Va ser per casualitat. Buscava diferents versions de la cançó You raise me up (que el passat mes de desembre es va sentir molt a Catalunya, interpretada per Sergio Dalma amb l’Escolania de Montserrat com a melodia de la Marató de TV3).
És una cançó preciosa i m’agrada escoltar-la en diferents instruments. Vaig veure un vídeo en que una nena petita l’interpretava al cello. Es diu Jocelyn i té onze anys:
Però després, vaig descobrir que el violoncel no és l’únic instrument que toca la Jocelyn... Aquí la teniu, tocant el violí amb vuit anys:
Tocant el piano als nou anys:
Amb deu anys cantant:
Amb deu anys a classe de dança xinesa:
He anat buscant informació i he vist que ha participat a un munt de concursos televisius. De moment la nena sembla contenta i il·lusionada, no sembla que faci res “per obligació”. Espero que així segueixi, perquè si ho fa per gust, amb la capacitat que té, gaudirà moltíssim.
Però aquesta nena d'on a sortit?? No hi ha res que no faci bé? Bé, millor, perquè si algun dia no se'n surt amb alguna cosa, no ho entendrà. Esperem que sí que ho faci perquè li agrada, arribarà molt lluny.
ResponEliminaTornaré després a escoltar i mirar tota aquests vídeos...
ResponEliminaesperem que no s'estressi amb tanta activitat....si cuiden el seu entorn arribarà lluny.
ResponEliminaDarrere de cadascun d'aquests vídeos hi ha moltes hores assajant i practicant, i tot això vol dir menys hores de poder jugar que és el que li toca per l'edat.
ResponEliminaAixí que espero de veritat que aquesta nena gaudeixi amb el que fa i que no ho faci obligada per fer "feliços" a uns pares massa egoistes.
Puc estar completament equivocat, millor per la nena si és així, però sempre tinc aquesta sensació quan veig aquests "nens-artistes".
Ostres, m'ha sortit un comentari massa seriós que potser no s'adiu gens amb el to del post. Ho sento :-)
Hola! Jo tinc el mateix pensament que en Mac. Precisament fa una dies vaig topar amb un vídeo d'uns nens nord coreans tocant la guitarra amb una habilitat sorprenent. Tenien 5 anys. Ja buscaré el video! Tot seguit vaig estar mirant un munt de videos d'aquests petits mozarts i em vaig esgarrifar. N'hi ha moltíssims en països asiàtics i la veritat és que no em fa massa gràcia. També hi ha una nena violinista dels EEUU que és super famosa des dels 7 anys i que ja ha entrat a nosequin conservatori. Aviam si ho trobo quan sigui a casa. El cas és que també opino que no tenen edat per passar-se 6 o 8h al dia practicant un instrument... Per molt genis que siguin.
ResponEliminaQuina passada! els ho ensenyaré a les meves nenes, segur que es quedaran amb la boca oberta.
ResponEliminaXEXU.- Segons la informació que he trobat (que de vídeos n'hi ha molts però de "text" gairebé res) sembla ser que aquesta nena és filla de pares taiwanesos però nascuda als EUA. És absolutament bilingüe i trobo que té un somriure preciós. Jo també espero que li agradi el que fa, perquè és una passada l'habilitat que té :-)
ResponEliminaCARME.- T'esperem!! ;-))
JOAN GASULL.- Jo també penso que ha de dedicar un munt d'hores al dia per fer tot això, però em dóna la sensació que ella està ben contenta. Així ho espero, té carona de bona nena, sempre somriu, i vull pensar que ho fa a gust :-))
McABEU.- No, et disculpis, que, jo vaig pensar el mateix que tu :-))
Quan em va sortir el primer vídeo, que té onze anys, tocant el cello, em va fer molta gràcia, però quan a la barra lateral la vaig veure amb el violí i després amb el piano i tantes coses més, vaig pensar "pobreta". Just el que tu dius "quantes hores treballant, quan deu jugar?"
Però em vaig posar a mirar-los, vaig veure que en molts està a casa seva, que surt rient (sobre tot en el del violí es nota que s'ho està passant molt bé) i me'ls vaig començar a mirar amb uns altres ulls :-) Estic segura que a la nena li encanta la música i que està encantada, al menys actualment.
El problema que jo hi veig és què passarà quan sigui una mica més gran: voldrà fer altres coses? què dirà la família?...
