Pensaments d'una tarda primaveral

A la Plaça Prim hi ha una sèrie d’arbres de diferents espècies dels que jo, ciutadana d’asfalt, desconec el seu nom. Tot i així, m’agrada mirar-los, els trobo macos, gaudeixo de les seves diferents formes, alçades, colors. Avui fa airet... un aire del que a mi m’agrada, un ventijol que et despentina però que no t’empeny, que t’ajuda a respirar però que no t’amenaça. M’agraden els dies així. Als arbres també els hi deu agradar doncs es mouen suaument al seu ritme. Un d’ells, d’una fulla d’un to grana fosc, es mou molt més que els altres... és més primet i no té tanta força... però no fa patir... jo l’he vist aguantar autèntiques mestralades. És valent.

Vaig pujant pel carrer Llovera, al meu pas lent habitual i m’aturo davant alguns aparadors de botigues. No miro res especial i ho miro tot... A una sabateria, al meu costat, una parella d’uns quaranta anys, també mira les novetats. Tots dos masteguen xiclet i fan un escàndol tan gran que no sé com ells mateixos no s’adonen de com resulta de desagradable aquell soroll amb la boca. I jo que deixo que els nens de catequesi en mengin a classe perquè no em molesta!! A aquests dos els hi faria tirar! Eeeeeh, que es mastega amb la boca tancada!

Segueixo caminant i em creuo amb nens i nenes que surten d’escola. Alguns d’ells van berenant i em crida l’atenció que la majoria no mengen coses de pastisseria sinó que porten entrepans tradicionals: o bé això és cosa de la crisi, o bé és que comença a fer furor l’alimentació sana.

Travesso aquell carrer estret on vaig portar les tisores de cosir a esmolar. M’ho va dir la noia de la merceria que anés allí. Primer havia anat a un altre lloc que sabia que ho feien, però em van dir que m’hauria d’esperar tres dies. Tres dies per esmolar unes tisores!... Així que no les hi vaig deixar, és clar. En canvi, al carrer estret on em va dir la noia de la merceria m’ho van fer al moment i més be de preu. Tres eurus. A l’altre lloc me’n demanaven quatre i picu... Però el pitjor és el que li va passar a la meva mare, a Barcelona, fa uns tres mesos. En deixà unes sense preguntar què li costaria i quan, al dia següent les anà a recollir, li van clavar vuit eurus i mig!!... No tenen vergonya! Jo ja li vaig dir: “mami, quan en tinguis unes altres per esmolar, me les dones que jo te les portaré a Reus al lloc aquest que he anat”.

I res, el cap em vola d’una cosa a l’altre... però ja he arribat a la botiga on volia anar, la de fruita i verdura: agafo patates, una ceba, una pastanaga (sí, sí, "una" ceba i "una" pastanaga... no en necessito més), tomàquets, mandarines, un parell de pomes... La noia que em cobra està contenta perquè li pago amb monedes i li va bé per tenir canvi... I ara, que sóc a casa, m’adono que m’he deixat la mongeta tendra!! Menys mal que tinc pèsols al congelador!! Doncs res, demà, canvi de menú.




Amb aquest programa que fa furor a la catosfera, he aconseguit que Cezanne, Monet i... Vincent Van Gogh em fessin uns quadres de la meva compra!! :-)