dilluns, 14 de novembre de 2011

Viena: Punt de trobada oficial.

M’haurien de donar comissió, fer-me un carnet de client preferent o, com a mínim, posar-me doble ració de pastetes d’aquelles que posen gratis de quatre a set de la tarda si demanes algun producte de cafeteria.

I és que he convertit aquests establiments en una mena de “dimensió-especial-de-trobada-blogaire” molt agradable... i em fa molta il·lusió poder explicar que he conegut a una persona que fa molt de temps que segueixo i que sempre m’ha caigut molt bé. Em vaig enganxar al seu blog pels dibuixos “al paint”. Un dia hi vaig arribar i em van agradar tant que hi vaig tornar. Després, ella m’ha explicat que justament llavors començava amb aquesta afició.

Què de qui parlo? Ai, sí!! Que no ho havia dit encara!! De la Carme, clar!!


Totes les meves reserves de fa temps a les desvirtualitzacions blogaires van caient com si res... En menys de tres setmanes he conegut dues persones que ja em queien genial a la xarxa i que he comprovat que en persona són absolutament iguals a com jo les veia, si no millors!

Aquesta nova trobada va tenir lloc al Viena del carrer Pelai de Barcelona. La Carme va arribar un minut abans que nosaltres, va pujar a dalt, va veure que no hi érem i va baixar per fer la comanda. Mentre ella era a la cua, vàrem arribar nosaltres, vàrem pujar a dalt, vàrem veure que no hi era i vàrem pensar “uf, menys mal que no l’hem fet esperar”, triem una taula, seiem i... ella puja l’escala amb la safata a les mans i el seu somriure radiant, igual que a la foto de la seva imatge de perfil. L’hagués reconegut en qualsevol lloc del món!

Sembla que en aquestes cròniques sempre es diu el mateix, però és que és cert, fa molt maco poder parlar “directament” amb algú amb qui has conversat tantes vegades a través de comentaris al blog o de correus electrònics. És bonic poder conèixer la veu, veure els gestos... La Carme és molt expressiva, molt riallera, molt simpàtica.

Ara bé, estic parlant només de la Carme, però és que després va venir també l’Enric, el seu marit, i això em dóna peu a parlar d’un tema diferent, quelcom que dissabte a la tarda, quan ja ens havíem acomiadat, vaig estar pensant, una cosa que em va agradar i que em vaig adonar que jo en gaudeixo fa molt de temps i potser no ho havia valorat prou. Em refereixo a que és molt important, quan un té una afició com aquesta, el fet de tenir una parella que et recolza, algú que potser no entén que passis hores a l’ordinador parlant amb gent que no coneixes i que viuen a altres pobles i ciutats, però que ho respecta absolutament, que confia en tu i que, fins i tot -si passat el temps s’hi comença a interessar una mica- valora el que fas, el que escrius i t’anima a seguir endavant.


I és que quan va arribar l’Enric –més tard perquè primer havien tingut un altre compromís- i el vaig veure somriure i escoltar amablement com parlàvem de blogs, posts i comentaris, i participant en la conversa de forma tan agradable, em vaig adonar que, tant la Carme com jo som dues dones amb sort.

En fi, que van ser dues hores i mitja de trobada absolutament agradables, que la Carme en persona és tan maca com ho és en el blog i que la veritat és que se’m va fer curt!!

40 comentaris:

  1. Ja li he comentat a ella, però quin parell de monstres blogaires que us vau trobar... Aquesta és de les desvirtualitzacions de categoria, dues de les persones que segueixo de manera constant des de fa més temps, i que alguna cosa és. Bé, he de reconèixer que en gran part és per les persones que hi ha darrere el blog, i entenc que tinguéssiu ganes de conèixer-vos.

    Del que dius després, sí que és una sort que les parelles entenguin el que aquí vivim, és una cosa difícil si no hi estàs ficat. Però bé, segur que no ho entenen com una ximpleria, perquè les seves dones són súper actives, i si els omple tant, per alguna cosa serà.

    ResponElimina
  2. Aquestes xiquetes tan guapes ja les he vistes jo aquest matí no sé on.

    ResponElimina
  3. No puc més que somriure, en veure-us.

    ResponElimina
  4. Vaja, vaja, mentre vosaltres dues fèieu coneixença, jo trobava la Montse/Arare (des del meu mar) i fèiem el mateix, gairebé assegudes al sofà de casa...
    Fa goig, molt, de goig, oi?

    Petons!