Llavors és quan es podrà saber si els pares respecten les seves decisions. Espero que no la pressionin i que li deixin seguir el ritme que ella vulgui :-)
YÁIZA.- Sí, com li he dit a en MAC, jo al principi també vaig pensar que aquesta nena no tindria ni un minut al dia per jugar... Però després (mira el vídeo del violí) sembla que per ella sigui com un joc això de "fer música" i que hi té una facilitat innata :-)
La qüestió està en saber si ella ho fa a gust o no, i a mi em sembla que sí :-)
JOMATEIXA.- Si que és una passada, sí... i, a més, sembla que s'ho passa molt bé! :-)
Fan música les teves nenes? Si no és així, pensa que ara et demanaran que les apuntis a fer algun instrument!! :-DD
He de dir que com a la majoria de vosaltres, el primer que m'ha vingut al cap ha estat "pobreta" no deu tenir temps de ser nena.
ResponEliminaPerò també penso que si se'n surt com se'n surt, o sigui d'una manera excel·lent, això li ha de donar molt bones compensacions. I li ha d'agradar, per força. És molt difícil que una cosa per la qual tens mooooolt bones aptituds no t'agradi.
Una certa ambivalència hi deu haver... M'ha recordat el protagonista del Jo confesso, que tenia un pare dur i exigent i que volia fer-li estudiar 10 o 12 llengües. L'Adrià estava descontent amb el seu pare, i tantes obligacions, però en realitat s'entusiasmava amb les llengües... i en va continuar estudiant tota la seva vida, després de mort el pare, també.
En canvi la mare el feia estudiar violí i com que era "superdotat" i tot ho feia mínimament bé, també se'n sortia, però no amb la mateixa passió i encert. Anys més tard va deixar el violí.
No sembla que aquesta nena hagi de deixar la música mai... però vist des de lluny i en vídeo, no podem saber-ho.
CARME.- M'interessava moltíssim la teva opinió perquè, en aquest cas, tu hi pots entendre molt més que nosaltres :-))
ResponEliminaJo també crec que aquesta nena gaudeix amb la música i que, per tant, s'ho passa bé, li agrada.
Ara bé, mirant els vídeos detingudament, penso en això que dius del protagonista del llibre i, fent un cert paral·lelisme, crec que la nena deixarà el piano i el violoncel i es centrarà en el violí, perquè el violí "sembla que li surt sol" i que en gaudeix moltíssim... Llavors és quan vull pensar que els pares li respectaran la decisió :-))
Sí, és ben difícil (i potser injust) jutjar des de fora...però fa una mica de "coseta" pensar en el sacrifici que deu haver de fer...
ResponEliminaLa qüestió, com tot a la vida, és que es facin les coses en llibertat i que en el futur tingui l'autonomia necessària per decidir per ella mateixa sense pressions!
Això sí, quina artistassa!
Assumpta, tan de bo tinguis raó!
ResponEliminaEt deixo els vídeos comentats:
- Els nens de Corea del Nord. Aquests fan molta por, a mi m'esgarrifa. Jutja-ho tu mateixa!! (fixa't en els moviments del cos i les cares. Tot assajat!)
http://www.youtube.com/watch?v=XjRdXx7_mNE
Enllaçant amb aquest en pots trobar moltíssims de l'estil. Es veu que aquests països, o bé estan plens de nens-genis, o bé estan plens de pares que els fan ser molt aplicats...
I la nena violinista... Brianna Kahene. Aquí, amb 7 anys:
http://www.youtube.com/watch?v=GEOZ31HeZT4&feature=related
És molt distret veure la seva col·lecció de vestits de princeseta.
No ho sé, sobretot en aquest últim cas, que en sentit cultural ens hauria de ser més proper... Està molt bé que amb set anys toqui tan bé el violí. Però les seves úniques actuacions haurien de ser les audicions de l'escola de música. No té edat per sortir a la televisió, per a què l'entrevistin, per dur aquests vestits, o per anar maquillada i actuar en aquests teatres. A mi em sap greu. M'agradaria saber com estaran aquests nens de grans.
He mirat els vídeos que ha posat la Yáiza, i té tota la raó, però em sembla que l'expressió d'aquells nens i nenes, i la de la nena dels vestits de princesa no és igual que la de la Jocelyn.
ResponEliminaNo sé si l'esforç i les renúncies, que segur que hi ha, li compensaran a la Jocelyn. Podria ser perquè a mi em sembla una petita grandíssima artista.
Als altres pobrissons em sembla que no. Pobrets, fan una mica de peneta, no? com ensinistrats.
De tota manera, malgrat voler-ho veure pel cantó més positiu, continuo pensant que el dubte persiteix.
