dimecres, 28 de juliol de 2010

Coses boniques

Hi ha algunes manualitats que m'agraden molt i que, tot i que ja voldria, no sé fer... Avui en dia ja no es fan tant com abans, però encara és pot trobar força gent que hi passa bones estones. Aquí poso tres cosetes, per l’ordre que me les van regalar:



Això és un cinturó fet de MACRAMÉ, fa molts anys que el va fer una cosina del meu pare, es deia Teresa i si visqués tindria uns noranta anys. Era monja, d’una ordre que anava per les cases a fer feines per ajudar a persones grans o malaltes i que no tenien diners per pagar a algú que les cuidés, ja que elles ho feien sense cobrar, clar. La Teresa era una persona molt alegre i molt vital i cuinava magníficament doncs, quan anava a alguna casa, li agradava poder fer coses sanes i bones.
Quan jo tenia uns vint-i-dos o vint-i-tres anys (o sigui fa vint-i-cinc anys!) algun estiu havia vingut a passar una setmaneta de descans amb nosaltres al poble de l’avi. Una vegada es va portar tot el material i els dies que va estar allí, a part d’obsequiar-nos amb braços de gitano, pastissos, lioneses i altres delícies cuinades per ella, va fer aquest cinturó i me’l va regalar ... el vaig portar molt, moltíssim amb diferents vestits estiuencs! Ara la meva cintura té una altre mida ;-)... però m’agrada guardar-lo.




Això és un punt de llibre fet de PUNTA DE COIXÍ, que el va fer una tieta meva que va morir fa dos anys. Cada quatre anys la família de la meva mare (nombrosíssima) fa una trobada perquè sinó arribaria un moment que als més petits ni els coneixeríem o, amb els més grans, que vivim lluny, no ens veuríem mai. A la darrera trobada no, a l’anterior, fa uns sis anys, la meva tieta Neus (cunyada de la meva mare) que llavors ja estava malaltona, ens va regalar un punt de llibre per cada una de les nebodes i dones de nebots de la meva generació... ara no em feu comptar quantes som, però unes vint-i-cinc. Jo em vaig emocionar quan ho vaig veure... S’hi havia passat setmanes fent-los! Només a casa meva en varem tenir la meva germana, la meva cunyada i jo.





I això és un mocador amb BRODAT i punta de GANXET que em va regalar l’Angelines, una amiga de la Parròquia. Un dia m’ensenyava fotos d’uns quadres que té fets de ganxet que són autèntiques obres d’art. Si cliqueu aquí i aquí veureu quines meravelles es poden fer (aquests que us ensenyo els he trobat a Google, els seus eren encara més macos). En veure que m’agradaven tant, em va fer aquesta sorpresa, que guardo amb molt de carinyo ;-) Tot fet a mà!

27 comentaris:

  1. Jo aóc totalment negada, la veritat és que tampoc no m'agrda massa. Un estiu li vaig er un joc de coixins a la meva iaia en punt de creu i el joc va quedar amb un de sol i el segon encara l'espera.
    Ma mare sí que sap fer moltes coses: a casa tenim un munt de mantes i la bossa d'anar a buscar pa de patchwork, m'agrada moltíssim.

    Mira-la
    http://2.bp.blogspot.com/_QmJ8SZ1e1k0/Sz-Q6mZaKQI/AAAAAAAADOE/yE6XH3Jm2y0/s1600-h/bossa+del+pa.JPG

    ResponElimina
  2. ma mare si que en sabia de fer ganxet i tot plegat ( ei que encara en sap però té molta artrosi i no en fa ara) uns regals ben artesans...té mèrit el que pots fr tu mateix amb les mans , si en saps...apa que quins regalets més xulos et fan ja pots presumir ja...!

    ResponElimina
  3. Autèntiques obres artesanals. Aquests tresors només es poden fer a mà, si no no quedarien tan bé, ni podrien ser tan personals. No m'estranya que els guardis com a tresors.

    ResponElimina
  4. Que bonic és fer aquesta mena de coses. A mi m'agrada fer-ne, però no en faig, tampoc en sé massa i ja no tinc més temps de fer més coses! Però m'agradaria!

    ResponElimina
  5. Quines coses més maques què tens.