    ResponElimina
  5. La trobada de dues grans de la Catosfera, no podia ser res més que una gran trobada. :-))
    Fan il·lusió aquestes desvirtualitzacions quan descobreixes que en la realitat la persona i la blogaire són ben bé el mateix. Ho sé perquè no fa gaire em va passar a mi :-)
    I si, tens tota la raó. El Viena t'hauria de donar doble ració de pastetes, com a mínim!!. :-DD

    ResponElimina
  6. Un bon post, Assumpta i una bona reflexió! Un plaer trobar-te, tal com ets, tal com t'imaginava i millor encara!

    I ara em deixes parlar amb els teus comentaristes?

    Xexu, no és pas que ho entenguin massa, diria jo, sinó que més aviat ho respecten i saben veure tot allò que té de positiu!

    Jp, ens trobem a tot arreu avui, eh?

    Somriem, juntes, doncs, Pilar!

    Zel, fa molt de goig!

    ResponElimina
  7. Si Assumpta, la Carme és una persona genial. Amb ella i la Merike em van ajudar-me a pujar dalt del cel, quan jo era vellet i no podia caminar. Tenim molta sort de conèixer a persones tant fermes, oi?

    ResponElimina
  8. ostres quina trobada més xula! Jo fa poc temps que volto per aquí la catosfera i ja m'han entrat ganes i molta curiositat de psoar cara i fins i tot de quedar amb gent que hi ha per aquí! me n'alegro que us hagueu conegut i que tot hagi anat bé! :)

    ResponElimina
  9. XEXU.- La veritat és que jo, al principi, sempre hi anava amb una certa "timidesa", justament pel que ha dit la CARME que havia comentat el seu marit: si ja sabríem de què parlar. Jo penso que sí, clar, però... i si arribat el moment "em quedo tallada"?
    Sortosament mai m'ha passat i, feia tan poquet que havíem conegut a en MAC i havia anat tan bé, que ja anava més decidida... la sensació era absolutament igual a com si ja ens coneguéssim!! És en persona igual que la veiem al blog, amb l’avantatge que “en directe” es pot parlar molt més que escrivint!! ;-))

    En quant al tema de les parelles, dissabte en vaig ser més conscient i em va fer il•lusió! ;-)


    JPMERCH.- Hahaha no sé, no sé ;-))
    Com t'ha dit la CARME al seu blog... no et van xiular les orelles? Varem riure molt amb el teu neo-refrany amb paraula inventada!! :-DD


    PILAR.- I jo somric en veure el teu somriure ;-))


    ZEL.- Hehehe el calendari deuria marcar "dia de trobades" ;-))
    Segur que ho vareu passar tan bé com nosaltres!... Aquestes coses són com emocionants, oi? ;-))


    McABEU.- Això, això, que em donin doble ració de pastes que l'altre dia a Reus, amb tres tallats només ens van donar dues racions de pastes i les vàrem haver de compartir!!:-DD
    Per mi (mai sé si es diu "per mi" o "per a mi") ha estat especialment maco perquè, al fer tan poquet que t'havíem conegut a tu, i haver-ho passat tan bé, anava ja molt més tranquil•la! ;-))


    CARME.- Ara et llegeixo "amb la teva veu" ;-))
    Li has de fer un blog a l'ENRIC, hehehe. En JOSEP LLUÍS va començar així, sense entendre-ho massa, però ho respectava, però el cert és que jo li donava una mica la pallissa a vegades, si veia algun post que creia que li agradaria "llegeix això" o "mira això" ;-))


    CARLES.- Tens tota la raó ;-) pensa que jo, fa temps, era bastant contrària a desvirtualitzacions... però la veritat és que ara ja en porto un munt i sempre he conegut gent que val molt la pena... i la CARME, és absolutament autèntica, com tu dius, una persona molt ferma, molt maca ;-))

    ANNA GRIERA.- Ui, jo al principi era bastant reticent a les trobades... una mena de “por” estranya, però la veritat és que he conegut gent molt maca, així que val la pena! ;-))

    ResponElimina
  10. Començaré a somiar amb el moment de la desvirtualització de l'Assumpta (i en Josep Lluís!). I de la Carme, a qui vaig "conèixer" força després que a tu, però que també em sembla una dona molt especial.

    Molt agraït per les cròniques que heu penjat totes dues. M'ha agradat molt llegir-les!

    ResponElimina
  11. Un bon reportatge el teu sobre aquesta "cimera blogaire".
    Recuperar les trobades"analògiques", vull dir les de tota la vida com a complement de les "digitals" està molt bé.

