dimarts, 12 de juliol de 2011

Fi de Curs dels Tallers de Llengua i Costura

El passat vuit de juny van tenir lloc els actes de fi de curs dels Tallers de Llengua i Costura de Càritas. Aquest ja és el tercer any que en faig un post i, com sempre, en començar a escriure, se’m dibuixa un somriure perquè és un tema que m’agrada molt i és que el meu marit és voluntari de Càritas des de fa bastants anys, primer a l’àrea de Suport Pedagògic i els tres darrers com a professor de català per a immigrants.

Les sensacions tan positives d’ensenyar la nostra llengua a aquestes persones nouvingudes que tenen el desig d’integrar-se, veure els seus progressos, com es van atrevint a parlar cada vegada més en català... les podeu trobar llegint els posts de l’any 2009 i del 2010, perquè la il·lusió no canvia, al contrari, augmenta.

Enguany ho resumiré en imatges. Aquestes són algunes de les fotos que va fer en Josep Lluís:



Exposició dels treballs de les assistents al Taller de Costura.




Com cada any, moltes de les dones assistents als cursos,
preparen pastissos i altres delícies, tant dolces com salades,
pròpies dels seus països d’origen i es posen a les taules per a compartir.



Aquest any, en Jorge, procedent de Cuba, i alumne de català,
va oferir un petit però magnífic concert de tres temes en saxo.

20 comentaris:

  1. Que en tingueu una altra edició tan profitosa com aquesta!

    ResponElimina
  2. Per el que veig dona molt de si la costura.....Felicitats!!

    ResponElimina
  3. recordo el post de l'any passat!
    molts ànims i endavant!!!

    ResponElimina
  4. Jo també me'n recordo dels altres anys. Quina feina més bona que fa en Josep Lluís i quin gust poder compartir-la.

    ResponElimina
  5. KWEILAN.- Cada any són més els que s'apunten a català!! ;-))


    GARBI24.- I tant! ;-) Estan contentíssimes amb tot el que han fet :-)


    RITS.- És molt maco veure que gent que ve de països tan diversos (en Josep Lluís en té de Cuba, Marroc, Senegal...) s'adonen que per integrar-se bé aquí és important aprendre la nostra llengua :-))


    CARME.- Cada vegada hi ha més grups de català ;-) Fa tres anys ell era l'únic i cada vegada hi ha més demanda. A veure el curs que ve :-))

    ResponElimina
  6. Veient els treballs acabats i sobretot els dolços (ja me'n recordo d'altres anys, ja) es veu que hi ha implicació per part de les assistents, i això és una mostra d'integració i de ganes de sentir-se bé al lloc que t'acull. Amb més iniciatives com aquestes no hi hauria tants problemes de segregació social, segur.

    ResponElimina
  7. Cal agrair als de Càritas la gran labor social que fan.

    ResponElimina
  8. Enhorabona! a part dels tallers que són molt pràctics : ensenyar la llengua ( ui a parlar la llengua volia dir, i a cosir( jo la vora i els botons i oca cosa més) veig que teniu de tot música i pastissets ! i enhorabona també per la tasca que feu, tant tu com el Josep Lluís !

    ResponElimina
  9. Moltes felicitats! Dóna gust sentir de labors com aquesta...segur que ells us deuen estar ben agraïts! I és maco veure una taula amb tot de menjars de diferents llocs...

    ResponElimina
  10. Potser ja t’ho he explicat algun cop però, ja farà uns quants anyets, era mirant uns nens jugant a futbol en un parc d’Olot quan un d’ells (el més negre de tots) comença a comentar una de les jugades amb un company utilitzant un català que ja el voldria jo amb el meu accent canfanguero. La imatge em va fer molt feliç, per normalitat no pas per cap tipus de condescendència.

    Si feines com les que desenvolupa en Josep Lluís a Caritas no topen en massa obstacles polítics i econòmics (o les que es fan en moltes escoles i centres) el desitjat primer pas per una integració del tot normal ja s’haurà donat.