    Són verdaderes obres d’art i quin punt de llibre més maco. Aquest és difícil de aconseguir.

    ResponElimina
  6. MIREIA.- Jajaja això del Joc de coixins "d'un coixí" m'ha encantat ;-))
    Jo fa uns tres anys em vaig encapritxar d'uns gràfics (només els gràfics!!) per fer un quadre de punt de creu que vaig veure a una botiga a Anglaterra (per Internet, a la web) valien un ronyó, tenint en compte que només eren uns folis... Ma germana -la de la preciosa melena castanya- me'ls va regalar (vaig fer la comanda jo, que ella no es refia de comprar a la xarxa)... doncs encara no he començat (baixo el cap molt avergonyida) ;-)
    Eeeeei, aquesta bossa del pa jo ja l'havia vist!! És molt maca!! Ja pots felicitar a la mare :-))


    ELVIRA FR.- Ai, aquesta artrosi!!... Mira jo l'edat que tinc i ja en fa deu que tinc artritis diagnosticada (que la tinc des d'abans) però mentre pugui moure un dit, alguna cosa faré... però ja em fa por, ja...
    I la meva mare no m'ha pogut ensenyar mai a fer ganxet perquè sóc esquerrana i diu que es fa un embolic amb mi ;-))


    XEXU.- Eeeei, premi per aquest comentari!! ;-)
    M'agraden els homes que saben valorar aquestes coses, de veritat :-)
    En Josep Lluís no hi entén, però quan faig alguna cosa de punt de creu per exemple, doncs s'ho mira i li agrada :-))


    CARME.- Jo d'aquestes tres tècniques no en sé cap... així que si tu en saps una mica ja és molt ;-))
    Saps? Sempre t'imagino ocupada amb coses interessants... ja sigui llegint, dibuixant, cuinant -al marge de la feina, és clar!- :-)


    M. VICTÒRIA.- Tot són regals :-)
    Com li deia a la CARME, jo no en sé fer gens de cap d'aquestes tècniques... i ja m'agradaria, ja... si en sabés et faria un punt de llibre així, per la teva súper col·lecció :-)

    ResponElimina
  7. Sóc un autèntic negat amb el tema manualitats. Fatal, horrorós.
    Al canell duc una pulsera feta amb fils amb els colors de Catalunya i el Barça perquè la meva parella sí que té traça. Li agrada i tot!

    ResponElimina
  8. Preciosos trabajos Assumpta que manos! Hay muchas blogueras que hacen manualidades preciosas y son generosas porque suben los patrones. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  9. Hola Assumpta es increíble las cosas bonita que hacían antes las señoras de la casa, ni hablar cuando prparaban su ajuar y demás cositas...Pasaban días laborando cada detalle.
    Yo poseo algunas cositas de mi abuela de parte de mi mami.
    Me encantó el pañuelo bordado termiando al crochet...Dos manualidades que adoro y es una terapia rentable.
    Un beso grande y espero que corra un pcoo de viento fresquito por esos lugares.

    Pd: me voy a visitar los link para ver esos trabajos bonitos

    ResponElimina
  10. No són només "coses boniques", són verdaderes obres d'art. :-))

    M'has fet venir al cap la meva àvia, va morir d'alzheimer ja fa un bon grapat d'anys però abans de que aquesta maleïda malaltia l'impedís fer res la recordo clarament a la seva cadira fent ganxet (o "ganxillo" com en deia ella). :-)

    ResponElimina
  11. Benvinguts siguin, aquests regals! Hi ha molt d'art, en tot això (i paciència :-D).

    ResponElimina
  12. Hola Assumpta, he afegit la teva adreça de blogspot al llistat del meu bloc. Gracies pel comentari.

    Per cert, m'agrada molt el teu bloc.

    Edgar

    ResponElimina
  13. La meva padrina, la meva iaia i ma mare són autèntiques especialistes en fer tot aquest tipus de coses.

    De fet, fa anys que el meu pare i jo creiem que estan picades entre elles i competeixen per veure quina és capaç d'omplir més aviat la casa amb les seves obres...

    *Sànset*

    ResponElimina
  14. Des de sempre m'han admirat les delicades obres que es poden fer amb les puntes de coíxí.

