dilluns, 28 de març de 2011

Pensaments d'una tarda primaveral

A la Plaça Prim hi ha una sèrie d’arbres de diferents espècies dels que jo, ciutadana d’asfalt, desconec el seu nom. Tot i així, m’agrada mirar-los, els trobo macos, gaudeixo de les seves diferents formes, alçades, colors. Avui fa airet... un aire del que a mi m’agrada, un ventijol que et despentina però que no t’empeny, que t’ajuda a respirar però que no t’amenaça. M’agraden els dies així. Als arbres també els hi deu agradar doncs es mouen suaument al seu ritme. Un d’ells, d’una fulla d’un to grana fosc, es mou molt més que els altres... és més primet i no té tanta força... però no fa patir... jo l’he vist aguantar autèntiques mestralades. És valent.

Vaig pujant pel carrer Llovera, al meu pas lent habitual i m’aturo davant alguns aparadors de botigues. No miro res especial i ho miro tot... A una sabateria, al meu costat, una parella d’uns quaranta anys, també mira les novetats. Tots dos masteguen xiclet i fan un escàndol tan gran que no sé com ells mateixos no s’adonen de com resulta de desagradable aquell soroll amb la boca. I jo que deixo que els nens de catequesi en mengin a classe perquè no em molesta!! A aquests dos els hi faria tirar! Eeeeeh, que es mastega amb la boca tancada!

Segueixo caminant i em creuo amb nens i nenes que surten d’escola. Alguns d’ells van berenant i em crida l’atenció que la majoria no mengen coses de pastisseria sinó que porten entrepans tradicionals: o bé això és cosa de la crisi, o bé és que comença a fer furor l’alimentació sana.

Travesso aquell carrer estret on vaig portar les tisores de cosir a esmolar. M’ho va dir la noia de la merceria que anés allí. Primer havia anat a un altre lloc que sabia que ho feien, però em van dir que m’hauria d’esperar tres dies. Tres dies per esmolar unes tisores!... Així que no les hi vaig deixar, és clar. En canvi, al carrer estret on em va dir la noia de la merceria m’ho van fer al moment i més be de preu. Tres eurus. A l’altre lloc me’n demanaven quatre i picu... Però el pitjor és el que li va passar a la meva mare, a Barcelona, fa uns tres mesos. En deixà unes sense preguntar què li costaria i quan, al dia següent les anà a recollir, li van clavar vuit eurus i mig!!... No tenen vergonya! Jo ja li vaig dir: “mami, quan en tinguis unes altres per esmolar, me les dones que jo te les portaré a Reus al lloc aquest que he anat”.

I res, el cap em vola d’una cosa a l’altre... però ja he arribat a la botiga on volia anar, la de fruita i verdura: agafo patates, una ceba, una pastanaga (sí, sí, "una" ceba i "una" pastanaga... no en necessito més), tomàquets, mandarines, un parell de pomes... La noia que em cobra està contenta perquè li pago amb monedes i li va bé per tenir canvi... I ara, que sóc a casa, m’adono que m’he deixat la mongeta tendra!! Menys mal que tinc pèsols al congelador!! Doncs res, demà, canvi de menú.




Amb aquest programa que fa furor a la catosfera, he aconseguit que Cezanne, Monet i... Vincent Van Gogh em fessin uns quadres de la meva compra!! :-)

21 comentaris:

  1. NOTA: Les tres obres d'art estan fetes a partir de tres fotos diferents. Són semblants però no és el mateix original. Les fotos sí que les he fet jo, sobre els productes que acabava de comprar ;-)

    ResponElimina
  2. Je, je, je... això é s un programa o un virus que s'encomana? :)

    Molt macos els teus quadres dedicats directament pels artistes.

    Bona tarda primveral... i bon vespre primaveral.

    I les fots dels arbers, per saber quins arbres són? Ara m'ha quedt la curiositat! :)

    ResponElimina
  3. Ja que tens uns artistes a sou que et pinten la compra, no podries tenir també algú que et fa el sopar amb el que has comprat?