    ResponElimina
  11. XEXU.- Sí que hi ha implicació, sí... i això ho fa més maco encara.
    Jo sempre, quan veig la quantitat de menjar m'adono que aquestes persones són generoses, els agrada compartir, i si hi ha bona disposició per part del qui arriba i del que rep, doncs tot és més fàcil per a tothom :-)


    JPMERCH.- I tant que sí :-))


    ELFREELANG.- Hehehe m'has fet riure amb això d'"ensenyar la llengua" ;-))
    Cada any fan la festa de fi de curs i hi ha qui recita o fa alguna explicació, canten... Tinc moltes més fotos, però no ens hem atrevit a posar-les perquè alguns són immigrants il·legals i millor no posar imatges. Amb el certificat de Càritas demostren el seu arrelament i els pot ajudar a aconseguir papers i feina... en Jorge, el músic, és resident legal i va donar el seu permís per sortir al blog ;-)


    BARCELONA M'ENAMORA.- Em sembla que l'any que ve m'hi apuntaré per poder provar aquests menjarets ;-)
    I sí que és maco, sí... a mi em fa molta il·lusió :-)


    ÒSCAR.- Penso el mateix que tu... Cada vegada que veig un immigrant parlant català, el cor em balla, de veritat, és que em sento feliç ;-))
    Molts d'ells expliquen que la gent, per principi, se'ls adreça en castellà i això és una cosa que no hauríem de fer...

    ResponElimina
  12. Però aquí s'aprèn català o s'endrapa com un lladre? ;p

    Molt i molt bona feina Assumpta! És molt important fer coses així i que la gent nouvinguda tracti amb gent com vosaltres. No saben la sort que tenen!

    Per cert! No sabia que era el teu marit! I té blog! Ara mateix hi vaig a treure el nas... de porquet, òbviament.

    ResponElimina
  13. És la il·lusió de la feina ben feta i també ben rebuda i aprofitada. Moltes felicitats! :-))

    ResponElimina
  14. PORQUET.- Hehehe té bona pinta, eh? ;-) I jo a dieta!! Ara mateix em menjaria TOT el que es veu damunt les taules del menjar!! Mmmmm
    Sí! És el "meu" Josep Lluís hehe que ja fa temps que em veu enganxada al món dels blogs i a ell també li agrada, de tant en tant, passar, llegir-vos... :-))


    McABEU.- Moltes gràcies!! :-))
    Ell va llegint els vostres comentaris i li fan molta il·lusió.
    Ah, alguna vegada ens creuem pel carrer amb algun dels assistents a les classes i és genial veure com fan l'esforç per parlar en català, és clar! :-)

    ResponElimina
  15. Ahh bueno, qeu lindo se vé todo esto.
    las manualidades preciosas!! y lo ducle ni hablar...Me está chillando mi pancita ya.
    Que lindo lo que llevan por delante.
    Abrazos

    ResponElimina
  16. Assumpta! avui és un gran dia! ja tens les entrades? va, que ja s'acosta el final d'en Harry, i a més, en català!

    ResponElimina
  17. Entenc perfectament el que sents, jo he estat Voluntària de la Llengua durant dos anys i per mi ha estat una experiència molt enriquidora, el que no he fet mai es treballs com els que ens presentes, son realment molt macos i es molt bonic poder fer un recull de tot a final de curs, es quan t´adones de tot el que has fet i lo maco que t´ha quedat, et felicito, us felicito.
    petonssssssssssssssss

    ResponElimina
  18. Què be que ho passeu... i visca el regim!

    ResponElimina
  19. MARISA, el rincón de mi niñez.- Jejeje estas rosquillas, las tortitas, todo tiene un aspecto que dice "cómeme, cómeme" ;-)
    Muchísimas gracias, guapa!


    RITS.- Una amiga ens va treure les entrades i ens va portar en cotxe i tot hehe... Ho vàrem passar en gran! Tot i que he llegit algun comentari no massa positiu, a mi sí que em va agradar... i molt!! :-))


    M.TERESA.- Quina gran feina també els Voluntaris per la Llengua!! Llavors deixa'm que jo et feliciti també a tu... Entre tots hem d'anar aconseguint que la nostra llengua sigui respectada, estimada i parlada pel màxim número de persones :-)


    JOMATEIXA.- Sssssssssssssshh no mencionis la paraula "règim" que, tot i que jo no vaig tastar res d'això tan bo, ahir sí que me'l vaig saltar totalment!! :-))

    ResponElimina
  20. A mi tambe m´ha agrada el final del Harry, l´he anat a veure en 3D, genial !!!!
    pertonssssss

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!