Aquesta preciosa taula del pis superior del Viena de la Plaça Prim de Reus hi va ser present... Testimoni muda, ho va viure tot.
Va ser un moment important, l’instant en que es va revelar un gran enigma. De què parlo? Podria fer-ne una endevinalla, però no en sé prou per inventar-la.
Ara bé, el vocabulari que estic utilitzant segur que us ha fet pensar en algú... En qui?
I és que sí, ahir, quan faltaven pocs minuts per les quatre de la tarda, pujava l’escala interior del Viena un blogaire que em va fer molta il·lusió conèixer. L’excusa? El llibre! No, no parlo d'EL LLIBRE amb majúscules, el que té sempre la darrera paraula en la solució dels casos del Xarel-10, sinó un llibre més petit, El misteri de la cambra groga.
Fa uns dies, mentre el llegia, vaig fer-ne un post al Petit Blog, a en McAbeu li va cridar l’atenció i es va baixar la pel·lícula, de l’any 47... li vaig preguntar com ho havia fet i em va respondre amb un magnífic tutorial explicant-m’ho pas a pas, perquè en sap un munt. Després, quan vaig fer la ressenya, vaig comentar que el llibre i la pel·lícula donen una solució diferent i ell va dir que això l’intrigava i que no descartava llegir el llibre, doncs aquests misteris li agradaven...
I a mi em va agafar un rampell i li vaig dir que si volia llegir-lo, jo li deixava... i va respondre que sí!! :-)
I la petita trobada es va produir ahir, al Viena, segona residència oficial d’en Josep Lluís i meva... petita trobada perquè va durar poc més de quaranta-cinc minuts, doncs a les cinc hi havia obligacions laborals... però GRAN trobada perquè em va encantar poder conèixer en persona algú que, des de fa temps, a la xarxa, em cau genial!!
És una sensació molt maca la de trobar-te algú a qui ja coneixes una mica a través del seu blog i el correu electrònic i adonar-te que “és ben bé ell”... És curiós parlar amb algú que no havies vist mai però amb el que comparteixes records, anècdotes, parlar de posts, de relats, de premis, de blogs... i riure, perquè en Mac és molt, molt simpàtic, tal qual el veieu "a casa seva" :-)
Estic contenta! He de reconèixer que sempre havia estat molt reticent a trobades, no em sentia “segura”, intentava escaquejar-me com podia... però al final, sempre que he conegut algú dels blogs, ha estat una experiència molt maca i molt agradable.
Ah, i diré dos secrets:
1.- No patiu, a pregunta d'en Josep Lluís en Mac ens va revelar que té enigmes i endevinalles per força temps!!
2.- En Mac, al món real, no és un vellet amb poc cabell i bigoti i barba blanques que sempre es posa de perfil... ;-)
Assumpta,
ResponEliminaM’alegra de que et trobessis amb el MAC sense cap problema.
Algun dia ens coneixerem nosaltres en viu i directa.
Les desvirtualitzacions són una experiència fenomenal! A més, Assumpta, és que està claríssim: estan abocades a ser un èxit sempre! Imagina't: amb un/a blocaire habitual, d'aquells que llegeixes i comentes gairebé sempre, des de fa temps... està clar que hi ha "bon rollo", com es diu, perqué sinó no seguiries el blog. Per això, l'"èxit" de la trobada està pràcticament garantit!
ResponEliminaEn el meu cas, desvirtualització que he viscut, experiència fantàstica :-) Em faltes tu de la llista de pendents, tingues-ho present :)
Desvirtualitzar no és dolent i enganxa.....comprovat.
ResponEliminai no vares fer fotos er filtrar a a xarxa?......:-)
Per la meva experiència, he de dir que desvirtualitzar-se sempre ha estat genial, en tots els casos.
ResponEliminaM'alegro de la vostra trobada i trobo a faltar les fotos!
Ui, jo de tu no me'n refiaria, eh? Aquests que semblen tan simpàtics són els pitjors. Pensa que jo el conec de c@ts i no és de fiar, eh?
ResponEliminaNo, no puc. És impossible. Volia fer broma ficant-me amb en Mac... però és que no es pot. Una feliç trobada, i tant. Quin parell de cracks blogaires, i com a persones. I que no s'enfadi en Josep Lluís, que de moment ell només ho és com a persona, però tot arribarà!
Ma. VICTÒRIA.- El Viena és un entorn que em dóna seguretat hehehe.
ResponEliminaEstic segura que sí que ens coneixerem "in person" :-))
FERRAN.- Tens tota la raó, és segur que quan segueixes un blog és perquè t'agrada i hi ha bon feeling amb el/la blogaire que l'escriu, això és cert :-)
Però una té les seves neures i inseguretats... i...
