir, què hi faran tants monestirs sense l'Olivetti més que tornar als orígens.

    ResponElimina
  14. Assumpta23 de febrer del 2016, a les 1:26

    Gràcies a tots pels vostres comentaris! De fet, vaig voler mirar quin era el darrer relat en el que havia participat i vaig veure que era del MAIG DE 2015... de fet és molt!! A veure si em reenganxo amb regularitat :-)))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)