Coses boniques

Hi ha algunes manualitats que m'agraden molt i que, tot i que ja voldria, no sé fer... Avui en dia ja no es fan tant com abans, però encara és pot trobar força gent que hi passa bones estones. Aquí poso tres cosetes, per l’ordre que me les van regalar:



Això és un cinturó fet de MACRAMÉ, fa molts anys que el va fer una cosina del meu pare, es deia Teresa i si visqués tindria uns noranta anys. Era monja, d’una ordre que anava per les cases a fer feines per ajudar a persones grans o malaltes i que no tenien diners per pagar a algú que les cuidés, ja que elles ho feien sense cobrar, clar. La Teresa era una persona molt alegre i molt vital i cuinava magníficament doncs, quan anava a alguna casa, li agradava poder fer coses sanes i bones.
Quan jo tenia uns vint-i-dos o vint-i-tres anys (o sigui fa vint-i-cinc anys!) algun estiu havia vingut a passar una setmaneta de descans amb nosaltres al poble de l’avi. Una vegada es va portar tot el material i els dies que va estar allí, a part d’obsequiar-nos amb braços de gitano, pastissos, lioneses i altres delícies cuinades per ella, va fer aquest cinturó i me’l va regalar ... el vaig portar molt, moltíssim amb diferents vestits estiuencs! Ara la meva cintura té una altre mida ;-)... però m’agrada guardar-lo.




Això és un punt de llibre fet de PUNTA DE COIXÍ, que el va fer una tieta meva que va morir fa dos anys. Cada quatre anys la família de la meva mare (nombrosíssima) fa una trobada perquè sinó arribaria un moment que als més petits ni els coneixeríem o, amb els més grans, que vivim lluny, no ens veuríem mai. A la darrera trobada no, a l’anterior, fa uns sis anys, la meva tieta Neus (cunyada de la meva mare) que llavors ja estava malaltona, ens va regalar un punt de llibre per cada una de les nebodes i dones de nebots de la meva generació... ara no em feu comptar quantes som, però unes vint-i-cinc. Jo em vaig emocionar quan ho vaig veure... S’hi havia passat setmanes fent-los! Només a casa meva en varem tenir la meva germana, la meva cunyada i jo.





I això és un mocador amb BRODAT i punta de GANXET que em va regalar l’Angelines, una amiga de la Parròquia. Un dia m’ensenyava fotos d’uns quadres que té fets de ganxet que són autèntiques obres d’art. Si cliqueu aquí i aquí veureu quines meravelles es poden fer (aquests que us ensenyo els he trobat a Google, els seus eren encara més macos). En veure que m’agradaven tant, em va fer aquesta sorpresa, que guardo amb molt de carinyo ;-) Tot fet a mà!