divendres, 16 de juliol de 2010

M'han dit que m'esperi aquí... (169è Joc Literari)

En Jesús M. Tibau, des del seu blog Tens un racó dalt del món, ens convida a fer un petit escrit inspirat per aquesta imatge que jo he trobat molt dolça ;-)



M’agradaria molt anar amb ells... s’ho passen bé. Juguen i riuen molt... A mi també m’agrada jugar... Però m’ha dit el pare que l’esperi aquí...
I si hi m’hi apropo una miqueta? Potser, si em veuen, ells mateixos em cridin perquè hi vagi...
Què faig?
El pare sempre em diu coses bones... però jugar és bo.
Faré uns passos...

- Va, Marc, vine, que marxem!!

Ui...

13 comentaris:

  1. Pobre nen! Ell que només volia jugar! La imatge triada aquest cop és molt bona i dóna peu a unes quantes intepretacions. A mi m'ha semblat més com si estigués castigat, el pobre!

    ResponElimina
  2. Un bon conte, Assumpta, dolcet com la fotografia! Mentre els grans diem i diem la nostra, els petits sempre viuen al seu món, buscant escletxes per escapar-se de nosaltres. Sovint no se'n surten, pobrets!

    ResponElimina
  3. Pobret! Ha tardat massa en decidir-se! :-))

    Jo ja tinc el meu programat per demà, no ho endevinaries mai: He fet un poema...
    ... no, aquest que penses no és (no t'acabo de dir que no ho endevinaries mai!) :-DDD

    ResponElimina
  4. Està bé, això de posar-se en el pensament dels petits :-)

    ResponElimina
  5. Quasi!

    Hauria d'haver estat més ràpid. Per demà, ja ho sabrà!

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. Coi de pare: els nens necessiten d'altres nens. És un dels abecés del bonic món de les criatures.

    ResponElimina
  7. és molt bon nen i fa molt cas. Normalment, per norma general, el nen faria estona que estaria allà amb els altres jaja. La imatge és realment bona!!

    ResponElimina
  8. Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris!!
    La foto em va causar molta tendresa i vaig imaginar el petitó, veient com els nens més grans juguen i sense atrevir-se a anar-hi
    :-))

    ResponElimina
  9. Potser els proper cop no s'ho pensarà tan, i podrà gaudir de noves companyies i jocs per recordar. ^_^

    ResponElimina
  10. Pobrissó allà castigat i els altres jugant....dolç i tendre...el relat

    ResponElimina
  11. au va, Marc, el proper dia segur que podràs anar a jugar!!

    ResponElimina
  12. Cal no deixar mai el joc.
    Juguem i deixem jugar.

    Salut!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!