AITOR.- Si, la veritat és que estem fent hipòtesis sense saber el què :-)
ResponEliminaI és evident que aquesta nena ha de dedicar moltes hores a estudiar i practicar, ara bé, el que jo em pregunto és si li agrada fer-ho, i a mi em dóna la sensació que si... però, com tu dius, podem estar absolutament equivocats :-)
YÁIZA.- Ostres!! Aquestes guitarres són de mida gran! Com poden arribar aquests ditets petits a tots aquests acords?... Això sí que ja ho veig molt forçat, igual que els somriures que posen, les carones... No sé pas què pensar.
En quant la nena maquillada... ui, això no és res!! M'ha costat trobar-la, però finalment ho he aconseguit, ja fa temps vaig trobar vídeo... Bé, no era exactament aquest, però era la mateixa nena. Em vaig quedar esgarrifada, absolutament esgarrifada. No són fotos trucades perquè vaig estar buscant informació i és real, és la nena maquillada així... sembla ser que va guanyar un concurs de bellesa anomenat Toddlers and Tiaras i ara és model. Ufff
CARME.- Jo també veig diferent l'expressió, els moviments, la forma de mirar a la càmera de la Jocelyn i dels altres. Els petits coreans no vull ni imaginar com deuen haver aconseguit aquesta elasticitat als ditets per tocar amb una guitarra gran.
Tot i així, he de reconèixer que la meva primera reacció en veure que tocava tants instruments, va ser un "pobreta"... va ser després, que, mirant-los amb més atenció, em va donar tota la sensació que no ho feia a desgana, que s'hi sentia a gust... No sé, potser és perquè m'agradaria que fos així :-))
Assumpta, jo tampoc no me'n faig al càrrec. Quan jo vaig començar a tocar la guitarra tenia 15 anys i va passar temps fins que se'm van fer durícies. Quan comences fan molt mal els dits!! I costa arribar a segons quins acords. No sé com s'ho fan, aquests nens. El vídeo sembla real...
ResponEliminaPel que fa la Jocelyn, abans m'he mirat els vídeos i em semblen més normals que altres coses que he vist. Espero que tinguis raó i la nena ho gaudeixi.
El vídeo de la nena-model que m'has ensenyat... bé, em posa els pèls de punta. Ho trobo degradant, pobra criatura. Em penso que aquest tipus de concursos de Miss infantils s'estan començant a prohibir. Si és que això ha d'anar contra els Drets dels Infants!!! A més, qui en treu profit són els pares... brrrr...
Això deu ser el que se'n diu una nena prodigi, no? Ara bé, jugar a nines, a futbol o saltar a la corda no li aniria gens malament tampoc! Que els nens han de ser nens!
ResponEliminaViolí? piano? ... els meus nebots! Clar que ells són dos i toquen un instrument cadascú (no tots dos). I tampoc no fan dança xinesa, tot i que el meu nebot canta.
ResponEliminaQuè faig parlant tant d'ells? Aitx, els trobo a faltar...
Molt bé la Jocelyn (nom tan xinès com Jennifer català?), però com diuen per aquí dalt, que es regali alguna estona de pilota de futbol o de nines, que també li toca!
Quin prodigi de nena!!... Tot i que sembla que ho gaudeix, com diu tothom, esperem que a part de tot això, també tingui temps de ser una nena!!
ResponEliminaSaps que hi ha qui s'està fent d'or penjant videos al youtube? hi ha qui viu d'això i tot!
ResponEliminaHo vaig descobrir arrel del video d'uns germans mexicans, Los Vazquez, uns adolscents que versionen Rolling in the deep de l'Adele de manera fantàstica. S'ha posat de moda posar videos de nens o adolescents virtuosos. Amb la publi que generen, reben uns diners.
Malgrat això, aquesta nena és un prodigi. A veure com creix, esperem que no s'espatlli.
Pero que niños genios por Dios.
ResponEliminaUna maravilla de talento
YÁIZA.- Sí, sí, el vídeo sembla real, pobrets, espero que tan sols sigui que, de petits, són molt flexibles...
ResponEliminaSí, la JOCELYN sembla contenta de fer-ho, en molts vídeos és a casa seva... jo crec que deu ser una nena feliç... però no puc negar que, com diu la CARME, cert dubte ens pot quedar, aquesta dualitat.
I els de les nenes petites models... ostres!! pobretes!! alguns pares necessitarien unes quantes classes de sentit comú o... perdre la custodia dels seus fills.
