dimecres, 16 de març de 2011

M'empipa molt

Direu que és una tonteria i que no n’hi ha per tant... o potser no, potser algú estarà d’acord amb mi, però, sigui com sigui, és una cosa que em posa de molt mal humor i he pensat a fer-ne un post a veure què en penseu.

Quan vas al Viena, a determinades hores (crec que és entre les quatre i les sis de la tarda) i demanes un talladet o un cafè amb llet o quelcom per l’estil et regalen unes pastes. Concretament tres pastetes per persona. Són tipus pasta de full, una porta una mica de crema, l’altre cabell d’àngel i la tercera és la típica “ullera” petita.


I què és el que em fa enfadar? Doncs veure la quantitat de safates que recullen les noies que passen a netejar les taules on les tres pastes han quedat intactes i que se’n van al cubell de les escombraries.


Entenc perfectament que hi hagi qui, quan demana un cafè, vol tan sols un cafè i no té ganes de menjar res. Perfecte. Tan costa dir No, les pastes no, gràcies, que no me les menjaré?. Potser seré una exagerada però us asseguro que em fa llàstima veure com les tiren... Igualment, gent que demana racions de patates grans per deixar-ne moltes més de la meitat... Prometo que les patates fregides del Viena són força bones i que aquestes pastetes també estan molt bé. No em cap al cap (i no és un joc de paraules) que la gent tingui tan poc escrúpol en tirar menjar.

Nota: Les pastes de les imatges, corresponents a fotos de juny de 2009 i juliol de 2010, van ser convenientment menjades per nosaltres.

36 comentaris:

  1. Tens raó. Però també ho podrien preguntar els del Viena als clients.

    ResponElimina
  2. Pots donar per descomptat que jo també me les menjaria... I tens raó sap greu llençar el menjar. O els uns o els altres ho haurien de preguntar o avisar.

    ResponElimina
  3. Primer de tot, dir que desconeixia aquesta pràctica del Viena, i que a partir d'ara ja sé on anar a fer el cafè de mitja tarda si estic per Barcelona. Perquè a Barcelona també ho deuen fer, no? Jo aquestes pastes no les deixo passar. Com a molt apartaria el cabell d'àngel.

    En segon lloc, trobo que sí que la gent podria refusar-les en un acte de bona voluntat. Tampoc no veig malament el que diu la Kweilan, però hi ha dues coses, és una cortesia que té la casa, i si t'ho han de preguntar, molts cops no te les posaran, i també que davant de la pregunta, molta gent les refusarà pensant que cal pagar-les.

    Jo, si no he de prendre alguna cosa, dic que no cal que me la posin, això t'ho puc ben jurar. El que passa és que és complicat que m'ofereixin alguna cosa que no em mengi de bon grat. Fins que comencin a oferir branquetes de bròquil amb el cafè, a mi tot em va bé. Suposo que tothom accepta les coses perquè són gratis, i demanen les patates grans perquè la diferència de preu no és tanta i en mengen alguna que altra més. No costaria massa ser una mica més respectuosos amb el menjar, ja que consumim en excés, molt més del que caldria que mengéssim, almenys no malbaratar-lo. Si passéssim gana ja veuries com ningú les deixaria.

    Fins i tot potser hi ha una mínima part de la gent (molt mínima) que les accepta per cortesia i per no fer un lleig. Però trobo igual de cortès dir 'no gràcies, amb el cafè en tinc prou'.

    ResponElimina
  4. Sí que sap greu, sí. Però, com diuen més amunt, podrien preguntar-ho si en volen, i dir que les donen gratis :-P

    ResponElimina
  5. tens raó d'empipar-te! la qüestió no és si poden o no preguntar si les vols, que també, si no si veuen que estan intactes i no mossegades són ben bé aprofitables i no veig perquè les han de tirar! he dit!

    ResponElimina
  6. KWEILAN.- Tens raó. Seria una opció... i estic per posar-ho a la bústia de suggeriments que tenen, doncs també ho havia pensat, clar que això podria donar lloc a escenes llargues tipus:
    - Li poso unes pastes?
    - No, gràcies.
    - Són gratis, eh?
    - Ah, llavors si.

