Malgrat els meus somnis, il·lusions i bons desigs tardorencs i hivernals, la calor finalment ha arribat i, com cada any, els seus efectes em deixen xafada, cansada, cerebral i físicament poc activa –menys encara!- les protuberàncies del peroné i de la tíbia en el lloc on les cames s’ajunten amb els peus s’inflen i estar asseguda a la taula de l’ordinador, amb l’estufeta que suposa la torre al costat de la cama dreta, és quelcom semblant a una petita tortura, per tant, declaro aquest blog en estat letàrgic.
Miraré d’anar visitant de tant en tant els altres blogs, perquè em sap greu deixar de llegir el que escriviu, però el ritme vital-blogaire baixarà (al menys això ho dic ara, perquè després ho trobaré a faltar i, com sigui, segur que aniré entrant).
Ara bé, per deixar alguna cosa substanciosa mentre miro si hi ha espai suficient a la nevera per encabir-m’hi una estona, us copio un fragment d’un article del diari The Times, escrit per Simon Barnes i traduït per aquest blogaire (clicant podreu llegir l’article sencer)
“Ahora podemos ver claramente a Mourinho. Él nos ha obligado a abandonar toda duda. El veredicto del jurado ha llegado. No es una espíritu libre. No es una hombre que lo hace a ¨su manera¨. No es un rebelde. No es un genio perseguido e incomprendido. No. Él es sólo el loco del metro, el hombre que cruzas la M25 para evitar, ya que temes que la próxima vez que te lo encuentres, él te dirá que es Napoleón.”
Ah, per cert, això ho va escriure el Sr. Barnes el passat mes d’abril (aquí, per llegir el text original en anglès reproduït per un diari australià)
Però què dius de letargia i letargia? :-((
ResponEliminaVa, vinga!, cuida't i torna aviat.
Ara, no m'estranya que se t'inflen els peus després del carrusel informatiu d'ahir.
carai, estava fent un estiu perfecte. Amb prou sol per estar morena xò amb temperatures fresquetes i pluges, que a més de refrescar han ajudat a que no hi haguéssin incendis.
ResponEliminaxò tots sabiem que tard o d'hora havia d'arribar.... i així ha de ser i que així sigui. Prefereixo pensar que així l'estiu seguirà sent estiu, la tardor, tardor ..... jo només espero que per la castanyada faci fresqueta, seria horrorós una castanyada d'aquelles que vas en màniga curta!!!
ànims i fes la bondat que necessitis. A mi tb m'atonta, i treballant, està sent un suplici!!
un petó ben gran!!!
Sí noia, en poc temps hem passat d'estar súper bé a morir-nos de calor, és insuportable. Jo porto tot el dia sentint-me suat i brut, és una sensació molt desagradable que arriba minuts després de la dutxa matinal. Més que per aturar el blog, és per tallar-se les venes. Que estrany, no veig mostres d'alegria blogaire per part de tots aquests que es queixaven del mal temps. Ara també es deuen queixar de la calor, oi?
ResponEliminaVinga, cuida't i torna aviat, cosa que voldrà dir que fa més fresqueta també. Tant de bo.
Doncs descansa una mica... o descansa molt, que aviat tornaré de veritat al 100 per 100 i espero trobar-te, eh? ;)
ResponEliminaUna abraçada virtual, d'aquestes que no fan calor...
ai la calor! espero que les protuberàncies no s'inflin gaire , les que s'ajunten amb la tíbia i el peroné és clar que a la teva edat! dos-cent anys ja són anys...cuida't! i no deixis que ningú et fiqui el dit a l'ull!ostres acabo de llegir que com que l'arbitre no ho va posar a l'acta...que si el barça ha decidit no fer res ni dir res..
ResponEliminaBé una abraçada i esperem que la calor no duri gaire
No tens consideració, pels teus pobres amics,que ara ens quedarem orfes sens les teves assenyades i oportunes, bla, bla, bla, bla...sóc un pilota. Bones vacances!
ResponEliminaPerò no s'hiverna a l'hivern? Bé, qeu et provi la letàrgia i ens anem veient en un lloc o un altre.
ResponEliminaÀnims dona, fes-te dutxes d'aigua ben freda sovint i pren-te un bon granitzat de llimona que això sempre refresca!
ResponEliminaAh, i el mou lamentable, sembla mentida que una sola persona pugui encendre d'aquesta manera a tot l'equip!
Et diria una abraçada, però amb la calor que fa, segur que m'apartes!! heheh ;) Així que un petó d'aquells que es bufen amb la mà!
com ja intueixes, segur que et tindrem aviat. Una abraçada
ResponEliminaAssumpta, no ens facis això. Hi ha una solució. Es diu ventilador. El poses al terra, a l'altre costat de la torre, per a que el seu ventet contrarresti la calor de l'ordinador, et voilà! solucionat. A grans mals, solucions del TBO. També, tens l'opció de posar els peus en un cubell ple de glaçons, tipus ampolles de cava en una revetlla de Sant Joan de les d'abans. Al cap tinc alguna altre idea, però segur que tu tens la millor de les solucions. Vinga, no caiguis en la letargia.
