Es tracta de fer un microconte amb un màxim de 50 paraules, que contingui el títol d'un llibre i el seu autor (barrejats entre el text) però amb una temàtica diferent a la del llibre triat.
I aquí està el meu escrit. El llibre triat és: GRANS ESPERANCES, de CHARLES DICKENS.
Quedaven set minuts i anavàvem zero quatre. En Charles mai perdia les esperances, però els rivals eren un any més grans i la diferència es notava. Finalment el petit Dick ens va marcar el de l’honor... Segur que aquelles carones tristes s’animarien amb la xocolatada posterior al partit!
Nota: Imagino que us ha fet gràcia això de partir “Dickens” en “Dick - ens”... Si, a mi també me’n fa. Però he de confessar que la idea no és meva. Comentant amb en MAC que tenia fet el micro relat amb un llibre de Dickens, ell m’ha dit que també va estar a punt de participar amb el mateix autor i que en el seu escrit "hi havia un tal Dick que ens...". M’ha semblat tan bona idea que li he demanat si me la donava i he fet un petit canvi al meu relat perquè hi quedés bé. “Al Cèsar el que és del Cèsar”...
Nooooooo Jomateixa, no t’enfadis, que el relat és meu, de veritat!! :-)
Uee! T'ha quedat molt xulo, Assumpta!! Hehe, parlant de futbol, què estrany, ehh! ;)
ResponEliminaAbraçada! Bona tarda!
T'ha quedat prou bé, i ben aprofitats els recursos. Apa, cada cop més competència.
ResponEliminaDoncs sí! M'ha fet molta gràcia com has entaforat l'ens per allà enmig!
ResponEliminaI la història m'ha semblat molt bonica... tota història que acaba amb una xocolatada ve a ser una mena de final de traca i mocador!
Una bona història, molt ben trobada. Em puc apuntar a la xocolatada? :)
ResponEliminaNo ho tenieu fàcil per deixar caure en Dickens al mig d'un text sobre futbol. així que, felicitats a tots dos: a ell per la idea i a tu pel relat!
ResponEliminael que no arregli una bona xocolatada no ho arregla res....
ResponEliminaBona aportació, i fer notar la importància de participar envers la de guanyar, m'ha agradat
Hahaha, doncs sí que m'ha fet gràcia això del "Dick ens va marcar el gol de l'honor".
ResponEliminaAviam si participo jo també a aquest joc, que sembla divertit. Tu has aconseguit ajuntar dues passions: Dickens i futbol. Si hi haguessis colat un salm pel mig ja hauria estat apoteòsic ;)
Ja està bé això de jugar per la xocolatada... i no per la pasta.
ResponEliminaSembla que estem predestinats a repartir-nos la feina quan Mr. Dickens està pel mig. :-))
ResponEliminaGràcies per donar "al Cèsar el que és del Cèsar" però no calia que jo ja en tinc prou amb que t'hagi agradat l'idea... i amb el parell de llibres que em toquen si guanyes el lot del premi. :-DDD
Ah!, que me n'oblido. El micro conte és molt xulo: m'ha agradat molt. :-)
El partit se m'ha fet llarg, més que per la pallissa, per l'espera de la xocolatà. Espere que hi haja bunyols.
ResponEliminaCharles
Molt ocurrent.
M'ha agradat!! Un microrelat inesperat amb un final feliç!
ResponEliminaYÁIZA.- No sé què em passa amb això del futbol hehehe... és com si m'agradés! ;-))
ResponEliminaXEXU.- Jo anava esperant el teu al teu blog i ja vaig descobrir que el vas enviar a la manera tradicional!! I força bo! ;-))
EL PORQUET.- Són genialitats "macabeuiques" que no es poden deixar perdre ;-))
També hi havia Nocilla!! :-DD
CARME.- I tant que t'hi pots apuntar, n'hi ha per tothom!! :-))
AITOR.- Hagués pogut triar un altre autor, però tinc "Dickensitis aguda" :-DD
JOAN GASULL.- Gràcies!! ;-)) Vaig imaginar aquests petitons que juguen pel joc en sí mateix i els vaig voler donar una alegria en forma de xocolata! ;-))
MBOSCH.- Va, apunta't que hi ha temps! Estic segura que ets capaç de fer una magnífica aportació!! :-))
Quin riure m'has fet amb això del Salm! (No donis idees, que encara ho faré!! hahaha)
RAFEL.- T'imagines que els fessin aquesta proposta als Jugadors de Primera Divisió? :-DD
McABEU.- Ssssssh!! Què és això de fer públics els tractes ultra-secrets-dickensians? :-DD
Jo tenia el relat fet i quan em vas comentar això de partir "Dick-ens" em va fer tanta gràcia que t'ho vaig demanar! Les bones idees no es poden deixar perdre! ;-))
JPMERCH.- Charles!! Quina alegria veure't per aquí!! I tant que hi ha bunyols!! Seu, seu i menja :-DD
THERA.- Moltes gràcies!! ;-)) Em costa un munt fer finals tristos hehehe
jo no m'enfado gairebé mai (^-^)
ResponEliminaLa veritat és que sí que és molt original partir el nom, sigui de qui sigui la idea.
Si guanyes, en Mc potser et reclamarà una comisió... hehe
M'agrada aquestes grans esperances amb xocolatada inclosa.
ResponEliminaostres Assumpta m'ha agradat doblement! per com t'ha quedat i per l'elecció del llibre! felicitats!
ResponEliminaMuy bueno el pequeño relato y la disociación del nombre. Besotes tía Elsa.
ResponEliminaJOMATEIXA.- Hehehe que bé que no t'enfadis gairebé mai!! ;-))
ResponEliminaEn MAC el tinc contractat, ja li pago un sou a fi de mes hehehe
MONTSE.- Crec que els catosfèrics som tots molt xocolaters!! ;-))
ELFREELANG.- El llibre és un dels meus preferits del món... i tu em vas donar una alegria llegint-lo!! ;-))
Però la partició del nom és genialitat macabeuiana ;-)
TÍA ELSA.- ¡Muchas gracias, guapa! La idea de partir el nombre fue de un amigo bloguero ;-))