    ResponElimina
  4. Fa una tarda magnífica i m'has portat a passejar per uns quants carrers de Reus ben cèntrics que conec força bé. M'ha agradat aquest post! :-))
    Els quadres també m'ha agradat molt, però no sé que dirien Cezanne, Monet i... Vincent Van Gogh si aixequessin el cap. :-DD

    ResponElimina
  5. Avui amb la Dolors, hem anat a passejar, hem trobat un ametller
    i li he robat un ametlló.
    Gràcies a l'aspró i la seva aigua
    m'ha tret la sed.
    Li he dit gràcies amatller de Tiana.
    M'ha respós...de res !

    ResponElimina
  6. Un dia ben agradable no?

    I les pintures no les has fet tu??? Jo que ja et veia en una exposició temporal al Louvre... ;p

    Vaig a provar el programa!

    ResponElimina
  7. CARME.- Jo crec que és un virus, però no és perillós, és distret i això és bo ;-)
    No pateixis! El proper post amb fotos dels arbres!! Dedicat a tu!! ;-))


    XEXU.- Ja tinc algú que em farà el sopar hehehe... i no és a sou, ho fa gratis!! I també en menja... Fa unes torrades boníssimes :-))


    McABEU.- Oi que sí que fa un dia molt maco? M'agrada... Aquest airet hi ajuda... sinó ja seria "massa primaveral" hehehe I encara hi ha llum... això és maco.
    La botiga de les fruites i verdures és al carrer Ample :-))
    No sé pas què en pensarien... sospito que no els hi faria massa gràcia (per si un cas, tu no diguis res) :-DD


    CARLES CASANOVAS.- Caram, quin ametller més amable i més ben educat!! ;-))
    Em sembla que avui estem tots molt primaverals, arbres, fruits, fruites :-))


    EL PORQUET.- Sí, m'agrada caminar així, tipus passeig, sense presses ;-)
    I és clar que les he fet jo... però amb el programa! hehehe... Ah, PORQUET... el dia que obres meves es puguin veure al Louvre no serà pas en cap exposició temporal :-DD

    ResponElimina
  8. i a quan vens els assumpmoné? potser faras la primera pela

    ResponElimina
  9. Hola, sóc una enamorada d'en Van Gogh i aquest el desconeixia, potser perquè sempre m'he mirat els paisatges.
    Bona compra.
    Fins aviat

    ResponElimina
  10. Em quede amb el tercer paràgraf. "No hay mal que por bien no venga". Potser la crisi ens torne a l'alimentació tradicional, molt més assenyada que la dels últims temps.

    ResponElimina
  11. Jo també em quedo amb lo del berenar. Segur que hi han bocates, però el que sempre em salta als ulls són les bosses de patates, ganxitos i similars. Les veig tres hores lluny a les mans de les criatures. A mi m'encanten però no per berenar.... Segur que és més còmode i no t'has de barallar per a que s'ho mengin!

    ResponElimina
  12. Una ressenya ben agradable i uns "quadres" xulíssims!

    ResponElimina
  13. pensaments i fets!
    i el resultat de la compra?? va que volem veure el resultat per sopar i copiar-lo!

    les tardes més llargues es fan agraïr!

    ResponElimina
  14. GARBI24.- M'has fet riure!! ;-))
    Ei hauries de parlar amb en McABEU, que -tot i que ell no ho deu ni recordar- és el meu representant d'obres d'art!!


    QUADERN DE MOTS.- Uaaau!! En som un bon grup aquí d'enamorades de Vincent van Gogh! ;-)) l'ELFREELANG també!
    Demà (dimecres) és el seu aniversari!! (el d'en Vincent) :-)


    JPMERCH.- Doncs ja estaria bé que així fos :-) com tu dius, al menys en sortiria alguna cosa bona de tot això, perquè tota la pastisseria industrial és dolenta i darrerament se'n feia un excés.


