dilluns, 23 de març del 2020

Veritablement emocionant... (Coronavirus II)

Tinc un jersei començat i, oh, tonta de mi, vaig pensar que amb el confinament l'acabaria aviat i el que passa és que gairebé no el toco i em passo el dia fent la friki al tuiter (veure formes de fer la friki al tuiter) . Hi ha unes batalles històriques. Jo he fet la promesa de contenir una mica les males formes (tot i que, normalment, no sóc de les persones que insulta i tal) i, de moment, me'n surto.

Però no tot és dolent al món del tuiter. Es poden llegir històries precioses, com la que explicava un tuitero sobre una notícia que havia llegit a La Voz de Galicia. Una cuidadora de dos avis que l'anima a ell a tocar l'harmònica (ella està molt pitjor) tot dient-li que els aplaudiments que la gent fa des dels balcons per al personal sanitari són per a ell. Us copio la notícia:

Cada tarde a las ocho, numerosos vigueses salen al balcón para aplaudir en apoyo del personal sanitario en plena crisis del coronavirus, pero en ese preciso instante la melodía de una armónica sale puntual de una de las ventanas de la ciudad olívica. Detrás de esta hay un hombre, Hermann Schreider, un octogenario alemán que no falla a la cita con su público. O eso cree él, porque padece alzhéimer desde hace años al igual que su esposa, la gallega Teresa Domínguez. No se trata de una confusión derivada de la enfermedad neurodegenerativa, se corresponde con el bello gesto de su cuidadora, Tamara Sayar. Ella es la persona que le ha entregado el regalo que simboliza la ilusión de contar con toda una serie de conciertos diarios, haciéndole creer que los aplausos son a su música.
Hace años que Schreider olvidó el castellano, su esposa, que también tiene alzhéimer, hace tiempo que no puede hablar. Pero el silencio no logró alcanzar al dominio del hombre con la armónica, que aprendió a tocar cuando tenía 5 años, mientras su madre se ocupaba de elaborar mantequilla. «Pedazo concierto, eh, Hermann, ¿Ves? Te has puesto nervioso. Mucho público», le dice Sayar en uno de los emotivos vídeos que toma cada tarde. Justo cuando acaba el recital, el octogenario se suma a los aplausos desde la humildad, para luego cumplir con el protocolo de higiene y el pertinente lavado de manos, cuestión para que la sanitaria le ha ayudado a recordar instalando un gran cartel en alemán con un dibujo.

I ara un altre exemple... Us vaig a copiar, senceret, amb retalls de pantalla, el fil de l'Ángel, un català nascut a Sevilla, com diu ell, que treballa en un supermercat amb anècdotes molt maques d'aquests dies:




Au, ja hem fet un altre post hehehe

8 comentaris:

  1. Doncs jo et copiaré el que jo mateix li vaig dir ahir al post del RC de la CARME: "Els 'dolents' sempre es veuen més però els 'bons' són majoria".

    Aquestes històries que ens expliques avui, aquestes anècdotes de la bona gent que hi ha arreu (i a Reus :-D) sovintegen més del que ens pensem, ara però també abans del virus. El que passa és que queden amagades pel soroll que provoquen els insults, les batalles i les altres frikades de Twitter (per cert, gràcies per l'enllaç). :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, MAC, això passa en tots els àmbits de la vida... La meva marona ja ho deia sempre que "els bons no fan soroll" :-))

      Hehehe certament, la bona gent d'Arreus i de municipis propers :-DD

      Elimina
  2. Si,hi ha accions molt boniques. La de l'armònica, genial.

    La setmana passada li vaig preguntar a la xarcutera com ho portava. Quasi se'm posa a plorar. Quasi ens posem a plorar les dues.

    Sempre positiva, Assumpta! endavant!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ànim, Rita, guapíssima!! :-)) (A l'ordinador no tinc smileis!!)
      La nostra feina és senzilla: quedar-nos a casa. Res més fàcil... Però TAN important! Ens quedem a casa i estem fent un servei a tota la comunitat. Cada moment que baixaríem i no ho fem, estem ajudant algú!

      Molts petons i, quan es pugui, una abraçada a la teva xarcutera, que són tots uns herois!!

      Elimina
  3. He llegit històries maques a Twiter, també. Jo hi vaig però perdo molt el temps només mirant i mirant les mateixes coses repetidament...
    Qualsevol dia em dono de baixa,definitivament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Donaaaaaaaa i si tu et dones de baixa qui em farà "likes"? :-DD

      Elimina
  4. Aquesta crisi ens deixarà moltes coses, moltes de dolentes, però també un munt d'històries de solidaritat i de petits grans gestos que fan que la vida valgui la pena. Hi ha molta gent que passa de tot, que ho fa tot malament perquè només pensen en ells. Però també hi ha qui treu el millor de dins per pensar en el bé col·lectiu, per sort unes coses compensen les altres i espero que amb el temps recordem les bones només... en aquest cas, ens farà falta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una companya d'anglès és infermera... abans ja em queia bé, però ara l'admiro profundament.
      I la gent que normalment va al súper i no diuen ni un bon dia a les caixeres (jo sí que les saludo sempre), potser canviaran d'opinió...

      Tant de bo en resulti un món una mica més generós i menys egoista...

      Elimina

...i moltes gràcies per la visita!!