EL PORQUET.- Sí, aquesta nena té un do especial per la música, està clar... i sembla que li agrada, sobre tot el violí, que es nota que hi està molt a gust. Ara bé, també espero que li quedi temps per ser nena :-)
FERRAN.- Ja ens podries posar alguna gravació dels teus nebots tocant!! :-))
Sí, avui en dia hi ha molts nens que fan música, a classe en tinc tres (sobre vuit): Una flauta travessera, una viola i un fagot... Tots semblen contents de fer-ho :-)
Ara bé, crec que estem tots d'acord en esperar que la nena ho faci a gust i no per força :-)
Ah, la nena és nord-americana, és filla de pares taiwanesos, suposo que haver nascut als EUA és el que fa que els pares triessin el nom de Jocelyn ;-)
MONTSE.- Un autèntic prodigi! :-))
M'agradaria saber, d'aquí un temps, si se'n sent a parlar d'aquesta nena i confiar en que, faci el que faci, sigui perquè ella vol i està contenta :-)
RITS.- Ostres, no hi hauria pensat mai!! Calla, calla, que sóc capaç de gravar-me a mi mateixa cantant a veure si algú vol posar anuncis!! :-))
MARISA.- Hola, guapa!! :-))
Esta niña tiene una facilidad increíble para la música y, además, parece que ella disfruta con ello, que es lo más importante :-)
Uuuui, en aquest tema tinc molt a dir!
ResponEliminaPrimer de tot, que la nena aquesta és un prodigi però que, a diferència del que m'acostuma a passar quan veig coses de l'estil, no m'ha fet por. Vull dir, que toca súper bé per l'edat que té però no supera qualsevol músic mig-bo de més edat. Treu bon so i és expressiva.
D'altra banda, és antinautral. Tocar així a aquesta edat vol dir hores, hores, hores, hores, hores. I pressió, pressió, pressió. Als vídeos potser la veus feliç però que per tocar així t'han d'estar a sobre és un fet.
A l'escola de música on anava abans hi havia un nano que tocava el violí de conya. Ara bé, abans de fer classe, es tancava en una aula amb el seu pare, que també era músic, i senties unes bronques! Allò sí que feia por. A un altre nivell, el mateix passava amb Mozart i el seu pare. Per això la seva música és tan característica: el que no jugava de petit ho jugava de gran en les seves obres.
Mira, en això de nens prodigi, jo em quedo amb aquest: http://www.youtube.com/watch?v=0REJ-lCGiKU
MBOSCH.- T'asseguro que quan vaig fer aquest post esperava el teu comentari perquè sabia que tu ens podries donar una bona interpretació, així que moltes gràcies!! :-))
ResponEliminaEntenc, doncs, que el que va dir la CARME és el que deu ser més semblant a la realitat:
- Aquesta nena té capacitat.
- Ella en gaudeix, li agrada.
- Però també hi ha molt de sacrifici aquí al darrera, molta feina i renúncia.
Probablement aquell paral·lelisme que va fer la CARME amb el personatge d'un llibre sigui totalment encertat.
La nena em sembla tan sensible, tan dolça, que em sap moltíssim greu pensar que li poden estar prenent part de la seva infància... al mateix temps, entenc que, si ella pogués triar, segur que voldria seguir tocant... però a un altre ritme.
El vídeo que has enllaçat és una passada. Aquest sí que s'ho passa bé, i el final ja és l'apoteosi!! Coneix la peça perfectament i juga amb la música! :-))
El nen Jonathan va progressar molt ràpid... mireu què feia l'any següent!!!
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=QOSEWeD8d6w&feature=related
YÁIZA.- Ostres!! Ara no sé què dir... Jo creia que jugava, però ja començo a tenir els meus dubtes. Però el que està clar és que el nen en gaudeix moltíssim!
ResponEliminaJo he trobat un altre vídeo que toca el violí... aquí, mentre una germaneta petita es passeja pel costat fent veure que també toca... i aquí amb públic, amb orquestra...
Ja no sé què pensar :-)
Em fan bastant "iuiu" els videos de nens asiàtics tocant instruments, però he de reconèixer que aquesta nena té molta gràcia.
ResponEliminaEl que m'agrada és que no fa foc d'encenalls: no toca coses difícils per fardar, sinó que fa música.
I fa vara de ser feliç
MARIA ESCALAS.- Doncs també t'agraeixo molt, molt el teu comentari! :-))
ResponEliminaPersones com tu o com el MARCEL podeu saber molt més bé com és aquest món... i crec que coincidiu força... Ja imagino que aquesta nena deu haver de sacrificar coses pròpies de la seva edat, però una cosa és una mica de sacrifici i, a més, fet de bona gana, i altre cosa seria imaginar que està obligada i que hi pateix. Gràcies!! :-))