Són les 12:49 del migdia, hem arribat en tren, sortim de l'estació i,
camí cap a casa la mare, es noten els preparatius
A les 17:03 sortim de casa i ens dirigim cap el Passeig de Gràcia per la Gran Via.
Casualment, la manifestació ha d'arribar a un punt molt proper d'on sortim :-)
La manifestació ha de començar a les 18:00.
Pugem per Passeig de Gràcia per veure l'ambient
però està ja tan ple que, per arribar fins la Diagonal,
ho fem pel carrer següent, Rambla Catalunya. Són les 17:40
A les 17:42 tombem la Diagonal per intentar baixar fins Passeig de Gràcia
Som a Diagonal Passeig de Gràcia.
Hi ha moltíssima gent, tant a davant nostre com al darrera.
En teoria, la manifestació havia de començar aquí,
però sembla ser que hi ha un tap des d'Aragó i la capçalera és més avall. Són les 17:45
17:47
17:48
17:49. Gent per tot arreu. Crits d'independència.
17:57. Molta, molta gent.
Just darrera nostre, un stand de Catalunya Ràdio va explicant què passa a diferents punts.
Són les 17:59... Falta un minut perquè, en teoria, la capçalera,
que no sabem ben bé on és, comenci a avançar.
Són les 18:00
Són les 18:10, la gent està bastant "apretadeta",
però no es mou res... hi ha pares, avis, cotxets...
Mentre espero faig fotos de pancartes que em fan gràcia.
Són les 18:16, i seguim completament aturats al mateix punt.
D'un balcó despleguen una senyera gegant!
Són les 18:20 i, a part d'escoltar la ràdio des de l'Stand del darrera,
també l'escolto de tant en tant pels auriculars.
Diuen que hi ha un tap immens i que la manifestació encara no es mou gens.
Jo, per motius que no venen al cas, no tinc massa resistència física.
Cap a les 18:30 decidim passar com podem, doncs la gent està molt junta,
anar fins a Pau Claris -el carrer paral·lel-, baixar un tros
i incorporar-nos de nou, més avall.
Tots els carrers que ens trobem de baixada són plens de gent que es va incorporant.
Són les 18:52 i, per fi, ens incorporem de nou a Passeig de Gràcia,
a l'alçada de Diputació.
Ara tenim la "capçalera oficial" darrera nostre, però allo tampoc es mou.
Són les 18:57. Passa una Senyera immensa i uns agents de la Guàrdia Urbana
demanen a la gent que es mogui cap a Gran Via.
Fixeu-vos en com està d'atapeït de gent.
Per la ràdio ja fa estona que diuen que a la Plaça Tetuan -final de la manifestació-
ja hi ha gent que espera.
Són les 19:03, fa dues hores que hem sortit de casa.
Ara sí que avancem. Som a la Gran Via.
Hi ha moltíssima gent, molta. No veiem tots els que tenim al davant,
però és evident que en tenim moltíssims més al darrera.
Són les 19:07. Caminem per la Gran Via.
Us asseguro que el crit que més es pot sentir és el d'Independència.
La gent també canta fragments de l'Estaca, de la Gallineta...
És emocionant... molt.
Són les 19:16, passem per davant d'un punt de TV3
I un minut després, la premsa gràfica és fotografiada per mi :-)
Gent, molta... moltíssima.
N'hi ha que ja han arribat a la Plaça Tetuan.
Nosaltres ens hi apropem. Són les 19:22
19:25... Estic cansadíssima i em fa bastant mal el turmell esquerre.
El meu marit i la meva germana estan com si res ;-)
Les persones grans han aguantat com a valents!
Gent amb cadira de rodes, famílies amb cotxets...
Tot i així miro d'avançar una mica per poder fer aquesta foto
i, després d'això ja arribem.
Per megafonia van donant les gràcies a la gent i demanen que es dispersin
Sembla ser que la part "oficial" encara és molt endarrerida.
l'Orfeó Català canta els Segadors... És un dia inoblidable.
Són les 20:12. Ja fa quasi una hora que nosaltres hem arribat.
Però la gent segueix acabant el recorregut i el carrer és absolutament ple.
Vaig veient les coses entre la tele i el balcó :-)
L'Orfeó ha cantat dues vegades i per megafonia van repetint
que la manifestació és acabada...
Però la gent arriba i arriba...