    O bé, i donat que a l’estiu hi ha molts turistes...
    - Li poso unes pastes?
    - Sorry?
    - Would you like some pastries?
    - Ah... no thank you
    - Well... it’s free
    - Ah... if it’s free...

    I si els turistes parlen rus? No sé si hi haurà algú al taulell que parli rus...

    Sincerament, crec que és molt més fàcil i ràpid que, qui sap que no les vol, digui que no quan vegi que les hi van a posar... Emportar-se-les a la taula sabent que aniran a parar a les escombraries no ho trobo bé.



    CARME.- Faries bé, perquè són molt bones ;-)
    I sí, sí, abans de veure com les tiren, jo em sembla que proposaré a la bústia de suggeriments que ho preguntin... malgrat es poden donar situacions com les que he descrit a la resposta a la KWEILAN


    XEXU.- He escrit la resposta a la KWEILAN abans de veure el teu comentari... i veig que tu també penses que al final, per no preguntar, ja ni les posarien :-)
    I tant que també les donen a Barcelona!! ;-)
    Ara m'has fet pensar en el JORDI de la BANYERA: T'asseguro que per mi va ser un exemple de com es fan les coses: Quan varem fer la trobada a Montserrat per celebrar el triplet, l'Àlex i l'Òscar havien de marxar aviat, però amb el Jordi varem dinar plegats. Al primer plat va demanar pasta, duia una salsa amb no sé què i ell va demanar si us plau que no li portessin aquella salsa, si li podien portar formatge i prou... li van dir que sí, és clar.
    De segon va demanar alguna cosa que duia com a guarnició crec que escalivada, però a ell no li agrada i va dir que, si us plau, no li portessin, que ja faria amb unes patates fregides... i així va ser.
    De postres, crema catalana, que va demanar que no li cremessin ;-)
    S'ho va menjar tot, ho va trobar bo i va quedar content... i els del restaurant feliços per no haver de tirar res :-))
    Per cert... hahahaha branquetes de bròquil!! :-DD


    P-CFACSBC2V.- Clar... també... la pregunta podria ser "Vol unes pastes gentilesa de la casa?" ;-))
    Sigui com sigui... ufff... sap molt de greu veure que tiren el menjar.


    ELFREELANG.- Doncs no... aquí no estic d'acord amb tu ;-)
    Les pastes poden "semblar" intactes però algú pot haver esternudat, tossit i el que vulguis damunt d'elles. El que sobra als plats i no està embolicat, lamentablement, s'ha de tirar.
    I dic això dels esternuts amb coneixement de causa... perquè he vist alguna vegada alguna cosa.
    D'altre banda. Hi ha paquetets (embolicats) individuals de mostassa, ketxup, maionesa... que hi ha gent que n'agafa 15 o 20 (de veritat) i després en sobren un munt i els deixen per allí. Aquests sí que he vist que si estan ben tancats els tornen a posar al lloc on la gent els agafa... però menjar que ha estat "a l'aire lliure" i ha quedat als plats, per molt "intacte" que sembli... crec que fan bé de tirar-lo... aquí està el problema, que no poden fer altre cosa.

    ResponElimina
  7. La meva àvia hauria dit: "Una guerra haurien de passar..." I sincerament tampoc és això, oi, però...

    ResponElimina
  8. Ostres i jo també me les menjaria !!!
    si tens raó, llença el menjar es de les coses pitjor que hi ha, com no sabem que es passar gana, no ho valorem, no obstant si la informació fos bilateral potser ho evitaríem, enfins alguna cosa te de canviar.
    petonetssssssssssssssss

    ResponElimina
  9. Jo crec que ja estem farts de tot! Si pel mateix preu d'un cafè, te les ofereixen i no te les menges, és que vas ben tip!!!

    I pensar que hi ha gent que passa gana i aquí llencen aquestes delícies!!!!

    La qüestió no està en preguntar si les volem o no, perquè si no saps que són gentilesa de la casa, és molt probable que diguis que no, sinó en dir "moltes gràcies, però no ens les menjarem perquè fa poc que hem dinat. Si les voleu oferir a una altra taula...". Quedes la mar de bé, se les emporten i les aprofiten. I és que llençar-les a les escombraries... és un crim!!!!