    Quan era petit, als mesos que fèiem vacances les nenes del carrer anaven al portal de ca l'Esperança (li deien a ca la Mona) a aprendre a fer puntes (en deien, si no ho recordo malament "a fer boixet"), i moltes vegades em quedava bocabadat -i admirat- quan veia aquella dona fer anar els boixets i les agulles.

    "Quin embolic", pensava!, i no entenia -i encara no ho entenc, no et pensis- com era possible aclarir-se amb tot aquell batibull de fils. :))

    Les tres peces que ens has ensenyat són precioses, precioses de debò!

    ResponElimina
  15. hehehe! M'ha fet gràcia el comentari del Sànset! hihihi

    Certament, totes aquestes coses, com ha dit tothom, són veritables obres d'art. Malgrat que podríem dir que s'estava perdent, també és cert que hi ha gent jove que ho està recuperant. Per sort o per desgràcia, s'ha posat de moda recuperar els brodats, el patxwork, el ganxet i fer coses més «modernes». Té collons que hagin hagut de venir els japonesos amb els seus amigurumis perquè vulguem recuperar el ganxet! O el bum que hi ha hagut amb el patxwork i la quantitat de teles amb estampats xulíssims que hi ha ara i la quantitat de possibilitats (bosses, ninos, etc.) que han sorgit.

    Ara bé, hem recuperat tot això, però estem disposats a pagar-ho? L'altre dia la meva mare em va dir que havia vist una conxa de patxwork feta tota a mà (no sé la mida, però era gran) per 2.500 euros. Molt poca gent sap apreciar el valor de les coses fetes a mà perquè molt poca gent s'ha «pres la molèstia» de provar de fer-ho. Abans en sabia molta més gent i, segurament, cadascú feia coses per casa seva, no per anar a vendre-les.

    ain... que m'he fet un embolic! Molt macos tots tres regals, Assumpta, bunika! :D

    ResponElimina
  16. Recordo que a l'escola vem fer diferents tallers: de teixir, de madula (per fer cistells) i de macramé. De macramé, em vaig endur a casa vaig fer allò (no sé com es diu) per penjar-hi els testos interiors de plantes, m'encantava i jo només volia fer més macramé i més macramé. Però me mare no em deixava perquè deia que en dos dies ho deixaria i ho hauria d'acabar ella, jaja.
    fer mitja també m'agradava, punt de creu ja no ho vaig provar. Ara, cada nadal em regalen uns peücs de llana, més calentonets...jeje
    realment té el seu encant!!

    ResponElimina
  17. de totes, em quedo amb les puntetes de coixí! una delícia!!!!

    ResponElimina
  18. art, paciència, amor,i moltes coses hi ha en aquests regals. Bons records!

    ResponElimina
  19. Quins grans detalls. Cada cop costa més trobar gent que faci aquestes obres d'art.
    Bon estiu!

    ResponElimina
  20. Admiro les persones que són -que sou, de fet- capaces de fer art amb manualitats, com el que avui ens ensenyes. Als qui som negats com jo... vaja, em sembla gairebé miracolós que del material inicial puguin sortir aquestes coses tan xules.

    ResponElimina
  21. Jo tampoc n'entenc, però ja ho tenim parlat això de que l'art és el que ens agrada i no el que ens diuen que ho és.

    ResponElimina
  22. ALBERT B. i R..- Ah, doncs si la teva parella hi té traça i, a més, t'ha fet una polsera així de xula, ja pots estar content ;-))


    TÍA ELSA.- Es cierto, hay algunos blogs de manualidades que son una auténtica maravilla... Tienen auténticas obras de arte! ;-)


    MARISA, el rincón de mi niñez.- Siiiii, alguna vez tienes que mostrar en tu blog alguna de las cositas que vos hacés, estoy segura que están muy bien!! :-))


    McABEU.- Sí, quina llàstima que algú que ha tingut aquesta habilitat, a causa d'aquesta terrible malaltia vagi oblidant tot el que sabia fer...
    Deia "ganxillo" però parlant en català? perquè jo conec senyores grans que al punt de creu -també parlant en català- n'hi diuen "tatxadu" (que suposo que és la catalanització de "tachado" perquè, a mida que anaven seguint el gràfic anaven tatxant... crec... perquè si no no entenc el nom) i m'ha fet somriure això del "ganxillo" :-))