Per fi es pot veure!! Ja són aquí!!
A les 21:17 passa la pancarta d'Òmnium Cultural.
(La foto es veu borrosa perquè ja hi havia menys llum
i vaig posar la càmera en modus "nit" i no ho domino)
Aplaudiments, crits d'independència!!
Però encara hi havia moltíssima gent per anar arribant...
Passaven de les 22:00 i encara era ben ple :-)
Mai ho oblidaré!!
Avui estic molt cansada, molt... però feliç d'haver-hi anat.
VISCA CATALUNYA!!
SOM UNA NACIÓ!!
NOSALTRES DECIDIM!!
Magnífic reportatge i magnífiques fotografies! Una crònica que amb poques paraules ho diu tot. Gràcies, Assumpta!
ResponEliminaHaber Assumpta cuentame un poquito, sé que que vosotros quieren su independencia, pero este acto tan multitudinario ¿a que respondia puntualmente? Perdona mi ignorancia. Al margen de mi inquietud es emocionante ver tamaña multitud de gente de todas las edades unidos en un mismo deseo. Besos tía Elsa.
ResponEliminaQuina bona crònica minut a minut! Fas més entenedora l'espectacularitat de l'acte per aquells que no hi vam ser. La resposta va ser molt bona, Catalunya està ben viva. Ara falta demostrar que no era flor d'un dia.
ResponEliminaAssumpta! Un reportatge fantàstic!
ResponEliminaM'encanta veure't!
Jo vaig seguir un horari bastant semblant al teu, però vaig baixar per Rambla catalunya un tros, quan al P de Gracia no ens podíem moure. Era una altr a manifestació paral·lela, plena, plena també.
Però el meu fill que va quedar-se al Paseig de Gràcia, van acabar a les 10 del vespre, encara amb gent...
Molt bon reportatge! Fins que no ho vius, no t'adones de la magnitud de la manifestació.
ResponEliminaPerò… i després? Perquè ara ja no es parla de res més que de la Roja…
Gràcies. Un reportatge esplèndid, m'ho has fet viure altra vegada i és molt emocionant haver viscut aquesta gran mostra de catalanitat.
ResponEliminaAvui he penjat al meu blog la lectura de la Declaració Final que com tu expliques no va ser gaire "final" perquè la van fer a quarts de vuit i a les deu encara hi havia gent :-DD, però que amb el Cant del Segadors fa posar la pell de gallina.
Bon reportatge, i magnífica perspectiva.
ResponEliminaAi, aferrem-nos al dissabte, que el nostre partit es va jugar aleshores. I vam guanyar per golejada!
a nosaltres ens va ser impossible arribar a Tetuan... i mira que en teníem ganes, sobretot de cantar, una altra vegada, l'himne nacional de Catalunya (tot i que prefereixo el cant de la senyera).
ResponEliminaEns vam anar movent amunt i avall pels laterals, que també costava lu seu.
era increïble i va costar molt i molt que s'avancés una miqueta, només quan es va donar per disolta i quan la gent ja començava a marxar ens movíem.
va ser espectacular, increïble, emocionantíssim, magnífic...
per dignitat... volem un Estat!
M'uneixo als altres comentaris: bon reportatge gràfic d'un moment històric!
ResponEliminai serem un país!
ResponEliminaNomés acabem de començar! Espanya tremolarà quan li passi la ressaca...
Gran crònica!
*Sànset*
Impressionant reportatge Assumpta! va ser molt emocionant i m'emociono de nou veient les fotos ...espaterrant!
ResponEliminaAssumpta va ser molt emocionant!!
ResponEliminaNosaltres vam estar més d'una hora parats en un carrer! I no vam poder arribar a sentir el cant perquè ja havíem de marxar!
Les fotos fantàstiques. Te les podem agafar? Sànset es va deixar la càmera...
Utnoa
I després diuen que no va haver-hi molta gent. Quins nassos que tenen!
ResponEliminaVa ser una jornada inoblidable, que ha de marcar un abans i un després en la his`tòria del nostre país. El penós, que el dia després alguna polítics (Saura) encara parlin de "reformar la Consitución" i altres (sociates) d'estat federal. Que els polítics no espatllin el que ahir vam aconseguir!
ResponEliminaGràcies pel reportatge, no vaig poder anar-hi tot i que ho varem seguir per radio i per telèfon i missatges quan hi havia cobertura!Realment molt emocionant, esperem que serveixi per alguna cosa....però son tant curtets!!!