    Petons

    ResponElimina
  10. Jo he vist reciclar bunyols sobrants dels plats a una xocolateria, quan desparen les taules. Eh! I te'ls cobren com a nous.

    ResponElimina
  11. RICARD CLOSA.- El meu pare també ho deia :-) Sé que, evidentment, era una expressió i no un desig real però, com en el cas de la teva avia, expressa el sentiment de gent que ho va passar molt malament, persones que van arribar a patir gana... i que no entenien com es pot tirar menjar. Com tu dius, potser no caldria tant, però...


    M.TERESA.- I és que són bones ;-)
    Llençar menjar... ufff... jo ho evito al màxim.
    De fet, en alguns cartellets sí que posa que al matí regalen un mini-croissant i a la tarda unes pastetes. La retolació és total i únicament en català... però durant la majoria de l'any (a l'estiu ja no) m'hi jugo el que sigui a que tothom entén el que posa... en fi, que alguna cosa s'hauria de fer... finalment, potser sí la solució que ha dit la KWEILAN, encara que fos repetitiu... no sé :-)


    MARGARIDA.- Exactament, és que jo ho veig ben bé com tu dius... quan veus que et posen el platet, en aquell moment, què costa dir "no, gràcies" si no les vols? Jo ho veig claríssim. Senzill com l'exemple que he posat de l'amic JORDI a la resposta que he donat a en XEXU... va anar dient tot el que volia i el que no volia: Llavors es va menjar tot el que li van portar i va quedar tan content :-))


    JPMERCH.- Uffff... per fer això haurien d'estar absolutament segurs que no els han tocat... que pràcticament ni hi han "respirat" al damunt... Si els veu algú de "sanitat" ho tenen claríssim...
    Tot i que aquests de la xocolateria, més que llàstima per no tirar menjar em sembla que el que fan és el negoci del segle :-))

    ResponElimina
  12. Ja em perdonaràs, però una mica maniàtic en Banyeres, no? Dic això perquè darrerament no se'l veu, i així el puc increpar, que és molt alt i segur que em pot trencar les cames a mi.

    ResponElimina
  13. Assumpta a mi també m'empipen molt aquestes pràctiques. Un cop en un hotel on menjavem de self-service, la cambrera que recollia els plats buits ens va fer el següent comentari: "s'ho han acabat tot, pensava que el menjar que servim no era bo".

    Jo he viscut la guerra que m'han transmés els meus pares, i potser per això sóc molt sensible amb aquestes coses. A casa quan s'ha de llançar menjar em dol moltíssim. Però quan ho veus en establiments sense cap vergonya mostra una faceta de la nostra societat que no em satisfà.

    A vegades tinc la sensació que deixar els plats ben nets fa de pobre i està malt vist. Vivim en una abundància.

    ResponElimina
  14. Sembla que el que no has de pagar no tingui valor i encara que no et vingui de gust menjar-t’ho ho agafes. I ara ja és teu, i en fas el que vols. Trist.
    Jo demanaria si són de mantega, i si ho són, molt amablement les rebutjaria.
    Fins aviat

    ResponElimina
  15. A mi també em dol molt veure aquesta sobreabundància que tenim i tot el que arribem a llençà!!...Massa tips o poc conscienciats!!
    Com molt bé dius i costa poc fer-ho, només cal agrair la gentilesa de la casa pel detall que tenen i després dir que no els vols amb un somriure i ja està!!..
    Els meus pares que van patir la falta de menjar en temps de guerra, ho tenien ben clar en ensenyar-nos que del menjar no es llança res, i això queda fixat i mai s'oblida i es va transmetent!!

    ResponElimina
  16. El menjar no l’hem de tirar, que a moltes parts del món matarien per una d’aquestes pastetes!

    Ara, si ho has detectat tu, la gent del Viena segur que també ho ha vist. No els costaria massa preguntar: “i amb el cafè, què voleu unes pastetes?”

    *Sànset*

    ResponElimina
  17. A mi també m'EMPIPA, i MOLT.

    Tant farts estem? No sabem dir no, gràcies?

    No ens estan maxacant a tort i a dret que estem patint una crisi econòmica bestial (i amb la que està apropant des del Japó això no s'acabarà en quatre dies)?

