dimecres, 23 de març de 2011

Ara toca descansar...


Deia el meu pare, que era un home molt intel·ligent, que la primavera només agrada als poetes... i, com jo no en sóc de poeta (o poetessa), la primavera no m'agrada.

Tal com li passava a ell, aquest temps no em prova (em queixo sovint, ja ho sé... a l'estiu la calor, a l'hivern si plou o fa mestral molt fort i ara la sensació d'astènia unida als meus "atxaques" habituals)...

Així que, pel poder que m'auto-concedeixo, declaro la meva "setmana blanca" particular ;-) (setmana que, en aquest cas, interpreto com a concepte de duració indeterminada)

I, com jo no sóc cap nena petita, aquesta setmana blanca meva no farà la punyeta als pares ni als avis fent-los gastar diners en activitats, cangurs, etc. per decisió d'una ment capriciosa, doncs aquests dies que m'agafo de festa em cuidaré jo mateixa :-)

Fins aviat!!