ResponEliminaNosaltres vam arribar a Diagonal-Passeig de Gràcia a les 19.30h... i era ple a vessar! Vam avançar fins a Casp, pe`ro ja no vam entrr a Gran Via. I des de Casp fins a Tetuan, tots els carrers eren ben plens, també. Va ser molt emocionant :D
ResponEliminaIntentaré penjar alguna de les nostres fotos!
ahh! tu eres aquella que no parava de fer fotos eh!
ResponEliminaAsusmpta, gràcies, gràcies, GRÀCIES! per la teva crònica. Els qui no hi podiem ser, te l?agraïm profundament. Ja es veu, que va ser una autèntica festa; ja es veu, que tothom n'està fins al capdamunt. Prou d'aquesta presa de pèl que es Espanya, prou!
ResponEliminaGràcies de debò, molt grans :)))
Tant de bo Catalunya sigui independent algun dia i ho poguem veure tots!
ResponEliminaJa estem farts!
ResponEliminaVolem la independència!
VISCA CATALUNYA!
i no em vas dir res quan em vas veure passar?
ResponEliminaMira que fugir per Pau Claris... Naltros, amb cotxet i dona un pèl embarassada (només de set mesos) vam aguantar estoicament l'hora i mitja de revolució estàtica. Sort del quadern de vacances que portàvem. Encara estic mig afònic... :)
ResponEliminaNosaltres vam arribar a plaça Tetuan cap a les 20.40 h. Buff! Vam estar una bona estona aturades prop d'una de les boques de metro de Diagonal, fins que vam decidir anar baixant per un dels laterals de passeig de Gràcia, per on la gent sí que avançava (no com als carrils centrals...). Vam fer el recorregut, vam cridar, vam cantar els Segadors els dos cops amb l'Orfeó als nostres auriculars i vam caminar amb tothom. :D
ResponEliminaUnes fotos fantàstiques!
Hola a tots!
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris!
Miro de respondre un per un, així que tardaré una mica... i, a més, avui hi ha Casal Rock!!
Potser no acabi fins demà, però no volia que ningú pensés que passava de respondre o de dir res...
Moltes gràcies!!
Realment va ser espectacular: molta, molta gent, càntics i crits de Independència, moltes pancartes i sobre tot molta felicitat pel que vàrem fer.
ResponEliminaA veure si els polítics es donen compte d'una vegada de què és el que vol el poble de Catalunya.
Va ser una tarda genial, inoblidable, millor que la del 77 que la de no a la guerra.
ResponEliminaA mi em va sorpendre i em vaig sentir gratament feliç de que tanta gen estiguesim tots a una.
Aissssss si tots votesim el mateix !!!
Petons bonica.
Bon reportatge.
així ets de les que vas encapçalar la manifestació? quina il·lusió!!!!
ResponEliminacrec que aquest fet, que es desbordés, que després de tanta tonteria amb el lema i l'encapçalament, el fet que al final fóssin els ciutadans qui anéssin per davant, va ser de les coses que em van emocionar més.
Una amiga que anava amb la seva mare de 80 anys des dels jardinets de Gràcia, van arribar a Pl. Tetuan a les 22h. Diu que es va sentir tan feliç i que van tenir son pare amb elles tota la tarda.
Ara toca treballar, no defallir!
Magnífic reportatge. I després diuen que només eren 56.000
ResponEliminaASSUR.- Gràcies a tu, Enric, per passar sempre... Va ser un dia tan emocionant que volia fer un post amb molta imatge, molta, perquè els que ho varem viure ho puguem recordar sempre i els que no hi van poder ser, s’hi poguessin sentir dins ;-))
ResponEliminaTIA ELSA.- Me hace mucha ilusión ver que, desde Argentina, me preguntas por este tema y que te interese... A ver si soy capaz de explicarlo un poco bien :-)
Podría explicar muchas cosas pero voy a intentar ceñirme al orígen concreto de la multitudinaria manifestación del sábado.