De totes formes, tinc claríssim que algun dia ens coneixerem, FERRAN, a Barcelona, al Viena del carrer Pelai :-))
GARBI24.- Bé, jo mai he pensat que fos dolent, però si que em feia una mica de por... però es va superant :-)
Sí, és una experiència maca, estic d'acord :-)
CARME.- Sí, jo també puc dir el mateix :-) Conec gent maquíssima... De fet, en conec bastants, eh? Jo sempre dic que he fet poques desvirtualitzacions, però si em poso a comptar :-))
No en vàrem fer de fotos!! Sembla mentida estant jo allí que sempre vaig amb la càmera al damunt, però és la pura veritat...
En alguna propera trobada deixaré que em fotografiïn i em dibuixin al Paint i tot ;-))
XEXU.- Uaaaaaaau!! Quin comentari tan maco!! Moltíssimes gràcies per la part que em toca... M'has deixat una estoneta parada perquè no sabia com respondre... i bé, això pot semblar una ensabonada immensa, però, certament, jo penso el mateix de tu :-))
Hi ha blogaires que saps que són bona gent, que sempre tracten que hi hagi bon ambient al seu entorn... i en MAC n'és un.
Si sabessis la quantitat de vegades que li he donat la tabarra preguntant tal o qual cosa com es fa!! I mai m'ha engegat a la porra... un autèntic crack, com a blogaire i com a persona...
Hehehe en JOSEP LLUÍS és un sol, sempre em dóna suport en tot el tema blogaire i això m'encanta!! :-DD
Ei, que aquest apunt no té solució encara... A l'estil de sant Tomàs, diria que sense foto no hi ha proves :P
ResponEliminaQuin post més maco Jo també estic content! :-))
ResponEliminaResumeixes molt bé les mateixes sensacions que vaig tenir jo, va ser exactament això de que no ens havíem vist mai però, d'alguna manera, ja ens coneixíem. :-)
Ja saps que jo també sóc dels que em costa decidir-me a fer el primer pas per aquestes trobades, així que benvingut sigui el teu rampell que la va fer possible perquè com bé diu en FERRAN va ser un èxit de totes totes.
El que no sé és si ja estic preparat per sortir fotografiat pels blogs, em sembla que en GARBI24, la CARME i en PUIGMALET s'hauran d'esperar un temps més. ;-D
I a mi també m'ha agradat molt el comentari d'en XEXU, ara em sap greu que el critiquéssim tant a la xerrada. És broma eh!, no vam criticar ningú i jo també penso que en XEXU és un gran blogaire i millor persona (que no m'hagi arribat encara el pernil que em va prometre per "treballar" als C@ts, segur que no és culpa seva). :-DDD
PS: Ja he començat a llegir el llibre i m'agrada, t'enganxa perquè tens ganes de saber que va passant. Per cert, em recorda les novel·les de Conan Doyle, Rouletabille fa de Sherlock i el seu amic del Dr. Watson. :-DD
Aquesta trobada hauria d'haver estat qualificada com a molt més important que les típiques de caps d'estat i de govern. Tanta saviesa i coneixement blogaire en una taula és difícil que es trobin! I Reus (i el seu Viena) van viure un moment antològic dins la blogosfera catalana (o més aviat fora!).
ResponEliminaQuè bé que la trobada anés genial. La veritat és que jo no m'he desvirtualitzat (encara) i sempre em fa com una mica de coseta...
PUIGMALET.- Hehehe li pots preguntar a la taula i a les cadires, elles et diran que la trobada és certa... Ja saps que és bo creure sense haver vist :-DD
ResponEliminaMcABEU.- Avui en dia, les noves tecnologies fan possible aquestes coses "tan rares" de conèixer algú sense haver-lo vist mai!! :-DD
Si després hi ha la possibilitat de veure en la "vida-fora-de-la-xarxa" algú que ja coneixes "dins-de-la-xarxa", fa molta gràcia veure la quantitat de coses que es comparteixen i, automàticament, és com si s'unissin els dos móns: material i virtual (m'ha quedat una mica de Ciència ficció, però la sensació és aquesta) :-))
I el rampell va ser ben bé així, clar que això ja no t'hauria d'estranyar, que ja vas conèixer una mica com funciona el meu cap quan El cas de l'agenda tacada de sang del teu post 500 :-DD
Ah, per si un cas a en XEXU li van xiular les orelles, ja puc assegurar jo que no seria precisament per crítiques :-DD
Llibre: Sí, aquest esquema el fan servir molts escriptors ;-) Agatha Christie també va crear el capità Hastings per acompanyar Poirot en molts dels seus casos i escriure'ls en primera persona ;-))
PORQUET.- Hahaha m'has fet riure!! :-))
Bé, el món aniria millor si un cervell tan ben organitzat com el d'en MAC anés al davant... del meu no te'n refiïs, que sóc el màxim del caos! :-DD
Jo també vaig ser molt reticent a les desvirtualitzacions durant molt de temps... però poc a poc em vaig curant de pors ;-))
@Assumpta, al Viena de Pelai, sí!! :) (ps: per Nadal seré tres setmanes a Barcelona; si feu alguna escapadeta a la capital... ;-)
ResponElimina@McAbeu, ens conjugarem tots, farem pressió i un dia aconseguirem veure canviat aquest vellet entranyable per l'autèntic autor del XAREL-10. Al tiempo!