    ResponElimina
  12. Ja ho he dit a casa la Carme...però ho repeteixo:
    Aquí a Girona també tenim Viena....Ho dic per si un dia no sabeu amb qui xerrar......m'apunto.

    ResponElimina
  13. ja et veig creant una nova secció anomenada "blocaries de catalunya" o quelcom semblant

    ResponElimina
  14. Ep, Assumpta!! He llegit aquest mail de bon matí des del mòbil, però no he pogut deixar comentari. Saps que m'has dibuixat un somriure ben gran?? Des que sóc per aquí que us segueixo a totes dues, i ves, trobo molt maco que us hagueu trobat.

    Realment el tema de la desvirtualització no és un tema que em plantegi cada dia, i sense estar-hi en contra diria que "ja estic bé com estic". I ara, estant a l'exili, encara m'ho plantejo menys, clar. Però em crec molt que, conèixer una persona amb qui tens molt bona relació virtual, ha de valdre molt la pena, i tant!

    Abraçades!

    ResponElimina
  15. Corregeixo:

    He llegit aquest POST....

    Ja no sé ni el que em dic...

    ResponElimina
  16. A veure, o vas a comissió amb el Viena o estàs intentant aconseguir que el Zipi Zape canviï de nom i li posin el teu! ;p

    Mare de déu quina trobada! Quin nivell! D'alçada!

    Ja vaig notar jo un petit terratrèmol a Barcelona amb epicentre al carrer Pelai... i és que s'estava produint una topada-trobada entre dues de les plaques tectòniques més espectaculars de la catosfera!

    Esteu guapíssimes! I les respectives parelles també!

    Pel que fa al que comentes del suport de la parella, digues-li paciència també, en aquesta dèria blogaire que tenim... totalment d'acord. Crec que tu mateixa ja ho vas comentar en el post en el que la meva porqueta va intervenir! Pobreta, té una paciència... però sap que m'agrada i ella és la primera lectora dels meus posts i la primera que m'anima a escriure doncs diu que ho faig molt bé (coses de ser la parella, té la valoració una mica esbiaixada...), però sobretot, sap que a mi m'agrada escriure i m'anima a seguir-ho fent!

    ResponElimina
  17. Jo també et vaig conèixer al Viena!!!

    ResponElimina
  18. I jo que patia per l'Assumpta... mira-la on estava, tan feliç i contenta!!
    Me n'alegro molt que sigui així.
    I m'ha agradat veure-us amb una imatge actual i llegir que la trobada va anar tan be!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  19. Recordo que el cor de l'Anginesca en ple també s'hi va reunir, anys a! Proposarem una placa a la porta al Viena de Pelai en el teu honor. L'inscripció resarà: "A l'Assumpta, incansable blocaire catosferística".

    Ah!! Crec que hauries d'anar pensant en canviar el lloc de quedar en favor de l'IKEA, aquell gran oblidat!

    ResponElimina
  20. Noies, en aquest Viena hi va treballar ma filla fa tres estius!!!!
    Bé, a la Carme també l'he coneguda i estic totalment d'acord!

    ResponElimina
  21. Quin goig que feu totes dos, quina bona idea aquesta de la trobada, deu ser bonic conèixer algú amb qui has compartit tants comentaris creuats a la xarxa. Hauríem d'instaurar una trobada anual de blogaires i així ens veuríem les cares, amb els nostres interlocutors virtuals. Repetiu-ho quan pugueu, aquestes coses fan valuosos els blocs. Felicitats a les dues.

    ResponElimina
  22. Això del Viena promet...tant a Reus com a BCN!!!!noia quina sana enveja! ostres com m'hagués agradat coincidir amb vosaltres! Assumpta he d'anar a REUS! no sé quan però segur que tard o d'hora un dia us cerco pel Viena...blocaires desvirtualitzats millor encara que blocaires virtuals! Quina parella de cracks!

    ResponElimina
  23. Ara entenc moltes coses... Entenc com els senyors del Viena es poden permetre el luxe de regalar pastes a partir de les quatre. Amb els ingressos que tenen gràcies a l'Assumpta en podrien regalar el dia sencer i tot! hahaha

    Se us veu a tots molt contents! Si és que això de les desvirtualitzacions sembla tota una positivíssima experiència.