A la muerte de Franco, con el fin de la dictadura, muchos creyeron acabaría también el centralismo excluyente español que pretendía eliminar todo aquello que no fuese uniformemente castellano. Por ejemplo, el franquismo había prohibido que el catalán fuese utilizado en cualquier ámbito público. El primer ejemplo que siempre me viene a la cabeza, és que hasta los padres tenían prohibido poner a sus hijos nombres en catalán. Evidentemente, en la escuela había un solo idioma: el castellano.¡En Catalunya, el catalán no se estudiaba ni tan sólo como asignatura!... en fin no quiero extenderme en ese pasado oscuro.
La Constitución de 1978 recogía el llamado “Estado de las autonomías” por el cual, los llamados territorios históricos (Catalunya, País Vasco y Galicia) más los que también se quisieran acoger a ello, (que al final fueron todos) podrían asumir, a través de unos Estatutos de Autonomía, una sèrie de competencias que, con el tiempo se podrían ir ampliando.
Catalunya aprobó su primer Estatuto el año 1979.
El año 2003 el Parlament de Catalunya empezó a trabajar en la reforma de ese Estatuto, dando lugar a un nuevo texto que fue aprobado en 2005 por una amplísima mayoría de diputats (De los 135 diputats que tiene el Parlament de Catalunya, 120 votaron que sí y tan sólo 15 que no)
El presidente del Gobierno español, José Luís Rodríguez Zapatero, había prometido que apoyaría el Estatuto que saliera del Parlament de Catalunya... pero mintió, pues, como verás, no lo hizo.
Puedes clicar aquí mismo, porfa. Podrás ver el momento en que Zapatero promete apoyar el Estatuto que salga del Parlament catalán (tan sólo dura 41 segundos)
El siguiente paso era que las Cortes españolas (Congreso y Senado) también aprobasen ese texto. Como he dicho, el presidente del gobierno español mintió y tanto a su partido (PSOE) como a la derecha (PP) les pareció demasiado ambicioso y lo recortaron... Aún así, tras una serie de negociaciones, se consiguió llegar a un acuerdo.
Y, por fin, llegábamos al último paso. El Estatuto aprobado por las Cortes Generales españolas, debía ser sometido a referendum del pueblo catalán. Así se hizo y salió aprobado. Los catalanes votamos que sí...
La soberania reside en el pueblo. El pueblo había sido preguntado y el pueblo había hablado.
Pues bien, después de este largo procedimiento, pactando, hablando, negociando... el PP, el partido más antidemocrático de la España actual, dijo que este Estatuto era inconstitucional y presentó un recurso ante el Tribunal Constitucional... ¡Una vez había sido votado por el pueblo!
(continúa en el siguiente)
(... sigue del anterior)
ResponEliminaEl Tribunal Constitucional está compuesto (o debería estarlo) por 12 magistrados elegidos por un periodo de nueve años, tiempo tras el cual deben ser renovados (deben ser cambiados cuatro magistrados cada tres años, así a los 9 años todo el Tribunal habrá sido renovado). En su designación interviene el Congreso y el Senado (o sea, políticos...)
De estos 12 miembros uno murió hace más de dos años... y aún no ha sido sustituido porque los políticos no se ponen de acuerdo.
Otro de los 12 fue recusado por el PP (Partido Popular, el que no respeta la voluntad del pueblo) porque le parecía demasiado favorable al Estatut.
Quedan 10. De estos 10, ¡¡CUATRO tienen el mandato caducado!!... pero no les sustituyen por la misma razón que no sustituyen al que falleció... porque los políticos del Congreso y el Senado españoles no se ponen de acuerdo.
Pues bien, después de más de tres años de deliberar, hace pocos días, este Tribunal dictó sentencia sobre el recurso que había interpuesto el Partido Popular (PP) y, como era de esperar (pues estos magistrados son de la cuerda política más derechista, reducto del españolismo recalcitrante) dijo que había varios artículos del Estatuto inconstitucionales, haciendo con ello una interpretación de la Constitución absolutamente restrictiva y marcando así un límite definitivo a las posibilidades de Catalunya de ir avanzando a un mayor autogobierno.
En resumen:
- Nuestro Parlament aprueba un Estatut i el presidente del gobierno español MIENTE diciendo que lo apoyará y no lo hace.
- El Estatut es recortado por el Parlamento español (Cortes Generales: Congreso y Senado)
- Se acepta ese recorte, aunque no gusta... pero se acepta.
- Se lleva a referendum y la gente lo aprueba... aunque preferían el que aprobó el Parlament... aceptan este.
