Si la memòria no em falla, el primer LP que em vaig comprar a la meva vida (tenia catorze anys, això sí que estic segura) va ser de Lobo, crec que em va costar quatre-centes pessetes (o sigui, una miqueta més de dos Euros jeje) i el vaig escoltar unes... infinites... vegades :-)
He trobat un vídeo en que hi surten dues cançons d'aquell LP, les deixo d'acompanyament musical...
Les lletres:
ME AND YOU AND A DOG NAMED BOO
I remember to this day
The bright red Georgia clay
And how it stuck to the tires
After the summer rain
Will power made that old car go
A woman's mind told me that so
Oh how I wish
We were back on the road again
Me and you and a dog named boo
Travellin' and livin' off the land
Me and you and a dog named boo
How I love being a free man
I can still recall
The wheat fields of St. Paul
And the morning we got caught
Robbing from an old hen
Old McDonald he made us work
But then he paid us for what it was worth
Another tank of gas
And back on the road again
I'll never forget the day
We motored stately into big L.A.
The lights of the city put settlin'
Down in my brain
Though it's only been a month or so
That old car's buggin' us to go
We've gotta get away and get back on
The road again
I'D LOVE YOU TO WANT ME
When I saw you standing there
I bout fell out my chair
And when you moved your mouth to speak
I felt the blood go to my feet.
Now it took time for me to know
what you tried so not to show
Now something in my soul just cries
I see the want in your blue eyes.
Baby, I'd love you to want me
The way that I want you
The way that it should be
Baby, you'd love me to want you
The way that I want to
If you'd only let it be.
You told yourself years ago
You'd never let your feeling show
The obligation that you made
For the title that they gave.
Traducción al castellano
ResponElimina"LOBO: DOS POR UNA :-)"
Si la memoria no me falla, el primer LP que compré en mi vida (tenía catorce años, de esto sí que estoy segura) fue de Lobo, creo que me costó cuatro cientas pesetas (o sea, un poquito más de dos Euros jeje) y lo escuché unas... infinitas... veces :-)
He encontrado un vídeo en el que salen dos canciones de aquel LP y las dejo de acompañamiento musical...
Perdona,espero que no te haya molestado el poema de Blas de Otero,a él le ocurría lo que a Una muno,buscaba a Dios desesperadamente,nos ocurre a muchas personas que creímos,dejamos de creer y daríamos lo que fuera porque de verdad existiera un Dios Salvador,un Dios Amor.
ResponEliminaSupongo que te has sentido extraña al leerlo,a mí me ocurre algo parecido cuando leo o escucho algo en el sentido de que alguien ponga toda su vida alrededor de Dios,no significa nada más que no se siente uno reflejado ni identificado.Un abrazo
La segunda canción la recuerdo muy bien,me gustaba mucho.
ResponEliminaTERE Hola, bon dia!! :-))
ResponEliminaGlubs... pero si no dije nada :-)
No sé si tienes algun método para saber quién entró a leer o no jajaja pero es cierto, entré a leer, vi el poema y me fui sin comentar nada.
Respeto total y absolutamente los sentimientos religiosos de cada uno mientras no se utilicen como excusa para barbaridades como las que vemos estos días por la tele :-)
Me voy a Barcelona, con permiso de la Renfe :-))
Petonets!!!
Me sonen però molt poc...
ResponEliminaQuin pentinat més mono que porta ell :)
A mi la segona sí que em sona, i bastant, però feia temps que no la sentia. La primera, en canvi, no em sonava. El millor, els pentinats i vestimenta de l'època :-D
ResponEliminaSííí, la de "I'd love you to want me" és un megaclàssic! Molt bona. La primera no l'havia escoltat mai.
ResponEliminaI sí, com l'anterior comentarista, jo també m'he quedat "flaixejat" per la imatge. Quins temps! :-)
Saps, he estat pendent de les lletres i del pentinat jeje... no em sonaven massa les dues cançons, però trobo que recordar el primer lp que et vas comprar diu molt del què ets i dels teus valors, o sigui que sempre recordis coses importants com aquesta que fan de tu una persona especial :)
ResponEliminaJo també recordo el primer disc que em vaig comprar, però no era un LP... era un d'aquells petitons que només duien 4 cançons. I era d e Françoise Hardy, a qui m'hagués volgut assemblat quan tenia 13 o 15 anys. I em deixava els cabells llargs...