    ResponElimina
  24. què xulo! me n'alegro moltíssim que la trobada anés tan bé! i a les fotos esteu guapíssims!!!

    em sorpren que diguéssiu que us feia cosa no saber de què parlar, xò si totes dues del blog despreneu molta facilitat de conéixer i xerrar!

    i si, estic d'acord amb el que dius. La parella no cal que comparteixi totes les aficions, xò si que les ha de respectar i si no entendre, intentar-les compendre.

    per cert, ostres, ja podieu haver quedat divendres, que vaig estar dinant al Viena de Pelai!!!!!

    ResponElimina
  25. Jo ja sabia que la trobada amb la Carme seria un èxit. I és que és ben bé ella, però és clar, conèixer-la desvirtualitzada és molt millor. És una dona molt agradable, simpàtica i transparent (que no amaga res, vull dir)amb una sensibilitat molt especial. I de l'Enric, què dir, em va semblar tot un senyor. Fan molt bona parella.

    ResponElimina
  26. És cert Assumpta que comptar amb les parelles en qualsevol aficció és una sort, perquè et sents més recolzat i satisfet, encara que de vegades no entenguem com són tan comprensius.... o si (si estimes a algú l'estimes amb les seves dèries encara que tu no les faries perquè això el fa feliç i de retruc a tu també).

    ResponElimina
  27. Quina enveja! Ja m'agradaria poder fer una trobada de blogaires a mi també.
    Per cert t'he dedicat una entrada al blog. ^_^
    Espero que t'agradi.
    http://tobuushi.blogspot.com/2011/11/el-cristianisme-al-japo.html

    ResponElimina
  28. De debò, els has de demanar el carnet Vip, que no pares de fer-los fer caixa.

    Moltes felicitats pel somriure que se us escapa a les fotos.

    ResponElimina
  29. M’alegro de que fessis un altre trobada amb una blocaire en el Viena.

    A veure si un dia ens trobem nosaltres. Ja saps que fa poc vam estar molt a prop de trobar-nos el Viena de Reus.

    Estàs molt maca i es nota que estàs fent règim.

    ResponElimina
  30. Ei, guapíssimes!!!! Per un moment pensava que us havíeu trobat a Viena!!! Però després he recordat que tu parlaves sovint del Viena de Reus!!!!

    Quina sort poder compartir unes hores amb bona companyia!!!!

    Realment no té preu tenir la parella que et recolzi, perquè amb les hores que ens passem davant de l'ordinador això podria acabar malament!!!

    Jo tinc la sort que el Pere també té un bloc ( Margarida i Pere )on penja les seves sortides en bici, o els comentaris de les lectures que fa... I a la nit, després de sopar, cadascú fa la seva feina. El que passa és que jo m'hi estic més estona perquè em miro molt el que hi poso i com ho poso, i a vegades sí rondina una mica....
    Ara només em faltava
    Las recetas de ella y el abanico!!!! Per això no puc passar-me per aquí tan sovint com voldria: és que no dono l'abast!!

    Petons

    ResponElimina
  31. Hola Assumpta!

    Quina emoció!!!

    No sabia que d'una trobada entre blocaires se'n deia desvirtualització. Trobades intenses.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  32. Fa uns anys vam fer una trobada de blogaires cristians, i va estar molt bé. No estaria de més repetir-la!
    (A Mataró no hi ha Viena, però no m'importa desplaçar-me!)

    ResponElimina
  33. Ohhh...quina trobada tan gran! I quina gran alegria comprovar que en viu i en directe teniu la mateixa bona sintonia que escrivint-vos i que les dues notéssiu que l'altra era ben bé ella...fantàstic! M'ha agradat molt veure- us!!!

    Assumpta, ara sí que ja ha quedat clar que li has perdut ben bé la por a les desvirtualitzacions, quin ritme que portes! ;P

    Una abraçada!! I sí, jo també voto que et facin VIP Viena, i tot a meitat de preu o gratis, ja posats a fer!

    ResponElimina
  34. FERRAN.- Homeeee no somiïs molt amb això que a veure si et posaràs unes expectatives massa altes i t’emportaràs una decepció ;-))
    Ja saps, al Viena, eh? que és com casa meva :-D


    RAMONM’ha fet gràcia això de les trobades “analògiques” ;-) Certament, la xarxa està molt bé, però poder desvirtualitzar algú amb qui ja fa tant de temps que parles fa molta il•lusió :-)


    GARBI24.- Ep!! Si a Girona hi ha un Viena, jo això ho he de conèixer!! ;-))
    Si algun dia hi he d’anar t’aviso!!