- El PP, sin respetar todo este procedimiento, recurre el Estatut.
- Un Tribunal Constitucional incompleto y caducado, totalmente politizado, “se carga” lo que el pueblo ya había votado.
En Catalunya siempre ha habido un claro sentimiento nacionalista... catalanismo, pero ahora ya es mucho más que esto y el independentismo crece y crece cada día.
Esta falta de respeto, este pisoteo, esta burla constante de los derechos de los catalanes hace que en la manifestación del sábado, en protesta contra esta sentencia, uno de los gritos más escuchados fuese el de INDEPENDÈNCIA!!
XEXU.- Moltes gràcies!! ;-)
No sabia com fer-ho. Si em poso a redactar m’hagués quedat llarguíssim i vaig pensar que era millor poc text i molta imatge... perquè així, quan ho recordem, lluitem perquè, com tu dius, no sigui flor d’un dia ;-)
CARME.- Doncs varem fer el mateix! Tu per Rambla Catalunya i nosaltres per Pau Claris ;-)
I és que la veritat és que Passeig de Gràcia estava totalment saturat ;-) La veritat és que, malgrat que molts avis ho van resistir, jo no hagués pogut... i, clar, ma germana i en Josep Lluís em seguien ;-)
P-CFACSBC2V.- És cert... el fet que al dia següent Espanya guanyés el Mundial ha servit a la premsa estatal per oblidar la nostra manifestació... però nosaltres no l’oblidarem pas... No deixarem que ningú l’oblidi ;-)
McABEU.- Jo he posat el reportatge gràfic i tu el sonor... i espero que si algú no ho ha sentit passi per casa teva i vegi el magnífic post que vas fer! ;-)
ResponEliminaCom tu dius, feia posar la pell de gallina... Emocionant, molt, moltíssim ;-)
JOAN.- M’agrada molt aquesta frase teva!! :-)) El nostre partit va ser dissabte i varem guanyar per golejada... sí!!
ELUR.- Jo havia d’arribar a Tetuan per necessitat vital jejeje... (per poder pujar a casa i descansar una mica)... La nostra intenció era fer-ho bé. Començar on s’havia de començar i anar seguint, però la participació va ser tan impressionant que allò no es movia gens ni mica i per això vaig preferir escurçar un trosset per Pau Claris i ajuntar-nos de nou a Passeig de Gràcia però ja més a prop de Gran Via ;-))
El cant de la Senyera és preciós, preciós.
SM.- Moltíssimes gràcies! ;-)) Era tan maco, tan viscut que no ho vull oblidar mai ;-)
SÀNSET.- Serem un país!! I tant! ;-) El crit més repetit, i amb moltíssima diferència, el d’Independència (ostres, rima i tot jajaja) :-DD
ELVIRA FR.- Gràcies, guapíssima ;-) És una experiència que estic contentíssima d’haver viscut... Això està en marxa, no hem de deixar que s’aturi!
UTNOA.- La meva germana i el meu marit no tenien cap problema per aguantar, però jo tinc artritis i alguna altre coseta i estar quieta parada és el pitjor... si s’hagués mogut, poc a poc, hagués aguantat més, però bé, el “truco” d’escurçar per Pau Claris va anar bé ;-)
Pots agafar totes les fotos que vulguis... i no tan sols d’aquest post sinó de sempre, qualsevol que posi al blog i t’agradi ;-)
JORDI.- Menteixen... però en el fons, la veritat ja la saben... i no els agrada gens... i a mi m’agrada que no els agradi jejejeje
ALBERT B. i R..- Si s’obliden de la manifestació ja els hi anirem recordant :-)
He de treballar per aconseguir cada vegada més gent que s’adoni que, tal com estan les coses ens han tallat totalment les possibilitats de qualsevol avanç i que, per tant, l’única sortida és la Independència. Hi ho hem d’anar fent amb convenciment... i ho aconseguirem!
AIGUA.- Jo tinc total confiança de que sí que servirà d’alguna cosa. La gent estava molt convençuda del que cridava... es tracta de mantenir aquest esperit! ;-)
TU, JO i L’OTIS.- He anat a veure el teu reportatge i veritablement impressiona veure com, una hora després que nosaltres decidíssim avançar uns carrers per Pau Clarís, allò encara estès tan ple! ;-) Tal com tu dius... Emocionant!! :-)
ESTRIP.- Jajajaja sí, aquella mateixa!! ;-))... Tu eres aquell de la cua, oi? ;-)
FERRAN.- Gràcies a tu per un comentari tan entusiasta... T’asseguro que em vaig recordar de tu i de les concentracions que es van fer a diferents ciutats europees... Tot el que esteu fent allí és, també, molt important! ;-))
CORO.- Tu ho veuràs segur! ;-) Espero poder veure-ho jo també! ;-) Hem de treballar tots plegats!