    MPG.- I tant! Com poden menjar això per berenar?
    De totes formes jo em referia també a tots aquests pastissets envasats amb conservants, colorants i un munt de coses que són de tot menys sanes... On hi hagi un bon entrepà! :-)


    KWEILAN.- Moltes gràcies! ;-))
    La veritat és que si els pintors reals veiessin aquests quadres no sé què en pensarien... però a mi també m'agraden hehe


    RITS.- El resultat de la compra? cuinat vols dir? hehe... És per demà dinar!! Encara és tot cru :-))
    Demà toca menjar sa: Verdureta, pit de pollastre a la planxa i fruita.
    Sí, a mi també m'agraden els dies més llargs ;-)

    ResponElimina
  15. Com que no me'n recordo!!!. Si des d'ahir al vespre que estic negociant això de l'exposició al Louvre. De moment les negociacions estan en un punt mort perquè no entenen que no ens conformem amb una exposició temporal però tu dóna'm temps. :-DD

    ResponElimina
  16. Arribo tard i observo que la primavera mica en mica es retira i pots sortir a passejar pel carrer i per la xarxa...me n'alegro! i molt bona pinta les tres fotos retocades amb el programa que cites...no podríem retocar els polítics que patim?

    ResponElimina
  17. A tu, com als poetes, sembla que la primavera t'inspiri!!!!
    Jo tampoc entenc gaire d'arbres, però podria ser un prunus pissardi, l'arbre de les fulles grana fosc?
    És un arbre que m'encanta, sobre tot quan el sol passa a través de les seves fulles i pren un to brillant.

    Desconeixia això del programa per fer obres d'art a partir de fotografies, però (tot i que en Van Gogh és un dels meus pintors favorits, i el que més he copiat "de jove"), m'agradaria més veure la foto original i el plat que has preparat. Segur que és boníssim i molt sa!

    Petons

    ResponElimina
  18. Com m'ha agradat aquest apunt, Assumpta. Aquest anar pampejant d'una cosa a altra. Aquest saltar dels arbres als xiclets sorollosos i als pèssols congelats.

    Com m'ha agradat aquest apunt de salts de petites coses que fan que viure a salts sigui sinònim, encara que en el moment no ens hi adonem, de viure contents.

    ResponElimina
  19. McABEU.- Hehehe... què, què... explica, com van les negociacions?
    És que... saps?... estic pensant que tampoc cal... no sé... bé... que si, que d'acord, que accepto l'exposició temporal :-))


    ELFRI.- El millor de la primavera és que els dies siguin més llargs i el pitjor... ufff... massa llarga la llista hehehe
    Vols dir que per "arreglar" els polítics en tindríem prou amb un programa de retocs? ;-))


    MARGARIDA.- Hehehe m'has fet somriure amb això de la meva inspiració primaveral ;-))
    No tinc ni idea de si és un "prunus pissardi", he buscat imatges a Google i diria que no. Quan torni anar per la Plaça Prim els fotografiaré, que li vaig prometre a la CARME, i així els podreu veure :-)
    El plat preparat? ostres... dit així fins i tot sona bonic hehe... Si no era res especial: patata, ceba, pastanaga i pèsol bullit... i ja està... però el cert és que la patata nova, la ceba de Figueres... tot estava suau i bo :-))


    ÒSCAR.- Què ets maco ;-))
    Doncs m'agrada que t'agradi!!
    I jo sempre vaig així pel món... a vegades penso que hauria de dur una petita gravadora al damunt i anar enregistrant totes les coses que em passen pel cap... veuríeu quins posts! hehehe

    ResponElimina
  20. A veure Assumpta, no m'ho pots fer això. No veus que jo ja els havia convençut que deixessin lliure tota una sala per nosaltres (una on tenien un quadre petitet que no és gaire cosa, s'hi veu una dona que somriu i el va pintar una de les tortugues ninja... en Leonardo, em sembla) i ara em dius que et conformes amb l'exposició temporal...
    Amb quina cara torno a la negociació, jo ara!. :-DD

    ResponElimina
  21. Noooo, no, MAC, perdona, perdonaaa... ho retiro. Et dono absoluta llibertat per negociar a la teva manera que ja veig que és molt eficaç :-))
    Em sona això del quadre aquell Ninja... un quadret petit, petit i mooolt protegit com si fos ves a saber què... oi? Fes, fes, :-DD

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!