    PONS007.- Blogaires de Catalunya... i del món!! Que això va ampliant el seu àmbit molt ràpidament ;-)


    YÁIZA.- Sí, jo també durant molt de temps deia que no em volia desvirtualitzar, però la veritat és que és una mica addictiu hehehe... De totes formes, jo només em desvirtualitzo amb blogaires que fa temps que segueixo i que ja m’aprecio molt a la xarxa, llavors és difícil que surti malament ;-)


    EL PORQUET.- Hehehe ja m’agradaria, ja que em donessin una comissió... Ep! El Cevapcice... mmmmmmmm boníssim, eh? ;-)
    I has provat la nova amanida “completa”? Amb pollastre i vinagreta de mostassa i mel, està deliciosa... el que passa és que la ració és molt abundant i és una mica cara. Nosaltres el que fem és compartir-la... com n’hi ha tant, queden dos racions arregladetes i surt molt bé de preu hehehe
    Quina gràcia m’has fet amb això del terratrèmol! :-D
    Ah! I saps una cosa? Quan escrivia això de la parella estava pensant també en tu i la Porqueta, de veritat... recordo que vas explicar que ella sempre et recolzava... i així ho va demostrar amb el regal de l’alfombreta de l’entrada ;-))


    KAYRA BLACKWOLF.- Siiiiiii ;-) Ho recordo perfectament!! I em va agradar molt poder-te conèixer, ets una blogaire constant en escriure i tens un blog que enganxa!! ;-))


    MONTSE.- Siiiii, ja et vaig veure al Petit Blog!! Ja veus quina tarda de dissabte tan maca que vaig passar! I la imatge més actual impossible... tanta vergonya que tenia jo d’això de les fotos i les desvirtualitzacions i sempre va bé!! ;-)


    JORDI BANYERA.- Ja li vaig explicar a la CARME! ;-) I li vaig ensenyar la taula on vàrem seure i que vàrem estar cantant cançons súper frikis hehehe
    Ooooh! M’encantaria una placa a un Viena... de veritat!! Què bé hi quedaria!! ;-) L’IKEA no el conec tant... hehehe


    CÈLIA.- Oh, quina sort treballar a un Viena i poder menjar allí hehehe Jo conec a moltes de les noies que treballen al de Reus, ja som com una família!! ;-)


    CARINA.- La veritat és que jo fa temps no era massa partidària de saltar a l’altre banda de la pantalla, podríem dir que seguia el lema que ha dit la YÁIZA de “Ja estic bé com estic”, però el cert és que amb les persones que ja fa tant de temps que parles i que ja hi ha un vincle d’afecte cert i real, és molt maco poder-les conèixer en persona ;-)


    ELFREELANG.- Si fas això de presentar-te al Viena de Reus així, per sorpresa, hauràs fet igual que la KWEILAN... i la veritat és que em va fer moltíssima il•lusió!! Sistema especial sense nervis previs perquè no hi ha “espera” sinó que és “de cop” :-D


    MBOSCH.- Que això no ho llegeixi ningú del Viena, si us plau... però nosaltres som capaços de passar allí tres hores llegint amb la sola consumició d’un tallat... bé, dos tallats vull dir: o sigui un jo i un ell ;-) Com hi ha moltes taules buides, doncs no passa res.
    Sí, les desvirtualitzacions són xules... especialment amb gent que ja coneixes una mica a través de la xarxa. Per exemple, a mi em costaria molt anar a alguna que fos amb molta gent a la vegada... tot i que mai es pot dir “d’aquesta aigua no en beuré” ;-)

    ResponElimina
  35. RITS.- Jo, al principi, sempre tinc una mica de por de quedar-me tallada, una mica pels nervis... perquè, ni que siguin poquets, una mica de nervis jo en tinc, la veritat... El que passa és que s’esvaeixen ràpid quan et trobes al davant amb una persona que és ben bé com ja la coneixies i et fa sentir molt còmoda ;-)
    Llavors sí, llavors xerro moooooolt hehehe
    Ha de ser molt difícil tenir un blog i passar-ho bé fent-lo si la parella veus que posa mala cara quan et veu connectada, per tant si hi ha aquest respecte i, fins i tot, recolzament, és magnífic ;-)


    JOSEP LLUÍS.- Hola blogaire! ;-)
    Que tu també has anat a un bon munt de desvirtualitzacions, eh? hehehe
    Sí, justament com ho dius, totalment d’acord, la CARME és igual com la veiem als blogs, molt maca. I em va fer molta il•lusió que l’ENRIC s’apuntés a venir ;-)


    MPG.- Segur que és el que tu dius, quan estimes algú respectes aquestes dèries encara que no ho acabis d’entendre ;-)