    Si estem en crisi i potser demà no tindrem per menjar com és que no som precavits? com és que si no diem no (per si de cas ens ve de gust mentre prenem el cafè) quan acabem i ens queden al plat no ens les guardem a la butxaca o bossa per si després ens ve el "gusanillo"? (jo ho faig).

    No sabem que ja tots els restaurants disposen de safates per a emportar-nos el menjar que ens sobra del plat?

    Què tenim por que el cambrer s'en rigui de nosaltres si demanem d'emportar-nos menjar? (jo tinc el costum de fer-ho i mai he rebut ni una mala cara ni un no).

    Volem aparentar que som rics i que no ens ve d'aquí?

    No som capaços de recordar totes les imatges que ens arriben de gent que no té per menjar?

    No ens avergonyim d'haver deixat el plat ple quan al sortir per la porta hi ha algú que demana caritat?

    Totes aquestes i mil preguntes més em venen al cap quan veig tot el que els restaurants (per normativa) han de tirar (per sort alguns són conscients i aquest rebuig el donen després a qui el demana per la porta del darrera perquè pugui fer un àpat decent)....

    ResponElimina
  18. Et dono la raó que fa mal al cor veure com es llança el menjar.
    Potser la solució seria que als rètols on fan publicitat d'aquesta promoció que hi ha dins del restaurant posés una cosa així com "De les 4 a les 6, si prens un cafè et regalem tres pastes. Demana'ns-les són gratis!!". Jo sóc dels que les demanaria :-))

    ResponElimina
  19. tens raó, i és molt possible que com que son gratis no se'ls dona el valor que tenen quan ens les fan pagar...

    ResponElimina
  20. Tota la raó, sap molt greu veure com es llença menjar, i més en moments complicats...

    ResponElimina
  21. Vivim en la societat de l'opulència i de l'individualisme.

    L'opulència fa que pensem "calla, com més millor", i així, si ofereixen pastes les agafem, perquè, així tindré més i més coses per a mi.

    L'individualisme fa que pensem "si no m'ho enduc jo s'ho endurà un altre". Així, apa, les agafem i ja veurem que en fem. Però sobretot, que no pugui gaudir un altre d'això.

    Consumisme pur. Tenim una societat malalta de consum (això sí, després tots cridant nuclears no, eh?).

    Per cert, m'agrada que li diguis ulleres a aquesta pasta. Jo sempre li he dit així i, darrerament, hi ha llocs que no t'entenen si no els dius "palmera". Doncs no! Sempre han estat ulleres!

    ResponElimina
  22. jo me les menjo!!! però tens tota la raó!

    (per cert, les patates fregides del Viena són re-bones, al meu nét li encanten!)

    ResponElimina
  23. XeXuuuuu!! Que tinc orelles i ulls a tot arreu! I espies, sí, espies!

    Sóc maniàtic amb el menjar, ho reconec. Mira, m'han criat així o m'he volgut criar així, ara no li tiraré les culpes a ningú. Però com diu l'Assumpta, em sap greu deixar coses al plat i llençar-les.

    Gran post reivindicatiu, Assumpta!

    ResponElimina
  24. A mi a vegades em pregunten si vull les pastes, pero no sempre. Les fotos molt bones, y s'agraeix l'aclaracio que tu te les vas menjar!!!

    Dema no anire a angles, anire a Sitges a la fira del patchwork.

    Pot ser un dimecres hi vagi mes d'hora al Viena i podem fer el cafe juntes abans que vinguin els nens (pero despres de les 4 que tindrem pastes!!!)

    ResponElimina
  25. XEXU.- Hehehe el teu comentari era ideal per fer-lo tornar!!
    Crec que "algú" s'ha xivat (jo xiulo dissimuladament amb les mans a les butxaques mentre miro dreta i esquerra) i l'hem fet venir :-))


    JAUME.- Tal com tu dius, els self-services són un altre exemple de tot això... Recordo ara un cas, ja fa molts anys, a un restaurant de l'Area de Guissona on per un preu molt econòmic podies agafar el que volies i era allò que si no ho hagués vist jo mateixa m'hagués costat de creure: la gent amb plats fent "muntanya" agafant de tot en abundància per deixar-ne més de la meitat.
    Una vegada em van dir quelcom semblant a això que has dit, que deixar el plat massa "net" no és de bona educació... Doncs jo seré molt mal educada, la veritat, però sempre procuro acabar-m'ho tot.
    En fi, que estic totalment d'acord amb tu :-)