Quin riure el comentari d'en Mac! M'ha fet molta gràcia això de que li sap greu haver-me citicat tant! Mireu, aquestes coses em fan gràcia, sóc així. No sé què ha passat amb el pernil, ho hauré de revisar, normalment arriben a tothom sense problema.
ResponEliminaAi, a veure si ens posarem tontets amb tanta floreta. Si em cau una sola llàgrima us trenco les cames, que sóc un tio dur, jo!
FERRAN.- Si hi ets tres setmanes mal aniria que no coincidíssim algun dia!! Estic segura que sí... quina por!! :-P... jo, quan més falta per una trobada, més nervis. El sistema ideal, com la Kweilan... clar que a en MAC, tan bon punt va dir que sí, jo li vaig dir "doncs avui mateix" :-))
ResponEliminaEn quant al tema de les fotos, aquí no estic d'acord amb tu... Jo tenia clar que mai en posaria, però de cop, a conseqüència d'uns fets concrets que ara no venen al cas, vaig fer una reflexió i vaig decidir posar-ne. Ara bé si algú hagués insistit perquè en posés, hauria estat la forma segura de que NO ho fes :-))
Hi ha molta gent que no en posa i jo ho respecto total i absolutament :-)
XEXU.- Hehehehe que ets macu :-))
Aclariment general: És cert que no vàrem fer cap foto. La de la taula i les cadires NO és d'abans d'ahir, ho prometo. Tot i que és la mateixa taula i, també, la mateixa de la KWEILAN :-)
Quina trobada més xula. Llavors, en Mac no té el cap tan gran com una porta?
ResponEliminaI sort que has aclarit allò de la taula, perquè mira que he estat temps buscant-vos a la foto, eh?
Que bé! Quina alegria deu fer veure que algú és ben bé igual que se'l llegeix pel blog i que hi hagi la mateixa sintonia.
ResponEliminaJo encara mai he viscut cap desvirtualització i haig de reconéixer que em faria gràcia i molta vergonya, sobretot això últim ;). Segur que ara tu al llegir en Mac li deus haver posat cara, veu, manera de moure's, somriure...i això és molt maco!
Una abraçada Assumpta! Algun dia em faria il·lusió fer-te-la de veritat! ;P
Mira que bé! :)
ResponEliminaQuan baixi per Reus passaré pel Viena! :)
La meva experiència en desvirtualitzacions també és ben ben positiva!
A veure si al proper sopar blogaire us hi animeu!
En Mac, al món real, no és un vellet amb poc cabell i bigoti i barba blanques que sempre es posa de perfil?????!!! quina desil·lusió!!
ResponEliminaEl Xarel-10 és un gran blog però és que jo sóc taaaaaaaan però taaaaaaan negat amb les endevinalles i els enigmes que no hi acostumoa deixar-hi comentaris. A vegades llegeixo algun post però com que no sé per on començar ho deixo estar.
ResponEliminaAi, no sé perquè estic dient això...
Venia amb la intenció de dir que les desvirtualitzacions tenen pinta de ser tota una experiència. Això de conèixer algú que no has vist... No se m'acut l'adjectiu però segur que existeix.
Perquè després sortint a les notícies que la gent darrera d'un ordinador enganya i engatusa..... Veient el post i els comentaris està clar que com sempre, la majoria de la gent som bona gent, i per això no som notícia. Jo hi crec que la bonança dels mitjans. I com en la vida real, si es vol, es pot enganyar....
ResponEliminaEnhorabona per la trobada real després del coneixement virtual. Això és web 3.0?????
La veritat es que sí, va resultar molt agradable conèixer en Mac. Tal com ens ho deixa veure en el seu blog, és una boníssima persona i amabilíssim, i encara que ell digui que no, em va semblar molt extravertit i obert (ai!, ara potser es posarà vermell). Totes les experiències similars que hem tingut, han estat sempre un èxit. I potser ja veig en l'horitzó algunes altres, que estic segur que també ho seran.
ResponEliminaJPMERCH.- Sí, una trobada molt maca!! ;-)
ResponEliminaEncara et donaré una dada més, en MAC es va asseure a la cadira que hi ha més a prop de la imatge, la de l'esquerra... imagina quantes dades!! :-))
BARCELONA.- No us ha passat mai que trobeu que una persona és molt diferent per telèfon que en persona? A mi sí!! Conec gent que en persona són amables i simpàtics i, per telèfon són súper secs...