    ISAAC ZAMORA.- El teu post és una passada. Un autèntic article sobre el tema. Quan hi he anat, primer l’he mirat, he vist la quantitat d’imatges, el text amb una sèrie d’enllaços... i, després, he anat llegint i, quan ja arribava al final, gairebé m’he emocionat i tot en veure la feinada que havies fet i que m’ho havies dedicat. Gràcies, moltes, moltes gràcies!! :-)


    JOAN.- Tu creus que tenen Carnet VIP? Perquè si és així jo el demano, eh? Que me’l mereixo molt!! ;-)


    Ma. VICTÒRIA.- Això és mooooolt fàcil ;-) Es tracta de buscar un cap de setmana que ambdues coincidim a Barcelona. Ni tu ni jo hi vivim, però les dues hi anem de tant en tant... i al mateix Viena de Pelai celebrem una trobada! ;-)
    Bé, la veritat és que la dieta porta setmanes bastant encallada hehehe... però, tot i que em segueixen sobrant uns quilets, jo ja em sento bé... El problema és que s’apropa Nadal i llavors “em fan menjar” i jo volia haver perdut més per tenir més marge... veurem què passa ;-)


    MARGARIDA.- M’has fet riure amb això de trobar-nos a Viena!! Ja m’agradaria, ja! ;-)
    No m’estranya que la gent et proposi compartir blogs en temes de cuina perquè ets una autèntica “mestra”, les teves receptes, tan sols de mirar-les, es veu que han de ser delicioses, i la forma de presentar-les és espectacular ;-)
    I molt bé que el marit també sigui blogaire!! I si només rondina una mica, tampoc passa res hehehe


    CAS.- Hola! ;-) No sé d’on ha sortit la paraula aquesta, però està bé... com a la xarxa som a un món virtual, quan sortim d’aquest món virtual ens “desvirtualitzem” ;-) Jo ja fa temps que tinc el blog i al principi no era massa partidària, però ara estic encantada amb la gent que he anat coneixent :-)


    MARIA ESCALAS.- Una idea interessant una trobada així :-)
    Vols dir blogs de la “Blocsfera cristiana”?... quan feia poquet que escrivia al blog de forma assídua (seria potser el setembre del 2008) vaig escriure per poder-me posar el logo i tal, perquè ho havia vist en algun lloc i encara espero resposta. Potser el meu blog no els hi va agradar perquè parlo de coses barrejades, no sé. Al principi em va saber greu, però ara crec que és millor així.
    Heu de demanar que us posin un Viena a Mataró, que teniu més població que Reus i hi teniu dret ;-)


    PILARINA.- La CARME sempre ha tingut la seva foto real i actual a la imatge de blogaire i llavors fa molta gràcia perquè la reconeixes a l’instant i, igual com veus que és ella mateixa en el seu aspecte, d’adones que també ho és en quant a la forma de ser... i això és molt, molt maco ;-)
    Sí, la por ja està perduda... però una mica de nervis davant d’una de nova crec que sempre en tindré... però els nervis marxen aviat! ;-)
    Amb la meitat de preu ja m’hi conformo!! :-)

    ResponElimina
  36. Assumpta, demana un desig!! Tens en Mac, tens la Carme... I ara? Proper blogaire amb qui et voldries desvirtualitzar... txxxrrrr ("redoble de tambores")...

    (ja ho sé, sóc xafardera... què hi farem!) =P

    ResponElimina
  37. YÁIZA.- Tens el do de fer-me sempre somriure... o riure directament!! ;-))
    "Tens en Mac, tens la Carme" hahahaha ets la repera!!
    Però sí, sí, categoria, "tinc" una llista de desvirtualitzats que fa goig de veure (en tinc més, mira així, sense repassar-ho, em surten VUIT blogaires més a la meva llista de personalitats)... però no puc respondre la teva pregunta perquè és molt compromesa :-P

    ResponElimina
  38. Assumpta i Josep-Lluís és l'amor el que fa que us mantingueu tan joves i guapos?!?!

    Petonassos!

    ResponElimina
  39. S'accepta la resposta, Assumpta, faltaria més!! Hahaha... realment... és ben compromesa!

    ResponElimina
  40. Vaig molt poc a Barcelona, però la propera vegada ja sé on he d'anar sens falta. A veure si trobo algun/a blocarie que s'hi ha perdut.
    Si que és una sort això de les parelles, la meva no es mira l'ordinador ni de lluny i tot això ho veu una mica estrany.

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!