    QUADERN DE MOTS.- Doncs potser és això que tu dius... com "no ho has de pagar", no té cap valor...
    No són de mantega ;-) crec que t'agradarien hehehe


    MONTSE, una mica de tot.- Sí, els meus pares també em van ensenyar a mi així, com tu dius... i la veritat és que si t'ho diuen bé, i t'ho ensenyen com cal, és quelcom que queda gravat. El menjar no es tira.
    A vegades fan anuncis per la tele de nens que deixen els entrepans si no porten tal o qual cosa... els trobo fatal.


    SÀNSET.- Sí, crec que ho faré :-)
    Allí hi ha una bústia de suggeriments. De fet, ells mateixos fan enquestes i demanen l'opinió sobre el local, el servei, la neteja... doncs els hi posaré això, que per evitar que s'hagi de tirar menjar, preguntin a la gent si les vol... El que passa és que aquesta idea, que potser és la millor i ja va dir la KWEILAN, pot portar a pensar que et pregunten si vols "comprar" unes pastetes... en fi... però sempre val més la pena que algú no ho entengui bé que no pas que acabin a la paperera :-)


    MPG.- M’has fet pensar en moltes coses, moltes.
    Fa uns mesos... potser més d’un any ja, alguns dies havia vist entrar al Viena un pobre que, poc a poc, anava passant entre les taules buides que encara no havien netejat i agafava el que havia sobrat. Ningú li deia res. S’ho menjava allí mateix, dret... Agafava un grapat de patates fregides d’una safata, després unes pastetes d’aquestes, després es menjava un trosset d’entrepà que algú deixava... es bevia la resta d’una Coca-cola... i marxava. No demanava res a ningú, no parlava amb ningú... Tothom baixava la vista i el deixava fer, alimentar-se amb aquella barreja de coses que els tips havien deixat. Un dia ja no va venir més.
    No vull que aquest post sembli un drama... perquè també estic segura que molta gent que les deixa tampoc ha fet cap reflexió sobre el tema... però sí que crec que hi hauríem de pensar una mica en totes aquestes coses.
    Fa anys... més de deu, un dia que van venir el meu germà i la meva cunyada a dinar a Reus, varem anar a un restaurant que estava molt bé i no sortia gens car... ens varem trobar que les racions eren monumentals. Doncs en acabar varem demanar per endur-nos-ho i així mateix ho van fer, en dues petites safates d’alumini van posar una bona quantitat de paella i una altre de conill... i tots contents ;-)


    McABEU.- Ei, saps que penso que potser aquesta seria la forma en que tot quedaria solucionat? Posar-ho als cartells i que allí quedés ben clar que és un regal de la casa però que s’han de demanar ;-)
    De fet, també regalen globus si els demanes i petites capses de colors i fulls perquè els més petits s’entretinguin... la gent ho sap i ho demanen... Doncs durant un mes anar-ho dient i, després, ja fer-ho sempre així... Molt bona idea!! ;-))

    ResponElimina
  26. JOMATEIXA.- És possible... però és que, a part del tema de donar-los o no valor, està el fet que és menjar... i a la gent sembla que tant els hi fa que aquell menjar es tiri... això és el que a mi se’m fa estrany :-)


    TU, JO I L’OTIS.- Un dia una de les noies que recullen les taules em va dir “si vieras todo lo que tiro”... i posava una carona com dient que ella tampoc ho entenia...