    P-CFACSBC2V.- És cert que s'ha de tenir paciència per fer coses així... moltes vegades hi ha qui diu que fer manualitats és relaxant... jo crec que pot ser-ho si, com tu dius, t'ho prens amb paciència :-))


    CROMLEC.- Hola, benvingut ;-))
    Vaig arribar al teu blog saltant per les barres laterals perquè buscava posts que parlessin del tema de les curses de braus, i el teu em va agradar ;-))


    SÀNSET.- Eeeei, no t'animes a fer-nos una petita exposició al teu blog d'algunes de les seves obres? :-))
    Si vols, pots organitzar aquesta competició i tot jejeje


    ASSUR.- M'agrada quan expliqueu records o experiències personals als comentaris ;-))
    Sí, la meva mare també li deia així, "fer boixets" ella en sabia una mica :-)
    Fa uns sis anys varem anar de vacances a Bèlgica i a Bruges en fan moltes de manualitats així... hi havia una senyora a la porta d'una botiga que en feia i tenia la quantitat més gran de boixets que he vist a la meva vida, era espectacular :-))


    NÚR.- Ja li he dit a en SÀNSET que ens faci una exposició d'obres i, en competició, nosaltres votem jejeje
    Tens tota la raó que aquestes coses són caríssimes. El material ja ho és i, clar, com son fetes a mà, doncs requereixen moltes hores i, clar, això té un preu... Qui pot pagar 2.500 Eurus per un cobrellit (una "conxa" és un cobrellit?) de patchwork?... ara bé, segur que era preciós :-))


    INSTINTS.- Oh, sí, sé què vols dir!! són preciosos aquests "porta-tests"? (jaja no sé tampoc com es diu) de macramé! n'he vist i sempre m'han agradat :-))
    A mi també m'agrada molt fer mitja!
    I els peücs ooooh! què bé amb el fred! (quines ganes que marxi l'estiu jeje)


    RITS.- Vull buscar entre les fotos de les vacances a Bèlgica a veure si trobo una foto que li vaig fer a una senyora que, en una botiga, en feia... amb una quantitat impressionant de boixets al mateix temps :-))


    ESTRIP.- Per això em va emocionar a mi el regal de la meva tieta (el punt de llibre) ella ja no estava gens bé de salut, però va dedicar un munt de temps a anar fent un punt per cada neboda i això va ser un tresor ;-))


    ALBERT.- M'agradaria que tornés aquesta moda. De fet el punt de creu ha tornat, i ara es fa molt patchwork... potser en un temps tornaran els boixets, el macramé... ;-))


    FERRAN.- Hi ha algunes coses (com els boixets o punta de coixí) que jo també trobo molt complicat, però n'hi ha d'altres que són fàcils: el punt de creu, per exemple, és la cosa més senzilla que pots imaginar. Si tens alguna amiga (o mare, o germana o tieta...) que tingui material li dius que et doni quatre instruccions i et deixi provar... et quedaràs sorprès ;-))


    XEXU.- Tens raó amb això que dius de l'art... bé, al menys jo penso com tu :-))
    M'ha agradat que hagueu qualificat d'art aquests detallets... per mi també ho són ;-)

    ResponElimina
  23. Si, si... ho deia parlant en català. Suposo que era per la mateixa raó que cites tu, una "catalanització" del nom en espanyol en lloc de la traducció correcta. :-))

    ResponElimina
  24. McABEU.- La meva mare i, sobre tot la meva sogra, tenen una bona col·lecció de "traduccions" d'aquestes... per exemple "un muslu de pollastre" :-)))

    ResponElimina
  25. No, no...

    De fet, a ma mare ara li ha donat pel...mmmmmmmmmm... com es diu ara. Sí, allò que és com un quadre i l'ha de cosir tot amb tot de colorets diferents...

    Està amb allò i no ens fot ni punyetero cas!

    *Sànset*

    ResponElimina
  26. SÀNSET.- Jajajaja què bo!! :-)) Pobreta, segur que ella s'ho passa bé... deixeu-la que gaudeixi de les seves aficions ;-)
    Es diu "patchwork" :-DDD

    ResponElimina
  27. Síps. Cobrellit, vànova, cobertor, conxa. I això que en castellà se'n diu acolchar, en català és embuatar o enconxar.

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!