ResponEliminaDe la mateixa manera que quan al juliol deies que aquest any no hi hauria estiu jo et vaig dir que en parlaríem a l'agost, doncs ara et dic que aquestes calorades tenen els dies comptats i que tanta xafogor no pot durar gaire temps més. Així que ànims, descansa el que calgui però no et deixis aclaparar! :-))
ResponEliminaEn quant al tema Mou, he anat a llegir l'article complet i no hi puc estar més d'acord. Se li han rigut les "gràcies" massa temps sense veure que no en feien cap de gràcia... potser és hora que algú hi faci alguna cosa, abans que (com diu Guardiola) prenguem mal.
Doncs a descansar toca i a passar la calorada el millor que es pugui... ara, aquest estiu no et pots queixar gaire eh, que fins a darrera hora no ha fotut la clatellada.
ResponEliminaA veure si les calorades vindran de veure el Mou fent el sonat pels camps de futbol...
Uf, Assumpta, la teva imatge nadalenca m'ha fet venir més calor encara!! Però et proposo una solució: compra't un portàtil ben rebonic que et permeti escriure'ns a la fresca!! Veus? Jo tot ho soluciono comprant, comprant... així va el món! I la crisis? Mentides, mentides... (Callo, que encara em renyaran, i amb raó!).
ResponEliminaBé, vaja, que jo ara t'escric des del meu portàtil, i com que el tinc sobre les cames, m'està fent una escalforeta que déu ni do. No és cap solució, tampoc!
No m'acomiado massa, que sé que aviat tornaràs a ser per aquí!
Crec que com a molt queden tres dies de forta calor... per desitjar que no quedi. :)
ResponEliminafas una previsió del estat de la blogosfera com si de l'home del temps parlés.....i no et veig equivocada....que jo demà marxo de vacances.
ResponEliminaReposa i calma que aviat comenceran a caure les primeres fulles
Ai Assumpta, ara que sóc a punt de baixar a Catalunya, just ara va i arriben els trenta-moltíssims graus, la xafogor i tota aquesta porqueria. Em sembla que trobaré a faltar la fresca berlinesa (dormo amb el nòrdic) des del primer minut que trepitgi terra català.
ResponEliminaÀnims per tu, que sé que també ho passes fatal amb la calor/assa.
A mi em passa com a tu! I encara que no tinc problemes de protuberàncies, sí em senti cansada i amb poca empenta per fer res. I a sobre és quan més em toca treballar, així que entre el cansament i la suor (odio anar tot el dia suada!), no li trobo cap gràcia a l'estiu. Si no fos per l'alegria de veure els dies clars i amb el cel tant blau, jo seria partidària de treure els mesos de juliol i agost del calendari. Reivindico anys de deus mesos! Fora el juliol i l'agost, que de fet són mesos afegits! Que es noti que l'octubre, novembre i desembre són els mesos 8è, 9è i desè!
ResponEliminaPetonets i descansa (tingues les cames una mica aixecades i posa-t'hi una bossa de gel). De "l'innominable", més val no parlar-hi!
Va dona, no n´hi ha per tant...Quant et poses a Internet... sempre passes pel Bloc per veure quina sorpresa ens te reservada l´Assumpta...aixó ho tenim con un vici... que es bastant bó....però ja sabem que le mes d´agost tots estem a mig gas...i si no marxem de vacances.. hem de Bloquejar...
ResponEliminaNo cal dir que se´t millori la cama i que baixi aviat la calor....
Espero que el letargo pase pronto y que los pies no se hinchen tanto. Te dejo un beso grande, tía Elsa.
ResponEliminaA mi em passa igual, la calor em mata. m'alenteix els moviments, la circulació, les idees...
ResponEliminaBé anirem resistint, tot fent alguna remulladeta de tant en tant en piscines i platges...
No sé si ja has descobert el meu últim post, de ser així, sabràs que he estat per Itàlia. Doncs no sé aquí però allà hem tingut una mitjana de 35º. Horrorós!
ResponEliminaI això de l'estat letàrgic? Espero que no duri gaire.
Assumpta! molts petons i torna aviat!!! Quina xafogor perfavort!!!
ResponEliminaGràcies a tots pels vostres comentaris!! La calor és una de les meves enemigues més dolentes, m’afecta molt i em deixa xafadíssima, per tant vaig pensar que era millor descansar uns dies de blog... però –tot i que amb un ritme més baix- sense deixar de visitar els vostres, és clar!! ;-)
ResponEliminaAquesta tarda s’ha girat una mica de Mestral que s’ha endut l’humitat i en gran part la xafogor... A veure si aquesta nit es pot descansar una mica. Tot i així la temperatura en cara és molt alta... fem força perquè arribi ben aviat la tardor meteorològica!
Abraçades per a tots!!