    EL PORQUET.- Doncs crec que dones un bon diagnòstic. Una societat malalta de consum i opulència... Com he dit abans, fins i tot fan anuncis per la tele on els nens no volen l’entrepà si no porta tal o qual marca de foie-gras o tal o qual crema de xocolata...
    És que són unes “ulleres” ;-) algú veu que tinguin forma de “palmera”? ;-))


    MONTSE, des del meu mar.- Ben fet! ;-)
    Oi que sí que són boníssimes les patates del Viena? El teu nét té molt bon gust!! Hehehe Estan just al seu puntet ;-)


    JORDI BANYERA.- Ui... “algú” s’ha xivat? “Algú” t’ha avisat que la gent per aquí t’enyora i et cita?... Qui deu haver estat? Hehehe
    A mi em va fer moltíssima gràcia que ho demanessis tot tal com tu sabies que t’ho menjaries... Així no vas deixar res... Bon nen ;-))


    VERO.- Holaaaa! Abans pensava en tu... t’he de fer una pregunta sobre el tema d’aquella buata que poses als agafadors de cuina perquè no cremi. On es pot comprar això? És molt car?... És que potser en faria per la botigueta hehehe.
    Quan tu vulguis quedem, fem el cafetó i ens mengem les pastetes ;-)
    Dóna-li un petó a la teva mare que és un sol.
    I demà em deixaràs soleta en el concurs? hehehe ja t’explicaré qui em farà de parella i si guanyem o perdem... a passar-ho bé a Sitges! ;-)

    ResponElimina
  27. no només en això, ens hem de acostumar a personalitzar més les coses i segurament baixarem al consum

    ResponElimina
  28. A mi se em donen pastes ja se aquí donar-li!! Al meu germà! Que menja molt i no s'engreixa!! XD

    ResponElimina
  29. Yo soy de la opinión que la comida no se tira, quizás muchos desearian comerlo y no pueden pagarlo, ¿acaso no pueden donarlo a alguna institución o darlo a los menesteroros? Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  30. Es una llàstima...tens raó!
    Salut!

    ResponElimina
  31. Tota la raó, i tens el dret a queixar-te seria com diria l'Esther Tusquets: pequeños delitos abominables.

    ResponElimina
  32. No trobo que siguis gens exagerada. Sóc com tu, no soporto que es llenci el menjar, em poso frenètica!!! He tingut moltes discussions per això... A més, són molt bones aquestes pastetes! Jo també n'he menjat moltes vegades, la de cabell d'àngel la millor!

    ResponElimina
  33. Doncs més ens val que comencem a canviar d'actitud (parlo en plural per un tema de pertànyer a la mateixa espècie, no pas per que les deixi al plat, jo) que això de llençar és un luxe que ens deixarem de permetre. Al temps.

    ResponElimina
  34. GARBI 24.- No sé com ho haurem de fer, però hi ha una sèrie de mals costums que hauran de canviar...


    BLAKWOLF.- El teu germà és molt afortunat! Jo també conec gent que menja molt i no s'engreixen gens... però bé, aquestes pastetes crec que te les podries menjar, que no engreixen, dona, i tu estàs primeta ;-))


    TÍA ELSA.- Para mi también... tirar comida es una ofensa a quien no puede comprarla.
    Però por normas sanitarias, cuando algo ya ha estado en un plato, no puede servirse o darse a otra persona... i la mayoría de las veces és una lástima, porque se tira comida en perfectas condiciones...


    CONSUELO.- Quan hi torni, miraré de posar la nota a la bústia de suggeriments que facin com ha dit en MAC :-))


    SENYORSUNYER.- Sí :-) Coses mal fetes, socialment no criticades... i no, no pot ser així. Si no està bé, s'ha de canviar.


    FINESTRETA.- Jo pensava que potser exagerava, però m'anima entre tots veure que no, que no està tan acceptat com pensava :-))
    Al meu marit també li agraden més les de cabell d'àngel... a mi les de crema... i ens les canviem hehe.. jo en menjo dues de crema i ell dues de cabell d'àngel :-))


    JOAN.- Sí, tens tota la raó, tothom s'ha de conscienciar i mirar de canviar tots aquests costums... fins i tot aquells anunciants que per la tele mostren nens que no volen l'esmorzar perquè no porta paté La Piara o Nocilla... tot això els petits s'hi fixen.

    ResponElimina
  35. tens tota la raó, s'ha perdut una mica el respecte pel menjar. A mi també em dol veure com es llença

    ResponElimina
  36. Saps que les cases de càtering per escoles tenen prohibit aprofitar la carn sobrera (la que no ha anat al plat, evidentment) per fer croquetes o canelons?
    Està prohibit!
    Us ho podeu creure?

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!