Doncs, clar, a vegades penses si la gent pot ser igual per la xarxa que en persona... i sí, en MAC, com vaig posar "és ben bé ell", amb tot el de positiu que això comporta :-))
Jo també passo vergonya, eh? molta, molta... però bé, en espera de "la de veritat", també et deixo una gran abraçada ;-)
FANAL BLAU.- Si passes per Reus i vas al Viena, per la tarda, tens gairebé un cinquanta per cent de possibilitats de trobar-nos allí, llegint... sé que sona raríssim, eh? jo, si no fos perquè "sóc jo mateixa", creuria que això d'anar a llegir a una hamburgueseria és de pirats :-DD
Les desvirtualitzacions col·lectives encara em fan una mica més de por hehe... però no es pot dir mai "d'aquesta aigua no en beuré" ;-))
PONS007.- Hehehe mira, t'ho he de dir... saps la nit de Reis? quan tu vas a dormir i et diuen que hi has d'anar aviat i tal? doncs... no, no... és igual, ja t'ho explicaré un altre dia :-DD
MBOSCH.- Hehehe segur que entres el dia que són "matemàtics" i "difícils"... homeeee, has de seguir-ho provant, ja veuràs que, quan n'hagis encertat un parell, seguiràs tornant... :-))
A més, tu ja en vas encertar un, aquella cançó tan rara d'un grup modern de l'enigma sobre el llibre Ullals ;-)
No ho sé, l'adjectiu podria ser... una barreja de genial, amb uns tocs de sorprenent, amanit amb un fantàstic :-DD
MPG.- M'agrada molt el teu comentari... sí, jo també vull creure que, malgrat que en aquest món hi ha de tot, és cert que la gran majoria de la gent va de bona fe, i tant que sí :-))
Ui, de tot això de 2.0, o 3.0, la veritat és que no hi entenc res, pobre de mi :-)
JOSEP LLUÍS.- No puc fer altre cosa que dir que estic total i absolutament d'acord amb tu!! Ho has expressat tal qual ho veig jo també :-))
ja m'ho pensava ja que no s'assemblava al quadre...
ResponEliminaSuposo que trobar-se amb blocaries sempre té els seus riscos, però crec que la gent que fa blocs "sans", també son gent maca.
JOMATEIXA.- Sí, de fet de riscos n'hi ha, sempre se senten a dir coses rares, però en aquest cas jo estava ben convençuda que em trobaria amb algú exactament igual a com l'ha definit en JOSEP LLUÍS ;-))
ResponEliminaquè xulo!!! celebro que la trobada anés tan bé!!!!!
ResponEliminade vegades no sé xq tenim tantes pors, suposo que és inevitable. Igual que en les persones virtuals, vas coneixent, de vegades et portes sorpreses agradables, de vegades no tant. Però cal tornar a confiar!!
Que bé, quina trobada més xula! I quina excusa més bona per trobar-se... escolta, ara t'haurà de tornar el llibre, no?? Quedareu al McDonald's...? O tornarà a ser al Viena?!
ResponEliminaRITS.- Sí, és cert això de les pors. No sé perquè passa, suposo que és inseguretat -al menys en el meu cas ho és- l'autoestima una mica baixa i coses així :-))
ResponEliminaAl principi de tenir el blog jo em quedava molt sorpresa d'alguns comentaris que tenia perquè m'adonava que la gent rebia una imatge de mi que no era exacta, com més forta, més extravertida encara... no sé, una imatge com d'una "súper-Assumpta": o sigui, algú que era com jo, però millorada, com exagerant les coses bones i amagant les dolentes.
Després vaig comprendre que era lògic que passés això, donat que a mi m'agrada fer servir el blog com a quelcom positiu, que m'animi i em distregui i, per tant, sempre miro d'estar contenta... i si algun moment estic una mica tristona doncs, o bé no escric, o m'animo jo mateixa buscant música que m'agradi, llegint algun blog que parli de coses positives...
A vegades, sense voler i sense cap mala intenció, la nostra pròpia imatge es distorsiona... no és que sigui una imatge falsa, sinó que, en només veure una part, l'efecte global queda inexacte.
Ep!! Això no vol dir que jo sigui una persona trista!! que no ho sóc! :-) vol dir que sóc una mica més vergonyosa del que pugui semblar, una mica més insegura, una mica més introvertida... :-)
YÁIZA.- hehehe sí que va ser bona l'excusa, veritat? ;-))
Nooooooo a un McDonalds no (no és que no m'agradi, eh? justament el meu problema és que a mi m'agrada tot) però el Viena és com el meu món paral·lel... És com la residència del meu jo-blogaire :-DD