divendres, 16 de juliol del 2010

M'han dit que m'esperi aquí... (169è Joc Literari)

En Jesús M. Tibau, des del seu blog Tens un racó dalt del món, ens convida a fer un petit escrit inspirat per aquesta imatge que jo he trobat molt dolça ;-)



M’agradaria molt anar amb ells... s’ho passen bé. Juguen i riuen molt... A mi també m’agrada jugar... Però m’ha dit el pare que l’esperi aquí...
I si hi m’hi apropo una miqueta? Potser, si em veuen, ells mateixos em cridin perquè hi vagi...
Què faig?
El pare sempre em diu coses bones... però jugar és bo.
Faré uns passos...

- Va, Marc, vine, que marxem!!

Ui...
Escrit per Assumpta a 0:05:00
Etiquetes: ,

13 comentaris:

  1. Anònim16 de juliol del 2010, a les 0:16

    Pobre nen! Ell que només volia jugar! La imatge triada aquest cop és molt bona i dóna peu a unes quantes intepretacions. A mi m'ha semblat més com si estigués castigat, el pobre!

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas16 de juliol del 2010, a les 0:32

    Un bon conte, Assumpta, dolcet com la fotografia! Mentre els grans diem i diem la nostra, els petits sempre viuen al seu món, buscant escletxes per escapar-se de nosaltres. Sovint no se'n surten, pobrets!

    ResponElimina
  3. McAbeu16 de juliol del 2010, a les 8:31

    Pobret! Ha tardat massa en decidir-se! :-))

    Jo ja tinc el meu programat per demà, no ho endevinaries mai: He fet un poema...
    ... no, aquest que penses no és (no t'acabo de dir que no ho endevinaries mai!) :-DDD

    ResponElimina
  4. JJMiracle16 de juliol del 2010, a les 10:32

    Està bé, això de posar-se en el pensament dels petits :-)

    ResponElimina
  5. sànset i utnoa16 de juliol del 2010, a les 11:26

    Quasi!

    Hauria d'haver estat més ràpid. Per demà, ja ho sabrà!

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. òscar16 de juliol del 2010, a les 11:46

    Coi de pare: els nens necessiten d'altres nens. És un dels abecés del bonic món de les criatures.

    ResponElimina
  7. Les Coses són com Som16 de juliol del 2010, a les 13:19

    és molt bon nen i fa molt cas. Normalment, per norma general, el nen faria estona que estaria allà amb els altres jaja. La imatge és realment bona!!

    ResponElimina
  8. Assumpta17 de juliol del 2010, a les 0:35

    Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris!!
    La foto em va causar molta tendresa i vaig imaginar el petitó, veient com els nens més grans juguen i sense atrevir-se a anar-hi     :-))

    ResponElimina
  9. La Meva Perdició17 de juliol del 2010, a les 12:15

    Potser els proper cop no s'ho pensarà tan, i podrà gaudir de noves companyies i jocs per recordar. ^_^

    ResponElimina
  10. Anònim17 de juliol del 2010, a les 23:28

    me gusta, sisi.

    ResponElimina
  11. Elfreelang18 de juliol del 2010, a les 20:19

    Pobrissó allà castigat i els altres jugant....dolç i tendre...el relat

    ResponElimina
  12. rits18 de juliol del 2010, a les 23:11

    au va, Marc, el proper dia segur que podràs anar a jugar!!

    ResponElimina
  13. montse20 de juliol del 2010, a les 21:47

    Cal no deixar mai el joc.
    Juguem i deixem jugar.

    Salut!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)