M. VICTÒRIA.- Tens tota la raó... Els catalans tenim molta paciència, però ara ja s’ha acabat... Ara demanem clarament la INDEPENDÈNCIA!!
ResponEliminaJORDI CASANOVAS.- Però si us vaig estar cridant!!... Jordiiiii, Martaaaaa... però amb tanta gent no em vàreu sentir ;-))
PUIGMALET.- Home, nosaltres no varem “fugir”, tan sols varem avançar per tornar a incorporar-nos més endavant quan ja dúiem molta estona drets... Tu deus tenir bona salut i la teva dona és molt valenta, la veritat... (el del cotxet anava còmode jajaja) però la meva salut no és bona i no ho hagués pogut pas aguantar. De fet, ja vaig arribar a Tetuan al límit... Però hi vaig ser... i vaig intentar començar pel lloc correcte... i, finalment, vaig fer un bon tros... i vaig cridar molt... i he fet un reportatge amb tot el cor ;-)
NÚR.- Una manifestació en la que la gent va arribant al final durant hores... en que hi ha moltes estones que no es pot avançar ni un pas... és un èxit... Sempre podrem dir que hi vàrem ser!! ;-))
Els auriculars feien bon servei dissabte per estar informat de tot ;-)
MERCÈ.- Holaaaa preciosaaaa!!!... Tinc una reproducció de la teva imatge al congelador jeje...
M’agrada això que dius... és cert, la gent es sentia feliç de ser allí, sabien que era el que s’havia de fer... D’aquí uns anys ho recordarem com aquell primer pas que ens va dur a la Independència ;-)
M.TERESA.- Absolutament genial!! :-)I tu saps la quantitat de gent que no hi va poder ser però que també vol la independència?... Si és que som molts... això avança i ja no s’aturarà ;-))
RITS.- Noooo, nosaltres també teníem molta gent davant nostre!! I tant!!... Ara bé, que varem acabar anant pel davant de la capçalera “oficial” això sí... ;-)
Si mires la quarta foto començant per sota, veuràs el que jo veia quan anàvem per Gran Via (més o menys a l’alçada del carrer Bruc)...
Què maco això d’aquesta avia de 80 anys... què feliç s’havia de sentir!! (i què valenta!) ;-)
ALYEBARD.- Moltes gràcies ;-) Menteixen perquè no saben què dir... encara deuen tenir mals sons només de recordar la gentada que hi havia ;-))
Muchas gracias amiga por tu explicación. Ahora preguntó ¿quieren alcanzar una autonmia como una nueva nación absolutamente independiente de España? Una compañera de trabajo está en estos momentos en España y le llamó la atención que en Galicia no se hablaba del triunfo de España como campeón del mundial de fútbol . Bueno no tienes obligación de contestarme, mi interés es sólo a nivel de conocimiento de lo que siente la gente que en definitiva es el pueblo que son sin dudas los más sabios, más allá de lo que digan los gobiernos, políticos e incluso los medios, es decir tu y tu gente son la verdadera fuente. Besos y mucha suerte!
ResponEliminaTÍA ELSA.- No me molesta en absoluto que preguntes, Elsa, al contrario ;-)
ResponEliminaSí, cada vez más gente quiere que Catalunya sea ya de una vez un Estado totalmente diferente de España.
Ya no creemos en la posibilidad de una autonomía fuerte, con unas amplias competencias y un sistema económico justo... ya lo hemos intentado demasiadas veces y siempre es inútil.
Es cierto que no todos los catalanes piensan así, que los hay que se sienten españoles o "catalanes y españoles", pero el independentismo crece rápidamente.
Yo misma, hace años, hubiese celebrado el triunfo de la Selección española en el Mundial... pero ya no, en absoluto. En la final nosotros íbamos con Holanda :-)
Gracias Assumpta sos muy amable en explicarme y muy clara. Besos tía Elsa.
ResponElimina