ResponEliminaBons records, Assumpta!
Ei Assumpta la primera cançó no em sonava de rés, la segona SIIIIIIIIIIIIIII, no sabia que era d’un tal Lobo, però a casa meva sonava molt perquè la meva germana tenia el LP. I aquesta m’agradava especialment, i com que jo no sabia Inglés, m’inventava la lletra, només deia baby, la resta m’ho inventava jejejeje.
ResponEliminaMolt bé m’has fet recordar la meva infantesa, i les baralles amb la meva germana gran per qui tenia mes estona el “tocadiscos”, enfi jejejeje m’has fet venir bons records.
A casa érem 5 germans ( 3 nois i 2 noies), jo era el tercer, per tant sempre que hi havia una baralla, sempre era culpa meva, perquè o era massa petit per discutir amb els grans, o a l’inrevés era massa gran per discutir amb els petits, a més jo a casa era el mes trasto de tots, van tenir que córrer molts cops per anar a Urgències per diverses caigudes, accidents domèstics etc etc.
tots recordem el primer disc que vam comprar.
ResponEliminaque recuerdos del vinilo, si que disfrutabamos de la música. Un beso
ResponEliminaBarça 5- depor 0
ResponEliminaquin gustàs aquest Barça, es impressionant, la força, les ganes que posen, l'ambició per guanyar, quin futbol, sempre ens quedarà el record d'aquest equip que està batent tots els rècords en punts, gols, victòries
Visca el Barça!!!
Moltíssimes gràcies a tots pels vostres comentaris jejeje m'heu fet riure amb el tema de la roba i el pentinat :-))
ResponEliminaLa veritat és que els anys 70 l'estètica no era massa estètica jajaja
I la menció final al 5-0 del Barça, molt bona, Quim!! jajaja
Sincerament, les desconeixia les dues...
ResponEliminaSalutacions!
La primera no la recordo :( però la segona sí !!!
ResponEliminaCrec que els primers LP que vaig comprar (anar-los a comprar i pagar-los jo) van ser de la Carole King i la Joan Baez. Diria. El que si que puc garantir es que va ser, com gairebé sempre, a la botiga del carrer tallers. Tot un clàssic.
Bonic record, gràcies per la cançó i bon cap de setmana ! ;)
em costa molt obrir aquet bloc sempre...avui porto com 12m i encara no he vist el video.
ResponEliminaEstaras contenta amb l entrenador de tercera que tenim eh??nomes 5 al depor ja l hi val
Assumpta, no m'he pogut estar!!! jejejeje.
ResponEliminaEntra al meu bloc, crec que el darrer post que he posat t'agradarà.
Cuantos recuerdos ...no??
ResponEliminaLindo fin de semana.
Besos
La segona també la coneixia però fins que no l'he escoltat no ho he sabut perquè el grup no em sonava de res. El primer disc que em vaig comprar jo va ser un dels Beatles després de remenar un munt per la botiga perquè només tenia diners per un i n'hi havia tants que volia.
ResponEliminaquants records que ens pot portar la música oi? Jo tb recordo el primer LP que vaig comprar. Va ser el WAR d'U2 i tb deuria tenir uns 13 anys.
ResponEliminaDe les cançons que has posat, em sona la segona, i sona molt bé :-))
Hola Assumpta!
ResponEliminano els coneixia...semblen bons!
sílvia
Moltes gràcies a tots una altre vegada per les vostres opinons i comentaris... Veig que molts recordeu quin va ser el primer disc que vàreu comprar :-))
ResponEliminaQuim I tant que m'ha agradat el teu article!! jajaja
Ddriver Ostres, em sap greu que et sigui difícil d'entrar al blog... així encara t'agraeixo més que ho facis... i el teu comentari ja sé que ho dius per mantenir-te, però en el fons ja t'agrada en Pep, eh? :-))
Gràcies a tots!!!
Coneixia les dues cançons, tot i que la primera no sabia que era de Lobo. La segona és una de les meves preferides; la tinc a l'mp3 i no me la salto mai. Petonets.
ResponElimina